Mrs Dalloway
de Virginia Woolf
Teatre Nacional de Catalunya
Sala Gran
2 de gener de 2020
Direcció: Carme Portacelli
Repartiment: Jimmy Castro, Jordi Collet, Imma Cuevas, Nelson Dante, Gabriela Flores, Zaira Montes, Blanca Portillo, Raquel Varela
L'obra ens mostra 24 hores de la vida de la Clarissa Dalloway. Des del matí quan es lleva per preparar una festa pel seu marit fins al vespre quan comença la festa. El pas del temps el marquen les campanes del Big Ben i permeten a Clarissa anar endavant i enrere del temps. 24 hores i tota una vida que passa per davant nostre.
Clarissa és una dona aparentment superficial i dependent, immersa en una vida insubstancial a la qual ha sobreviscut a força de no mirar enrere. Una dona, com tantes altres, abocada a fer feliços els altres, que ha pres decisions a la vida sense tenir en compte allò que realment desitjava, per complir amb els requisits d'una dona meravellosa admirada per tothom. A través d'ella, l'autora remarca el rol de les dones i ens parla de la repressió sexual i econòmica.
També ens ofereix la seva versió del suïcidi, que contràriament a la imatge que ens arriba habitualment de Virginia Woolf, deixa de ser vist com una tragèdia per convertir-se en una condició necessària perquè els altres valorin la vida. "La vida en si mateixa cap en un instant pel qual és possible fins i tot morir".
La vida d'Angèlica, present a la festa i amb una profunda depressió, es redueix a la ingesta de les pastilles que li ha receptat el metge per apaivagar la veu que la pertorba cada dia, no la deixen escriure perquè no es retrobi amb els seus fantasmes. Tolera aquesta rutina horrible només per satisfer el seu marit. La humanitat l'ha condemnat a la bogeria perquè no s''ha adaptat a l'esquema d'ésser humà que la societat ha construït i que els metges custodien. Amb la mort, aconseguirà alliberar-se a si mateixa i les persones que se li aferren. "És possible morir, això és el que fem, això és el que fa la gent. Mantenir-se vius l'un per l'altre".
És un resum del que diu Carme Portacelli en el tríptic del teatre. He pensat que millor no ho podia expressar. Virginia Woolf és difícil i dura, costa entrar-hi... Però a mida que passa l'estona veus reflectida una societat que tu has conegut, potser no tant cruel però si l'essència del que es diu. A quantes coses no hem renunciat les dones pel marit o per la societat? A poc a poc, després de l'assaig "Una cambra pròpia" les dones van començar a pensar una mica en elles mateixes. Molt lentament i només una mica... Virginia Woolf parla molt clar i no defuig els temes que no són agradables, o que són difícils.
Blanca Portillo és una excel·lent sra Daloway i tant el conjunt d'actors com l'escenografia està com sempre a l'alçada que ens tenen acostumats al TNC.
