tag:blogger.com,1999:blog-77031747415813232862024-03-18T17:51:19.147+01:00Neguit de pantorrillaEl blog de la MaripepaUnknownnoreply@blogger.comBlogger1238125tag:blogger.com,1999:blog-7703174741581323286.post-54988575880178651152024-03-16T13:30:00.125+01:002024-03-16T17:21:07.211+01:00Un llarg hivern<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhuDonpTb9OpG6iQ61gL3EsfxxrJKtV_wn5MAR324erh_QcJ376V74gVb2AlJUrjZGnAXEDkMvI-4tM-XiOFaPIkAmfB9OrWY9AjDkBE4McOLZ0eZGPWxCR_XLVaEpfjJvVwGkXCqcumwz_DCABKvB8Ba0hVLVlfZqQETEHKs8MufT4dlpkA6Qd3BezEoWS/s180/hivern.jpeg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="180" data-original-width="115" height="287" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhuDonpTb9OpG6iQ61gL3EsfxxrJKtV_wn5MAR324erh_QcJ376V74gVb2AlJUrjZGnAXEDkMvI-4tM-XiOFaPIkAmfB9OrWY9AjDkBE4McOLZ0eZGPWxCR_XLVaEpfjJvVwGkXCqcumwz_DCABKvB8Ba0hVLVlfZqQETEHKs8MufT4dlpkA6Qd3BezEoWS/w184-h287/hivern.jpeg" width="184" /></a></div><br /><p><br /></p><div style="text-align: left;"><b>Un llarg hivern<br /></b>de Colm Tóibín</div><div style="text-align: left;"><br /></div><div style="text-align: left;"><br />La Campana</div><div style="text-align: left;"><br /></div><div style="text-align: left;"><br />Març 2024</div><div style="text-align: left;"><br /></div><div style="text-align: left;"><br /></div><div style="text-align: left;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Ja havia llegit dos llibres d'aquest autor, <a href="https://neguitdepantorrilla.blogspot.com/2016/03/nora-webster.html">Nora Webster</a> i <a href="https://neguitdepantorrilla.blogspot.com/2011/03/brooklyn.html">Brooklyn</a>. Potser aquest tercer és per a mi el més fluix de tots... M'ha agradat però no el recordaré com els altres dos. </div><div style="text-align: justify;">Malgrat tot és Tóibín, garantia de bona escriptura i d'una acurada descripció dels personatges i sentiments. </div><div style="text-align: justify;">L'acció està situada al Pirineu català, en un petit poblet entre el Pallars i l'Alt Urgell. El Miquel i el Jordi són dos germans que viuen amb els seus pares en una caseta, amb animals que cuidava la mare i camps per treballar. El Jordi estava a punt de marxar a fer el servei militar. El Miquel ja l'havia fet. Eren de poques paraules i no es feien amb la poca gent del poble arran d'una denúncia que el pare havia fet a quatre cases per qüestions d'aigua a l'estiu. </div><div style="text-align: justify;">Un dia, el Jordi ja fora de casa, el Miquel es va adonar que la seva mare bevia. La va anar observant fins al moment que el pare la va trobar amb una quantitat forta d'alcohol i el va llençar tot. Ella va demanar que li tornés a comprar però ell va dir que la manera de deixar de beure era que no tingués accés a l'alcohol. Al vespre, a l'arribar a casa, la mare no hi era. I la nevada començava a ser forta i intensa. Tot i la poca relació amb els veïns tots van sortir a buscar-la però no va servir de res. La mare havia desaparegut i el més segur és que fora sota la neu i el gel. Quan desglaci, deien els veïns, veurem els voltors que baixen. Llavors hem de córrer. </div><div style="text-align: justify;">I tota la novel·la és com viuen aquesta solitud el pare i el fill. Sense saber fer res de la casa ni dels animals i amb la pena i el desconcert de la fugida de la mare. En Miquel té remordiments, potser podria haver fet alguna cosa, acompanyar més a la mare... Amb el pare no s'entenen massa. I un dia el pare es presenta amb un xicot jove, tímid i mal vestit, perquè els ajudi a fer les feines de la casa, els animals i cuinar. </div><div style="text-align: justify;">El Miquel puja sovint a la muntanya fins on pot arribar, pensa molt en la seva mare, però ara també lluita amb una atracció especial cap al xicot que els ajuda. Molta solitud, poques paraules, tres homes i cap dona... </div><div style="text-align: justify;"><b><i>Lluny del sentimentalisme, l'obra és una condensació d'emocions, tractades amb gran delicadesa. La tensió entre la duresa de l'escenari pirinenc i les diverses sensibilitats dels personatges adquireix un admirable relleu en una prosa deliberadament neta i precisa. </i></b></div><div style="text-align: justify;">I ara, pensant-hi, perquè Tóibín sempre et fa pensar, veig que el pare té un paper molt minso. L'obra és pel Miquel, per com viu i com pensa, per tot el que li queda dins i que no té manera de treure, la necessitat de tenir el germà al costat i l'obediència al pare i no dir-li res del que passa. Sempre falta de diàleg, de companyia, d'amor.... Tot i que penso que en aquell ambient aquesta relació pare-fill deu ser força normal. La vida és molt dura... </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: left;"><br /></div><div style="text-align: left;"><br /></div>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7703174741581323286.post-54554656221587113492024-03-11T17:50:00.000+01:002024-03-18T17:50:40.817+01:00Esmorzar al Tiffany's<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjHFHuH9Hi7jG2AjSAIYnhE95mKVMgydj66iPuoFDVe035NobyE0MiKSOhyphenhyphenwWJfhEO536SDPccHwOXu0WAvp3ijQJ4xoL2ldSXZoVpqmCEzvrawHaHcqYYmJbt6d1OChmQCwo1VZaIuwb64HzS6rtHpLD9O36WNY3r4ooIkXozDkJePVvGyxs0PQABEu4NH/s613/truman.jpeg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="613" data-original-width="400" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjHFHuH9Hi7jG2AjSAIYnhE95mKVMgydj66iPuoFDVe035NobyE0MiKSOhyphenhyphenwWJfhEO536SDPccHwOXu0WAvp3ijQJ4xoL2ldSXZoVpqmCEzvrawHaHcqYYmJbt6d1OChmQCwo1VZaIuwb64HzS6rtHpLD9O36WNY3r4ooIkXozDkJePVvGyxs0PQABEu4NH/s320/truman.jpeg" width="209" /></a></div><br /><p><br /></p><div style="text-align: left;"><b>Esmorzar al Tiffany's<br /></b>de Truman Capote</div><div style="text-align: left;"><br />La Butxaca</div><div style="text-align: left;"><br />Club de lectura d'Enginyers</div><div style="text-align: left;"><br /></div><div style="text-align: left;"><br />Març 2024</div><div style="text-align: left;"><br /></div><div style="text-align: left;"><br /></div><div style="text-align: left;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Truman Capote escriu molt bé, per tant sempre és un plaer agafar un llibre seu. Dit això aquest llibre no m'ha proporcionat cap novetat, cap cosa nova per pensar o parlar. Penso que tots recordem la pel·lícula amb una Audrey Hepburn meravellosa. Una películ.la distreta, per passar l'estona, i que recordes després de molts anys. </div><div style="text-align: justify;">Del llibre n'esperes més. Ella és una noia que ha tingut una infantesa difícil. Casada als 14 anys amb un home més gran, se'n va de casa quan s'adona que no l'estima, que s'hi havia casat per agraïment, perquè era un bon home. La seva vida després, essent molt jove, és estar sempre voltada dels homes més rics, sense tenir en compte l'edat, per poder viure sense problemes i en una ambient clamorós. Casualment coneix un veí a qui tracta i estima coma un germà. Es troben en un bar on els serveix en Joe, personatge que m'ha arribat més que els altres, perquè el trobo més real; cuida a la noia, l'admira i l'estima sabent que mai li ho dirà, que les seves vides són massa diferents... </div><div style="text-align: justify;">La historia és distreta, té els seus bons moments, però penso que el personatge, la Holly, no s'esforça a tirar endavant, a estudiar o treballar per poder fer la seva vida. Ella només busca un marit ric. I salvant les distàncies, enormes, trobo que és una novel·leta d'amors... </div><div style="text-align: justify;">El comentari al club de lectura va ser en general molt bo. Em sap greu però a mi no em va deixar re sa dintre... </div><p><b><br /></b></p><p> </p>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7703174741581323286.post-89504626249440273292024-02-11T17:26:00.068+01:002024-02-19T12:31:10.750+01:00La felicitat del llop<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg0VFOixqIOTtw9rG_WPRpW48Q-qyz7ya9HqIAVSqVFcRX29pentWQP5vLK47OxndMZqYFiqKgSXoNLO-o_or0VBAMcdcxsaH_Q6jsnPxjrQe0cnzKctk80EmudFPcHsR5mMmwsP2xFlNFdpzIdJlx78busjSJzDhlKlyYc6y-MEQm3Q6-D15Pb1ccc7t8K/s838/cognetti.webp" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="838" data-original-width="552" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg0VFOixqIOTtw9rG_WPRpW48Q-qyz7ya9HqIAVSqVFcRX29pentWQP5vLK47OxndMZqYFiqKgSXoNLO-o_or0VBAMcdcxsaH_Q6jsnPxjrQe0cnzKctk80EmudFPcHsR5mMmwsP2xFlNFdpzIdJlx78busjSJzDhlKlyYc6y-MEQm3Q6-D15Pb1ccc7t8K/s320/cognetti.webp" width="211" /></a></div><br /><p></p><div style="text-align: left;"><b>La felicitat del llop<br /></b>de Paolo Cognetti</div><div style="text-align: left;"><br /></div><div style="text-align: left;"><br />La Campana</div><div style="text-align: left;"><br /></div><div style="text-align: left;"><br />Febrer 2024</div><div style="text-align: left;"><br /></div><div style="text-align: left;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Bon llibre com tots els de Cognetti. He llegit quatre anteriors,</div><div style="text-align: justify;"><a href="https://neguitdepantorrilla.blogspot.com/2018/08/les-vuit-muntanyes.html">Les vuit muntanyes</a>, <a href="https://neguitdepantorrilla.blogspot.com/2018/07/el-noi-silvestre.html">El noi silvestre</a>, <a href="https://neguitdepantorrilla.blogspot.com/2020/04/nova-york-es-una-finestra-sense-cortines.html">NovaYork és una finestra sense cortines</a>, <a href="https://neguitdepantorrilla.blogspot.com/2020/08/sense-fer-mai-el-cim.html">Sense fer mai el cim</a>. I mai m'ha desil·lusionat. I sempre dic que parlant del mateix, en el mateix ambient, excepte el de Nova York, tots són ben diferents.</div><div style="text-align: justify;">En Fausto té quaranta anys i acaba de patir una separació. Està tip de Milà, dels soroll, dels cotxes, de la gent, de tot... I quan està així el seu refugi és la muntanya. Se'n va a Fontana Fredda on cada racó li porta records d'ell amb el seu pare passant-hi els estius. Ell és escriptor i pensa que en el silenci i la bellesa de les muntanyes podrà reprendre el seu ofici, el que li agrada. Per guanyar-se uns diners es queda de cuiner en un refugi, "El festí de Babette", que el porta una dona de qui ningú no recorda el nom perquè tothom li diu Babette. S'hi va fer amic i li va donar la feina perquè tots dos havien llegit Karen Blixen i sabien d'on venia el nom del refugi.<i><b> La Babette del conte era una revolucionària que, després del fracàs de la Comuna de París, havia acabat fent de cuinera en un poblet de pagesos del nord de Noruega. Aquesta altra Babette no servia brou de tortuga, però solia adoptar els orfes i buscar solucions pràctiques a problemes existencials. Després d'escoltar-ne els seus, li preguntà: "Saps cuinar?" </b></i></div><div style="text-align: justify;">La vida d'en Fausto transcorre entre cassoles i arbres, entre xerrades de cafè i excursions a pics ben alts. Parla molt amb uns dels tractoristes, en Santorso, i amb la Sílvia, una noia joveneta que ajuda a la Babette servint les taules. </div><div style="text-align: justify;">Cognetti té l'encert i la gràcia de parlar-te de coses insignificants del dia a dia, de muntanyes i animals, de persones i del que els porta a ser on són. Tot d'una manera tranquil·la i serena. Sí que passen coses, sí que té un fil conductor, però en el fons llegeixes perquè t'agrada el que diu i com ho diu, perquè t'hi veus a tu mateix, a les muntanyes. I no et cansa la descripció contínua de paisatges i sentiments. </div><div style="text-align: justify;">És un llibre que t'asserena, que et fa passar l'estona sense adonar-te'n i del que surts amb un somriure a la cara i al cor. </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7703174741581323286.post-39485163018775580832024-01-30T14:04:00.000+01:002024-02-05T14:05:47.943+01:00El mayordomo miope<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgZ5QD0VWd3wefPkTEfBQLj8BTb2EBIfQ8Cd5IKT0mxGxithR0WqDHOdBgTUlvfGRko_0Y-3BrOJz2ht8n0pKOXdFWzgCIAg0Fe2hgkB9vJ1g6axEeLngkRlEeyPzEsO9cp8j9a8NnCq5CKKP6WsTqAXXRnkKShxuizTV936KjZi32f9GeLHUiYdY4qr8NK/s180/tomeu.jpeg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="180" data-original-width="115" height="287" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgZ5QD0VWd3wefPkTEfBQLj8BTb2EBIfQ8Cd5IKT0mxGxithR0WqDHOdBgTUlvfGRko_0Y-3BrOJz2ht8n0pKOXdFWzgCIAg0Fe2hgkB9vJ1g6axEeLngkRlEeyPzEsO9cp8j9a8NnCq5CKKP6WsTqAXXRnkKShxuizTV936KjZi32f9GeLHUiYdY4qr8NK/w184-h287/tomeu.jpeg" width="184" /></a></div><br /><p><br /></p><div style="text-align: left;"><b>El mayordomo miope</b><br />de Javier Tomeu</div><div style="text-align: left;"><br /></div><div style="text-align: left;"><br />Planeta</div><div style="text-align: left;"><br /></div><div style="text-align: left;"><br />Gener 2024</div><p style="text-align: left;"><br /></p><p style="text-align: left;"><br /></p><div style="text-align: left;"><div style="text-align: justify;">Feia molt temps que no llegia res de Javier Tomeu. Hi havia passat bones estones. En aquest petit llibre hi trobes de nou el seu humor sarcàstic i una mica sorrut. </div><div style="text-align: justify;">Tota la novel·la és un diàleg, sovint un monòleg, entre el Superintendent Z i el seu majordom Rodolfo, miop i a punt de jubilar-se. A la contraportada diu que està situat en una època futura. Jo el trobo actual, d'ara, d'abans i de sempre. L'home no canvia... </div></div><div style="text-align: justify;">El Superintendent s'assabenta que el Rodolfo es vol jubilar i anar a viure a l'altra banda de l'"empalizada", on viuen els "calibeños", gent que respira pel nas fent soroll, que viuen en barris inhòspits, gent no gaire intel·ligent però voluntariosa, que no tenen iniciativa, els agrada la festa i la gresca i es queden bocabadats davant la televisió. No tenen escoles i els nens es passen el dia llançant pedres a les faroles... I al vespre es reuneixen i canten i ballant o asseguts als bars i tavernes... com als vell temps. </div><div style="text-align: justify;">El Superintendent li diu que no entén que vulgui passar els últims anys de la seva vida en un lloc com aquell, tenint en compte, a més a més, que és miop. I li treu les ulleres... </div><div style="text-align: justify;">I si vas llegint veus que el que intenta és assegurar-se que se n'anirà a "l'altra banda". Vol estar-ne segur per poder-li encomanar una feina, vigilar la gent, comentar-li el que diuen o fan... </div><div style="text-align: justify;">El llibre és de 1990 i tot i que el situa en una època molt futura jo el veig completament actual. No reconeixeu les "empalizadas" i als "calibeños"? </div><div style="text-align: justify;">Llegiu-lo. És curtet i se'n pot treure molt suc... per desgràcia! </div><div style="text-align: justify;"><br /></div>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7703174741581323286.post-26627598340532075142024-01-12T20:00:00.182+01:002024-01-15T18:47:36.469+01:00Las dos amigas<p><br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh0e3WMLDZV63xBEXroDllNLEc93zqtWeUbt29QjlWWbr9H38NiReC_stwHnpcCkuZ9flzYQYPHDm0Y8kre_crqHyvOAQi70vuRKyg0gMtm58yH20MJsDJF4tyHGzFOBUh6WupwmXbuZd71wF-gWqSvOa9dyOZA3wu7nj_1o0cscH3hrbEzDiUFuRYczoKD/s185/toni.jpeg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="185" data-original-width="124" height="291" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh0e3WMLDZV63xBEXroDllNLEc93zqtWeUbt29QjlWWbr9H38NiReC_stwHnpcCkuZ9flzYQYPHDm0Y8kre_crqHyvOAQi70vuRKyg0gMtm58yH20MJsDJF4tyHGzFOBUh6WupwmXbuZd71wF-gWqSvOa9dyOZA3wu7nj_1o0cscH3hrbEzDiUFuRYczoKD/w195-h291/toni.jpeg" width="195" /></a></div><br /> <br /><p></p><p><br /></p><div style="text-align: left;"><b>Las dos amigas</b><br />(un recitativo)</div><div style="text-align: left;"><br />de Toni Morrison</div><div style="text-align: left;"><br /></div><div style="text-align: left;"><br />Lumen</div><p style="text-align: left;">Gener 2024</p><p style="text-align: left;"><br /></p><p style="text-align: left;"><br /></p><div style="text-align: left;"><div style="text-align: justify;">Toni Morrison m'agrada llegir-la. <a href="https://neguitdepantorrilla.blogspot.com/2009/04/una-benediccio.html">Una benedicció</a> i <a href="https://neguitdepantorrilla.blogspot.com/2016/06/la-nit-de-les-criatures.html">La nit de les criatures</a> són dos llibres més que recomanables. Jazz, un altre llibre seu, el vaig llegir fa molts anys i l'hauria de rellegir... </div><div style="text-align: justify;">Aquest, <i>Las dos amigas</i>, és totalment diferent.</div><div style="text-align: justify;">El llibre consta de dues parts .La primera és la història de dues nenes. La segona part és un epíleg que escriu Zadie Smith on fa un llarg comentari del llibre. No dic que no estigui bé ni que no sigui interessant, però a mi m'ha cansat una mica. Crec que si ho hagués fet més curt hagués estat més interessant. Però és només la meva opinió. </div><div style="text-align: justify;">Les dues nenes, les dues amigues, de 8 anys, es troben un dia en un orfenat. Totes les nenes que conviuen allà han tingut, com diu l'autora, uns pares meravellosos i sants i ara són al cel. Elles dues no. La Twyla és allà perquè a la seva mare li agrada sortir cada nit a ballar i la Roberta hi és perquè té la mare malalta i no la pot cuidar. </div><div style="text-align: justify;">D'entrada ens trobem amb el xoc que la Twyla diu que la seva mare s'enfadarà si sap que l'han posada a l'habitació amb una nena de raça diferent, que fa mala olor i que no es renta el cap. </div><div style="text-align: justify;">A poc a poc es fan molt amigues, i van sempre juntes. Un dia hi van les mares i la diferència és brutal. La mare de la Twygi es presenta amb uns pantalons verds de pinces i sense res per menjar. La mare de la Roberta és alta i forta, porta una creu al pit i la Bíblia, i una pila de galetes i coses bones per menjar. </div><div style="text-align: justify;">Passen moltes coses juntes, i mai, mai, et diuen quina de les dues és blanca i quina negra. Hi ha moments que et sembla que ho veus molt clar i al cap d'un moment t'adones que no pot ser, que és al revés. </div><div style="text-align: justify;">Ja més grans es troben un parell de vegades. La Twyla de cambrera en un bar de carretera i la Roberta ben vestida amb una colla d'amics. Es van trobant i tan poden tenir una conversa normal recordant el temps passat com quasi no es saluden. </div><div style="text-align: justify;">Sempre recordant, però, a una cuinera de l'orfenat, la Maggie, mal girbada i que no parlava mai, que un dia va caure i cap nena la va ajudar. Totes se'n van riure, d'ella. </div><div style="text-align: justify;">L'última trobada de les dues amigues és la reconciliació, les explicacions, la vida que han portat i els motius pels quals han actuat com han fet. </div><div style="text-align: justify;">En el fons, el que intenta l'autora és que aprenguem a distingir el que és insignificant del que és significant.</div><div style="text-align: justify;">No és el llibre que més m'ha agradat d'ella però si t'hi fixes és interessant i real, ara i aquí, i a qualsevol lloc i època. </div><div style="text-align: justify;">Copio el final de l'epíleg perquè crec que és una mica el moll de l'os del llibre, el que l'autora pretén que ens quedi quan l'haguem llegit. </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><b><i>A pesar de todo, como a la mayor parte de los lectores de </i>Las dos amigas,<i> me resultó imposible reprimir el deseo de descubrir quien era la otra, si Twyla o Roberta. Ah, qué ganas tenía de desenmarañar el asunto. Anhelaba empatizar efusivamente y con seguridad, por un lado, y mostrar frialdad, por el otro. Apreciar a la significante y rechazar a la insignificante. Pero eso es precisamente lo que Morrison había decidido impedirme de forma deliberada y metódica. Vale la pena preguntarnos porqué. </i>Las dos amigas<i> me recuerda que ser pobre, estar oprimido, ser inferior, estar explotado o ser arrinconado no es en esencia cosa de negros ni de blancos. La respuesta a la pregunta "Qué demonios le pasó a Maggie?" no dependía del destino, de la sangre ni de los genes, no era algo predestinado por la historia. Fuera lo que fuera lo que le hicieron a Maggie, se lo hizo alguien. Alguien como Twyla y Roberta. Alguien como usted y yo. </i></b></div></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: left;"><br /></div><div style="text-align: left;"><br /></div><div style="text-align: left;"> </div>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7703174741581323286.post-88543153996780057832023-12-23T09:40:00.354+01:002024-01-15T17:53:39.687+01:00Todos deberíamos ser feministas<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjECPPHhgX_Z8cXIiM_Va8s_d8Ex0AgRdjRduDRGByJarWU8dsa3D2Pxg_oahjOu2wzYS2s8BS5yjNLnROyFNusArK4XjfQsFaNm9Q_PCsx7Drlxd6IEH4zEWGHUA8pK_myRRQE0lHWr0CJ8r1RLU09P07kTNEJjpH1WU3tW-ZVq0xU60IXd7hEu2ODwOqe/s2910/femina.