El llapìs vermell

El llapìs vermell 
d'Oriol Molas

Club de lectura Enginyers

Mirmanda 

Setembre 2024

Aquest llibre no l'hagués llegit mai. El tema és massa conegut i no m'interessa el morbo que l'acompanya. Però era lectura del club d'enginyers i l'he llegit. 

És la història d'un nen que viu en un petit poble i els pares volen que tingui una bona formació i perquè pugui fer més coses que no els seus pares. I l'envien intern als 10 anys en un col·legi de capellans.  Ell no voldria anar-hi. S'enyora de casa i dels amics i té la mala sort de ser objecte de bullying a l'escola. Sobretot per part d'un noi alt i fort a qui tothom respecta i li riu les gràcies per por de ser un dia ells els que rebin. Els capellans els van cridant un a un, fins i tot el bisbe, i els deixen veure que si accepten fer-los "favors" tot anirà molt millor. Tot el llibre és tot el que li passa, que no sé si podeu imaginar-vos perquè és molt fort, fins que arriba el dia que se'n va de l'escola.

Al cap dels anys rep una invitació per anar a un dinar de ex-alumnes perquè tots fan 50 anys. No vol anar-hi però un company el convenç perquè hi vagi. És en aquest sopar que va recordant tot el que li van fer i, segons sembla, hi ha anat per realitzar la seva venjança. Té un tros de llapis vermell, únic triomf sobre el seu abusador, i se'l va tocant a la butxaca per no perdre'l. 

És aquí on veus el mal terrible que li han fet, com ha influït en la seva vida i com té dins seu tota la ràbia i l'esperit de venjança tot i els anys passats. 

El que veus és el mal terrible que li han infligit companys i capellans. Mai no ha pogut tenir una vida normal. I fins i tot al final del llibre et quedes, o m'he quedat, amb la incertesa sobre quina importància té en aquell moment, acabades les postres, el tros de llapis vermell... 

És un tema que està al dia. està en les converses i estem vivint aquests abusos que no tenen ni nom ni perdó. No sé quina necessitat tenia l'autor per dedicar tot un llibre a abusos soferts per un nano fins acabar BUP. Escriure això com a teràpia si tu has estat afectat pels abusos i bullyin ho entenc. Com a teràpia, no per publicar-ho. I si no ha estat així no hi trobo la necessitat. 

Ho sento, però és el que he tret d'aquest llibre... 

El vincle més fort

 

El vincle més fort
de Kent Haruf  

Edicions El Periscopi

Setembre 2024

M'agrada aquest autor. He llegit un parell de llibres d'ell i explica sempre amb senzillesa coses de la vida diària, però amb tanta harmonia i gràcia que no deixes el llibre fins que l'acabes. 

Nosaltres en la nit i Capvespre són els dos que recordo haver llegit.

En aquest llibre ens trobem amb un home gran, en Sanders, que va explicant a algú que li ha demanat, la història de la seva veïna, l'Edith Goodnough, i de retruc la seva pròpia vida. L'Edith és al llit d'un hospital, amb policia a la porta, acusada de matar el seu germà. I en Sanders comença a parlar d'ella, del germà, dels pares, i al mateix temps d'ell mateix, tota la vida essent veïns i ajudant-se en tot moment. l'Edith ha sacrificat tota la seva vida pel pare i pel germà, donant suport a la família. Sort en té de les xerrades al vespre al porxo amb en Sanders... La vida és dura en aquells pobles... 

És un llibre exquisit i senzill alhora, dedicat a la tenacitat de l'esperit humà i a favor d'aquelles dones que ho donaven tot per a la família. 

Et sents en pau llegint-lo... És la vida que córre, són veritats, bons i mals moments, que la vida et dóna. I o els entomes o no vius... 

En llegiré més de llibres de Kent Haruf... 

 

Por

 

Por
de Stephan Zweig

Club de lectura Enginyers

Quaderns Crema

Setembre 2024

Sempre és un plaer llegir Stephan Zweig! En aquest llibre, petit i curtet, ens parla de la por. 

La Irene Wagner és una dona casada, amb fills, que es passa el dia anant a festes i balls. Estem a Centre Europa a finals del S XIX. Les dones no tenien més feina que trobar un marit i formar part de l'elit que l'envoltava. Cansada de la vida que porta es fa amant d'un músic. No tant per desig físic sinó per fer alguna cosa diferent, nova. Un dia sortint de casa l'amant una dona mal vestida i força horrorosa li diu que li ha pres l'amant, que sap qui és i comença a fer-li xantatge. Ella, horroritzada, deixa de veure el músic, però aquesta dona apareix sempre on menys se l'espera i li demana cada vegada més diners. La Irene comença a patir dia i nit, sempre té por de trobar-la i, sobretot, por que el marit ho sàpiga. I això comportaria perdre tot el que tenia i gaudia, que abans no li donava importància i ara veu com molt desitjable. 

Si penseu llegir-la no seguiu més, tot i que pel goig de llegir aquest llibre pots seguir llegint malgrat saber-ne el final. 

El marit se n'assabenta i per malformació professional, és jutge, creu necessari que ella demani perdó. I l'únic que aconsegueix és que ella agafi cada dia més por, no dormi a les nits i acabi volent fer un disbarat. Ell se l'estima i li proporciona moments en què ella podria explicar-se i demanar perdó. Ell vol perdonar-la però ha de confessar... 

A la Irene la comprens. Viu en un ambient de no fer res, als nens els cuiden les minyones, les nurses, i ella s'avorreix. En aquella època no hi havia gaire més distraccions i l'adulteri era cosa normal. És dur el moment en què s'adona que ho pot perdre tot per una aventura de la qual no en treia res. Només l'excitació de fer una cosa diferent... 

Ell, en canvi, dóna més joc. Hi havia moltes maneres de solucionar el problema, però pot més la seva professió, i per aconseguir que demani perdó li fa molt mal a ella, molt. I això ell no ho vol. Se l'estima i vol perdonar-la. 

Per sort aquells temps han passat... 

M'ha agradat perquè m'he situat en el lloc de la Irene i en l'època en què viu... i en el fons he pensat que la vida de les meves àvies tenien coses en comú. L'absoluta  falta de llibertat i el paper de gerro de flors que tenien les dones.

De joveneta havia llegit biografies d'aquest autor. Aquesta petita novel·la m'ha agradat llegir-la.