El llapìs vermell

El llapìs vermell 
d'Oriol Molas

Club de lectura Enginyers

Mirmanda 

Setembre 2024

Aquest llibre no l'hagués llegit mai. El tema és massa conegut i no m'interessa el morbo que l'acompanya. Però era lectura del club d'enginyers i l'he llegit. 

És la història d'un nen que viu en un petit poble i els pares volen que tingui una bona formació i perquè pugui fer més coses que no els seus pares. I l'envien intern als 10 anys en un col·legi de capellans.  Ell no voldria anar-hi. S'enyora de casa i dels amics i té la mala sort de ser objecte de bullying a l'escola. Sobretot per part d'un noi alt i fort a qui tothom respecta i li riu les gràcies per por de ser un dia ells els que rebin. Els capellans els van cridant un a un, fins i tot el bisbe, i els deixen veure que si accepten fer-los "favors" tot anirà molt millor. Tot el llibre és tot el que li passa, que no sé si podeu imaginar-vos perquè és molt fort, fins que arriba el dia que se'n va de l'escola.

Al cap dels anys rep una invitació per anar a un dinar de ex-alumnes perquè tots fan 50 anys. No vol anar-hi però un company el convenç perquè hi vagi. És en aquest sopar que va recordant tot el que li van fer i, segons sembla, hi ha anat per realitzar la seva venjança. Té un tros de llapis vermell, únic triomf sobre el seu abusador, i se'l va tocant a la butxaca per no perdre'l. 

És aquí on veus el mal terrible que li han fet, com ha influït en la seva vida i com té dins seu tota la ràbia i l'esperit de venjança tot i els anys passats. 

El que veus és el mal terrible que li han infligit companys i capellans. Mai no ha pogut tenir una vida normal. I fins i tot al final del llibre et quedes, o m'he quedat, amb la incertesa sobre quina importància té en aquell moment, acabades les postres, el tros de llapis vermell... 

És un tema que està al dia. està en les converses i estem vivint aquests abusos que no tenen ni nom ni perdó. No sé quina necessitat tenia l'autor per dedicar tot un llibre a abusos soferts per un nano fins acabar BUP. Escriure això com a teràpia si tu has estat afectat pels abusos i bullyin ho entenc. Com a teràpia, no per publicar-ho. I si no ha estat així no hi trobo la necessitat. 

Ho sento, però és el que he tret d'aquest llibre...