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="2910" data-original-width="2000" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjECPPHhgX_Z8cXIiM_Va8s_d8Ex0AgRdjRduDRGByJarWU8dsa3D2Pxg_oahjOu2wzYS2s8BS5yjNLnROyFNusArK4XjfQsFaNm9Q_PCsx7Drlxd6IEH4zEWGHUA8pK_myRRQE0lHWr0CJ8r1RLU09P07kTNEJjpH1WU3tW-ZVq0xU60IXd7hEu2ODwOqe/s320/femina.jpg" width="220" /></a></div><br /><p></p><div style="text-align: left;"><b><br /></b></div><div style="text-align: left;"><b><br /></b></div><div style="text-align: left;"><b>Todos deberíamos ser feministas<br /></b><b>Querida Ijeawele<br /></b><b>Còmo educar en el feminismo</b></div><div style="text-align: left;"><b><br /></b></div><div style="text-align: left;">de Chmamanda Ngozi Adiche </div><div style="text-align: left;"><br /></div><div style="text-align: left;">Literatura Random House </div><div style="text-align: left;"><br /></div><div style="text-align: left;">Desembre 2023</div><div style="text-align: left;"><br /></div><div style="text-align: left;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Quin llibre més bo! No és el primer que he llegit d'aquesta autora. <a href="https://neguitdepantorrilla.blogspot.com/2019/08/la-flor-purpura.html">La flor púrpura</a> i <a href="https://neguitdepantorrilla.blogspot.com/2017/10/americanah.html">Americanah</a>, els dos, m'han agradat molt. </div><div style="text-align: justify;">Aquest, però, és diferent als altres. Està dividit en dues parts. La primera és una conferència que va pronunciar el desembre de 2012 a TEDx-Euston, un simposi internacional centrat a Àfrica. Va tenir por que no fos ben rebut el tema però va acabar amb un aplaudiment massiu. La segona part consta de 15 suggeriments per educar a una nena a en el feminisme. Una amiga acaba de tenir un filla, la primera i es pregunta com, vivint a Nigèria, pot educar la seva filla. Ella suggereix una sèrie de idees i maneres de fer i de parlar que li poden servir. A ella i a qualsevol mare de qualsevol part del món. Perquè tot i que hi ha grans diferències entre els diferents països el feminisme continua essent necessari de ser parlat i sobretot fer-ne una manera de viure. </div><div style="text-align: justify;">Ella és feminista i femenina. I tot el que diu és de tan sentit comú, de tan seny, que sembla mentida que encara trobem el que trobem pel món. La diferència entre home i dona en la feina, en la família, en la joventut i també en la infantesa. </div><div style="text-align: justify;">És una petita joia de llibre. L'he agafat de la biblioteca però crec que me'l compraré i el deixaré caure a casa els néts i nétes perquè el llegeixin.</div><div style="text-align: justify;">No puc resumir tot el que diu i explica però deixo aquí algunes frases per recordar-les quan recordi aquest tema i aquest llibre. </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><b><i>Un periodista me comentó que la gente decía que mi novela era feminista, y que el consejo que me daba -y me lo dijo negando tristemente con la cabeza- era que no me presentara nunca como feminista, porqué las feministas son mujeres infelices porqué no puede encontrar marido. </i></b></div><div style="text-align: justify;"><b><i><br /></i></b></div><div style="text-align: justify;">I amb més comentaris d'aquest tipus va acabar presentant-se com a<b><i> "feminista feliz, africana, que no odia a los hombres y a quien le gusta llevar pintalabios y tacones altos para sí misma y no para los hombres". Por supuesto gran parte de esto era irónico, pero lo que demuestra que la palabra "feminista" está sobrecargada de connotaciones negativas. Odias a los hombres, odias los sujetadores, odias la cultura africana, crees que las mujeres deberían mandar siempre, no llevas maquillaje, no te depilas, siempre estás enfadada, no tienes sentido del humor y no usas desodorante. </i></b></div><div style="text-align: justify;">I segueix explicant els moments, les situacions en què es va trobar de nena i de joveneta. Molt interesant i amè i fàcil de llegir... </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">La segona part m'agradaria anar explicant una a una els suggeriments que va fent a la seva amiga per a educa a la nena, la Chizalum Adaora. No puc fer-ho. Hauria de copiar tot el llibre. Millor que el llegiu vosaltres. Només marcaré algun tema que toca ella <span> sense posar els exemples, que són molt bons i instructius... </span></div><div style="text-align: justify;"><span><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span><b><i>- Sé una persona plena. Nunca te disculpes por trabajar. Te gusta lo que haces, y que te guste lo que haces es un regalo fantástico para tus hijos. </i></b></span></div><div style="text-align: justify;"><span><i style="font-weight: bold;">- Hacedlo juntos. Chudi </i>-el marit<i style="font-weight: bold;">- debería hacer todo lo que la biología le permite, que es todo menos amamantar. Para ella es bueno que su padre la cuide. Chudi no está "ayudándote" a cuidar de su hija. Está haciendo lo que debe hacer.</i></span></div><div style="text-align: justify;"><span><b><i>- Enséñale a tu hija que "los roles de género" son una solemne tontería. No le digas nunca que deje de hace algo "porque es una niña". "Porque es una niña" nuna es una razón para nada. Nunca. </i></b></span></div><div style="text-align: justify;"><span><b><i>- Cuidado con el peligro de lo que yo llamo "feminismo Light". Es la idea de la igualdad femenina condicional. Recházala de plano, por favor. Es una idea vacua, fallida y tranquilizadora. Ser feminista es como estar embarazada. Lo estás o no lo estás. O crees en la plena igualdad entre hombres y mujeres o no. </i></b></span></div><div style="text-align: justify;"><span><b><i>- Enseña a Chizalum a leer. Enséñale el amor por los libros. Hablo de libros que no tengan nada que ver con el colegio, autobiografías, novelas y cuentos. Si todo falla, págale para que lea. recompénsala. </i></b></span></div><div style="text-align: justify;"><span><b><i>- Enséñale a cuestionar el lenguaje. El lenguaje es el depositario de nuestros prejuicios, creencias y presunciones. </i></b></span></div><div style="text-align: justify;"><span><b><i>- Jamás hables del matrimonio como un logro. Encuentra maneras de aclararle que el matrimonio no es un logro ni algo a lo que debe aspirar. Un matrimoinio puede ser feliz o desgraciado, pero no un logro. </i></b></span></div><div style="text-align: justify;"><span><b><i>- Enséñale a rechazar la obligación de gustar. Su trabajo no es ser deseable, su trabajo es realizarse plenamente en un ser sincero y consciente de la humanidad y del resto de la gente. </i></b></span></div><div style="text-align: justify;"><span><b><i>- Dale a Chizalum un sentido de identidad. Importa. Haz hincapié en ello. Consigue que crezca considerándose, entre otras cosas, una igbo orgullosa. Y debes ser selectiva: enséñale a aceptar las partes de la cultura igbo que son bellas y enséñale a rechazar las que no lo son. </i></b></span></div><div style="text-align: justify;"><span><b><i>- Fíjate como tratáis el tema de su apariencia. Anímala a practicar deporte. Enséñale a ser activa físicamente. Si le gusta el maquillaje. déjala que se maquille. Si le gusta la moda délaja que se arregle. Pero si no les gusta ni una cosa ni la otra, déjala tranquila. Feminismo y feminidad no se excluyen mutuamente. </i></b></span></div><div style="text-align: justify;"><span><b><i>- Enséñale a cuestionarse el uso selectivo que hace nuestra cultura de la biología com "razón" para las normas sociales. </i></b></span></div><div style="text-align: justify;"><span><b><i>- Háblale de sexo y empieza pronto. Dile que el sexo puede ser algo bello y que, aparte de las consecuencias físicas evidentes, también puede tener consecuencias emocionales. Dile que su cuerpo le pertenece a ella, que nunca debería sentir la necesi</i></b></span><b><i>dad de decir "sí" a algo que no quiera o a lo </i></b><b><i>que se sienta presionada. Enséñale que decir "no" cuando "no" le parece lo correcto; es motivo de orgullo.</i></b></div><div style="text-align: justify;"><span><b><i>- Llegará el amor, así que asúmelo.<span> Enséñale que amor no es solo dar, sinó también recibir. </span></i></b></span></div><div style="text-align: justify;"><span><span><b><i>- Al enseñarle sobre la opresión, ten cuidado de no convertir a los oprimidos en santos.</i></b></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span><span><b><i>- Háblale sobre la diferencia. Convierte la diferencia en habitual. Haz normal la diferencia. Enséñale a que valore la diferencia. Y no es para que sea justa y buena, sino simplemente para que sea humana y práctica. Enséñale que no lo sabemos todo de la vida, no podemos saberlo. Tanto la religión como la ciencia ofrecen espacios para lo que no sabemos, y hasta reconciliarse con ello. </i></b></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span><span><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span><span>I tor això amanit amb experiències seves i anècdotes. Crec que és un llibre instructiu i amè, que et diu coses que ja sabem però que cal parlar-ne o rellegir de tant en tant,.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span><span>Espero que us agradi com m'ha agradat a mi. </span></span></div><div style="text-align: justify;"><span><br /></span></div>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7703174741581323286.post-45917581665835732102023-11-10T13:03:00.001+01:002023-11-10T13:05:44.605+01:00Biografia del silenci<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjlVNtdLe-LbP6MGWzol0RHjJsKpdJwD-4w0nnc9YAlMzMDbvAI5_U2CfibZIGnM0dylWc_EtPiL7OJVAeotGusEne2qIMY-iCaIm3Tsq00tv6NgBd1Va1em73hiP2QZV2FkkMhaVz-BPVlTfn7EFrSkAr5vVeddN_yEwRqyMlbfkwJEeFSDztYtFFgtK7J/s360/silenci.webp" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="360" data-original-width="234" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjlVNtdLe-LbP6MGWzol0RHjJsKpdJwD-4w0nnc9YAlMzMDbvAI5_U2CfibZIGnM0dylWc_EtPiL7OJVAeotGusEne2qIMY-iCaIm3Tsq00tv6NgBd1Va1em73hiP2QZV2FkkMhaVz-BPVlTfn7EFrSkAr5vVeddN_yEwRqyMlbfkwJEeFSDztYtFFgtK7J/s320/silenci.webp" width="208" /></a></div><br /><p><br /></p><div style="text-align: left;"><b>Bibliografia del silenci <br /></b>de Pablo d'Ors</div><div style="text-align: left;"><br /></div><div style="text-align: left;"><br /></div><div style="text-align: left;">Club de lectura Enginyers</div><div style="text-align: left;"><br />Angle Editorial</div><div style="text-align: left;"><br /></div><div style="text-align: left;"><br />Novembre 2023</div><div style="text-align: left;"><br /></div><div style="text-align: left;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Llibre diferent i difícil de classificar. L'autor és un sacerdot que després d'escriure alguna novel·la sense massa èxit, es posa a escriure la seva experiència en busca del silenci, l'escriu en 10 hores i té un èxit impressionant. Potser tots necessitem aquest petit espai diari de silenci i això ha ajudat a la ressonància d'aquest llibre. </div><div style="text-align: justify;">Ens explica que fa ja 15 anys que fa cada dia meditació, assegudes, amb les seves paraules. Que al començament li va costar molt però que ara ja s'hi troba tant a gust que no li costa trobar el moment per fer-ho. Tot i ser sacerdot catòlic es deixa influenciar molt pel budisme i per la filosofia zen. </div><div style="text-align: justify;">Si aquest llibre me l'haguessin donat fa un parell d'anys no l'hagués pogut acabar de llegir, tot i que està redactat en capítols molt curts que fa fàcil la lectura. La paraula "meditació" em porta massa records del col·legi de monges i d'aquelles meditacions que no sabies ni com posar-t'hi. Però ara, amb els anys, i amb el canvi de nom, silenci, t'hi trobes a gust. </div><div style="text-align: justify;">Ja fa cosa d'un any que cada dia escolto una "meditació-relaxació" i em va molt bé. He après a respirar i m'han ensenyat a veure les coses amb perspectiva, sense sentir-te mai culpable, mirant a la cara els problemes o pensaments i deixant-los marxar amb la respiració. És complex d'explicar però efectiu... </div><div style="text-align: justify;">Pablo d'Ors, l'autor, nét d'Eugeni d'Ors, s'explica bé però aquest llibre el veig més com un llibre escrit per a ell mateix que no pas de cara als altes. Ell no pretén que sigui un llibre d'autoajuda, que no ho és, només vol transmetre'ns la seva experiència i necessitat de silenci. Estic d'acord amb coses que diu però moltes altres les trobo exagerades o fora de context. Es repeteix força però gràcies a la poca llargada del capítol ho oblides aviat. </div><div style="text-align: justify;">Una curiositat és que fins que no has acabat el llibre no et trobes amb el títol de cada capítol, cosa que podria ajudar-te o condicionar-te. Per tant, que cadascú s'ho agafi com vulgui.</div><div style="text-align: justify;">Al club de lectura va haver-hi opinions de tota mena. des d'avorrit, a repetitiu, a boníssim, a no l'he pogut acabar... però ens va tenir una hora i mitja discutint i parlant. Cosa bona en un club de lectura. </div><div style="text-align: justify;">Personalment no penso tornar a llegir-lo i no crec que en recordi massa cosa d'aquí a un mes. Però la paraula SILENCI, el que significa i com n'és de necessari això ja ho tenia assumit i ho recordaré. </div>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7703174741581323286.post-77347815747853491492023-10-22T11:59:00.001+02:002023-10-22T11:59:21.870+02:00Pioners, oh pioners<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi1xKJ7qnlwkC-yVbEoM9YGzJPrLjmsf8NDcTRsey2wyWIGtXzd4LjlX6HL1PDwzKgtG4ZsPbjEvK4bxDjeYXHA2G5KY7d4zt6cTRpRkcvWyK3rHP-B0yNVplNezpSIfKx66Lyr9PBc3Wzb-IEV1UngH-LMRTjqSA7unVxCrW5op_P_0mZaR8WlyiNArHSb/s1701/Pioners_1-1100x1701.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="1701" data-original-width="1100" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi1xKJ7qnlwkC-yVbEoM9YGzJPrLjmsf8NDcTRsey2wyWIGtXzd4LjlX6HL1PDwzKgtG4ZsPbjEvK4bxDjeYXHA2G5KY7d4zt6cTRpRkcvWyK3rHP-B0yNVplNezpSIfKx66Lyr9PBc3Wzb-IEV1UngH-LMRTjqSA7unVxCrW5op_P_0mZaR8WlyiNArHSb/s320/Pioners_1-1100x1701.jpg" width="207" /></a></div><br /><p></p><div style="text-align: left;"><b>Pioners, oh pioners<br /></b>de Willa Cather</div><div style="text-align: left;"><br /></div><div style="text-align: left;"><br />Cal Carré</div><div style="text-align: left;"><br /></div><div style="text-align: left;"><br />Octubre 2023</div><div style="text-align: left;"><br /></div><div style="text-align: left;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Alexandra Bergson amb els seus pares i germans emigran de Suècia a Nebraska, al poblet de Hanover, situat en un ventós altiplà, erm i difícil de treballar. Però el pare s'enamora d'aquesta terra i lluita per aconseguir alguna collita i conrear un hort. L'Alexandra és la gran de 4 germans. l'Òscar, el Lou i el petit Emil. </div><div style="text-align: justify;">El pare malalt, i veient que deixava sola la família, veu que només l'Alexandra podrà tirar endavant la feina i a més sap que s'estima la terra. I als fills els demana que treballin la terra i segueixin el criteri de la germana gran que serà qui portarà les regnes de la casa i de la família. La mare no compta en aquest moment. És sueca i li ha costat aterrar a Nebraska. es cuida de la cuina i de la família però no compta per la feina del camp ni per donar idees. </div><div style="text-align: justify;">La novel·la és la vida d'aquesta noia, l'Alexandra, la diferència de pensament i actuació d'ella i els germans i l'amor incondicional al petit de casa, l'Emil. Aquest estudiarà a la universitat i ella se'n sentirà sempre orgullosa. </div><div style="text-align: justify;">En una terra àrida i erma com aquella és difícil sobreviure però el instint i la intel·ligència de la noia fa que acabin sent dels propietaris més rics de la zona. La reacció dels germans és sempre ben diferent de la de la noia. Excepte l'Emil. </div><div style="text-align: justify;">Personatges diferents van passant per la novel·la. Uns s'hi queden sempre, com el Ivar, el Carl i la Marie. D'altres van i venen, passen, formen part de la vida, del dia a dia. </div><div style="text-align: justify;">Hi ha molta descripció, com cultiven la terra que estimen, com són feliços contemplant el cel i la terra. com és de dura la vida en una granja, amb els camps de conreu, i els animals, com s'ajuden es uns als altres i com en una societat tan reduïda la vida és cosa de tots. I com les desgràcies i calamitats també arriben i sobten en aquesta vida de pau i feina i com reaccionen la gent davant les diferents circumstàncies. Enamoraments, fidelitat, escapades... i cap germà s'adona que l'Alexandra no ha tingut temps de pensar mai en ella mateixa. I quan s'ho troben davant els ulls no volen que res canviï, volen seguir igual. En el fons ja són grans però saben que les regnes les porta ella. </div><div style="text-align: justify;">Es barreja sempre la poesia i la passió, de manera que no pots destriar-les. I és una sort perquè el tema en ell mateix és conegut, saps de què va, però la poesia que destil·len els paisatges, les xerrades, els pensaments fan d'aquest llibre un bon entreteniment agradable de llegir. La poesia no falla mai... </div>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7703174741581323286.post-23481416467875775202023-10-17T20:46:00.002+02:002023-10-17T20:46:15.988+02:00El Gatopardo<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhIuxzfqfNU-QsBuQ0kpJ4dAXsl59P5MU9MIzoR1Ybw8E-UYuny3e_1psmgvG6WfPo68d5xde1jPrlWdX8hmBO83ufN-16gh2c681YMgsNgt9_s0xxDZvrt8u1_0xFSZqtl_Bbygwec1U1thwluqy-osvgdH6ML3QLG0Obn7BJPYqZpfmfApvLWsbzi2fry/s2278/gato.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="2278" data-original-width="1547" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhIuxzfqfNU-QsBuQ0kpJ4dAXsl59P5MU9MIzoR1Ybw8E-UYuny3e_1psmgvG6WfPo68d5xde1jPrlWdX8hmBO83ufN-16gh2c681YMgsNgt9_s0xxDZvrt8u1_0xFSZqtl_Bbygwec1U1thwluqy-osvgdH6ML3QLG0Obn7BJPYqZpfmfApvLWsbzi2fry/s320/gato.jpg" width="217" /></a></div><br /><p></p><div style="text-align: left;"><b>El Gatopardo<br /></b>de Giuseppe Tomasi de Lampedusa</div><div style="text-align: left;"><br /></div><div style="text-align: left;"><br />Noguer</div><div style="text-align: left;"><br /></div><div style="text-align: left;"><br />Octubre 2023</div><p style="text-align: left;"><br /></p><p style="text-align: left;"><br /></p><div style="text-align: justify;">Comentant Vicens Villatoro l'escena del ball de <a href="https://neguitdepantorrilla.blogspot.com/2023/08/tren-maratea-de-vicencvillatoro-proa.html">Tren a Maratea</a> el va comparar amb el ball del Gatopardo. No l'havia llegit i estic contenta d'haver-ho fet ara. <br /></div><div style="text-align: justify;">Fabrizio Corbera, príncep de Salina. És el protagonista i l'eix principal de a història. Diuen que és la novel·la d'un gran senyor, escrita per un gran senyor. </div><div style="text-align: justify;">El príncep viu a Palerm, tot i que passa temptades a Donnafugata, casa per passar l'estiu. Està casat i té fills, i li agrada sortir a la nit a visitar alguna amant. La casa on viu és preciosa, amb tot el que pot tenir una casa per ser la més bonica i més rica de Palerm. Li agrada l'astronomía i té un telescopi muntat en una habitació on hi passa hores. Va arribar a rebre un premi i tot per la seva feina. També té un nebot, Tancredi, de qui és padrí i tutor, i de qui la seva filla Concetta està enamorada. Un jove que es dedica al joc i a les dones, però que estima al príncep, tiazo!, i que sembla més fill que nebot de Salina. </div><div style="text-align: justify;">L'època és la de la guerra d'unificació de Itàlia, amb Garibaldi i els joves que s´hi apunten i retornen després veient que tot ha de canviar perquè tot segueixi igual. </div><div style="text-align: justify;">Llegint el llibre veus com parla d'un època en què ser senyor venia de mena, era natural la superioritat que tenien sobre els altres, i en el cas de Salina, era una bona persona que era estimat i respectat. </div><div style="text-align: justify;">Descriu molt bé la vida que portaven, les caceres, el gos, el Bendicò, fidel acompanyant del príncep allà on anés... </div><div style="text-align: justify;">He llegit amb gust l'escena del ball, ell, gran, ballant amb la l'Angèlica, la promesa del Tancredi, en una festa particular... </div><div style="text-align: justify;">La història és interessant i correcta, retrata molt bé la vida en aquella època, les convencions socials, però el que m'ha impressionat i serà el record que em quedarà són els dos últims capítols del llibre. </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><b><i>Don Fabrizio conocía desde siempre esta sensación. Hacía decenios que sentía cómo el fluido vital, la facultad de existir, la vida en suma, y acaso también la voluntad de continuar viviendo, iban saliendo de él lenta pero continuamente, como los granitos se amontonan y desfilan uno tras otro, sin prisa pero sin detenerse ante el estrecho orificio de un reloj de arena. En algunos momentos de intensa actividad, de gran atención, este sentimiento de continuo abandono desparecía para volver a presentarse impasible en la más breve ocasión de silencio o de introspección: como un zumbido continuo en el oído, como en el tictac de un reloj se imponen cuando todo calla, y entonces nos dan la seguridad de que siempre han estado allí, vigilantes, hasta cuando no se oían. </i></b></div><div style="text-align: justify;"><b><i>......