La flor púrpura
La flor púrpura
de Chimamanda Ngozi Adichie
Literatura Random House
Agost 2019
Molt bo! Ja havia llegit Americanah de la mateix autora i em va agradar molt. És un estil fresc, que llegeixes de manera molt agradable, però en canvi el tema és profund, important i t'atrapa.
En aquest llibre trobem una família que viuen a Enugu, Nigèria. La Kambili té 15 anys i el seu germà Jaja en té 16. La història l'explica la Kambili.
El seu pare, persona molt reconeguda a Enugu, important home de negocis, es va convertir al catolicisme i porta la religió a extrems d'un fanatisme intolerable. Tot i ser una excel·lent persona, que ajuda tothom, paga escola i menjar a famílies que no poden, a casa seva vol una austeritat i un ordre fora de mida. I els càstigs són corporals, tant per la dona com pels fills. Plorant els pega "pel seu bé"... La Kambili estima el pare i procura fer-ho tot com ell vol perquè no l'hagi de castigar. La mare calla... i els cura i els mima quan el pare ha acabat.
Un dia van a casa la germana del pare, la tia Ifeoma i hi passen uns dies. Descobreixen llavors una vida familiar alegre, on tothom parla i diu el que li sembla, on es riu a tothora encara que el menjar no arribi per tots.. Coneixen i conviuen amb el seu avi, el pare del seu pare, que ells només veien un dia a l'any deu minuts i tenien prohibit menjar res a casa d'ell perquè era pagà... I quan tornen a cas les coses ja no són el mateix. La tensió augmenta
La Kambili parla de tota la família i més o menys els entens a tots en el seu paper i lloc. Hi ha però dues persones que em fan pensar força. Una és el pare; com pot haver passat de les seves creences antigues però familiars, ancestrals, a un catolicisme que fa que no vulgui ni veure el pare perquè és pagà, i que porta a la família amb unes normes tan estrictes? Alguna cosa li devia passar i no s'ha dit, o no la he sabut veure...
L'altre personatge és en Jaja. La Kambili en parla només com a germà que l'acompanya, que s'entenen amb la mirada... però no sabem ni què pensa ni com fa el canvi, ni perquè fa les coses com les fa. Penso que a la Kambili aquí se la veu poc madura al costat del germà, més aferrada a la família i a la tradició, i que potser no vol, inconscientment, pensar en aquest "altre" germà...
La Kambili parla de tota la família i més o menys els entens a tots en el seu paper i lloc. Hi ha però dues persones que em fan pensar força. Una és el pare; com pot haver passat de les seves creences antigues però familiars, ancestrals, a un catolicisme que fa que no vulgui ni veure el pare perquè és pagà, i que porta a la família amb unes normes tan estrictes? Alguna cosa li devia passar i no s'ha dit, o no la he sabut veure...
L'altre personatge és en Jaja. La Kambili en parla només com a germà que l'acompanya, que s'entenen amb la mirada... però no sabem ni què pensa ni com fa el canvi, ni perquè fa les coses com les fa. Penso que a la Kambili aquí se la veu poc madura al costat del germà, més aferrada a la família i a la tradició, i que potser no vol, inconscientment, pensar en aquest "altre" germà...
És una història de lligams familiars, de repressió i de intentar entendre el món on viuen aquests dos adolescents i com se'n poden sortir. Però no és un relat que et faci mal; és tendre i entenedor...
