Por

 

Por
de Stephan Zweig

Club de lectura Enginyers

Quaderns Crema

Setembre 2024

Sempre és un plaer llegir Stephan Zweig! En aquest llibre, petit i curtet, ens parla de la por. 

La Irene Wagner és una dona casada, amb fills, que es passa el dia anant a festes i balls. Estem a Centre Europa a finals del S XIX. Les dones no tenien més feina que trobar un marit i formar part de l'elit que l'envoltava. Cansada de la vida que porta es fa amant d'un músic. No tant per desig físic sinó per fer alguna cosa diferent, nova. Un dia sortint de casa l'amant una dona mal vestida i força horrorosa li diu que li ha pres l'amant, que sap qui és i comença a fer-li xantatge. Ella, horroritzada, deixa de veure el músic, però aquesta dona apareix sempre on menys se l'espera i li demana cada vegada més diners. La Irene comença a patir dia i nit, sempre té por de trobar-la i, sobretot, por que el marit ho sàpiga. I això comportaria perdre tot el que tenia i gaudia, que abans no li donava importància i ara veu com molt desitjable. 

Si penseu llegir-la no seguiu més, tot i que pel goig de llegir aquest llibre pots seguir llegint malgrat saber-ne el final. 

El marit se n'assabenta i per malformació professional, és jutge, creu necessari que ella demani perdó. I l'únic que aconsegueix és que ella agafi cada dia més por, no dormi a les nits i acabi volent fer un disbarat. Ell se l'estima i li proporciona moments en què ella podria explicar-se i demanar perdó. Ell vol perdonar-la però ha de confessar... 

A la Irene la comprens. Viu en un ambient de no fer res, als nens els cuiden les minyones, les nurses, i ella s'avorreix. En aquella època no hi havia gaire més distraccions i l'adulteri era cosa normal. És dur el moment en què s'adona que ho pot perdre tot per una aventura de la qual no en treia res. Només l'excitació de fer una cosa diferent... 

Ell, en canvi, dóna més joc. Hi havia moltes maneres de solucionar el problema, però pot més la seva professió, i per aconseguir que demani perdó li fa molt mal a ella, molt. I això ell no ho vol. Se l'estima i vol perdonar-la. 

Per sort aquells temps han passat... 

M'ha agradat perquè m'he situat en el lloc de la Irene i en l'època en què viu... i en el fons he pensat que la vida de les meves àvies tenien coses en comú. L'absoluta  falta de llibertat i el paper de gerro de flors que tenien les dones.

De joveneta havia llegit biografies d'aquest autor. Aquesta petita novel·la m'ha agradat llegir-la.