</i></b></div><div style="text-align: justify;"><b><i>Sentado en una butaca, con las largas piernas cubiertas con una manta, en el balcón del hotel Trinacria, advertía que la vida salía de él en grandes oleadas apremiantes, con un fragor espiritual comparable al de la cascada del Rin. El silencio era absoluto. Bajo la fortísima luz don Fabrizio no oía otro rumor que el interior de la vida que se escapaba de él. </i></b></div><div style="text-align: justify;"><b><i>...</i></b></div><div style="text-align: justify;"><b><i>Todos, excepto Concetta, lloraban. Incluso a Tancredi, que decía: </i></b></div><div style="text-align: justify;"><b><i>-Tío, tiazo querido... </i></b></div><div style="text-align: justify;"><b><i>De pronto en el grupo se abrió paso una joven. ... Era ella, la criatura deseada siempre, que acudía a llevárselo. Era extraño que siendo tan joven se fijara en él. Debía estar próxima la hora de pàrtida dle tren. Casi junta su cara a la de él, levanta el velo, y así, púdica, pero dispuesta a ser poseída, le pareció más hermosa de como jamás la había entrevisto en los espacios estelares. </i></b></div><div style="text-align: justify;"><b><i>El fragor del mar se apagó del todo. </i></b></div><div style="text-align: justify;"><b><i><br /></i></b></div><div style="text-align: justify;">Trobo que és una descripció de la mort poética i dolça i serena... M'ha agradat molt! </div><div style="text-align: justify;">Les tres germanes, ja grans, es queden el palau de Salines i hi viuen juntes. Un dia l'Angèlica, la dona del Tancredi, porta un amic del Tancredi i tot parlant amb la Concetta aquest li explica que de joves el Tancredi li explicava moltes coses d'ella, que era el record de la seva adolescència i que l'hauria besat davant tothom en moments determinats. I la Concetta que ha viscut sempre amb el dolor i el mal record del Tancredi i de tothom, amargada, se n'adona que potser la culpa ha estat seva, per odiar i no parar-se a pensar... </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><b><i>Hasta ahora, cuando raramente volvía a pensar en lo que había ocurrido </i></b><b><i>en Donnafugata en aquel lejano verano, sentíase sostenida por un sentido de martirio sufrido, de error padecido de animosidad contra el padre que la había descuidado, de un angustioso sentimiento con respecto al otro muerto -Tancredi-. Ahora, en cambio, estos sentimientos derivados que habían constituido el esqueleto de todo su modo de pensar deshacíanse también. No había habido enemigos, sinó una sola adversaria, ella misma. Su porvenir había sido matado por su propia imprudencia, por el ímpetu rabioso de los Salina, y le faltaba ahora, precisamente en el momento en que al cabo de muchos años los recuerdos adquirían vida de nuevo, el consuelo de poder atribuir a los demás su propia infelicidad, consuelo que es el último engañoso filtro de los desesperados. </i></b></div><div style="text-align: justify;"><b><i><br /></i></b></div><div style="text-align: justify;">La vida de la Concetta queda aturada en el passat, i mai pot ser feliç... Pensem també que estem parlant de Sicília, tancada en ella mateixa, lluny de tot el que és innovador o modern del continent, i de l'any 1910... </div><div style="text-align: justify;">El llibre m'ha agradat. Ara miraré la pel·lícula... </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><p style="text-align: justify;"><br /></p>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7703174741581323286.post-67368950795136698352023-10-07T12:30:00.090+02:002023-11-10T12:28:08.313+01:0084Charing Cross Road<p> <br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJj2N57Zt97D_qOhcm_LLbQFEgtvJ-XQb6Gi-qm9GBR7uC5sFg-_xREFKRdXuM_B4l8cLAPRa3sg13fTIkJTibHVPn_QFRZBgStO7IrS388NMCOPp7x4G-eYJY9b9j_YN1MnnGecyQ4KbRtqnrE5lYY1AzG3YTHMjjJIDox4h5W8ThFvgDz77Sp6sJ_oPW/s168/carta.jpeg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="168" data-original-width="124" height="241" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJj2N57Zt97D_qOhcm_LLbQFEgtvJ-XQb6Gi-qm9GBR7uC5sFg-_xREFKRdXuM_B4l8cLAPRa3sg13fTIkJTibHVPn_QFRZBgStO7IrS388NMCOPp7x4G-eYJY9b9j_YN1MnnGecyQ4KbRtqnrE5lYY1AzG3YTHMjjJIDox4h5W8ThFvgDz77Sp6sJ_oPW/w178-h241/carta.jpeg" width="178" /></a></div></div><br /><p></p><div style="text-align: left;"><b>84 Charing Cross Road<br /></b>de Helene Hanff</div><div style="text-align: left;"><br /></div><div style="text-align: left;">Club de lectura d'Enginyers </div><div style="text-align: left;"><br /></div><div style="text-align: left;">ANAGRAMA</div><div style="text-align: left;"><br /></div><div style="text-align: left;">Setembre 2023</div><div style="text-align: left;"><br /></div><div style="text-align: left;"><br /></div><div style="text-align: left;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><b><i>Amistat - Amor a través de cartes. El nexe d'unió: els llibres. </i></b></div><div style="text-align: justify;"><b><i>Et sona? </i></b></div><div style="text-align: justify;"><b><i>8 dies, 9 hores, 27 minuts de felicitat absoluta '07</i></b></div><div style="text-align: justify;"><b><i>Marta</i></b></div><div style="text-align: justify;"><b><i><br /></i></b></div><div style="text-align: justify;">El llibre és de la biblioteca. A la primera pàgina em trobo aquestes frases escrites amb llapis. A algú, anomenada Marta, li va agradar tant aquest llibre que va voler deixar-hi petjada. </div><div style="text-align: justify;">Gràcies, Marta! Fa que el llibre el trobi més bonic dels que pensava.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">La Helene és una noia que viu a Nova York i és amant de llibres rars i difícils de trobar. Gran lectora. Troba una adreça de Londres, d'una llibreria de vell, i escriu al senyor Frank Doel, de la llibreria, al número 84, Charing Cross Road, demanant-li algun llibre especial. És la primera de les moltes cartes que s'escriuen, molt respectuosament durant vint anys. Ella és espontània i divertida. Ell discret i reservat. </div><div style="text-align: justify;">La Helene es passa la vida estalviant per anar un dia a Londres i passar hores en aquella llibreria que li proporciona tantes bones estones. Però sempre li surt un o altre impediment i no arriba anar-hi mai. </div><div style="text-align: justify;">Per altra part en Doel es desviu per trobar petites joies a bon preu per aquella noia tan amant dels llibres i que ja forma part de la llibreria. </div><div style="text-align: justify;">El llibre és distret i agradable de llegir. O ja l'havia llegit fa molts, molts anys, o n'he llegit algun altra amb la mateixa temàtica. </div><div style="text-align: justify;">M'ha agradat però és, per a mi, un d'aquells llibres que llegeixes i recordes però que no t'aporten res d'especial. És bonic veure l'amistat que es va formant entre la Helene i en Doel, la confiança entre ells i que tot sigui gràcies al interès pels llibres. </div><div style="text-align: justify;">Hi ha gent que ha volgut veure una història d'amor a través de les cartes. Jo no ho veig així. En Doel està casat i la seva dona participa també d'aquesta relació carta-llibre-confiança-amistat. I crec que pot existir, i existeix, amistat profunda entre un home i una dona sense necessitat d'estar enamorat. </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">No vaig poder anar al club de lectura. Segur que n'hagués tret alguna cosa més! </div><div style="text-align: left;"><br /></div><div style="text-align: left;"><br /></div>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7703174741581323286.post-46261673377478996862023-09-25T18:59:00.000+02:002023-09-30T18:59:35.976+02:00Arada torta<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEistXCNSxFzz8DJqTE0MfojQNm03Z2HuiX5xdiNjJBx7eGJ_LRQaouVLQllfiDcuzq39kwJ3hZRomju9MX73eIiOwAAp19r5t9ak3flTivyryrKRfCZWRyd3iTCwDQcT3DE9E5HS6b1yOicyB3WQEEQ7KYJaW-wIaNMj2P6anRMuAvwb1pp-sp5OPetpA0Y/s422/arada.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="422" data-original-width="285" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEistXCNSxFzz8DJqTE0MfojQNm03Z2HuiX5xdiNjJBx7eGJ_LRQaouVLQllfiDcuzq39kwJ3hZRomju9MX73eIiOwAAp19r5t9ak3flTivyryrKRfCZWRyd3iTCwDQcT3DE9E5HS6b1yOicyB3WQEEQ7KYJaW-wIaNMj2P6anRMuAvwb1pp-sp5OPetpA0Y/s320/arada.jpg" width="216" /></a></div><br /><p></p><div style="text-align: left;"><b>Arada torta<br /></b>de Itamar Vieira Junior</div><div style="text-align: left;"><br /></div><div style="text-align: left;"><br />Edicions El Periscopi </div><div style="text-align: left;"><br /></div><div style="text-align: left;"><br />Setembre 2023</div><div style="text-align: left;"><br /></div><div style="text-align: left;"><br /></div><div style="text-align: left;"><br /></div><div style="text-align: left;"><br /></div><div style="text-align: justify;">La Bibiana i la Belonísia tenen 7 anys i viuen amb la família a Àgua Negra, una plantació al nord-oest de Brasil. Un dia remenant una maleta de l'àvia troben un ganivet molt esmolat, amb mànec d'ivori. Aquesta troballa els canviarà la vida. </div><div style="text-align: justify;">L'àvia, la Donana era la llevadora de tots els nens que naixien a la plantació. La mare es deia Salustiana Nicolau i el pare era Zeca Barret Gran. Era molt estimat per tothom. Era curador de jarê, dirigia les festivitats per a els Encantats i sovint li portaven familiars amb atacs d'histèria o gent que desvariejava. I ell els curava parlant, amb els poders que tenia, que havia heretat. Els curadors servien per tornar la salut al cos i a l'esperit. En Zeca Barret Cran era el pare espiritual de la gent d'Àgua Negra.</div><div style="text-align: justify;">A les festes de Jarê en Zeca s'havia de vestir amb unes faldilles. Invocaven als Encantats, tots tenien nom...</div><div style="text-align: justify;">No puc dir que aquesta novel·la estigui plena de fantasia, perquè no és fantasia, és la religió i la vida d'aquella gent al Brasil. Costa entendre quan van parlant d'Encantats, parlant amb ells pel seu nom... I tenen una influència molt gran entre la gent. I explica la vida de les dues nenes, quan creixen, quan van a viure amb l'home que creuen que els farà feliç,... A poc a poc explica la vida de tota aquella gent, els seus costums i la seva manera de fer i d'entendre la vida, la relació amb l'amo de la plantació... </div><div style="text-align: justify;">És un llibre que si vols recordar-lo bé i acabar d'entendre'l necessita una segona lectura. Jo encara no l'he feta però penso fer-ho. M'ha sorprès i atabalat una mica aquesta barreja de religió animista amb ànimes que semblen humans i la gent que viu entremig d'ells. </div><div style="text-align: justify;">El tornaré a llegir i en faré una segona valoració. </div><div style="text-align: justify;">A la portada hi pots llegir:</div><div style="text-align: justify;"><i><b>Arada torta és una novel·la polifònica, màgica i commovedora que clama contra la injustícia i que posa al centre la importància de la terra com a llar, i del paper de la dona i de la raça. Ens revela una realitat llunyana alhora que aborda temes tan universals com la transcendència dels vincles familiars i de l'amor incondicional. </b></i></div><div style="text-align: justify;">És curiós perquè he llegit molts llibres situats a Àfrica, amb animistes i tot el que vulguis, i m'hi he sentit còmode; aquest ha estat diferent, no he pogut acabar d'entrar-hi. Per això el vull rellegir. A la pila de llibres de segona vegada! </div><div style="text-align: left;"><br /></div><div style="text-align: left;"><br /></div>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7703174741581323286.post-87057165340027455362023-08-28T18:07:00.000+02:002023-09-30T18:11:59.729+02:00Caminant junts per la lluna<div><div class="separator" style="clear: both; text-align: right;"><br /></div></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhgS7kEsJTaPoYagWv6M5kseHpCfEknYLob9Z0zog6TZWMrSW40ITk4B8oz143JKaryK3YcPce5AIiknNjRQWfTMpnr_oG3hi-g3kJHmeRV7Mr-3ol5Wbvs9qQoYrTuFHvgdxcE_1ygGlnNNrEIb5XwesTzO5x6-mdxFHDn5KPul-9KTjOqML98x1w3HMLR/s719/ll.jpeg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em; text-align: right;"><img border="0" data-original-height="719" data-original-width="492" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhgS7kEsJTaPoYagWv6M5kseHpCfEknYLob9Z0zog6TZWMrSW40ITk4B8oz143JKaryK3YcPce5AIiknNjRQWfTMpnr_oG3hi-g3kJHmeRV7Mr-3ol5Wbvs9qQoYrTuFHvgdxcE_1ygGlnNNrEIb5XwesTzO5x6-mdxFHDn5KPul-9KTjOqML98x1w3HMLR/s320/ll.jpeg" width="219" /></a></div><br /><p><br /></p><p><br /></p><div style="text-align: left;"><b> <br />Caminant junts per la lluna</b></div><div style="text-align: left;">de Pep Puig</div><div style="text-align: left;"><br /></div><div style="text-align: left;">l'altra tribu</div><div style="text-align: left;"><br /></div><div style="text-align: left;">Agost 2023</div><div style="text-align: left;"><br /></div><div style="text-align: left;"> </div><div style="text-align: left;"> </div><p style="text-align: left;"><br /></p><p style="text-align: left;"><span style="text-align: justify;">Volia un llibre per la Judit que té 14 anys. I la Fe de l'Espolsada em va recomanar aquest. I com de costum el vaig llegir jo primer. I penso que li pot agradar.</span></p><p style="text-align: justify;">És la història d'un estiu a Altafulla cap a l'any 1984. Un grup de nois, molt joves, el Pitus, l'Enzo, el Junior i el Marcel es troben com cada estiu. Tot el dia en bicicleta i a l'aigua. Però aquest estiu serà diferent perquè, uns més que els altres, miren les noies de manera especial. Un dia es troben la Guida amb una amiga, la Lola i comença a haver-hi diferents plans i sobretot diferent manera d'enfocar-los. També hi ha la germana d'un d'ells, la Joana, que tot i ser més petita té els raonaments molts clars i enlluerna a un dels nois. És l'estiu de les descobertes, tant a nivell d'amigues i amics com de família. Comencen a veure els pares ens situacions que no s'imaginaven, les noies els feien sentir una cosa rara, però sobretot crec que el més important és el canvi de manera de veure una amistat entre els quatre després de tants anys. </p><p style="text-align: justify;">No tinc el llibre a mà i faria més comentaris si el tingués. Però tampoc vull fer spoiler de res. Crec que és un bon llibre per aquesta edat ja que a més de trobar-hi el primer enamorament d'estiu també hi ha molts moments importants i decisions que han de prendre. Molts sentiments i aprenentatge de vida. </p><p style="text-align: left;"><br /></p>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7703174741581323286.post-71879732828073166282023-08-25T17:47:00.323+02:002023-10-17T20:45:01.583+02:00Tren a Maratea<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhtsKd39ZkhPl_ji6iD-ai04yTJ-MzCQrMT9HGsdRmI9y99xjzWIJISq-_nhieX6DbUsq-E6NnwycQNZdRBweQiBbzeKoLHJvklhknZfHiAlftYbsnHVdsSnfAJpe5m_thLZ2gxM6o-8GfiEBYnyqvtLwdEcSf-AXZPrn5FJhLND8gS92nS8V4vGNnRUrlt/s1034/tren-a-maratea-novela-de-vicenc-villatoro.jpeg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="1034" data-original-width="656" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhtsKd39ZkhPl_ji6iD-ai04yTJ-MzCQrMT9HGsdRmI9y99xjzWIJISq-_nhieX6DbUsq-E6NnwycQNZdRBweQiBbzeKoLHJvklhknZfHiAlftYbsnHVdsSnfAJpe5m_thLZ2gxM6o-8GfiEBYnyqvtLwdEcSf-AXZPrn5FJhLND8gS92nS8V4vGNnRUrlt/s320/tren-a-maratea-novela-de-vicenc-villatoro.jpeg" width="203" /></a></div><div style="text-align: left;"><b>Tren a Maratea<br /></b>de VicençVillatoro</div><div style="text-align: left;"><br />Proa</div><div style="text-align: left;"><br />Club de lectura d'Enginyers</div><div style="text-align: left;"><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Agost 2023</div></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Ja d'entrada m'agrada llegir a Vicenç Villatoro. I encara més escoltar-lo... I aquest petit llibre m'ha agradat molt! M'ha fet gaudir de bones estones, ja que l'he rellegit i tot. </div><div style="text-align: justify;">I hem tingut la sort de tenir-lo a ell en el club de lectura. Escoltar-lo com es gesta un llibre i com ho fa ell et fa veure la diferència entre un llibre que, un cop llegit, el deixes a la llibreria de casa i te n'oblides, i el que guardes, mal posat, a la llibreria, per recomanar-lo i deixar-lo. </div><div style="text-align: justify;">Em va agradar una frase que va dir. "Tu vols escriure sobre un tema i has de buscar llavors una història". És el que fa ell, el que ha fet en els seus llibres i el que ha fet en aquest Tren a Maratea.</div><div style="text-align: justify;">Antonio Lamarca va néixer a Maratea. El van enviar a Albània a la guerra i va fer de soldat, lluitant i matant. Quan torna a Maratea es troba que el demanen per lluitar per Itàlia i llavors se'n va amb els partisans. Allà s'hi troba a gust fins que té un entrebanc que el fa pensar. Entre ells hi ha dos bàndols... Acaba la guerra i a Venècia ho celebren tots amb alegria. Ell es troba sol. Està content d'haver lluitat per la seva pàtria però no li ha agradat el que ha viscut, com canvien els ideals dels companys ni tampoc la Itàlia que deixa. Llavors decideix marxar. I amb un vaixell se'n va a Buenos Aires. Allà hi viurà 30 anys, però mai es va sentir d'aquella terra, sempre va pensar que hi estava de pas... Diagnosticat d'un càncer terminal decideix anar a morir a Maratea, buscant retrobar els seus temps feliços, de petit, la infantesa.. És en aquest viatge de tornada, en el tren de Roma a Nàpols i després a Maratea, on coneix una jove que torna a Nàpols després de vacances, sola després d'un desengany amorós. Dues solituds, dues persones d'edat molt diferent, dues persones amb ganes de parlar i escoltar. I l'Antonio comença a poc a poc a explicar els motius pels quals torna a Maratea, perquè ha trigat 30 anys a fer-ho, i la Eliana, absorta i no sempre d'acord amb ell, se l'escolta. El llibre és el relat d'aquest home, la reacció de la noia jove, i com les novel·les han de tenir un final feliç encara que després arribi un final trist. </div><div style="text-align: justify;">A Maratea són dies de festa i hi ha un moment en què ballen els dos, recordant una mica Il Gattopardo, llibre que l'Eliana li dóna a l'Antonio perquè el llegeixi. Segons l'autor, aquí acaba el llibre. Un moment feliç, net, tranquil, somrient... Ja sabem que l'Antonio ha anat a morir a Maratea, però, fa falta veure'l com tanca els ulls per sempre? </div><div style="text-align: justify;">Ens ho podem aplicar a la nostra vida de cada dia. recordem els moments feliços, els moments que ens ham omplert de pau i serenor i alegria i somriure, i quan vingui un moment fort ja l'entomarem. Però el feliç és el que perdura. </div><div style="text-align: justify;">M'agradaria poder reproduir aquí tota la xerrada del Vicenç Villatoro. Veig que m'he quedat en les beceroles, molt pobre, després de tot el que va dir ell. Però no puc fer-ho.. Llegiu el llibre, foneu-vos en ell i en gaudireu... </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">M'agrada sempre copiar algun paràgraf que m'ha agradat especialment. Per recordar-ho i poder rellegir-lo en qualsevol moment. </div><div style="text-align: justify;">No crec que us faci cap mal llegir-ho i després llegir el llibre. Però qui no vulgui saber res abans de llegir el llibre ho podeu deixar aquí. </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><b><i>Buenos Aires no és el meu món. Sempre va ser un lloc de pas, per a mi. Sempre hi vaig voler ser estranger. Fer la meva vida en silenci, sense emprenyar ningú ni que ningú m'emprenyés. </i></b></div><div style="text-align: justify;"><b><i>-I ara torna a casa seva... -vaig voler comprendre.</i></b></div><div style="text-align: justify;"><b><i>-No ben bé. Ara torno al meu temps, a Maratea. Si és que en queda alguna cosa.</i></b></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><i><b>No vaig a Maratea a veure què hi ha , sinó a recordar què hi havia. No és un viatge a un lloc, és un viatge a un temps... Veuré què hi ha i, sobretot, què en queda. O potser veuré què queda de mi, de qui vaig ser... </b></i></div><div style="text-align: justify;"><i><b><br /></b></i></div><div style="text-align: justify;">A Venècia, acabada la guerra...</div><div style="text-align: justify;"><i><b>Em vaig sentir sol, com li deia, i vaig sentir que la meva veritat i els meus dubtes també estaven sols. Que acabaria cadascú explicant el que més li convenia, el que jo havia vist i viscut i patit i fet patir, quedaria no ja oblidat, que també, sinó sobretot tapat per tota una allau de paraules sobre què convé dir i què no convé, què els convé als uns i què als altres... Segurament no podia ser d'una altra manera. Però jo no hi volia ser. Encara més, no ho volia ni saber. Em vaig sentir infinitament vell. Havia lluitat per la llibertat d'Itàlia, convençut del tot, i ho tornaria a fer. Però al mateix temps, volia ser ben lluny d'aquesta Itàlia lliure però devoradora d'homes. Com si fos del tot incapaç d'imaginar-me una vida al davant d'aquella manera. No hi trobava el meu lloc. Una mena de senilitat, una fatiga molt antiga. </b></i></div><div style="text-align: justify;"><i><b><br /></b></i></div><div style="text-align: justify;">Arribant a Maratea...</div><div style="text-align: justify;"><b><i>-Ho recordava així?</i></b></div><div style="text-align: justify;"><i><b>- Exactament així. Tot el que és diferent és irrellevant. Tot el que és essencial és tal com era.</b></i></div><div style="text-align: justify;"><i><b><br /></b></i></div><div style="text-align: justify;">Sobre el llibre Il Gattopardo...</div><div style="text-align: justify;"><i><b>M'ha agradat molt tot, però potser molt especialment l'escena del ball, amb el príncep ja gran. En la meva imaginació aquell ball senyorial en un palau de Palerm se'm confon amb el nostre ball a l'esplanada de la Villa Tarantini de Maratea, un diumenge setmanes enrere. Em sembla entendre així del tot el vals del príncep de Salina amb l'Angèlica, un home vell que sap que el seu món ja ha deixat d'existir, però que veu com hi ha un món nou que neix i que no és el seu malgrat que pot tenir tota la força i la bellesa, i per això balla un vals abans d'acomiadar-se dignament de tot. I ens diu, i es diu a ell mateix, que és viu encara. Li agraeixo molt, per tant, a vostè totes dues coses. El llibre i el vals. </b></i></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Final de la carta... tot i que hauria d'acabar-ho amb el vals... </div><div style="text-align: justify;"><i><b>Acabo. Ara que ja sé que havia de tornar m'agradaria tenir més temps. O haver tingut més temps. Potser hauria hagut de tornat abans. No estic penedit d'haver marxat, furiós, després de la decepció i la mentida i la maldat i el dolor del temps de la guerra. Però potser hauria d'haver tornat abans. Fins i tot les fugides exigeixen retorn. No ho vaig fer quan tocava i ara m'agradaria allargar el temps que em queda. Podria resar, però no estic gens segur que Déu escolti les pregàries dels qui no hi creiem. No se m'acut gran cosa més. En tot cas, estic content d'haver tornat a Maratea i content, també, i enormement agraït que vostè m'acompanyés en aquells primers instants d'aquest retorn. I del vals! </b></i></div><div style="text-align: justify;"><i><b> </b></i></div><div style="text-align: justify;">Detalls:</div><div style="text-align: justify;">-Home vell, dona jove</div><div style="text-align: justify;">-Tren, lloc propici a la conversa. Seuen cara a cara. Hores de trajecte... </div><div style="text-align: justify;">- Tot ve de la guerra però no es parla d'ella. </div><div style="text-align: justify;">- Situada en un poble real, però que podria ser imaginari. Si estigués situada a un poble de Catalunya parlaríem de seguida de guerra civil. </div><div style="text-align: justify;">-Llibre de fons, Il Gattopardo, escenes que es poden comparar o reviure</div><div style="text-align: justify;"><br /></div>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7703174741581323286.post-85778877706519931642023-08-22T18:35:00.000+02:002023-08-27T18:35:22.642+02:00La fabricanta<p> <br /></p><div style="text-align: left;"><br /></div><div style="text-align: left;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: right;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjZaQ-MsZLBq2lvuEohAn8z_zQlhQ0gy4nzOIUgvvndh7psINTgCi2U1T8UW1kv9aRaaPEAutFPvml3CGKlS_E-GdCphz8lJulIPnHnw3-d6qmr3BuAoQV1nAcTN4HE9f8ov4aDWxT5Qguu1hZVzMEVO-TKkV-089ol67dWdZ2G1BMtNEUECaVmui4lprxk/s1440/DM.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="1440" data-original-width="1003" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjZaQ-MsZLBq2lvuEohAn8z_zQlhQ0gy4nzOIUgvvndh7psINTgCi2U1T8UW1kv9aRaaPEAutFPvml3CGKlS_E-GdCphz8lJulIPnHnw3-d6qmr3BuAoQV1nAcTN4HE9f8ov4aDWxT5Qguu1hZVzMEVO-TKkV-089ol67dWdZ2G1BMtNEUECaVmui4lprxk/s320/DM.jpg" width="223" /></a></div><b><br /></b></div><div style="text-align: left;"><b><br /></b></div><div style="text-align: left;"><b><br /></b></div><div style="text-align: left;"><b><br /></b></div><div style="text-align: left;"><b>La fabricanta<br /></b>de Dolors Monserdà</div><div style="text-align: left;">Novel·la de costums barcelonines 1860-1875</div><div style="text-align: left;"><br /></div><div style="text-align: left;"><br />Editorial Barcino Imprescindibles<br />Biblioteca de Clàssics Catalans</div><div style="text-align: left;"><br /></div><div style="text-align: left;">Club de lectura SER</div><div style="text-align: left;"><br /></div><div style="text-align: left;"><br />Agost 2023</div><div style="text-align: left;"><br /></div><div style="text-align: left;"><br /></div><div style="text-align: left;"><br /></div><div style="text-align: left;"><br /></div><div style="text-align: left;"> </div><div style="text-align: left;"> <b>A LES MEVES FILLES </b></div><div style="text-align: left;"><b> ANGELINA I DOLORS</b></div><div style="text-align: left;"><b><br /></b></div><div style="text-align: right;"><b><i>A vosaltres, que en sans amors bressades</i></b></div><div style="text-align: right;"><i><b>al raser de la llar teniu lo cor,</b></i></div><div style="text-align: right;"><i><b>d'unes llars, ja pels anys mig apagades,</b></i></div><div style="text-align: right;"><i><b>vos oferesc les cendres avivades</b></i></div><div style="text-align: right;"><i><b>per la dolça ventada del record.</b></i></div><div style="text-align: right;"><b><br /></b></div><div style="text-align: right;"><b>Dolors Monserdà de Macià</b></div><div style="text-align: right;"><b><br /></b></div><div style="text-align: justify;"><b><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgYEi4mYoo89Hx-FqqvX-Rh-8SW-ufKrUCe8EveuRsB673cFB8mkWiZZRNnO7zT2qRhYBsJBKGTcoJdqMtQQtql8EPnZvimoFk-F2yYmAGVlMdDEqradmlhh6jk3BqKByPHCv2o_TGoK9CD4BVTVkcOZhO1Vn-JIgGPlXoo0Ng7YN1POUonLqNZ4V_zQapj/s2539/2023-08-22%2013.22.01-1.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1800" data-original-width="2539" height="227" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgYEi4mYoo89Hx-FqqvX-Rh-8SW-ufKrUCe8EveuRsB673cFB8mkWiZZRNnO7zT2qRhYBsJBKGTcoJdqMtQQtql8EPnZvimoFk-F2yYmAGVlMdDEqradmlhh6jk3BqKByPHCv2o_TGoK9CD4BVTVkcOZhO1Vn-JIgGPlXoo0Ng7YN1POUonLqNZ4V_zQapj/s320/2023-08-22%2013.22.01-1.jpg" width="320" /></a></div><br /> </b></div><div style="text-align: right;"><b><i><br /></i></b></div><div style="text-align: left;"><b><i><br /></i></b></div><div style="text-align: left;"><br /></div><div style="text-align: left;"><br /></div><div style="text-align: left;"><br /></div><div style="text-align: left;"><br /></div><div style="text-align: left;"><br /></div><div style="text-align: left;"><br /></div><div style="text-align: left;"><br /></div><div style="text-align: left;"><br /></div><div style="text-align: left;"><br /></div><div style="text-align: left;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Quina delicadesa de llibre! Des de la coberta, la primera pàgina i les il·lustracions al final del llibre, fetes pel seu germà, tot ell és com un regal, un bocí del que va ser una època que només coneixem per les xerrades amb les àvies... i encara... Podria ser un llibre senzill, explicant coses d'altre temps, amb els bons, el pobres, i els dolents o descontents, els rics. De molt jove havia llegit alguna novel·la d'aquest tipus. Però Dolors Monserdà té categoria d'autora, d'escriptora, d'il·lustrada, i li ve de família. Ja de petita va viure a casa seva un ambient cultural i de llibertat que no era el corrent de l'època. </div><div style="text-align: justify;">Tot i que saps el que passarà des del començament l'autora ens fa un retrat de cada personatge, tan ric, que el veus com si el tinguessis al costat. I com saps que sí, que la gent era així, els veus reals completament i, salvant les distàncies, els veus contemporanis...</div><div style="text-align: justify;"><b><i>La fabricanta</i></b> és la primera novel·la urbana escrita en català i a Dolors Monserdà se la considera una de els primeres feministes de la història. Aquesta novel·la està basada en personatges reals, situats en el moment que el tèxtil començava a entrar amb força dins el món de la industria i les dones n'eren la majoria protagonistes, però sempre era l'home qui treia el cap i s'enduia tots els afalacs. </div><div style="text-align: justify;">Em costa veure a Dolors Monserdà de feminista, perquè en aquella època totes les dones treballaven i eren les que tenien les idees, les que innovaven, les que deien al marit com havien de portar el negoci... Els homes sabien treballar però no veien, o no veuen, més enllà de la feina. La dona té una visió més general i no es queda en el moment precís sinó que mira el futur, té intuïció, sap per on ha de tirar i tot això ho va inculcant a l'home, i ell li fa cas i ho porta a la pràctica, però el mèrit és de l'home. </div><div style="text-align: justify;">Sempre ha estat així. Els grans Reis de diferents països sabien fer la guerra però eren les dones les que els ensenyaven el camí que havien de seguir, què convenia en aquell moment i què havia d'esperar una millor ocasió. </div><div style="text-align: justify;">Però sí que va ser feminista, ho va ser ja que tot i que ens presenta les dues dones representatives de l'època, la Florentina i l'Antonieta, dóna importància i ensenya amb claredat el paper de cada una d'elles i el dels homes. I això no vol dir que els homes no estimin les seves dones, però sovint no les entenen, no comprenen les seves necessitats. Quan el marit de l'Antonieta li diu que es jubili, que ja ha treballat prou no s'adona que li treu una part molt important de la seva vida, que ella no vol retirar-se. Ell li ha dit per amor, perquè creia que era el correcte. I ella munta un espai a casa seva i segueix treballant, i quan arriben maldades sap retornar al seu lloc i aconsegueix que el marit se n'adoni. Moltes d'aquestes coses segueixen avui igual. Potser a la generació dels nostres néts veiem ja un canvi important. Però són molts anys per canviar completament i aconseguir la igualtat dels dos sexes... </div><div style="text-align: justify;">Llegir-la m'ha retornat als meus 13 o 14 anys quan llegia, en castellà!, llibres amb dones semblants. I m'agradaven tot i saber, com en aquesta novel·la, com acabaria des del primer moment. La diferència és que llavors tenia 13 anys i ara 76... i que una cosa era llegir aquelles novel·letes que llegir a Dolors Monserdà. </div><div style="text-align: justify;">M'ha agradat la presentació del llibre, m'ha agradat llegir-lo i el recomano de tot cor! I aplaudeixo la decisió de deixar les expressions i els mots tal i com ella els va escriure. Et situen més a l'època i és tan agradable llegir llenguatge d'abans... Et recorda les àvies... </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: left;"><br /></div><div style="text-align: left;">Enric Monserdà, germà de l'autora, va il·lustrar en color tots els capítols d'una edició de La Fabricanta de 1908, llibre que actualment es troba a la Biblioteca de Catalunya</div><div style="text-align: left;"><br /></div><div style="text-align: left;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg5ZDD6RwnOgiBBuJa3t4vo8D16WxFQNuV25XFv5m305Ld-uxit4VY8bh53NWBsqwswkkybRhm4uD3w9bAUek5edyPoiOFhyjhTMIBnCOrYe_zL8RRWZpyByQevmZAjC0YGqS7WBTDaN4KqFIuk7luP3bCE4IBLizym_raXvfaifZp9t9fZ02YJcbJxmCgz/s2279/2023-08-22%2012.24.04.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2279" data-original-width="1636" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg5ZDD6RwnOgiBBuJa3t4vo8D16WxFQNuV25XFv5m305Ld-uxit4VY8bh53NWBsqwswkkybRhm4uD3w9bAUek5edyPoiOFhyjhTMIBnCOrYe_zL8RRWZpyByQevmZAjC0YGqS7WBTDaN4KqFIuk7luP3bCE4IBLizym_raXvfaifZp9t9fZ02YJcbJxmCgz/s320/2023-08-22%2012.24.04.jpg" width="230" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh_fcFOiRcs2J0wd7Bwmdq3LrMwXM9bC6hIzVDlWLWNtzBmyhA5SdvQOAgVMe2alGL91FCONd4BEqNjAReLeAesV33nUaQvUHU4U93sBRNTG3xTLkcCT41JI6SGbjYO8MJttg9Vg8BTv-_s3fm8Z5uRw7XlxrRfm9PtVm46Ku5_jg62_c9jeMd7AyZfz_Ad/s2631/2023-08-22%2012.24.32.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2631" data-original-width="1797" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh_fcFOiRcs2J0wd7Bwmdq3LrMwXM9bC6hIzVDlWLWNtzBmyhA5SdvQOAgVMe2alGL91FCONd4BEqNjAReLeAesV33nUaQvUHU4U93sBRNTG3xTLkcCT41JI6SGbjYO8MJttg9Vg8BTv-_s3fm8Z5uRw7XlxrRfm9PtVm46Ku5_jg62_c9jeMd7AyZfz_Ad/s320/2023-08-22%2012.24.32.jpg" width="219" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhZXXrn2b2KE1hd86wpaBvjFrwNQkBpjj9VHrDXuayEESsCtJBPMq4hcgrBVJUBb-p_Fwk4t6RRDsUCEXqewL4LhThA9TCpfZhNf1gCiQGGoJfPpDMkEkFuihwo6alPUCgdCt7xV_pj1Uv4lccfIHV8nP5XvC7fGNeKGqwpjT98WFJM8B0Ebf4tLocD5KX9/s2252/2023-08-22%2012.24.48.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2252" data-original-width="1654" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhZXXrn2b2KE1hd86wpaBvjFrwNQkBpjj9VHrDXuayEESsCtJBPMq4hcgrBVJUBb-p_Fwk4t6RRDsUCEXqewL4LhThA9TCpfZhNf1gCiQGGoJfPpDMkEkFuihwo6alPUCgdCt7xV_pj1Uv4lccfIHV8nP5XvC7fGNeKGqwpjT98WFJM8B0Ebf4tLocD5KX9/s320/2023-08-22%2012.24.48.jpg" width="235" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhpvom4HmEQzccoLosJj2ImM3FIpEpw4lhB21WX3Sqc7uL68-Dm0Wh3lGMOZp6NZuHfC1Jb6OI6wXaRt1GD_PbxQ9htZk8CVP1kr8toHh8NVudPbUDSVcqMg5TK8GQ4boEy7F11eNL4CIz_X2xjT5yuTbtSLvAORMhhucoWcRan8XJqU3owM5NartZ-i0A_/s2319/2023-08-22%2012.25.21.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2319" data-original-width="1587" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhpvom4HmEQzccoLosJj2ImM3FIpEpw4lhB21WX3Sqc7uL68-Dm0Wh3lGMOZp6NZuHfC1Jb6OI6wXaRt1GD_PbxQ9htZk8CVP1kr8toHh8NVudPbUDSVcqMg5TK8GQ4boEy7F11eNL4CIz_X2xjT5yuTbtSLvAORMhhucoWcRan8XJqU3owM5NartZ-i0A_/s320/2023-08-22%2012.25.21.jpg" width="219" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgD6qH0bJHgh65cnO3Y3b-fyWOArDZyqcj0B6bWThGraUIm2dxkUI3Om0N2iID2CGANqD13JXnxCuhTkj07zWCmjbnFxVVDeKiloTOoTIQV0LkELmwFXhKLWKJ5QlcMsmhHYjnWAf8_h1EhGzuaxdydIrT68rpKHnLF_AzXX2JVmS4Ap78Hn0V0-XlVJML7/s1990/2023-08-22%2012.25.36.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1990" data-original-width="1402" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgD6qH0bJHgh65cnO3Y3b-fyWOArDZyqcj0B6bWThGraUIm2dxkUI3Om0N2iID2CGANqD13JXnxCuhTkj07zWCmjbnFxVVDeKiloTOoTIQV0LkELmwFXhKLWKJ5QlcMsmhHYjnWAf8_h1EhGzuaxdydIrT68rpKHnLF_AzXX2JVmS4Ap78Hn0V0-XlVJML7/s320/2023-08-22%2012.25.36.jpg" width="225" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjp35-76OlZXQ5IWRvg1Eh2ctPHK8QchxmlYFz1LhX4AD-k1FEqw-EsIBs89u-bMeckJr3r6qa55_T1tFUhC3Sp1Z9nfI-65Hi-BhTkEkLYDJNESKZh_pLWXIJWwMfy8AQpv0AJDPMa_QIpBTOWWKc3aW9y7StIfEmkgX1LlZtA5TwUbGY4GaRNdPkpYZtj/s2014/2023-08-22%2012.25.50.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2014" data-original-width="1388" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjp35-76OlZXQ5IWRvg1Eh2ctPHK8QchxmlYFz1LhX4AD-k1FEqw-EsIBs89u-bMeckJr3r6qa55_T1tFUhC3Sp1Z9nfI-65Hi-BhTkEkLYDJNESKZh_pLWXIJWwMfy8AQpv0AJDPMa_QIpBTOWWKc3aW9y7StIfEmkgX1LlZtA5TwUbGY4GaRNdPkpYZtj/s320/2023-08-22%2012.25.50.jpg" width="221" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgMTPE9q6ZSj2deuD5q-YjSQFAVkKNJ4LgYwWKgFgdIQWtXsKausOiIVE8GAsTqO5vL250RVc3dkjUcg2nnyVhZqyoYZK-P6gaWIHt-1yYxIuuPH1ehf8sKhIMZ1GXKf_H9FvfsZ5btkjwpr2JDgBgY4Y94kbT5gscTnNnRSvHduKx9Tas6N6jXD3kCoEu8/s1867/2023-08-22%2012.26.02.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1867" data-original-width="1305" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgMTPE9q6ZSj2deuD5q-YjSQFAVkKNJ4LgYwWKgFgdIQWtXsKausOiIVE8GAsTqO5vL250RVc3dkjUcg2nnyVhZqyoYZK-P6gaWIHt-1yYxIuuPH1ehf8sKhIMZ1GXKf_H9FvfsZ5btkjwpr2JDgBgY4Y94kbT5gscTnNnRSvHduKx9Tas6N6jXD3kCoEu8/s320/2023-08-22%2012.26.02.jpg" width="224" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjp5FD06vZdWrNk2dEdjHlOkBs8jPCokH5GzSgmqaDJ53zo-U_Q5_3de-etP3eA-RbxgHJl21oRNzTODg004AdWKOLV7NvPjoFdlgh8sTKudUh9BxZdtVZwsc1BSZ0ns2pjRUPqhhp3fhaBA9V2UnplU6UB9thBMep5uQuNVZAZMkHpn4Xldp5dIXKSAH05/s1876/2023-08-22%2012.26.31.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1876" data-original-width="1420" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjp5FD06vZdWrNk2dEdjHlOkBs8jPCokH5GzSgmqaDJ53zo-U_Q5_3de-etP3eA-RbxgHJl21oRNzTODg004AdWKOLV7NvPjoFdlgh8sTKudUh9BxZdtVZwsc1BSZ0ns2pjRUPqhhp3fhaBA9V2UnplU6UB9thBMep5uQuNVZAZMkHpn4Xldp5dIXKSAH05/s320/2023-08-22%2012.26.31.jpg" width="242" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi-WvCCn2eseG1ZTARF-f8QOcYKQU8aiZwxQ2vTLKVWlG6Rwrn3PrdCUppgWVjf-crGRNfHgCdFCkeaabOuhpj5xMDCN0loNnnYkcjihq9hkkvhZ6NgcJmyECK1utE3Nf6oEPdaV9_oOfsD8X2SNHCHLuhpJ_wyX-CcivdN6zBoyCJl9vICubHwl2Bwk_NX/s1982/2023-08-22%2012.26.43.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1982" data-original-width="1355" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi-WvCCn2eseG1ZTARF-f8QOcYKQU8aiZwxQ2vTLKVWlG6Rwrn3PrdCUppgWVjf-crGRNfHgCdFCkeaabOuhpj5xMDCN0loNnnYkcjihq9hkkvhZ6NgcJmyECK1utE3Nf6oEPdaV9_oOfsD8X2SNHCHLuhpJ_wyX-CcivdN6zBoyCJl9vICubHwl2Bwk_NX/s320/2023-08-22%2012.26.43.jpg" width="219" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgZNUfVwzotmDF6VXWddfe7FPETzuFCHoT6_z2RpQsHdEjmQnFGZCmXzWStLWss2sBWDDO1d7Q6rV-1936T_SNmyx_DDgtnHewbF5DMif5_wkKs1Fr6S3aIPdUWOvt4rnQJ8xpJLiGQVEk1x2asV9rCBAUPEzLkZWQH1omUO6CyjqCP-N11WbjiY26_RZ5R/s2132/2023-08-22%2012.26.57.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2132" data-original-width="1516" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgZNUfVwzotmDF6VXWddfe7FPETzuFCHoT6_z2RpQsHdEjmQnFGZCmXzWStLWss2sBWDDO1d7Q6rV-1936T_SNmyx_DDgtnHewbF5DMif5_wkKs1Fr6S3aIPdUWOvt4rnQJ8xpJLiGQVEk1x2asV9rCBAUPEzLkZWQH1omUO6CyjqCP-N11WbjiY26_RZ5R/s320/2023-08-22%2012.26.57.jpg" width="228" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhNBXmDpzuiylveeWz2qKnLJK_ZJnxU7iJruqnjs4iKLNQsUFp7mRXNli5v0KQ8B-k6lUcNgEOGNPLXRPU2TzgcJDG6TB2pW52hQEWtnf0pxZWAapYyUmjIzUfwT9jfws8Wrdsz7hIgS5lWNcI0yJJrdhOsFivTVG86D3velmmWSAxTY1xJKxq6mzGdzUCU/s2008/2023-08-22%2012.27.06.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2008" data-original-width="1367" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhNBXmDpzuiylveeWz2qKnLJK_ZJnxU7iJruqnjs4iKLNQsUFp7mRXNli5v0KQ8B-k6lUcNgEOGNPLXRPU2TzgcJDG6TB2pW52hQEWtnf0pxZWAapYyUmjIzUfwT9jfws8Wrdsz7hIgS5lWNcI0yJJrdhOsFivTVG86D3velmmWSAxTY1xJKxq6mzGdzUCU/s320/2023-08-22%2012.27.06.jpg" width="218" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgwpxbyFrRuRwN5LXYKfyjo8VGu0kbWtr8-KHzfjLiHbrmOA87rsQzseFoBY2RSpIu14bei003sMd8pskIeCR3RjmLGDJwYRSLiJGZujUiZ2VZS_Ss68oOZVtV2VS08GDSRyHLHihSd7PRm5zyTj8cL5A0Won9UlRH5eJp1eeuDQBJ6ReoigSKPCxx5H8Q_/s2073/2023-08-22%2012.27.22.