La vida dels elfs

La vida dels elfs
de Muriel Barbey


edicions 62

Desembre 2015

El vaig comprar com a llibre distret per a llegir al llit. El primer llibre de l'autora, L'elegància de l'eriçó em va distreure. Aquest l'he trobat un pal! 

Dues nenes, dos elfs, en dos països diferents, comunicant-se per superar unes circumstàncies especials... 

A més que el tema no és gens clar, tampoc no ho és l'estil de l'autora. 

"El Maestro va callar i la Clara es va capbussar en la seva reminiscència. Havien deixat obertes les finestres a l'aire suau de l'estiu, i se sentia la mateixa sonata al marge de la qual ella havia descobert el poema que unia els cors i travessava l'espai de les visions. Quan l'havia tocada dos anys enrere, la mateixa nit que l'havia conduïda en somnis a la Maria, hi havia hagut en l'aire un perfum de corrents i de terra mullada, però a història que contava la partitura li havia continuat semblant indesxifrable i el poema s'havia recollit en una bombolla de silenci. Ella va escoltar tocar la jove i se li va formar la mateixa bombolla al pit. Havia sorgit del no res i mirava intensament un lloc que li revelava la música en ell mateix.     -Té la inspiració de les nostres boires, però hi barreja una bellesa que li ve de la seva terra."

Hi ha moltes parrafades boniques de llegir però, per a mi, sense cap significat especial. Només la cadència, la música, fa que puguis acabar el llibre. 

Ho sento però aquesta vegada no puc recomanar gens aquest llibre...