Pasqua i mones
1 d'abril de 2013
Un any més ha passat ja la Pasqua, cadascú segons el seu tarannà i les seves vivències. Però tots junts en acte d'amor i comprensió i ajuda que és el més important!
Aquest any hem fet nosaltres les mones. Vaig tenir la idea lluminosa de fer un curset de dues hores per aprendre a fer mones de xocolata. I sembla mentida tot el que hem arribat a fer entre tots, fills, joves i jo mateixa.
El dilluns de Pasqua, el dia que ens reunim tots per celebrar la Pasqua, vam començar amagant ous al jardí, feina que aquest any ha recaigut en els dos néts grans, i la resta s'han dedicat a buscar-los. El Jordi petit no sé pas què pensa, però fa com tots i tot ho entén; i corre com els altres a buscar els ous amagats.
Després, i abans de dinar, hi ha el repartiment de mones. Com tots els padrins excepte un són de la nostra família és un goig treure les nou mones, aquest any molt personalitzades ja que les hem fetes pensant en cada un d'ells. Molta feina però molt agraïda! Aquí les teniu. Ja veureu que no són perfectes com les comprades però Déu n'hi do! L'any que ve ja tindrem més pràctica!
Les dues últimes ja no teníem prou temps i vam haver de comprar la gallina i la granota, desestructurar-les, com fa el Ferran Adrià, i fer-les una mica nostres.
I encara n'hi ha una altre per a una fillola de l'altra família...
No pots evitar, ni vols, un sentiment d'orgull i de satisfacció en veure tota la família reunida i feliç! Que per molts anys poguem seguir celebarnt-ho!!!
Una feinada... però resultats espectaculars! Gràcies!
ResponEliminaUnes mones molt mones, i molt ben fetes!
ResponEliminaEt felicito Maripepa....pel teu "blog"!
ResponEliminaÀnims per continuar!
Bufa Maripepa ets única!!!!!
ResponEliminaQuina feinada,però quin goig!
Fantàstic.
Quina feinada!!! T'han sortit perfectes! És clar, fas servir molt el cor i per això a vegades es queixa. Que continueu gaudint amb tota la familia. Petons,
ResponEliminaOstres Maripepa, son precioses!!! M´he quedat parada de lo bé que están i la feina que heu fet…son moltes hores. Jo vaig fer la caseta, encara que una mica més petita. També vaig una especie de niu. Van quedar molt macas i van encantar les dues.
ResponEliminaGràcies per ensenyarm´ho.
Una abraçada
MONIIIISIMES i un goig per estar amb TOTA la família.
ResponEliminaLa pròxima setmana tenim tancat ,aprofitaré per mirar bé el teu blog .
Salutacions,
Quina enveja haver fet aquesta feinada: us ho deurieu passar molt bé! Ja ens explicaràs on vas fer el curset.
ResponEliminaSou unes artistes!
ResponEliminaA la M Antònia l’hi han encantat!!
L'any que ve diu que vol que l’ensenyis.
Enhorabona !!!
ResponEliminaAra entenc perquè no tens temps de anar a les conferencies ...
Son molt maques i semblen que siguis una experta en mones....
ResponEliminaPrimer felicitar-te per les mones tan "mones" i segurament tan bones que vareu fer. Són molt originals.
ResponEliminaAvui li he portat els pitets a la Laura i li han agradat molt. M'ha comentat que no sap d'on treus el temps per a fer tantes coses i tan ben fetes (ara a ella li falten hores i no té temps de res).
Moltes gràcies, són molt bonics i el Blai estarà molt maco amb ells. Una abraçada.
Molt fort¡¡¡¡¡¡ Ja ens havia dit el Jaume que les t'ho havies treballat molt, estan molt xules pero has de cuidar-te i deixar-te veure alguna vegada.
ResponElimina