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2073" data-original-width="1421" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgwpxbyFrRuRwN5LXYKfyjo8VGu0kbWtr8-KHzfjLiHbrmOA87rsQzseFoBY2RSpIu14bei003sMd8pskIeCR3RjmLGDJwYRSLiJGZujUiZ2VZS_Ss68oOZVtV2VS08GDSRyHLHihSd7PRm5zyTj8cL5A0Won9UlRH5eJp1eeuDQBJ6ReoigSKPCxx5H8Q_/s320/2023-08-22%2012.27.22.jpg" width="219" /></a></div><br /><div style="text-align: left;"><br /></div>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7703174741581323286.post-2332312298855816562023-08-15T20:00:00.171+02:002023-08-19T17:52:17.920+02:00La mestra i la Bèstia<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: right;"><br /></div><p></p><div style="text-align: left;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhslJH2UI3ZPTvyxaI913AR9aiqgeztNNK_znzFU3Eh2eBRLicF1lUqzIVxPfeSE84oohZhTJhMnW11n7yF83cgG-TqdgRtu9r_LE78qZIhC9lr5VNdUZ4xsol-1vHm0zpdGBu-5z5dYV_rJbEMLHzdmeXwifPPY6mH1Cudb54tznV9spBFmi61f1fAlDiJ/s350/LA-MESTRA-I-LA-BESTIA.jpeg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="350" data-original-width="222" height="352" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhslJH2UI3ZPTvyxaI913AR9aiqgeztNNK_znzFU3Eh2eBRLicF1lUqzIVxPfeSE84oohZhTJhMnW11n7yF83cgG-TqdgRtu9r_LE78qZIhC9lr5VNdUZ4xsol-1vHm0zpdGBu-5z5dYV_rJbEMLHzdmeXwifPPY6mH1Cudb54tznV9spBFmi61f1fAlDiJ/w223-h352/LA-MESTRA-I-LA-BESTIA.jpeg" width="223" /></a></div><br /><b><br /></b></div><div style="text-align: left;"><b><br /></b></div><div style="text-align: left;"><b><br /></b></div><div style="text-align: left;"><b><br /></b></div><div style="text-align: left;"><b>La mestra i la Bèstia<br /></b>d'Imma Monsó</div><div style="text-align: left;"><br /></div><div style="text-align: left;"><br />Llibres Anagrama</div><div style="text-align: left;"><br /></div><div style="text-align: left;"><br />Agost 2023</div><div style="text-align: left;"><br /></div><div style="text-align: left;"><br /></div><div style="text-align: left;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Imma Monsó és per a mi un enigma fins que no he acabat el llibre. Recordo llibres seus llegits fa molts anys i que no em van agradar massa. L'últim que vaig llegir<a href="https://neguitdepantorrilla.blogspot.com/2013/09/la-dona-veloc.html"> "La dona veloç"</a> sí que el vaig llegir a gust i ara aquest, que em feia mandra posar-m'hi, me'l van recomanar tant que el vaig agafar. I la veritat és que m'ha agradat. M'ha agradat tot i trobar-me amb un personatge inquietant, la Severina, que et costa imaginar-te-la real, tot i que segur que en trobaríem moltes com ella. </div><div style="text-align: justify;">Som a la postguerra i la Severina viu amb el seus pares en una casa allunyada del centre, a tocar de la carretera. El pare té una feina enigmàtica que el fa estar sovint fora de casa. La mare educa la seva filla, li fa classes, no la porta a l'escola. Rep una educació força original a través de la mare, entre el impuls de fer-la viure apartada de les consignes del Règim i la por de tenir-la sempre apartada de nens de la seva edat. A més la Severina té una timidesa congènita, es dedica a llegir i fins i tot a aprendre's llibres de memòria. Llegeix tot el que troba, papers, anuncis... Sovint escolta com parlen els pares i encara que no entengui res li queden a la memòria noms, situacions, idees... Comença a estudiar Magisteri, també des de casa, però en poc temps perd mare i pare. Llavors decideix deixar la casa de la carretera i anar a classes presencials. Troba molta dificultat perquè mai havia parlar massa amb ningú, no entén de què li parlen, la seva ignorància de la vida és gran. </div><div style="text-align: justify;">Amb el títol a la butxaca busca plaça de mestre. El que demana és un poble, una feina i una casa des d'on pugui veure nevar. I va a parar a Dusa, un poblet del Pirineu Ribagorçà. </div><div style="text-align: justify;">Allà té l'esperança de trobar-s'hi ben acollida i aconseguir socialitzar-se una mica. Però la seva ignorància del món en què ha viscut fa que no entengui la vida, les pors, de la gent del poble després de la guerra. Sort en té de la Justa, una dona gran que l'ajuda i sobretot de Simeó, la Bèstia, que li obre els ulls i aconsegueix que ella lligui les converses i els noms que sentia en les converses del seus pares amb la realitat de la Guerra Civil. </div><div style="text-align: justify;">Després, ja gran, vídua, amb la filla i la néta, aconsegueixen posar en net la història de la família. </div><div style="text-align: justify;">La Severina costa entendre-la i interpretar-la. Es pot viure com ho va fer ella? Tanta vida interior tenia com per no veure la vida de fora? Tanta timidesa com per no demanar explicacions al pare i la mare? Poden uns pares deixar a la seva filla en una ignorància de la vida tan gran?</div><div style="text-align: justify;">El llibre és interessant i la reacció dels personatges molt real. </div><div style="text-align: justify;">Sergi Pàmies a la Vanguardia va escriure:</div><div style="text-align: justify;"><b><i>Monsó acostuma</i></b><i><b> a fer servir personatges disfressats d'una excentricitat (sempre de proximitat) que convida els lectors a pensar que no són ben bé com nosaltres (error) i que obliga els crítics a fer servir l'adjectiu d'"escriptora inclassificable". </b></i></div><div style="text-align: justify;">Hauré de tornar a posar a Imma Monsó entre els llibres per a llegir... </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: left;"><br /></div><div style="text-align: left;"><br /></div>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7703174741581323286.post-77867946805373528732023-08-07T12:50:00.320+02:002023-08-15T16:15:56.848+02:00Demà, i demà, i demà<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEghxbGQYHEVBjRA357-ky23ZZAOr4F0dNmP07lfKmxqTGv-pvnpIFDoX6urYj-Bz_FJ8eVfhowUeP9Evqst_v42L7crdGkDYhtuVp2yBTY2KImNXKgN60Q_CyIEdhannNFC6y8Qs5hew1DESpLQ9jmoLuKNnMwg6_UFJdatja8ZmSihQqdjym5rdmB03fj1/s444/dem%C3%A0.jpeg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="444" data-original-width="300" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEghxbGQYHEVBjRA357-ky23ZZAOr4F0dNmP07lfKmxqTGv-pvnpIFDoX6urYj-Bz_FJ8eVfhowUeP9Evqst_v42L7crdGkDYhtuVp2yBTY2KImNXKgN60Q_CyIEdhannNFC6y8Qs5hew1DESpLQ9jmoLuKNnMwg6_UFJdatja8ZmSihQqdjym5rdmB03fj1/s320/dem%C3%A0.jpeg" width="216" /></a></div><br /><p></p><div style="text-align: left;"><b><br /></b></div><div style="text-align: left;"><b><br /></b></div><div style="text-align: left;"><b>Demà, i demà, i demà<br /></b>de Gabrielle Zevin</div><div style="text-align: left;"><br />Edicions del Periscopi</div><div style="text-align: left;"><br />Agost 2023</div><div style="text-align: left;"><br /></div><div style="text-align: left;"><br /></div><div style="text-align: left;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Vaig començar el llibre amb expectatives justetes. Que el tema fos sobre videojocs no em cridava gens l'atenció. Però venia ben recomanat i m'hi vaig posar. i de mica en mica anava agafant interès per a mi, i al final no podia deixar-lo. </div><div style="text-align: justify;">Sí que va de videojocs però no només d'axó. És de la vida dels que els pensen i realitzen, és veure'ls créixer a ells i al seu entorn. Com es gesta un videojoc i com, jo crec, que han d'estar una mica en una altra ona... </div><div style="text-align: justify;">Jo pensava que la gent s'asseia al voltant d'una taula i decidia quin tipus de videojoc volien fer. I no és així. Cada videojoc que munten la Sadie i en Sam ve d'una inspiració en la vida real, d'un moment que han viscut de manera especial i que fins i tot obliga a la Sadie a seure per refer-se en el moment en què veu, s'adona, que ja té el tema del proper joc. I és llavors quan truca al Sam i parlen dels punts importants, dels moments màgics, i passen mesos treballant-hi nit i dia fins que poden presentar-lo al públic. </div><div style="text-align: justify;">El Sam i la Sadie es coneixen de petits i comparteixen l'afició als videojocs, potser perquè allà experimenten la llibertat i l'alegria que els manca al món real, on senten que no acaben d'encaixar. Després d'un malentès passen anys sense veure's. Quan es retroben s'adonen que no poden treballar separats. Que l'un inspira l'altre, que saben el que pensa l'altre i que junts formen un gran equip. I després del primer joc, Ichigo, no paren de fer-ne més, sempre inspirats en alguna experiència viscuda o somiada... </div><div style="text-align: justify;">És la història dels mons que construeixen els dos amics, perfectes però irreals, i també sobre la nostra necessitat de connectar, d'estimar i de ser estimats. Una obra que ens ensenya els límits de l'amistat i l'amor, i una oda al refugi que ens ofereix la imaginació. Tot i els perills que hi veig... </div><div style="text-align: justify;">Però la vida no és fàcil ni per aquells que sembla que visquin en un altre món. Que en el fons és així... Hi ha moments que no s'adonen si estan vivint una situació en la vida real o dins el joc que estan dissenyant... </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><i><b>A la Sadie se li va acudir la idea de Both Sides la nit que en Sam va desaparèixer, i hi havia estat donant voltes des de llavors. En aquell moment no era gran cosa. Una guspira d'una noció d'un no-res d'un xiuxiueig d'un rudiment d'una idea. Quan refeia la ruta que havia fet amb ell aquella albada plena de promeses, l'havia colpit el fet que la mateixa ruta pogués semblar i sentir-se de manera diferents. Primer en Sam era allà, havien acabat el joc, i el món era ple de potencial. Dotze hores després, en Sam havia desaparegut, el joc ja no figurava als seus pensaments el món era llòbrec i assassí. "És el mateix món" va pensar, "però jo sóc diferent. O és un món diferent, però jo sóc la mateixa?" Per un moment es va sentir perillosament desconnectada del seu cos i de la realitat, i es va haver d'asseure per notar el terra a sota, abans de poder continuar buscant en Sam. </b></i></div><div style="text-align: justify;"><i><b><br /></b></i></div><div style="text-align: justify;">L'avi d'en Sam s'està morint i tenen un breu diàleg que fa obrir els ulls al Sam.</div><div style="text-align: justify;"><b><i>T'estimo, Sammy -va dir en Dong Hyun.</i></b></div><div style="text-align: justify;"><b><i>Jo també t'estimo, avi. -Durant bona part de la seva vida, a en Sam li havia costat dir t'estimo. Era molt millor, pensava ell, demostrar amor a qui estimes. Però ara, en canvi, li semblava una de les coses més fàcils del món. Per què no li havies de dir a algú que l'estimaves? Un cop estimes algú, ho repeteixes fins que es cansen de sentir-ho. Ho deies fins que deixava de tenir sentit. Per què no? És clar que s'ha de fer això, coi. </i></b></div><div style="text-align: justify;"><b><i><br /></i></b></div><div style="text-align: justify;">I cap al final, amb la Sadie...</div><div style="text-align: justify;"><b><i>-Hi deu haver alguna altra versió de nosaltres que no es dedica a fer jocs</i></b></div><div style="text-align: justify;"><b><i>-I a què es dediquen?</i></b></div><div style="text-align: justify;"><b><i>-Són amics. Tenen una vida! -va dir la Sadie</i></b></div><div style="text-align: justify;"><b><i>En Sam va fer que sí. </i></b></div><div style="text-align: justify;"><b><i>-Ah, és clar. N'he sentit a parlar. És aquella cosa que dorms a hores regulars i no et passes cada moment que estàs despert turmentat per un món imaginari. Potser ho hauria de provar -va dir en Sam- Això de tenir una vida.</i></b></div><div style="text-align: justify;"><b><i>-Jo tinc una vida, ara -va dir la Sadie- . No és pas gran cosa.</i></b></div><div style="text-align: justify;"><i><b>-Et puc preguntar una cosa que m'ha fer ballar el cap moltes vegades?</b></i></div><div style="text-align: justify;"><i><b>-Ai, Déu meu, això sembla seriós.</b></i></div><div style="text-align: justify;"><i><b>-Per què et sembla que no vam estar mai junts? </b></i></div><div style="text-align: justify;"><i><b>La Sadie es asseure al llit al costat d'en Sam. </b></i></div><div style="text-align: justify;"><i><b>Sammy -va dir-. Vam estar junts. Per força ho has de saber. Si sóc sincera amb mi mateixa, veig que les parts més importants de mi eren teves. </b></i></div><div style="text-align: justify;"><i><b>-Però, tots junts? Com ho vas estar amb en Marx o en Dov.</b></i></div><div style="text-align: justify;"><i><b>-Com pots ser que no ho sàpigues? Els amants són... corrents i vulgars. -Es va mirar en Sam als ulls-. Perquè m'agradava més treballar amb tu que la idea de fer l'amor amb tu. Perquè en aquesta vida els col·laboradors de debò són molt escassos. </b></i></div><div style="text-align: justify;"><i><b><br /></b></i></div><div style="text-align: justify;">M'agrada copiar algun text del llibre que vull recordar perquè amb això recordo ja tot el llibre... </div><div style="text-align: justify;">És molt bo. Llegiu-lo! </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7703174741581323286.post-1748942804584200472023-07-07T19:00:00.045+02:002023-07-14T17:38:20.783+02:00La persecució<div style="text-align: left;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiOsHVgdFaPs74lenA6lyAvT2cmAVZDfwh3FRUWMDkpyazbRBjcwn4TfSQViTBJPGyfkWgk8ZUYBONDkR_ziziNrHJsg4D-p-c7XeqrIG4uRn-sFhcRoURaM0V5mAH8cLnfFleauLmHV6Xfg5JTWadi3OJ2wO4LIWJmT7Qyk_aZrrH4ZTUXz9QhBYTZ3vy-/s847/Quim.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="847" data-original-width="552" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiOsHVgdFaPs74lenA6lyAvT2cmAVZDfwh3FRUWMDkpyazbRBjcwn4TfSQViTBJPGyfkWgk8ZUYBONDkR_ziziNrHJsg4D-p-c7XeqrIG4uRn-sFhcRoURaM0V5mAH8cLnfFleauLmHV6Xfg5JTWadi3OJ2wO4LIWJmT7Qyk_aZrrH4ZTUXz9QhBYTZ3vy-/s320/Quim.jpg" width="209" /></a></div><br /><b><br /></b></div><div style="text-align: left;"><b>La persecució<br /></b>Joaquim Brustenga</div><div style="text-align: left;"><br />XLIV Nit Literària Andorrana<br />Premi Manuel Cerqueda Escaler de Novel·la curta</div><div style="text-align: left;"><br />Pagès editors</div><div style="text-align: left;"><br /></div><div style="text-align: left;">Juliol 2023</div><div style="text-align: left;"><br /></div><div style="text-align: left;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Un altre llibre del meu germà. I aquesta vegada novel·la negra. No acostumo a llegir-ne però aquest, naturalment, l'he llegit i com és primet en una tarda he sabut com acabava. Com de costum la trama és interessant i no pots deixar-lo pensant què passarà. Els personatges ben dibuixats i el llibre ben escrit. Fàcil de llegir és el llibre ideal per vacances. Et distreu, no et fa patir, i el llegeixes a gust perquè les converses flueixen de manera natural, sense artificis. </div><div style="text-align: justify;">El tema és sobre quatre delinqüents que tramen un robatori perfecte, que no pot fallar, però com sempre és d'esperar a l'últim moment hi ha un incident que no esperaven ni estava previst. És la història de la fugida d'aquests quatre personatges, els que els passa, el que pensa cada un d'ells dels altres quan es queden sols, i com se les arreglen per fugir de la policia, cada vegada més a prop d'ells. </div><div style="text-align: justify;">Una cosa que no esperava és el final. Tots els llibres del Joaquim acaben d'una manera imprevisible, que no te l'esperes, que et sorprèn... Aquesta vegada potser el final és més suau, més tranquil que altes vegades. I tractant-se de novel·la negre no ho esperes així.</div><div style="text-align: justify;">Llegiu-lo perquè us distraurà. És bona època ara... </div>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7703174741581323286.post-63372765519919814052023-07-02T18:25:00.088+02:002023-07-05T19:33:29.071+02:00Els feréstecs<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgYguuPM8-7zbst2ppgdq3oSYUeL6h_EgdWZiM05gMfme6tjY3RU8F1EPcOaeEBx8LNdgyKlkQXse-1UdwQCqxJTAUomxRZUWVwi95wDZj68p915Kws-LWgwrLVngmZYy8afR1I61q9MiXNx8V2-xfxbjc8M0vCM2Sg0xYuDZ1NAjhocq2Cl-inQV0eGt1l/s2375/Fer%C3%A8stecs.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="2375" data-original-width="1630" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgYguuPM8-7zbst2ppgdq3oSYUeL6h_EgdWZiM05gMfme6tjY3RU8F1EPcOaeEBx8LNdgyKlkQXse-1UdwQCqxJTAUomxRZUWVwi95wDZj68p915Kws-LWgwrLVngmZYy8afR1I61q9MiXNx8V2-xfxbjc8M0vCM2Sg0xYuDZ1NAjhocq2Cl-inQV0eGt1l/s320/Fer%C3%A8stecs.jpg" width="220" /></a></div><br /><p></p><div style="text-align: left;"><b>Els feréstecs<br /></b>de Carlo Goldoni</div><div style="text-align: left;"><br /></div><div style="text-align: left;">Teatre Nacional del Tenes</div><div style="text-align: left;"><br /></div><div style="text-align: left;">Can Brustenga </div><div style="text-align: left;"><br /></div><div style="text-align: left;">1 de juliol 2023</div><div style="text-align: left;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Direcció: Josep Ciurans</div><div style="text-align: justify;">So i llum: Josep Casals</div><div style="text-align: justify;">Escenografia: Pere Bonet</div><div style="text-align: justify;">Disseny gràfic: Isidre Bonet</div><div style="text-align: justify;">Actors: Pere Prim, Imma Casals, Gemma Parera Vilardebó, Teresa Valls, Toni Casanovas, Ricard Martin, Isidre Bonet, Albert Ribera, Pere Bonet, Montse Brosa</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Quina il·lusió veure una representació de Goldoni en el pati de la casa pairal on va néixer i viure el meu pare! Can Brustenga... El pati és molt bonic i, de nit, il·luminada la part alta, et donava una sensació de plenitud, de pau, immensa. </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiZ7IZVDFkIvGb3BVFYLindB_jfFYOQf6adsC-MbaQrP8X6g1yUAu2nta94YtJe4bhIF7Ymq27qisNy7s7NDg6AMXFCN8P3d98DXmPUV3R6U0fzlmJaqoES_gy6NDM_ZgvmVVjhglXBKkv6CQUAcfHDGfDjVxab3wDDm8hcywxeSYgxOPm5Ie_KJsEsNORZ/s1600/IMG-20230702-WA0000.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiZ7IZVDFkIvGb3BVFYLindB_jfFYOQf6adsC-MbaQrP8X6g1yUAu2nta94YtJe4bhIF7Ymq27qisNy7s7NDg6AMXFCN8P3d98DXmPUV3R6U0fzlmJaqoES_gy6NDM_ZgvmVVjhglXBKkv6CQUAcfHDGfDjVxab3wDDm8hcywxeSYgxOPm5Ie_KJsEsNORZ/s320/IMG-20230702-WA0000.jpg" width="320" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiy8vCzaoEeaYBCnEEpFVnTBf2VUwI60S_tu_8ZA9SLpndP8_7wsTapY1nhH2s0cXlLd3cgtd9s80fGUbQfxQoZjLC-b4EVScu28qqiT37pcHdjjal8fcYn1StjoOXPYn_YpKpE16W7r1DJoMLLjfNzalJZuuf-YmXISkPqfTFuqU5-bpFjLAERLEHQS9de/s4032/2023-07-01%2021.30.01.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1908" data-original-width="4032" height="151" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiy8vCzaoEeaYBCnEEpFVnTBf2VUwI60S_tu_8ZA9SLpndP8_7wsTapY1nhH2s0cXlLd3cgtd9s80fGUbQfxQoZjLC-b4EVScu28qqiT37pcHdjjal8fcYn1StjoOXPYn_YpKpE16W7r1DJoMLLjfNzalJZuuf-YmXISkPqfTFuqU5-bpFjLAERLEHQS9de/s320/2023-07-01%2021.30.01.jpg" width="320" /></a></div><br /><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">La companyia són gent de Santa Eulàlia que preparen funcions i les representen on poden. Treballen molt bé i l'obra és una de les més divertides de Goldoni.</div><div style="text-align: justify;">L'havíem vist el 2013 al teatre Lliure, adaptada per Lluís Pasqual, i sembla que aquesta versió ha tingut un llarg recorregut pe diferents companyies. </div><div style="text-align: justify;">El tema és molt actual. Tot i que aquí no veiem l'extrem que es representa a l'escenari encara hi ha un fort masclisme en la nostra societat.</div><div style="text-align: justify;">Quatre homes, a qui anomenen els feréstecs es reuneixen sempre i estan orgullosos de tenir les dones tancades a casa i submises. Un d'ells vol casar la filla, que no surt mai de casa, i fa tots els tractes amb el pare del noi. I un dia al vespre diu a la dona i a la filla que tenen convidats i que casa a la filla abans de sopar. Totes les dones es rebel·len. Com poden casar-se si ni tan sols s'han vist? I busquen un motiu, una ocasió, perquè es vegi la parella. Quan el pare se n'assabenta és molt divertit veure els quatre homes discutint a veure quin càstig poden infligir a les seves dones i com tancar a la filla i que no surti mai més de casa. Finalment guanyen les dones, els homes sols veuen difícil viure sense elles, i hi ha casori. </div><div style="text-align: justify;">L'obra és molt divertida, rius i ho passes bé, i tot i que aquest masclisme no el tenim ara entre nosaltres no està tan lluny i encara en queden vestigis... </div><div style="text-align: justify;">Bona idea qui va pensar en Can Brustenga com a teatre a l'aire lliure, gràcies a la Carme per accedir-hi tan ràpidament i contenta i per tota la gent que va tenir la feina de muntar i desmuntar tot el tinglado. Que es repeteixi! M'encantaria... </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhOUmz3ZJP_8MuMyeTKqUWRTjTPdwdHCw39uOqz449EnnefNhtyiW3kUONyrjSxQSbP242xg2CyvQTur-r9tbXRfWhKfRKwWkS8IikMEAHJ3zT37WRgJg2r6vFBks6SpIzq9NrP0I_4Vc8-TdoNBDjw0sbkSIXFn_g-UPI6qDWQaWtfsmK6UOJu-iCZ2Ugm/s4032/2023-07-01%2021.40.20.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1908" data-original-width="4032" height="151" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhOUmz3ZJP_8MuMyeTKqUWRTjTPdwdHCw39uOqz449EnnefNhtyiW3kUONyrjSxQSbP242xg2CyvQTur-r9tbXRfWhKfRKwWkS8IikMEAHJ3zT37WRgJg2r6vFBks6SpIzq9NrP0I_4Vc8-TdoNBDjw0sbkSIXFn_g-UPI6qDWQaWtfsmK6UOJu-iCZ2Ugm/s320/2023-07-01%2021.40.20.jpg" width="320" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEglDJGO8ZEc66NojXz-caPRNeN17FXc6Z6Xgz4Umjdor3l-SwA8HcnE_DzrTo-S-93UuWh8oiAoJjCJc4PjV8BIyM_WJ9tZhtq7mzLTP-_nC3eBLj-MfnhJsfqGekAioAL7gTLTiOWOokGStoR18-di3h4VZy61ikHOaPaJOZATyNr4CIb_tKu7-daVGswe/s4032/2023-07-01%2021.47.58.