Les cendres del silenci
Les cendres del silenci
Del somni de la llibertat
al malson de la por
de Lambert Botey i Berta Ventura
Camins Creuats
Marcòlic Col·lecció
Maig de 2012
Per a mi ha estat una delícia llegir-lo. Parla de Granollers, les seves
festes i la manera de viure i del terrible bombardeig del maig de 1938. La meva
mare, la meva àvia, vivien llavors a Granollers i el meu pare hi treballava.
Tenia una pastisseria i una perfumeria i surt en el llibre. I tota ha història
la explica una noia, dos anys més gran que la meva mare. La vida del dia a dia
d'una noia jove, les seves il·lusions i la realitat que viuen, les famílies,
els negocis... i de sobte, la guerra, amb tot el dolor i el no entendre res.
Per què si ahir la Carme i ella eren amigues de l'ànima avui ja no es parlen?
Perquè una té més diners i un escamot li pren la casa, i li deté al pare... I
l'Anna no entén res.
Mentre marxaven, molta gent els saludava amb el puny enlaire, també la Maria
i el Pere. L'Anna els va mirar i va recordar les paraules del pare, "Ningú
no pot dubtar en aquestes hores decisives!", i va comprendre que no era
possible estar sense fer res i també va alçar el puny. En aquell moment, va
recordar les acusacions de la Carme. No volia perdre el món en el qual vivia,
però no creia que la violència fos la millor solució. Estava plena de dubtes.
Tenia clar qui era qui, però no entenia quin camí havien de seguir. Va vacil·lar
i va abaixar el braç.
Les anades als pobles prop de Granollers a buscar menjar sota el soroll de
les bombes, tot això m'ho havia explicat la meva mare i la meva àvia. El fet
que es detenia a gent "per anar a missa els diumenges" ho va viure el
meu pare... Tot el que llegia em sonava, però tot dit molt suau, sense treure-hi ni mica de importància però sense buscar-hi la punta escabrosa. I sense
donar la raó a ningú. Va ser una guerra fratricida i els dos bàndols van fer
molt de mal.
La figura de la mare, callada, a punt sempre de tot però en segon pla, com
tocava en aquella època, les ganes de divertir-se de les noies, el coneixement dels
seus xicots, l'enamorament, el dolor de la separació per la guerra i sobretot
l'amistat per sempre de les dues amigues, l'Anna i la Maria, una al costat de l’altra
sempre, en els moments bons i en els dolents i terribles que van venir
després...
El meu germà Joaquim va fer la presentació d'aquest llibre a Granollers i la
gent va quedar molt contenta. I em va regalar el llibre. No va poder evitar fer
un paral·lelisme entre l'Anna, la protagonista, i la nostra mare. Només es
portaven dos anys! I havíem sentit tantes vegades el que havien viscut durant
la guerra!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada