L'última fugida
L'última fugida
de Tracy Chevalier
RBA La Magrana
Desembre de 2013
Molt bo!
De tant en tant et cau a les mans un llibre, normalment empès per la Fe de l'Espolsada, que et fa gaudir de la lectura i oblidar-te de tot el que t'envolta mentre el tens a les mans.
Aquesta vegada és de l'autor de "La jove de la perla" però encara m'ha agradat més, molt més, que el primer.
Honor Bright és una jove quàquera que viu a Anglaterra. La seva germana viatja a Faithwell, prop de Oberlin, Ohio per casar-se i ella l'acompanya després d'un fracàs sentimental. És molt jove i només arribar a Amèrica, abans de conèixer el petit poble on viu el promès de la seva germana, aquesta es mor de la febre groga. La Honor es queda sola però no vol tornar a Anglaterra i s'encara a la vida americana.
El petit poblet on viu és prop de Canadà i és el camí que agafen els esclaus negres per arribar al Canadà i aconseguir la llibertat. La Honor coneixerà aquesta història, s'enfrontarà amb molts dilemes, sabrà de les rutes clandestines anomenades Ferrocarril Subterrani i aprendrà a mentir, cosa que una quàquera no pot fer mai.
L'Amèrica de meitat del segle XIX és un lloc dur i precari per viure-hi. I ella s'hi ha d'anar adaptant, com també a les persones. Acostumada a Anglaterra on tot és de "fa segles" i on la gent acostuma a romandre tota la vida al mateix lloc es troba ara en un país on a la gent no li costa gens fer la maleta i canviar d'estat per qualsevol motiu que s'ho valgui. Tothom està de pas. I fins i tot a les reunions de la comunitat ella hi busca el silenci interior tan fàcil d'aconseguir quan era a Anglaterra i aquí li és molt difícil, no pot.
Vull recordar noms de personatges: Belle Mills, la seva primera amiga a Amèrica, que no l'abandonarà mai, Thomas, l'home del carro, Donovan, el caçador d'esclaus, Biddy, l'amiga de l'ànima anglesa, amb qui s'escriu amb regularitat, Jack Haymaker amb qui primer sentirà només l'atracció però a qui descobrirà de mica en mica, la senyora Reed, la dona negra que viu a la casa vermella amb un llum sempre encès...
La societat quàquera viu la seva història a través dels cobrellits fets de tossos de roba, nosaltres li diem patchwork, però fins i tot en això hi troba grans diferències; a Anglaterra són molt treballats, amb rombes i ben cosits. A Amèrica els fan a corre-cuita i amb color vius i flors sobreposades. Sembla que tinguin por de no acabar-los abans de marxar a un altre poble...
La gran descoberta final de la Honor la fa gràcies a una dona negra i tots l'hem de fer un dia o altre: abans d'arribar tu tot això ja ho fèiem, i si un dia te'n vas es seguirà fent. No ets imprescindible. Si fas coses per salvar un negre en la seva fugida i per això destrueixes la teva vida, la teva família, el negre no ho entendria: ell fuig per tenir el que tu et deixes perdre...
És un gran llibre, no el pots deixar, ben escrit, ben traduït. No us el perdeu!
3 comentaris:
Em va agradar molt La noia de la perla per ser una novel·la ben documentada. És una autora que escriu molt bé. Gràcies per la recomanació, me l'apunto!
he passat molt de gust llegint-lo i he après coses que ignorava com tota la història de Ferrocarril suterrani. T. Chevalier l'ha tornada a encertar!!!!!
Et dius Tarongí. M'ha fet gràcia perquè la meva tia-àvia se'n deia. Era de Mallorca.
Publica un comentari a l'entrada