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1908" data-original-width="4032" height="151" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEglDJGO8ZEc66NojXz-caPRNeN17FXc6Z6Xgz4Umjdor3l-SwA8HcnE_DzrTo-S-93UuWh8oiAoJjCJc4PjV8BIyM_WJ9tZhtq7mzLTP-_nC3eBLj-MfnhJsfqGekAioAL7gTLTiOWOokGStoR18-di3h4VZy61ikHOaPaJOZATyNr4CIb_tKu7-daVGswe/s320/2023-07-01%2021.47.58.jpg" width="320" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhBWqd7pyynkjMMmliOr_agPt6BGPeqGeEny1q1tnKuVKtfzR8bBDEx2mglm8SFEWQ8b5UCrEGyLLloqyWwgvChSE3vI8GQd_C5MRbG6I4CKLEZLA3BW0f446YTYqCBllOhBZ9T_Do2PIu3ySxe8izmmRZtXRDFEMQqY9y639CZ3n7QvkY6jcfmVK3I9Rmk/s4032/2023-07-01%2022.02.25.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1908" data-original-width="4032" height="151" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhBWqd7pyynkjMMmliOr_agPt6BGPeqGeEny1q1tnKuVKtfzR8bBDEx2mglm8SFEWQ8b5UCrEGyLLloqyWwgvChSE3vI8GQd_C5MRbG6I4CKLEZLA3BW0f446YTYqCBllOhBZ9T_Do2PIu3ySxe8izmmRZtXRDFEMQqY9y639CZ3n7QvkY6jcfmVK3I9Rmk/s320/2023-07-01%2022.02.25.jpg" width="320" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjnHze11TtnVV3SneRxdvzwIasCU2JFlfKy3NWEzWfxSOoHxiF2f_os0TW700Ma2aDx2anh0YPA4Q1sN5qwfbia8xIYN3IVwCVTGQ8P_AlDKy6iPM5T3E21-EOdDNbn4hpC2zF2v0m45L4KtymL1mKEr6D3IS55eiwjvws4yYEaivjqDOPGq_gF3dTFoRjZ/s4032/2023-07-01%2022.18.37.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1908" data-original-width="4032" height="151" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjnHze11TtnVV3SneRxdvzwIasCU2JFlfKy3NWEzWfxSOoHxiF2f_os0TW700Ma2aDx2anh0YPA4Q1sN5qwfbia8xIYN3IVwCVTGQ8P_AlDKy6iPM5T3E21-EOdDNbn4hpC2zF2v0m45L4KtymL1mKEr6D3IS55eiwjvws4yYEaivjqDOPGq_gF3dTFoRjZ/s320/2023-07-01%2022.18.37.jpg" width="320" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEinysFTuhw4cVTDavyCFe-6LBWahoauy5YZHGsDj8jzDkiGm8HfjC_dmNHRK4LcliZRe3hd1vWeCg5HrGRQYUddmcbyN1aDyqGxjRRBBD6k-ay4aRjrVVu8GEfod6z0_mDq9i771M8t5AI8b_HrEhQMOb2IclRp9qTrmV2rXuBsmGF0tQbxt49ZNoj5rDFx/s4032/2023-07-01%2022.54.56.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1908" data-original-width="4032" height="151" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEinysFTuhw4cVTDavyCFe-6LBWahoauy5YZHGsDj8jzDkiGm8HfjC_dmNHRK4LcliZRe3hd1vWeCg5HrGRQYUddmcbyN1aDyqGxjRRBBD6k-ay4aRjrVVu8GEfod6z0_mDq9i771M8t5AI8b_HrEhQMOb2IclRp9qTrmV2rXuBsmGF0tQbxt49ZNoj5rDFx/s320/2023-07-01%2022.54.56.jpg" width="320" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj1bi7ipiyNNtd5lPmhhfIQbMHrXwXaaycMyuMRjcSXXCTQaJTEjHaBkBE-hlilXoX-Y2-T9xVHyhgmJdUEXN5sRsQLsuhw5aGtNxFHquS0-hjRALTYt2jJd9EipftmuGGjUA8VI3P1yfBfjgWPdF676Mw6w_edQsjKQGEVCDblztrjmOUa08FraJC8wIMM/s4032/2023-07-01%2023.03.03.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1908" data-original-width="4032" height="151" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj1bi7ipiyNNtd5lPmhhfIQbMHrXwXaaycMyuMRjcSXXCTQaJTEjHaBkBE-hlilXoX-Y2-T9xVHyhgmJdUEXN5sRsQLsuhw5aGtNxFHquS0-hjRALTYt2jJd9EipftmuGGjUA8VI3P1yfBfjgWPdF676Mw6w_edQsjKQGEVCDblztrjmOUa08FraJC8wIMM/s320/2023-07-01%2023.03.03.jpg" width="320" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiJC9RseZ7S4c3pGxPXsfk1u40CmgwanNjbN_VyzxNTLm8SP4WhDx8qU5IzkVQEfMVhV7DaUYDJ9gj--9-vYdBzClOOob6OGfYLfSqy75SycD7ewVeJWgRIZIEiWEzX4hLNLG05EIck1QDXcEMmeTUjN9bKa1S2vVUsSIehYUDbq84EcGkdIXfNxSS_-WGC/s4000/2023-07-01%2023.20.25.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1800" data-original-width="4000" height="144" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiJC9RseZ7S4c3pGxPXsfk1u40CmgwanNjbN_VyzxNTLm8SP4WhDx8qU5IzkVQEfMVhV7DaUYDJ9gj--9-vYdBzClOOob6OGfYLfSqy75SycD7ewVeJWgRIZIEiWEzX4hLNLG05EIck1QDXcEMmeTUjN9bKa1S2vVUsSIehYUDbq84EcGkdIXfNxSS_-WGC/s320/2023-07-01%2023.20.25.jpg" width="320" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiWuFPFp-4iI49a1dkJkUS40PjAKQkx-hdK6LupyZsD9ycNlpkw4jBCStbs5AuToTY-53s6cVOEo7av26TB7hmQ2r2CRm5ZMxRPSjiNzb4TnaIdLllKEOOTGKyc0n4XNXEWPDBnekhLLAhezxnuL73g_do5ouvOoRPvdK-VoHFyI3jHBJQdgzZythrQHMAU/s4032/2023-07-01%2023.20.50.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1908" data-original-width="4032" height="151" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiWuFPFp-4iI49a1dkJkUS40PjAKQkx-hdK6LupyZsD9ycNlpkw4jBCStbs5AuToTY-53s6cVOEo7av26TB7hmQ2r2CRm5ZMxRPSjiNzb4TnaIdLllKEOOTGKyc0n4XNXEWPDBnekhLLAhezxnuL73g_do5ouvOoRPvdK-VoHFyI3jHBJQdgzZythrQHMAU/s320/2023-07-01%2023.20.50.jpg" width="320" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><br /><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7703174741581323286.post-74502743105177019862023-06-27T19:39:00.000+02:002023-06-27T19:39:07.081+02:00El fingidor<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi0CRmLc9wKvnFLO-iayCzpdZTynLJ3oojy8UBQ-TUTByhEZs3u30TOGSrUwYw2o4SG85LOoSd_IXi6UfyKOAOrflkD0VuMJAWDBdtAiZsYDEF1Pe_c1GvMqQPwV0pHXp79gAu7C1M87dhuUS1VbVfmuFGGh5J7ErmlI0t4p3LOyfsflnGnsUDJhjy3FJ_l/s1661/Fingidor.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="1661" data-original-width="792" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi0CRmLc9wKvnFLO-iayCzpdZTynLJ3oojy8UBQ-TUTByhEZs3u30TOGSrUwYw2o4SG85LOoSd_IXi6UfyKOAOrflkD0VuMJAWDBdtAiZsYDEF1Pe_c1GvMqQPwV0pHXp79gAu7C1M87dhuUS1VbVfmuFGGh5J7ErmlI0t4p3LOyfsflnGnsUDJhjy3FJ_l/s320/Fingidor.jpg" width="153" /></a></div><br /><p></p><div style="text-align: left;"><b>El fingidor<br /></b></div><div style="text-align: left;"><br />Teatre Romea</div><div style="text-align: left;"><br /></div><div style="text-align: left;"><br />22 de juny 2023</div><div style="text-align: left;"><br /></div><div style="text-align: left;">Espectacle de Pep Tosar a partir de la vida de Fernando Pessoa</div><div style="text-align: left;">Amb: Tomeu Amer, Griselda Juncà, Joana Gomila, Elisabet Raspall i Pep Tosar</div><div style="text-align: left;">Entrevistats: M José de Lancastre, Richard Zenith, Jerónimo Pizarro, Perfecto Cuadrado, Manuela Nogueira, Nicolau Dols</div><div style="text-align: left;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><b><i><br /></i></b></div><div style="text-align: justify;"><b><i>El fingidor és un espectacle de tall biogràfic. He tornat a treballar amb la música en directe i el llenguatge documental per a oferir a l'espectador un retrat íntim d'un dels poetes que més ens ha ajudat a recórrer el curiós laberint de l'ànima humana. </i></b></div><div style="text-align: justify;"><b><i>Però aquest cop ha estat la primera vegada que, en comptes de treballar amb el llenguatge de la dansa, hohe fet amb el circ; una idea que portava al cap des de fa temps. Des del primer moment em va semblar que el desafiament de la gravetat que generen els acròbates havia de resultar un espai familiar a la cosmogonia heteronímica de Fernando Pessoa. </i></b></div><div style="text-align: justify;"><b><i>Feia pocs anys que havia conegut la companyia Hotel Iocandi i havia quedat embadalit amb els seus equilibris. I vaig pensar: aquesta és la meva.</i></b></div><div style="text-align: justify;"><b><i> Pep Tosar</i></b></div><div style="text-align: justify;"><b><i><br /></i></b></div><div style="text-align: justify;">Escenari sobri, fosc. Al fons distingeixes un rapsoda, una cantant i una noia al piano. Comença l'espectacle. El rapsoda ens va explicant passatges de la vida de Fernando Pessoa, ens llegeix poemes i escrits d'ell i la cantant, acompanyada del piano va cantant al compàs de la lectura. De cop una pantalla cau sobre l'escenari, una fotografia de Lisboa, preciosa; és una pantalla un pèl translúcida, el suficient perquè puguem veure o intuir els artistes que hi ha al darrere. I se n'hi afegeixen dos més. El circ. Un noi amb una doble roda enorme on fa els seus equilibris i una noia amb dues escales, o amb un gronxador... Tot llisca suaument, flueix sense cap esforç, aparent, per part de ningú. La pantalla puja i baixa, el rapsoda es belluga per l'escenari, entrevista diferents persones parlant de la vida del poeta... </div><div style="text-align: justify;">És una meravella contemplar l'habilitat extrema de la parella de circ, la veu fort i potent de la cantant, el dolç acompanyament musical, i a un meravellós Pep Tosar tocant totes les tecles del rapsoda que llegeix, explica, interroga, ens introdueix a la vida de Pessoa.</div><div style="text-align: justify;">La veritat és que hem gaudit d'un espectacle relaxant i dolç, ens ha recordat un Pessoa que havia llegit ja fa molts anys i hem sortit dient que espectacles com aquest cal fer-ne més. Sortir del teatre relaxat, feliç amb un somriure a la cara i havent escoltat texts que teníem quasi oblidats... és una meravella. Moltes gràcies!!! I la barreja de poesia, música i circ podria anar endavant. És adient i nou. I agrada. És bonic. És part del paisatge de l'obra.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: left;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhoahtvx-FKpk3nHFVl2tlBrNWzYbaVtG7kx_oUQstR_hK-EhCo8j8YSeI740YfZ1rGVkfXKMOq2H_TCAAVjt0oLJFWiGEi-UW5mDHHo986N4Hu4dM2EaoFZQe95aJA8XUdL4ix-MFGStzu2ID5m-6Iv8_Dmcgx4JESEw0CL2T3CUfxdJ3Iqf7FfRO9WaAB/s474/fing4.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="316" data-original-width="474" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhoahtvx-FKpk3nHFVl2tlBrNWzYbaVtG7kx_oUQstR_hK-EhCo8j8YSeI740YfZ1rGVkfXKMOq2H_TCAAVjt0oLJFWiGEi-UW5mDHHo986N4Hu4dM2EaoFZQe95aJA8XUdL4ix-MFGStzu2ID5m-6Iv8_Dmcgx4JESEw0CL2T3CUfxdJ3Iqf7FfRO9WaAB/s320/fing4.jpg" width="320" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEisv8AmemwJNdgv_A-AvTh9nWYFP6MHJYIIdxfAcz8nNBhTghSm5jUzssBKWkAWKmAsuo1vWCAJesBfu0YpZvjKUPEOTG1WS5uh8KfjQeTlA8HkEU3uiYfZvEo6bMHxrgXbSZ_tww_CpRv0_kHa6ZTXS40O-HJy-hYDcqnG2fAUy894pm6SetnIp1mrFoW7/s311/fing5.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="180" data-original-width="311" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEisv8AmemwJNdgv_A-AvTh9nWYFP6MHJYIIdxfAcz8nNBhTghSm5jUzssBKWkAWKmAsuo1vWCAJesBfu0YpZvjKUPEOTG1WS5uh8KfjQeTlA8HkEU3uiYfZvEo6bMHxrgXbSZ_tww_CpRv0_kHa6ZTXS40O-HJy-hYDcqnG2fAUy894pm6SetnIp1mrFoW7/s1600/fing5.jpg" width="311" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj2uEHyrlLtuLCcX00mHNzfmuLqD7_m71nzKklsTOEOZ9OojyK9AU2n6jEHevAFIsuLYQCCEt0kt4u7_1busILiqcbIB2drdPiYQ_BVifMVGPjzegj6HhNO_803l7CYSrwWnZoDOG9HMtwMNSvtBfLiffEBsShyrSARiTqFWJoKV6uwr6zTVJXl5lqXcC1Y/s4608/2023-06-22%2021.28.14.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2184" data-original-width="4608" height="152" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj2uEHyrlLtuLCcX00mHNzfmuLqD7_m71nzKklsTOEOZ9OojyK9AU2n6jEHevAFIsuLYQCCEt0kt4u7_1busILiqcbIB2drdPiYQ_BVifMVGPjzegj6HhNO_803l7CYSrwWnZoDOG9HMtwMNSvtBfLiffEBsShyrSARiTqFWJoKV6uwr6zTVJXl5lqXcC1Y/s320/2023-06-22%2021.28.14.jpg" width="320" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjr_jowvu3AhZd_Wf4INLmILgcgmZk8A28g1XwCUPaD15kvbUFON-8qiirF2ul_Il2s0Eu8HAFhK-B5UNOPWEjkAs3Gv1r4Yh_FURV64Y9QV09L6rrTmANJgtNb8eZdZ6oA8nxCRTxjAgbE98sTBy3Jkh9mCj-OSLPZyhB57JnnS_-sTHkJMkaNAwIwSbGa/s4032/2023-06-22%2021.28.47.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1908" data-original-width="4032" height="151" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjr_jowvu3AhZd_Wf4INLmILgcgmZk8A28g1XwCUPaD15kvbUFON-8qiirF2ul_Il2s0Eu8HAFhK-B5UNOPWEjkAs3Gv1r4Yh_FURV64Y9QV09L6rrTmANJgtNb8eZdZ6oA8nxCRTxjAgbE98sTBy3Jkh9mCj-OSLPZyhB57JnnS_-sTHkJMkaNAwIwSbGa/s320/2023-06-22%2021.28.47.jpg" width="320" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiKJKUahKqkXM_AgeshSIX3JFCPKDFisnEvkrY5gDcHaFmBtFQDmSIsKH_1HNJrr6EkjKZV0oOU3KjMzXHZGHYrrV68AnANGRgLoLxCr7YaDdyQXcCTCxe28ZjgMl3Zsv26KnAhG3ugLz0StqAsUV9iVZqnY5XI9vixFlFNlhGLITJFVFxCRijczmLkXt1u/s4032/2023-06-22%2021.29.08.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1908" data-original-width="4032" height="151" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiKJKUahKqkXM_AgeshSIX3JFCPKDFisnEvkrY5gDcHaFmBtFQDmSIsKH_1HNJrr6EkjKZV0oOU3KjMzXHZGHYrrV68AnANGRgLoLxCr7YaDdyQXcCTCxe28ZjgMl3Zsv26KnAhG3ugLz0StqAsUV9iVZqnY5XI9vixFlFNlhGLITJFVFxCRijczmLkXt1u/s320/2023-06-22%2021.29.08.jpg" width="320" /></a></div><p><br /></p>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7703174741581323286.post-49789840922897619992023-06-21T12:07:00.000+02:002023-06-28T12:07:57.207+02:00Antón Chéjov<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhBsx5_PDG7ETnObH3ytgAqyJl0Vx0NKCLZ31ssnZIdjE8Cgl57CGZUMb50Hd-k9ZEtVbfbuWi2otd0xnV-FLqeaLietlq_p1yipqkKXWSUOWgWyor98coBhrwx8SiYafRiKekKi_jtYbLEZ_eYgItokFybE6mvQKf6QO5nXRDFyy3qEzJleAxheSoXzDev/s288/chejov.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="288" data-original-width="184" height="288" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhBsx5_PDG7ETnObH3ytgAqyJl0Vx0NKCLZ31ssnZIdjE8Cgl57CGZUMb50Hd-k9ZEtVbfbuWi2otd0xnV-FLqeaLietlq_p1yipqkKXWSUOWgWyor98coBhrwx8SiYafRiKekKi_jtYbLEZ_eYgItokFybE6mvQKf6QO5nXRDFyy3qEzJleAxheSoXzDev/s1600/chejov.jpg" width="184" /></a></div><br /><p><br /></p><div style="text-align: left;"><b>Antón Chéjov <br /></b>de Natalia Ginzburg</div><div style="text-align: left;"><br />Acantilado</div><div style="text-align: left;"><br />Juny 2023</div><div style="text-align: left;"><br /></div><div style="text-align: left;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Llibre primet que es llegeix quasi d'una tirada. És una petita joia! L'he llegit a l'avió anant i tornant de Munic. </div><div style="text-align: justify;">Però no per ser primet li trec ni mica d'importància. M'ha agradat molt i he après moltes coses que no sabia de Chéjov. I està molt ben escrit.</div><div style="text-align: justify;">Ens explica l'autora el naixement de l'escriptor a Taganrog, en una família en què els avis havien estat serfs de gleva i on el pare treballava com podia per tirar endavant una família de 6 fills. El pare, degut a les mancances econòmiques es va tornar colèric i despòtic, canviant d'humor i amb una avarícia i afecció extrema als diners, als pocs diners que aconseguia de la botiga de queviures. Molt religiós feia que les pràctiques religioses el dominessin tot el dia. La mare, era submisa, resignada i apàtica. Intentava evitar els càstigs dels fills però ho veia inviable. I amb els pocs diners que tenia intentava tirar endavant la família. </div><div style="text-align: justify;">En aquest ambient de pobresa i desestructuració va néixer i créixer Chéjov. Malgrat això els germans sempre van estar units. Va estudiar medecina i va exercir. Sempre sense deixar d'escriure. </div><div style="text-align: justify;">La seva vida es caracteritza per una fugida constant i un continu escriure, sobretot contes, que anava publicant com podia. Va viure a molts llocs diferents i degut a la seva malaltia sovint no suportava la calor i canviava de lloc, bé perquè ell ho desitjava, bé perquè el metge li recomanava. </div><div style="text-align: justify;">En els seus contes podem trobar-hi molts elements que recorden la seva infantesa i els seus pares. </div><div style="text-align: justify;">A punt de morir, molt jove encara, amb 44 anys, diu que s'està morint. El metge li vol portar una bombona d'oxigen i ell diu que perquè si quan arribi l'oxigen ell ja serà mort. I el metge obre una ampolla de cava i li dóna una copa. Ell l'accepta dient que fa molt temps que no en pren. Poca estona després Chéjov mor. </div><div style="text-align: justify;"><b><i>En este hermoso libro, como si se tratara de uno de aquellos azares del destino, la escritora italiana consigue de manera asombrosa ese tono que el retratado dominaba de manera magistral, y nos ofrece un pequeño pero hermoso bocado de quine fue, es y será siempre uno de los mejores retratistas del alma humana. </i></b></div><div style="text-align: left;"><br /></div><div style="text-align: left;"><br /></div><p style="text-align: left;"><br /></p>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7703174741581323286.post-35453209643111604352023-06-05T13:24:00.123+02:002023-06-28T13:34:18.988+02:00Desgràcia<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi4wc82iGi_oJywwqt0WGYIn8nL0X8Dh24RjWnhCzwa_PLj5H0FKthoa8dDrNAdFY3t5PqtnMifyY3sW4SsrClDebnCuihCQCCNBnmd7RRshg3OwIfvwf4z5c_TwWCBKHOlg2XmFKROytWDAQ1BK_c9Y6oHw8i3vxn1NeqcGm_u3PNVmhr78cCLk_CYDQ/s1712/Desgr%C3%A0cia.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="1712" data-original-width="1145" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi4wc82iGi_oJywwqt0WGYIn8nL0X8Dh24RjWnhCzwa_PLj5H0FKthoa8dDrNAdFY3t5PqtnMifyY3sW4SsrClDebnCuihCQCCNBnmd7RRshg3OwIfvwf4z5c_TwWCBKHOlg2XmFKROytWDAQ1BK_c9Y6oHw8i3vxn1NeqcGm_u3PNVmhr78cCLk_CYDQ/s320/Desgr%C3%A0cia.jpg" width="214" /></a></div><br /><p></p><div style="text-align: left;"><b>Desgràcia<br /></b>de J.M.Coetzee</div><div style="text-align: left;"><br />Columna</div><div style="text-align: left;"><br /></div><div style="text-align: left;"><br />Juny 2023</div><div style="text-align: left;"><br /></div><div style="text-align: left;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Ens trobem a la ciutat del Cap. David Lurie és un professor de 52 anys, divorciat però amic d'aventures. Té la mala idea d'encapritxar-se d'una alumna, molt joveneta. Quan la història surt a la llum perd la feina, és bandejat pels amics i ridiculitzat per l'exdona. L'única solució és trobar refugi amb la seva filla, que viu en una granja amb una amiga i es dedica a cuidar gossos i treballar el camp. Ha tingut poca relació amb ella arran del divorci. Quan hi arriba es troba amb una societat que no coneix, i li costa entendre com la seva filla pot viure tranquil·la en un lloc com aquell. El veí de la filla, en Pethrus, la protegeix però li va prenent la llibertat i la terra de mica en mica. En David vol endur-se la Lucy, la seva filla, a Holanda o a qualsevol país, ajudar-la, viure junts. Ara ja viu sola, la parella ha marxat, i sobretot després d'uns incidents molt forts en David no es fia ni mica d'en Pethrus.</div><div style="text-align: justify;">En David està component una òpera, romàntica època Byron, i el que viu amb la seva filla li fa anar canviant l'estil i el tema. Fins i tot composa ara la música amb un banjo de la Lucy. </div><div style="text-align: justify;">Però no poden estar junts. Ell veu i viu una realitat i ella una altra. Tot i que ho intenta, i viu temps amb la seva filla, ha de reconèixer que no li pot fer canviar de vida. I es queda allà, en una habitació llogada, per poder ajudar-la si un dia el necessita.</div><div style="text-align: justify;">El personatge d'en David és curiós. Ara es preocupa molt de la seva filla, accepta el "càstig" per l'aventura que va tenir amb l'alumna, però no sent cap penediment, sembla que no tingui cor. Pateix per la seva filla però vol que faci el que ell creu que és millor. I ella vol decidir pel seu compte. Un personatge complex com correspon a Coetzee. </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><b><i>-M'ho podies haver dit abans. Per què m'ho has amagat?</i></b></div><div style="text-align: justify;"><b><i>-Perquè no em veia amb cor d'aguantar una explosió de les teves, David, no em puc guiar a la vida d'acord amb el que a tu t'agrada o no t'agrada que faci. Ja no. Et comportes com si tot el jo faig fos part de la història de la teva vida. Tu ets el personatge principal i jo un personatge menor que no apareix fins ben entrada l'obra. Bé doncs, contra el que penses, la gent no es divideix en personatges principals i secundaris. Jo no sóc secundària. Tinc una vida pròpia, tan important per a mi com la teva ho és per a tu, i sóc jo la que pren les decisions de la meva vida. </i></b></div><div style="text-align: justify;"><b><i><br /></i></b></div><div style="text-align: justify;">Fa reflexionar. Tot i que el pare no ha estat mai per ella i que pensa molt diferent sembla que sigui natural que si veu que la seva filla, per gran que sigui, pren una decisió important i contra tota lògica, vulgui intervenir. Però és ben veritat que els nostres fills arriba un moment en què són part de la nostra vida però no són part de la història de la nostra vida. Potser som nosaltres qui som part de la història de la seva. I que si prenen decisions equivocades són les seves decisions. Potser fent un comentari donant la seva opinió en David n'hagués tingut prou.. La filla l'hauria escoltat i hauria pres la seva decisió. Equivocada o no és la seva vida...</div><div style="text-align: left;"><br /></div><div style="text-align: left;"><br /></div><div style="text-align: left;"><br /></div>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7703174741581323286.post-43584788322705393292023-06-05T13:10:00.085+02:002023-06-27T19:42:09.383+02:00El menjard'or<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi8YEBOlpxBg__xbltUjo2aZ6PG23lcElEZd8WevVH8FHBlaCcOIlFlXs9WqiDuesKnVV_pTXU40Kbtp6KDOoWAks0pOu5VwkAwY5L-ZK8wFfnTRVlnrzO4TqO_Dqej1TAvS3cSbdlQHAY4WEqOHmIMTT6bsfjXG6M7_OKk1XjA8rNFsQHE4ANy6RsUBA/s1555/Teatre0001.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="1555" data-original-width="736" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi8YEBOlpxBg__xbltUjo2aZ6PG23lcElEZd8WevVH8FHBlaCcOIlFlXs9WqiDuesKnVV_pTXU40Kbtp6KDOoWAks0pOu5VwkAwY5L-ZK8wFfnTRVlnrzO4TqO_Dqej1TAvS3cSbdlQHAY4WEqOHmIMTT6bsfjXG6M7_OKk1XjA8rNFsQHE4ANy6RsUBA/s320/Teatre0001.jpg" width="151" /></a></div><br /><p></p><div style="text-align: left;"><b>El menjar d'or<br /></b>Adaptació lliure de "The dining room" de A. R. Gurney</div><div style="text-align: left;"><br />Somni'ts</div><div style="text-align: left;"><br />La Lira - Sant Andreu de Palomar</div><div style="text-align: left;"><br /></div><div style="text-align: left;">3 de juny de 2013</div><div style="text-align: left;"><br /></div><div style="text-align: left;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Direcció, traducció, adaptació i dramatúrgia: Pep Salvat</div><div style="text-align: justify;">Amb la participació especial de Guido d'Arrezzo (el veí)</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Actors: Paula Aguado, Vier Araguz, Goretti Boira, Mercè Bonet, Lluís Bonilla, Núria Català, Sergi Garcia, Lolita Ibàñez, Marta Llurba, Anaïs Muniesa, Glòria Prunés i Andreu Pujol</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><p style="background: rgb(238, 238, 238); margin-bottom: 15.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; margin: 0cm 0cm 15pt; text-align: justify;"><span style="color: #222222; font-family: Roboto;">Aquest
és el projecte d’un grup de persones que portem molts anys fent teatre i hem
decidit unir la nostra <strong style="box-sizing: border-box;">passió per aquest art</strong> amb les
nostres<strong style="box-sizing: border-box;"> inquietuds
socials</strong>. El resultat: SOMNI’TS (Teatre Solidari).<o:p></o:p></span></p><p style="background: rgb(238, 238, 238); box-sizing: border-box; margin: 0cm 0cm 15pt; text-align: justify;"><span style="color: #222222; font-family: Roboto;">El nom del
grup pren com a punt de partida la nostra<strong style="box-sizing: border-box;"> primera creació</strong>, “Una nit
d’estiu de somni”, que ens ha servit per a passar-nos-ho molt bé dins i fora de
l’escenari però també per adonar-nos que fer teatre pot ser encara <strong style="box-sizing: border-box;">molt més que
representar una obra</strong>.<o:p></o:p></span></p><p style="background: rgb(238, 238, 238); box-sizing: border-box; margin: 0cm 0cm 15pt; text-align: justify;"><strong style="box-sizing: border-box;"><span style="color: #222222; font-family: Roboto;">Actuar davant de persones dels
col·lectius més desafavorits</span></strong><span style="color: #222222; font-family: Roboto;"> i <strong style="box-sizing: border-box;">destinar la recaptació de les representacions a
projectes socials</strong> és la base de la filosofia. D’aquesta
manera, volem aportar el nostre granet de sorra perquè, a través del que més
ens agrada fer, <strong style="box-sizing: border-box;">aquest món sigui una mica millor</strong>.<o:p></o:p></span></p><p style="background: rgb(238, 238, 238); box-sizing: border-box; margin: 0cm 0cm 15pt; text-align: justify;"><span style="color: #222222; font-family: Roboto;">La nostra
primera obra és una versió d'"El somni d’una nit d’estiu” de William
Shakespeare. Amb el segell inconfusible del director, <strong style="box-sizing: border-box;">Pep Salvat</strong>,
la comèdia destaca per la seva originalitat en la <strong style="box-sizing: border-box;">posada en
escena</strong> i per la creació d’uns<strong style="box-sizing: border-box;"> personatges molt peculiars</strong>.<o:p></o:p></span></p><p>
</p><p style="background: rgb(238, 238, 238); box-sizing: border-box; margin: 0cm 0cm 15pt; text-align: justify;"><span style="color: #222222; font-family: Roboto;">Amb música i
cançons <strong style="box-sizing: border-box;">composades per membres de SOMNI’TS</strong>, l’obra ha rebut el <strong style="box-sizing: border-box;">premi al millor
espectacle en el cicle “Fica’t al SAT”</strong>.<o:p></o:p></span></p><p style="text-align: justify;">El Sergi actuava en aquesta obra i ens va fer il·lusió anar-hi. </p><p style="text-align: justify;"><i><b>Si heu vingut a veure "El menjar d'or" pensant-vos que veuríeu una obra de teatre, esteu molt equivocats. Perquè no en veureu una, sinó que en veureu divuit. </b></i></p><p style="text-align: justify;">Així ens van presentar l'obra, en un teatre que és una sala d'un bar i una fila de cadires fent rotllana. I només hi ha en mig de la rotllana una taula de menjador de fa 60 anys i sis o vuit cadires al voltant. Més que divuit obres són divuits esquetxos... Són petites històries totes elles al voltant d'una taula de menjador. I els actors es van posant en els diferents papers. L'única que està quasi sempre present és la minyona, amb accent estranger, que era molt divertida. </p><p style="text-align: justify;">El Sergi va sortir moltes vegades i com que és un noi casolà i maco i carinyós jo el veia com el veig a casa, sense fer cap esforç per fer el seu paper. </p><p style="text-align: justify;">Ens ho vam passar molt bé i ell va estar content que hi anéssim. </p><p style="text-align: justify;">I ens va agradar el tarannà de la companyia. Encara hi ha gent que pensa en els altres i actua. Bravo per ells! En aquesta ocasió Somni'ts, dedicarà les nostres aportacions, els diners de les entrades, a la campanya solidària: Watoto project, per a la construcció d'una escola a Tanzània. </p><p style="text-align: justify;"><br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjzqZvczl6vCeiFrV8-XwSbu1UEifmUfJfXCsLUBujaPpk5oaP1_PzLiYBH3ywjYfIGBkANhhp0glrkW9ZKKvsc08nkq95VE10fMhjupJ4iT9sd3UJX_W7YkazkclHGK40EELNWIdTEpWAKs5Uc2PaC7kZIsWpEFGbq2hqkKLohH8vxE2xuoKqAK5z8yQ/s4000/2023-06-03%2020.03.31.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1800" data-original-width="4000" height="144" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjzqZvczl6vCeiFrV8-XwSbu1UEifmUfJfXCsLUBujaPpk5oaP1_PzLiYBH3ywjYfIGBkANhhp0glrkW9ZKKvsc08nkq95VE10fMhjupJ4iT9sd3UJX_W7YkazkclHGK40EELNWIdTEpWAKs5Uc2PaC7kZIsWpEFGbq2hqkKLohH8vxE2xuoKqAK5z8yQ/s320/2023-06-03%2020.03.31.jpg" width="320" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjzAy43KKmJOADmFzPa9ZJI0C4vMOqk_NIo9PbI77pGdwVyH-GSwuJLskgqcOsC-YdFwJmf-hDXwdNeBNFpueF8ijeIQOi2Yy7T6VQXX7K2fhVB5mIA1jPU9Cu-fXE3u1wizj6PK49FMqHvdStdAt5_QCdlHr__SDLepSSiTqu1-42N1ZnkhyNGzPZLvA/s4000/2023-06-03%2020.15.35.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1800" data-original-width="4000" height="144" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjzAy43KKmJOADmFzPa9ZJI0C4vMOqk_NIo9PbI77pGdwVyH-GSwuJLskgqcOsC-YdFwJmf-hDXwdNeBNFpueF8ijeIQOi2Yy7T6VQXX7K2fhVB5mIA1jPU9Cu-fXE3u1wizj6PK49FMqHvdStdAt5_QCdlHr__SDLepSSiTqu1-42N1ZnkhyNGzPZLvA/s320/2023-06-03%2020.15.35.jpg" width="320" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh-H137jlSLqW5AJ2cH32DDqXSb02rwbH9-cSp36pja4bhUygx4FYRCEn_yOz8oGVle3uFmEg1dd7rTX_BEdt8CvHUj6J_tlt8lspTyazJbq6YYNiffHcGOdhWtLNfzogtWoWNH6FA8thGWrGsirbS-If46lMHhBIZS8cXp0b5ZpRGC4RZapyID7fK_IQ/s4000/2023-06-03%2020.21.32.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1800" data-original-width="4000" height="144" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh-H137jlSLqW5AJ2cH32DDqXSb02rwbH9-cSp36pja4bhUygx4FYRCEn_yOz8oGVle3uFmEg1dd7rTX_BEdt8CvHUj6J_tlt8lspTyazJbq6YYNiffHcGOdhWtLNfzogtWoWNH6FA8thGWrGsirbS-If46lMHhBIZS8cXp0b5ZpRGC4RZapyID7fK_IQ/s320/2023-06-03%2020.21.32.jpg" width="320" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiMjQ9erbj7sbeQeE8RLpBMqdQxXYSdz9zURe9eR5NjvDGnifbIJU0m0SW4MwrwE3AuOGjhYeYglV-031wFC-l7262Xlx2Db1JVt937idIGYA88dT3Ll-92olRcreD8fylkAAaiUTN9IktZ2PFE-Ux5n6Ezx27CL2yJTJscmgJBPRQ9A1jxpM-jWP6yEw/s4000/2023-06-03%2021.09.59.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1800" data-original-width="4000" height="144" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiMjQ9erbj7sbeQeE8RLpBMqdQxXYSdz9zURe9eR5NjvDGnifbIJU0m0SW4MwrwE3AuOGjhYeYglV-031wFC-l7262Xlx2Db1JVt937idIGYA88dT3Ll-92olRcreD8fylkAAaiUTN9IktZ2PFE-Ux5n6Ezx27CL2yJTJscmgJBPRQ9A1jxpM-jWP6yEw/s320/2023-06-03%2021.09.59.jpg" width="320" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgcKg7S9YApUv3wBvF5iUtciqd3OdMdqSC3ADRCQNpIwJ6otqZP1tv3mFcQp0SkYZ1-aCWsxYMkuI3cJpUxToLov7EVaoT908CBtgJklD3GOElMp-s5AhY2Pq0nUnXAXLhxV6xQcL-y0S6TSOyHz6W5ybOrqzcj4fDd_7IPRtVkMm0yg3JZqvtq6tzVig/s4000/2023-06-03%2021.41.58.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1800" data-original-width="4000" height="144" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgcKg7S9YApUv3wBvF5iUtciqd3OdMdqSC3ADRCQNpIwJ6otqZP1tv3mFcQp0SkYZ1-aCWsxYMkuI3cJpUxToLov7EVaoT908CBtgJklD3GOElMp-s5AhY2Pq0nUnXAXLhxV6xQcL-y0S6TSOyHz6W5ybOrqzcj4fDd_7IPRtVkMm0yg3JZqvtq6tzVig/s320/2023-06-03%2021.41.58.jpg" width="320" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi0XfTAF7rgZY2pLjy-jwR5Ea1y17Gm6wMkYuBo4w0YxTGbXVuYsfTpLa10Q__4DjQumYiux1R39O6eatzu6fybzjTh9fvvuW8chtOHgWnxPTk-CpJ6xLBFlWobM-73DgyoKGhSi-m7tyl2lQrSh-5ToqihTtL0Cm-7v_Y2y9d7FXi5N12L7yJu3DRf_A/s4000/2023-06-03%2022.13.02.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1800" data-original-width="4000" height="144" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi0XfTAF7rgZY2pLjy-jwR5Ea1y17Gm6wMkYuBo4w0YxTGbXVuYsfTpLa10Q__4DjQumYiux1R39O6eatzu6fybzjTh9fvvuW8chtOHgWnxPTk-CpJ6xLBFlWobM-73DgyoKGhSi-m7tyl2lQrSh-5ToqihTtL0Cm-7v_Y2y9d7FXi5N12L7yJu3DRf_A/s320/2023-06-03%2022.13.02.jpg" width="320" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7703174741581323286.post-55207203594122101432023-06-01T19:13:00.124+02:002023-06-28T19:31:35.708+02:00La discreta enamorada<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjId3pu7UgSNzkwsZE2JRZNNg1rK8Q3VJnYbpiaIP76fFFOOB87ud1WVk3KXVTB3jiy3_ypJ5Q8lYRPhACDxAUXDfIqN5QTsy2TBl3A10IGSEQbvJsT6uGrfGB_Eo3-Hxk_utuzmKGV_4pofsKrPz04x8axCrjqbRaGTkNV1lQpC0RpQWhaBr5uWaNy1g/s1030/aamor.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="1030" data-original-width="722" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjId3pu7UgSNzkwsZE2JRZNNg1rK8Q3VJnYbpiaIP76fFFOOB87ud1WVk3KXVTB3jiy3_ypJ5Q8lYRPhACDxAUXDfIqN5QTsy2TBl3A10IGSEQbvJsT6uGrfGB_Eo3-Hxk_utuzmKGV_4pofsKrPz04x8axCrjqbRaGTkNV1lQpC0RpQWhaBr5uWaNy1g/s320/aamor.jpg" width="224" /></a></div><br /><p></p><div style="text-align: left;"><b>La discreta enamorada<br /></b>de Lope de Vega</div><div style="text-align: left;"><br /></div><div style="text-align: left;">Joven Compañía Nacional de Teatro Clásico</div><div style="text-align: left;"><br />Teatre Romea</div><div style="text-align: left;"><br /></div><div style="text-align: left;"><br />31 de maig de 2023</div><div style="text-align: left;"><br /></div><div style="text-align: left;"><br /></div><div style="text-align: left;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Direcció: Lluís Homar</div><div style="text-align: justify;">Repartiment: Iñigo Arricibita, Xavi Caudevilla, Montse Díez, Cristina Garcia, Aina Hernández, Nora Hernández, Antonio Hernández Fimia, Lluís Homar, Pascual Laborda, Cristina Marin-Miró, Felipe Muñoz, Miriam Queba, Maria Rasco, Marc Servera</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><b><i>Madrid 1606. Amb aquesta obra Lope de Vega va començar un seguit de creacions que l'han fet universal. És una fantàstica comèdia d'embolics amb una profunditat i complexitat de caràcters inaudita per una època on trobem un Madrid on tot és possible i imaginable, i amb molta més tolerància que en moltes altes capitals d'aquella època. </i></b></div><div style="text-align: justify;"><i><b>Felisa, la nostra discreta enamorada, és un d'aquells personatges fascinants que portaran a les taules d'aquells primers corrals alguns aspectes del comportament humà que no havien estat gaire presents en aquells escenaris; especialment el desig. Parlo d'un desig que evidentment continua necessitant l'amor i l'honor, l'acceptació de les convencions socials i morals. Un desig amb una força inaudita que farà que la nostra protagonista s'enfronti a tot allò que vulgui impedir aquesta força inevitable, vital i alliberadora de les seves potències.</b></i></div><div style="text-align: justify;"><b><i> Lluís Homar</i></b></div><div style="text-align: justify;"><b><i><br /></i></b></div><div style="text-align: justify;">La Felisa viu amb la seva mare Belisa i enfront de casa seva hi viuen el capità Bernardo, militar retirat i Lucindo, el seu fill. Tot sembla que portarà a formar-se dues parelles, Felisa i Lucindo i Belisa y Bernardo. Però Bernardo apareix un dia a casa la Belisa demanant-li la mà de la seva filla. La Felisa, enamorada de Lucindo, no vol, però ha de respondre com una bona filla i diu que sí. Però ja se'n cuidarà ella d'atraure l'atenció de Lucindo. Fenisa els enganyarà a tots, però serà virtuosa, es casarà amb Lucindo deixant el camí obert a Bernardo i Fenisa. </div><div style="text-align: justify;">Com podeu veure és una innocent obra d'embolics que en aquell moment va ser l'apertura a noves idees i llibertats. </div><div style="text-align: justify;">L'obra està ben representada, és correcte si t'introdueixis a l'època però penso que si l'hagués muntat una companyia catalana l'haguessin fet més àgil, no tan atabaladora i amb una escenografia diferent. És teatre de Madrid, que agrada a Madrid però que aquí ens queda una mica lluny... </div><div style="text-align: left;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiV7hRoFnpp7Wqc6uIRCv7wh7m-ELA-PJ6gnfjEbtdmZJ0bVHLNypGJibsEfi1j3cI9xA7GDklcNSLps0z1Om0z2cpTE5WfizLMipr7IshkFYrbLCvITAC5ebsrXSwDVvj52L-XtBnRsJGXSoypTAM8BuT3WaZdvWy_ZQgboPJGnimf-1ppuiU_7x_7x8JY/s307/discreta1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="180" data-original-width="307" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiV7hRoFnpp7Wqc6uIRCv7wh7m-ELA-PJ6gnfjEbtdmZJ0bVHLNypGJibsEfi1j3cI9xA7GDklcNSLps0z1Om0z2cpTE5WfizLMipr7IshkFYrbLCvITAC5ebsrXSwDVvj52L-XtBnRsJGXSoypTAM8BuT3WaZdvWy_ZQgboPJGnimf-1ppuiU_7x_7x8JY/s1600/discreta1.jpg" width="307" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhPf6SkNyGR91NFZKuEVxyCXDMT5WO7eu9QwO8JiJTapPNhHlYT7pqo1bMt8UWybiGBOc38EBJwr01RurftsZu_xaAoT9JbgRrC1UQBjAziJzzEubyi2XJh_p7uLr-VGXS2bWdBfzmIpwe91ZTSx1c8CEp6QI8tuN3RwX1tf5aMu0RBMkCABHdFKlk3NhI-/s474/discreta2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="266" data-original-width="474" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhPf6SkNyGR91NFZKuEVxyCXDMT5WO7eu9QwO8JiJTapPNhHlYT7pqo1bMt8UWybiGBOc38EBJwr01RurftsZu_xaAoT9JbgRrC1UQBjAziJzzEubyi2XJh_p7uLr-VGXS2bWdBfzmIpwe91ZTSx1c8CEp6QI8tuN3RwX1tf5aMu0RBMkCABHdFKlk3NhI-/s320/discreta2.jpg" width="320" /></a></div><br /><div style="text-align: left;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7703174741581323286.post-72553538564907503652023-05-26T16:51:00.244+02:002024-03-11T19:35:37.791+01:00El passat no és un somni<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgbzhQPguq4vROZ60nTe1LazfuZgPilOEPbGYnauFLkTIxY50s-hNDOO45Q-l739kLs46AX_bRpsy2A_gj7cTq7bI9jucUZXD3u0vgvpYgw7f2zpp9EnWgfIsYHANmnT4fzy1nvmAWoWCqOf3a4dSrU_pvcNU0bSnjDenCdVf2Nc4Be5bSusohNeJAT3g/s350/el%20passat.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="350" data-original-width="211" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgbzhQPguq4vROZ60nTe1LazfuZgPilOEPbGYnauFLkTIxY50s-hNDOO45Q-l739kLs46AX_bRpsy2A_gj7cTq7bI9jucUZXD3u0vgvpYgw7f2zpp9EnWgfIsYHANmnT4fzy1nvmAWoWCqOf3a4dSrU_pvcNU0bSnjDenCdVf2Nc4Be5bSusohNeJAT3g/s320/el%20passat.jpg" width="193" /></a></div><br /><p></p><div style="text-align: left;"><b><br /></b></div><div style="text-align: left;"><b><br /></b></div><div style="text-align: left;"><b><br /></b></div><div style="text-align: left;"><b><br /></b></div><div style="text-align: left;"><b>El passat no és un somni<br /></b>de Theodor Kallifatides</div><div style="text-align: left;"><br /></div><div style="text-align: left;"><br />Galàxia Gutenberg</div><div style="text-align: left;"><br /></div><div style="text-align: left;"><br />Maig 2023</div><div style="text-align: left;"><br /></div><div style="text-align: left;"><br /></div><div style="text-align: left;"><br /></div><div style="text-align: justify;">És el segon llibre que llegeixo d'aquest autor. Em van recomanar aquest autor i vaig recordar que ja el coneixia. Havia llegit <a href="https://neguitdepantorrilla.blogspot.com/2020/01/otra-vida-por-vivir.html">Otra vida por vivir</a> i en tinc molt bon record. </div><div style="text-align: justify;">Aquest és una mica la seva autobiografia. Explica com als vuit anys el seu avi el va agafar de la mà i el portà a un autobús que anava des de Molai, petit poblet grec fins a Atenes, on els seus pares havien hagut d'exiliar-se. I ho va fer perquè no veia futur pel nen en aquell llogarret. I com viu i malviu a Atenes, com no sap què fer amb la seva vida. Ell vol escriure, li agrada, i li agrada llegir. Però no pot fer res. Ell voldria fer teatre i ho prova però no se li dóna massa bé. S'enamora de noies però tampoc en treu res especial. Només té dos llibres, de poesia, i són els que s'endú a l'exèrcit on els hi confisquen el primer dia. Sense llegir ho passa molt malament. </div><div style="text-align: justify;">Un dia, essent a l'exèrcit,<b><i> amb el cap ple de retsina coríntia i embriagat de la inflor de les onades, vaig escriure una frase que em va passar pel cap com una oreneta pel cel d'estiu. "Un dia m'espolsaré la pols de les sabates i aniré on les cames em duran". Després ja no vaig poder continuar. Tremolava de cap a peus, el cor em bategava fort. Que potser era veritat? És el que realment volia? Marxar? Per anar on? No era el primer cop que em venia la idea que potser hi havia una vida per a mi en alguna altra banda... El meu pare havia deixat Turquia, l'avi, Egipte. Dues cosines meves havien emigrat al Canadà, un cosí, a Alemanya, fets que m'esquinçaven el cor. La pregunta era un oxímoron. Com pot viure algú sense la seva vida? Per això em bategava i em tremolava el cor? La fugida era una mena de suïcidi. </i></b></div><div style="text-align: justify;">Era a prop de Molai i va anar a visitar els avis i al seu germà Stélios. I els amics que havia deixat quan va marxar amb 8 anys. El seu pare no volia tornar. Allà algú del poble l'havia lliurat als alemanys... Va ser l'última vegada que va veure els avis. </div><div style="text-align: justify;"><b><i>Kant es preguntava pel cel estrellat a dalt i per la llei moral a dintre seu. Camus no es preguntava res. Per a ell, no existia la llei moral. </i></b></div><div style="text-align: justify;"><b><i>A dintre meu sempre sentia bullir les tres grans preguntes. Qui i per què havia delatat el pare als alemanys? Què li havia passat a l' Stélios al poble? Què havia passat amb el Iorgos al servei militar? Algun dia havia de saber la veritat. </i></b></div><div style="text-align: justify;">Va emigrar a Suècia i allà va aconseguir estudiar i exercir de professor de filosofia. Es va casar i va tenir fills i néts. </div><div style="text-align: justify;">Va tenir èxit com a escriptor i va ser feliç amb la família. Sempre va tenir Grècia al cor però no va aconseguir escriure en grec. Va escriure en suec. </div><div style="text-align: justify;">Quan algú marxava de Grècia deien que tirava enrere una pedra negra. Era el cor que hi deixaven. </div><div style="text-align: justify;">Va tornar-hi força vegades, sobretot per la mort de la mare. </div><div style="text-align: justify;">La seva ètica eren dues frases dels seus pares. De la mare quan un dia li va preguntar, quan tenia ja seixanta-nou anys:<b><i> Com viuré la meva vida, mare? No s'ho va rumiar gaire. -Com aguanti la teva ànima -em va dir. No havia dit "com vulgui la teva ànima", sinó "com aguanti la teva ànima". Quina diferència hi havia? </i></b></div><div style="text-align: justify;">I del pare, quan va marxar a Suècia, les últimes paraules que li va dir. "<b><i>No oblidis qui ets". Aquestes dues frases eren la meva ètica, no em calia res més. </i></b></div><div style="text-align: justify;">I un dia al cap dels anys el van demanar de Molai per fer-li un homenatge, al fill predilecte que ha esdevingut un gran escriptor. Allà, a part de les emocions, del retrobament amb els veïns, els amics, també troba resposta a les preguntes que s'havia fet tota la vida. I es quan pensa que ja és hora de recollir la pedra negra que havia llançat enrere el dia que se'n va anar de Grècia. </div><div style="text-align: justify;">Trobo curiós la diferència de sentiments i actituds d'ell i de la Gunille, la seva dona. Ja sé que un mediterrani i un nòrdic són molt diferents, però la Gunille, tot i que l'acompanya, l'escolta i el comprèn no pot integrar-se en la vivència del marit. És més freda, és diferent.... no el pot entendre del tot...Però s'estimen i es respecten.</div><div style="text-align: justify;">És l'exili de tantes i tantes persones que han hagut de deixar el seu país en contra de la seva voluntat, per fugir o per guanyar-se la vida. I el difícil que és conviure amb l'enyorança al cor... fins que troben el moment de recollir la pedra negra que van llançar enrere un dia... </div><div style="text-align: justify;">M'ha agradat mot, escriu molt bé i està ple de sentiments i vivències i personatges que no et pots treure del damunt. </div><div style="text-align: justify;"><br /></div>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7703174741581323286.post-23659855164019530612023-05-20T17:00:00.285+02:002023-07-14T18:54:52.397+02:00Exposició pedres<div style="text-align: justify;"><div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjC1EwIAdpDu1OLTtm5-CRsaupQbf67zkczMp1SFHD3yM4coQGzwmqjxI9LGOvvMZg6trIlpY0-42f5YL_KGv47JhUoAfXBCVIfEPVUEqlNNThyNenter8lI8MC1hc6k8-5eFQsYpk5yuLpJMHSusz-gaIztciGraa55jgjjDChWvIp9gRd_OWqKLlcu6uO/s1377/2023-05-21%2019.42.13.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="1377" data-original-width="1080" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjC1EwIAdpDu1OLTtm5-CRsaupQbf67zkczMp1SFHD3yM4coQGzwmqjxI9LGOvvMZg6trIlpY0-42f5YL_KGv47JhUoAfXBCVIfEPVUEqlNNThyNenter8lI8MC1hc6k8-5eFQsYpk5yuLpJMHSusz-gaIztciGraa55jgjjDChWvIp9gRd_OWqKLlcu6uO/s320/2023-05-21%2019.42.13.jpg" width="251" /></a></div><br /><b><br /></b></div><div><b><br /></b></div><div><b><br /></b></div><div><b><br /></b></div><div><b>Exposició pedres</b></div><div>de Joaquim Peitx</div><div><br />Exposició de petites coses al voltant de les pedres</div><div><br /></div><div><br />20 de maig a Mallorca 297 - baixos</div><div><br style="text-align: left;" /></div></div><div style="text-align: right;"><br /></div><div style="text-align: right;"><br /></div><p> </p><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; text-align: left;"><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; text-align: center;"><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px;"><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px;"><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px;"><div style="text-align: justify;"><br /></div></blockquote></blockquote></blockquote></blockquote></blockquote><p><i style="text-align: justify;">S<b>egurament va ser la platja amiga, plena de pedres, on em venir la idea de fer "coses" amb aquests elements humils i anònims que omplen les cales de la Costa Brava. </b></i></p><p style="text-align: justify;"><i><b>He volgut materialitzar i presentar-ho com una exposició, una vintena de dites, adagis i frases que es basen en això que en diem, pedres, macs, còdols, codines, càlculs, rocs i de moltes més maneres.</b></i></p><p style="text-align: justify;"><i><b>M'he atrevit a fer-les parlar, a fer-hi enigmes , sentències, homenatges i altres divagacions. </b></i></p><p style="text-align: justify;">Aquesta és l'exposició que vam visitar. L'artista és un company de feina de Jaume que ha dedicat hores a buscar pedres a les platges de la Costa Brava i a vestir-les d'un significat. Cosa curiosa... </p><p style="text-align: justify;">M'ha agradat molt. M'agraden els mots i el seu significat, m'agraden les frases fetes i també que es busquin i es trobin frases noves per circumstàncies noves. No m'ho esperava. </p><p style="text-align: justify;">Penjo les fotos amb el títol a sota. Mireu-les, reflexioneu, i passeu una bona estona! </p><p style="text-align: justify;"><i><br /></i></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhMPHqYTKNEigFToIKpHHBuS3iRKtB5YjS7yIF5ysUQCSaogfQNYez3JN-FAMlMLNMVyknYb_hKzdDFkglnZS6zCvk9zjNhAbMRqWuE7tiJSld0BA67t22As6976O9lWaUu-XM2G-bdcT_HTz188NQYtMVMHvz5pfiJEp-ROlXWXRs8Yjw6d0vwbVAYuVva/s2647/2023-05-20%2017.55.21a.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="2647" data-original-width="2033" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhMPHqYTKNEigFToIKpHHBuS3iRKtB5YjS7yIF5ysUQCSaogfQNYez3JN-FAMlMLNMVyknYb_hKzdDFkglnZS6zCvk9zjNhAbMRqWuE7tiJSld0BA67t22As6976O9lWaUu-XM2G-bdcT_HTz188NQYtMVMHvz5pfiJEp-ROlXWXRs8Yjw6d0vwbVAYuVva/s320/2023-05-20%2017.55.21a.jpg" width="246" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Mentre pensava en aquesta exposició, arribà <br />la trista notícia. Ha mort en Carles Bros, el pintor<br />de Llançà. <br />Unes sardines pintades en un còdol, és el meu homenatge<br />més sincer. Si un dia els núvols semblen un banc de peix,<br />haurà estat ell. </td></tr></tbody></table><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; text-align: left;"><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px;"><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; text-align: center;"><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px;"><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px;"><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px;"><div style="text-align: left;"> </div></blockquote></blockquote></blockquote></blockquote></blockquote></blockquote><div><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg4HwNoPyfAVhifKyIw0nxGXUXpDrO1MRpbVignUaitYsOOl7FY56UwIw35jFgXLpl8lGTMlbkvzWTrARifewpBbo29Mku0BdfAnzBLlYJ_ewLbJ1YuhPp9ppyNw0gdxxOG1-hd3IJNazSuRUIJ8Z45gX5_Sbh4FQN0bD3zEA0ejedqPTYItYkzIiX5YzGw/s4032/2023-05-20%2017.51.38.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3024" data-original-width="4032" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg4HwNoPyfAVhifKyIw0nxGXUXpDrO1MRpbVignUaitYsOOl7FY56UwIw35jFgXLpl8lGTMlbkvzWTrARifewpBbo29Mku0BdfAnzBLlYJ_ewLbJ1YuhPp9ppyNw0gdxxOG1-hd3IJNazSuRUIJ8Z45gX5_Sbh4FQN0bD3zEA0ejedqPTYItYkzIiX5YzGw/s320/2023-05-20%2017.51.38.jpg" width="320" /></a></div><br /><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgAUKGYJEQxvViguqEuqHRt6Q22lx5ykAqqlftBelusVGQEKkAOt02Qu2HtpFWTPMh8SoK6KQ072ka-bcTHNavad2vB-9cvZxujOmJeEPfXY0684X6qJBPPp10rhC5BYhZEXVPboaBCddwR_VZeh12X88Jf3cKxKS2IDoa6XdwJHPIfarG_KD0j30F9mPGA/s4032/2023-05-20%2017.51.46.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="3024" data-original-width="4032" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgAUKGYJEQxvViguqEuqHRt6Q22lx5ykAqqlftBelusVGQEKkAOt02Qu2HtpFWTPMh8SoK6KQ072ka-bcTHNavad2vB-9cvZxujOmJeEPfXY0684X6qJBPPp10rhC5BYhZEXVPboaBCddwR_VZeh12X88Jf3cKxKS2IDoa6XdwJHPIfarG_KD0j30F9mPGA/s320/2023-05-20%2017.51.46.jpg" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Certifico que l'home a tornat a ensopegar</td></tr></tbody></table><br /><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiXNAFNncaKOQyMUKEFiSHojqJEp0AUpet2tVp1SI2vozik4Sznn8h_bzTjJaXHtfL2oBs9Vn_lq0qmffa7xFpbfOzML2InhknPKJDWU_mXdcuVduHhSHUfwjSRN20e-pPTEiG8P9TChJ_fH6xdgF4a01AzhrQVr1sUDmKRl42KPG2zuyZUpTrbLy_BfJPc/s4032/2023-05-20%2017.52.11.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="3024" data-original-width="4032" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiXNAFNncaKOQyMUKEFiSHojqJEp0AUpet2tVp1SI2vozik4Sznn8h_bzTjJaXHtfL2oBs9Vn_lq0qmffa7xFpbfOzML2InhknPKJDWU_mXdcuVduHhSHUfwjSRN20e-pPTEiG8P9TChJ_fH6xdgF4a01AzhrQVr1sUDmKRl42KPG2zuyZUpTrbLy_BfJPc/s320/2023-05-20%2017.52.11.jpg" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Busca't una fusta. No és no.<br />Un clau per a fusta no pot clavar-se <br />en una pedra. NO ÉS NO<br /><br /></td></tr></tbody></table><br /><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgfLSD6Famv-2naY1YOpyAf2WRGEJBRzXALlnAoXR65VkJx_AYyKKII6nE9GyOJTdJAP5tvKerNQxNYCrM--ArCPBZ2NGqFyEZsLvYqjjovJ9vE5FrhbnZ09ZeD8DS-lzsr-7oS3VDaRND5Gkv_mfrWdD6Zaet0ANEgkRDw3XmwrWatj9NIDov0qBVlTTet/s4032/2023-05-20%2017.52.40.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="4032" data-original-width="3024" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgfLSD6Famv-2naY1YOpyAf2WRGEJBRzXALlnAoXR65VkJx_AYyKKII6nE9GyOJTdJAP5tvKerNQxNYCrM--ArCPBZ2NGqFyEZsLvYqjjovJ9vE5FrhbnZ09ZeD8DS-lzsr-7oS3VDaRND5Gkv_mfrWdD6Zaet0ANEgkRDw3XmwrWatj9NIDov0qBVlTTet/s320/2023-05-20%2017.52.40.jpg" width="240" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Mà que a va llançar. I es va amagar.<br />Jutge que va absoldre al llançador.<br />Els jutges són homes carregats de punyetes.<br />En aquest cas, la brodadora, va captar amb <br />professionalitat extrema, l'estima que el client<br />té per les aus, sobretot rapinyaires. </td></tr></tbody></table><br /><br /><div><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjE8d_pbqCLIkOXHH8nL4hObgSN1rWFhlnZeUNkG3RH_uplB_-KiPX6emLp_T_giZJjiug7ul825ir4noWpL16ChVcIhQYsvd2vtyzMGTOmzVV9mJkr14mRT89bPLyXWPVRjogS-NmmKYFM3cu7iZp3H84NuszIjjuqJmHYeJqPeLsGlqDng7EvBLIVqkez/s4032/2023-05-20%2017.52.48.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3024" data-original-width="4032" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjE8d_pbqCLIkOXHH8nL4hObgSN1rWFhlnZeUNkG3RH_uplB_-KiPX6emLp_T_giZJjiug7ul825ir4noWpL16ChVcIhQYsvd2vtyzMGTOmzVV9mJkr14mRT89bPLyXWPVRjogS-NmmKYFM3cu7iZp3H84NuszIjjuqJmHYeJqPeLsGlqDng7EvBLIVqkez/s320/2023-05-20%2017.52.48.jpg" width="320" /></a></div><br /><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEivcnCrUORcugC7S7ux6zZM24a4pvf2DsCX9jB4KJ7au6DoeHPedEr9G8P_dheRgbS-unKM319cXzEeAvhqUMJ9R7vjZ5zpF20ohqvAJNUNClt0v48tp7hTh-JPJ1qT2m29empWqjbr6KN8AeC1uLy2v6IceWvwkBAlyD13Kshmqpta-0TFD6bYyPeoyGLT/s4032/2023-05-20%2017.52.57.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="4032" data-original-width="3024" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEivcnCrUORcugC7S7ux6zZM24a4pvf2DsCX9jB4KJ7au6DoeHPedEr9G8P_dheRgbS-unKM319cXzEeAvhqUMJ9R7vjZ5zpF20ohqvAJNUNClt0v48tp7hTh-JPJ1qT2m29empWqjbr6KN8AeC1uLy2v6IceWvwkBAlyD13Kshmqpta-0TFD6bYyPeoyGLT/s320/2023-05-20%2017.52.57.jpg" width="240" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Cos del delicte de la ceguesa de la vaca</td></tr></tbody></table><br /><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhz6VsINptQVVH8LWQfQSNoDPMI-H-hMJkCoAS1iUPFV9LQeK6jikEfmnoTBhJ2KQgPgARflqBOg98p1TIbOFgoTEQIDTMWy8svvWXfmoHb2TtYmIS3SAzPxYJOUyL9bMqVu5gGvbEg7TkvWeZ5N38p7q92ZWPxxjv7IDBd92blts-wy2qT7bV8NdBtvBbm/s4032/2023-05-20%2017.53.11.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="3024" data-original-width="4032" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhz6VsINptQVVH8LWQfQSNoDPMI-H-hMJkCoAS1iUPFV9LQeK6jikEfmnoTBhJ2KQgPgARflqBOg98p1TIbOFgoTEQIDTMWy8svvWXfmoHb2TtYmIS3SAzPxYJOUyL9bMqVu5gGvbEg7TkvWeZ5N38p7q92ZWPxxjv7IDBd92blts-wy2qT7bV8NdBtvBbm/s320/2023-05-20%2017.53.11.jpg" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">L'any 926 a.C. ja varen quedar establertes les bases <br />de la IA. Silicon Valley és només una deslocalització<br />de Rosetta. Ara edició tapa dura.</td></tr></tbody></table><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh58jA7TuwSRhs1teV1xZ4b-9TOsp34ThwjwvIizmzsPQBLc83eFHoO_uQPILb7KT46MNJbKHS0SWFqz8P9wtgKJiLfhwIVh1cbD-jG4XxQ508BjWqy9VDVKrSt0Fh7AcO3hsUm4R9RUG12MxbtTYsxH-f0K7oBHKhMekLnlawgqK_oeDijSWgzl0rDS2p0/s4032/2023-05-20%2017.53.21.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3024" data-original-width="4032" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh58jA7TuwSRhs1teV1xZ4b-9TOsp34ThwjwvIizmzsPQBLc83eFHoO_uQPILb7KT46MNJbKHS0SWFqz8P9wtgKJiLfhwIVh1cbD-jG4XxQ508BjWqy9VDVKrSt0Fh7AcO3hsUm4R9RUG12MxbtTYsxH-f0K7oBHKhMekLnlawgqK_oeDijSWgzl0rDS2p0/s320/2023-05-20%2017.53.21.jpg" width="320" /></a></div><br /><div><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiXdn5vqMiPd6y-bOScnvWbgnAdVbBF9zHmAEx5Ah74wAyqFnhUQRzthx4aU0tax9TeI4rtpUR9e0OD_LQBkq0q9EHu2y-BsiaPAFehJgzh3Wixme-KI8aMd9Y0QSWr8pNJAt8aNPRdxr_DTKO3iUppDkuDjkXa7uaBlmFKLg9bGulUvURx-7hQiJ__5dVZ/s2591/2023-05-20%2017.54.12.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="777" data-original-width="2591" height="96" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiXdn5vqMiPd6y-bOScnvWbgnAdVbBF9zHmAEx5Ah74wAyqFnhUQRzthx4aU0tax9TeI4rtpUR9e0OD_LQBkq0q9EHu2y-BsiaPAFehJgzh3Wixme-KI8aMd9Y0QSWr8pNJAt8aNPRdxr_DTKO3iUppDkuDjkXa7uaBlmFKLg9bGulUvURx-7hQiJ__5dVZ/s320/2023-05-20%2017.54.12.jpg" width="320" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi-W2Uc0vkVJDxCbk9pvmGzZ4npjkwPttoDT19eQjln84V5Z9p7MCQquMKb9eL6ndfSr4gtm2gT2FVVFPOLBtN49leUVGHmBlSe-oAmUvNZ1xnZDzoxPWGKMXLpslEC2N89YbSngNCQI99V3Q1_epJhj17cbygJsSMDf9qQc0o0Axg9TbPx8WXQDMrSbBom/s2000/IMG-20230520-WA0012.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="900" data-original-width="2000" height="144" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi-W2Uc0vkVJDxCbk9pvmGzZ4npjkwPttoDT19eQjln84V5Z9p7MCQquMKb9eL6ndfSr4gtm2gT2FVVFPOLBtN49leUVGHmBlSe-oAmUvNZ1xnZDzoxPWGKMXLpslEC2N89YbSngNCQI99V3Q1_epJhj17cbygJsSMDf9qQc0o0Axg9TbPx8WXQDMrSbBom/s320/IMG-20230520-WA0012.jpg" width="320" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><br /><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjIs7M5mfnM0ipBgDHh96j2rQfqCpSv9OtVMuVkk0_8G7ih6xS5VfvY1g1Ia_6BYa6zRiJy0YwL08YokZwDSe_xX1z7SZe7PVhRQgkEeNrLfxc1P0AWZUNuWNBos8iE18-1p5ACG6EwXFJHk4mZXzSYPmEKBSCk0lTa_CbRpYWvlfjAuUQKT_LVGJGDRa6Q/s4032/2023-05-20%2017.54.24.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="4032" data-original-width="3024" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjIs7M5mfnM0ipBgDHh96j2rQfqCpSv9OtVMuVkk0_8G7ih6xS5VfvY1g1Ia_6BYa6zRiJy0YwL08YokZwDSe_xX1z7SZe7PVhRQgkEeNrLfxc1P0AWZUNuWNBos8iE18-1p5ACG6EwXFJHk4mZXzSYPmEKBSCk0lTa_CbRpYWvlfjAuUQKT_LVGJGDRa6Q/s320/2023-05-20%2017.54.24.jpg" width="240" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">I també Ullets de Sirena</td></tr></tbody></table><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhkbU-ffpEg3a2uJACkVGCD_bFDsGKn2yorUv3NUhIXo2a0JcboIhbW910uZfzpdGT5XqeWpVdn6qs_js9N5viMIX1U9H0FZjIiC67DJbr-rr84tCzYv8rlqYYitkG3qWnpkf5e2MuTOrFJZ7CRkTMYme7gV_t9qJevh1bxqNNwQqtKoNLKnDsC2x8Adwvn/s4032/2023-05-20%2017.54.53.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="4032" data-original-width="3024" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhkbU-ffpEg3a2uJACkVGCD_bFDsGKn2yorUv3NUhIXo2a0JcboIhbW910uZfzpdGT5XqeWpVdn6qs_js9N5viMIX1U9H0FZjIiC67DJbr-rr84tCzYv8rlqYYitkG3qWnpkf5e2MuTOrFJZ7CRkTMYme7gV_t9qJevh1bxqNNwQqtKoNLKnDsC2x8Adwvn/s320/2023-05-20%2017.54.53.jpg" width="240" /></a></div><div><br /></div><br /><div><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjZMDnpd55JqCX9FwVcBEILsoIer33dvLYoKbP85Qk3h4NKt_Kkp-bnSHtT5wTFaC5dMWKzRr336-xwaXwExsuLmx57Og_PXQ80E_ik9t3Adk1LuByoAMtxPjlh65WOiGi3nBjNBsOjGSRZO7Z3Rss4Zqa9zVUtu1dOi-W-3NePBT7YOPIXiJflYGL0HyND/s4032/2023-05-20%2017.55.03.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3024" data-original-width="4032" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjZMDnpd55JqCX9FwVcBEILsoIer33dvLYoKbP85Qk3h4NKt_Kkp-bnSHtT5wTFaC5dMWKzRr336-xwaXwExsuLmx57Og_PXQ80E_ik9t3Adk1LuByoAMtxPjlh65WOiGi3nBjNBsOjGSRZO7Z3Rss4Zqa9zVUtu1dOi-W-3NePBT7YOPIXiJflYGL0HyND/s320/2023-05-20%2017.55.03.jpg" width="320" /></a></div><br /><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEifdvVeRaUoUA_1_vkAuw8jyAKpiM4CQ73ZrLxi_wlttUgUmufkDTp1Ew_8q9MiTFldOlaLLFiat7LO-eijtiTXi0KHYXDxTdIeNVokEvxKiMEgR1zCkpJg9PKKWnX5Jva8cIzJmf3F7G7IUBmHQOVXA5SGNmBpx-7XxKVooEQMHhplUzGpZWER39sMCTtJ/s4032/2023-05-20%2017.55.37.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="3024" data-original-width="4032" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEifdvVeRaUoUA_1_vkAuw8jyAKpiM4CQ73ZrLxi_wlttUgUmufkDTp1Ew_8q9MiTFldOlaLLFiat7LO-eijtiTXi0KHYXDxTdIeNVokEvxKiMEgR1zCkpJg9PKKWnX5Jva8cIzJmf3F7G7IUBmHQOVXA5SGNmBpx-7XxKVooEQMHhplUzGpZWER39sMCTtJ/s320/2023-05-20%2017.55.37.jpg" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Preciosa. <br />Tens el color relatiu<br />que t'atorga la raresa,<br />no serveixes per res més<br />que fomentar-nos enveja.</td></tr></tbody></table><br /><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhmr_Xd3ULtUiIQj3kcNacv91UC4rJPEz8LVLb62p39cMk-Q5ELcJH74OubQWdYvZ8Mw0jP_ssqBGBXPFiSbDvWTAAVmaaIlSHThi7ykCv7H1jsUl30Q2-u7Xn5QhTxpnrszdfK9GtVHBc3RmnWNNfm2auEWALUbl7g3lVUc28kAC4qEPxZAMKovV0Pl_Dl/s4032/2023-05-20%2017.55.48.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="3024" data-original-width="4032" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhmr_Xd3ULtUiIQj3kcNacv91UC4rJPEz8LVLb62p39cMk-Q5ELcJH74OubQWdYvZ8Mw0jP_ssqBGBXPFiSbDvWTAAVmaaIlSHThi7ykCv7H1jsUl30Q2-u7Xn5QhTxpnrszdfK9GtVHBc3RmnWNNfm2auEWALUbl7g3lVUc28kAC4qEPxZAMKovV0Pl_Dl/s320/2023-05-20%2017.55.48.jpg" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">L'estrip del blau i el groc de la seva bandera, <br />donen la imatge de la situació.<br />Les restes de runa ho acaben de documentar.</td></tr></tbody></table><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjCqLZYWoeFyJUxqRjc8ybIzd7AO9gsF53QX59Ci57olNSR04bxxqxjiYUJojd6ZhpPJUH6-Q8GAiDMaTT86tpN5WLUeQkrnkXIY5-uLTrIzKsBZBxjwXNr7KMoiToWD403_h3RhWUBf813ujLfi-jmROJjxTVFaN_AQgITdPumEsGqkRnq-DmsP28CbZdO/s4032/2023-05-20%2017.55.55.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3024" data-original-width="4032" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjCqLZYWoeFyJUxqRjc8ybIzd7AO9gsF53QX59Ci57olNSR04bxxqxjiYUJojd6ZhpPJUH6-Q8GAiDMaTT86tpN5WLUeQkrnkXIY5-uLTrIzKsBZBxjwXNr7KMoiToWD403_h3RhWUBf813ujLfi-jmROJjxTVFaN_AQgITdPumEsGqkRnq-DmsP28CbZdO/s320/2023-05-20%2017.55.55.jpg" width="320" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjisdiTwU-FNtjA8o2UxJKTO90WWk2xq185Xj39qPAXWyDE23YeD741qiOKPBh8gEBd4lY2FJftcxt7AT-4gJBoCxtS2X71HbBqngXl1Hk9KpuZQ6iNFckwAIhDc4v5gL3UbXyd4lgyuoP71KrpcmY_RAh0dY_dMiad5IQuBI-enN2ztJC532wlEOxfjbrE/s4032/2023-05-20%2017.56.03.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3024" data-original-width="4032" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjisdiTwU-FNtjA8o2UxJKTO90WWk2xq185Xj39qPAXWyDE23YeD741qiOKPBh8gEBd4lY2FJftcxt7AT-4gJBoCxtS2X71HbBqngXl1Hk9KpuZQ6iNFckwAIhDc4v5gL3UbXyd4lgyuoP71KrpcmY_RAh0dY_dMiad5IQuBI-enN2ztJC532wlEOxfjbrE/s320/2023-05-20%2017.56.03.jpg" width="320" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><br /><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgiHl594P40DAzEuFkfJWzQZHepEQat0zyHp4oKeOC5QU8DJEg_ntLZ7fAfXEuK1-GQx4D5NolgCJJBrJ4FeWrEkgo20INegUsCUvsaW5PmOKJyVS4WSbReTwzX6IPYVhHX8d-8xKAKMuEjtKEe43zgbI4blilaZaDOANyLH0JLzpUAd7xEXnJSDUS1oqRT/s4032/2023-05-20%2017.56.20.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="3024" data-original-width="4032" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgiHl594P40DAzEuFkfJWzQZHepEQat0zyHp4oKeOC5QU8DJEg_ntLZ7fAfXEuK1-GQx4D5NolgCJJBrJ4FeWrEkgo20INegUsCUvsaW5PmOKJyVS4WSbReTwzX6IPYVhHX8d-8xKAKMuEjtKEe43zgbI4blilaZaDOANyLH0JLzpUAd7xEXnJSDUS1oqRT/s320/2023-05-20%2017.56.20.jpg" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Si la xocolata és bona a la pedra, com és<br />que ens molesta quan és a la sabata?</td></tr></tbody></table><br /><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhq29OzqVCt9RevrfqfRkE10LVFkuCZXLBdJ7XAWXQCtiuE02Wbl_tl6zsus0PjZ_ugnjlVJjDNJnQdd9_Qe3kUW3ck8jyyVYe_Hvr3-9vqKYgO1XDbzbB7KUVbQIbUHWbINy7sX9DWEM3ejhCUZqB52k2SdZN8fXCMKvrkoWkCVTlIQVAU9Y5oCUMFu0Hu/s4032/2023-05-20%2017.56.27.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="3024" data-original-width="4032" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhq29OzqVCt9RevrfqfRkE10LVFkuCZXLBdJ7XAWXQCtiuE02Wbl_tl6zsus0PjZ_ugnjlVJjDNJnQdd9_Qe3kUW3ck8jyyVYe_Hvr3-9vqKYgO1XDbzbB7KUVbQIbUHWbINy7sX9DWEM3ejhCUZqB52k2SdZN8fXCMKvrkoWkCVTlIQVAU9Y5oCUMFu0Hu/s320/2023-05-20%2017.56.27.jpg" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Hi ha qui busca bolets o caça papallones. <br />La Mònica troba cors i els penja a la xarxa. #corstrobats.<br />Aquest l'ha cedit gentilment pera l'exposició. </td></tr></tbody></table><br /><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjGe-f_AfaWPyvbu59g91nmFT5urY0u6j25KoxotLIjFwPFz74PYAlzViBNCM7DQFel2nYl388atSH6W0TopThb6u5yxHYvwreG0mT-ic228pKRQTeLt2GK7cAlpP8FPu6doJnSglsluZDOUOJlTPBPtcvarNBrkI5gK2uf81WrH8MmTwAtIC-bSO9YumL8/s4032/2023-05-20%2017.56.40.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="3024" data-original-width="4032" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjGe-f_AfaWPyvbu59g91nmFT5urY0u6j25KoxotLIjFwPFz74PYAlzViBNCM7DQFel2nYl388atSH6W0TopThb6u5yxHYvwreG0mT-ic228pKRQTeLt2GK7cAlpP8FPu6doJnSglsluZDOUOJlTPBPtcvarNBrkI5gK2uf81WrH8MmTwAtIC-bSO9YumL8/s320/2023-05-20%2017.56.40.jpg" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Gràcies a la Maria Barbal<br />tinc un lloc a les llibreries.</td></tr></tbody></table><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiEXawUbrHqHcWi4IGQREeXwy9UCx-DDUs7fK8K-swm4b85CPqrKeBiwabzGMOMuCwfiLqDFWu5y13OApN9eid-f4Si5ZQGO_7echKNzobQRgySz3JIZ_8z3H9LPQG_djEpRDA8uxKWuEf9Im7srZiGU54SKAKA4WLZG8SoI75KO6rWkAlQbMkTH9iWNa79/s4032/2023-05-20%2017.57.14.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3024" data-original-width="4032" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiEXawUbrHqHcWi4IGQREeXwy9UCx-DDUs7fK8K-swm4b85CPqrKeBiwabzGMOMuCwfiLqDFWu5y13OApN9eid-f4Si5ZQGO_7echKNzobQRgySz3JIZ_8z3H9LPQG_djEpRDA8uxKWuEf9Im7srZiGU54SKAKA4WLZG8SoI75KO6rWkAlQbMkTH9iWNa79/s320/2023-05-20%2017.57.14.jpg" width="320" /></a></div><br /><div><br /></div>Unknownnoreply@blogger.com0