dimecres, 25 d’agost del 2010

Una lectora poc corrent




Una lectora poc corrent
d'Alan Bennet

La butxaca
Anagrama

Agost de 2010


Tot passejant pels jardins del Palau de Buchingham la reina d'Anglaterra es troba amb una furgoneta que és la biblioteca mòbil de Westminster. Hi entra i es veu obligada a agafar un llibre en préstec. De mica en mica i amb l'ajuda d'un cuiner lector a qui troba buscant llibres la reina comença a agafar gust a la lectura. I com la lectura li pren molt temps comença a deixar de banda les seves obligacions reials. Aquest hàbit tan perillós com inesperat preocupa enormement a la cort i al govern que faran tot el possible per allunyar la reina del cuiner i d'aquesta nova i perillosa distracció de la reina.
És un llibre molt distret, per llegir al llit abans de tancar els ulls,  entretingut, àgil i d'un tema diferent, no corrent.

dissabte, 14 d’agost del 2010

Sallent de Gállego-Turmalet-Val d'Aran

Sallent de Gállego-Tourmalet-Val d'Aran

del 10 al 12 d'agost de 2010


Teníem tres dies lliures i vam decidir anar al sud de França, a l'etapa reina del Tour de França que enguany complia el cent anys. Vam pujar, en cotxe!, al Col d'Aubisque, al Col de Tourmalet, al d'Aspin i al de Peyresourde. Molta gent ho feia en bicicleta i segurament gaudien encara més que nosaltres del paisatge i de les meravelloses vistes.
Poc abans de començar el Tour d'aquest any, el dels cent anys,va córrer la curiosa anècdota que ara us explicaré. Era l'any 1910. Henri Desgranges, l'organitzador del Tour de França, va enviar  a un home de la seva confiança perquè fes un primer recorregut per aquestes muntanyes i comprovés si els ciclistes podien passar-hi. Aquest home, Alphonse Steinès, va pujar en cotxe al Col de Tourmalet, amb una nevada impressionant, tot i ser ja primavera. Per cert, Tourmalet vol dir "camí de mal retorn"... A 4 Km. del cim el cotxe va quedar aturat sense poder avançar per culpa de la neu. Va haver d'arribar al cim caminant, i va arribar quasi congelat al poble de Barèges. Després d'aquesta mala experiència Steinès va telegrafiar a Henri Desgranges dient-li que la ruta era perfecte i que estava en molt bones condicions. El Tour va passar aquell any pel Tourmalet i un dels ciclistes, Lapize, després de patir les conseqüències del mal camí, va cridar: "assassins, assassins!" als organitzadors.
Després de cent anys el camí de terra ja no hi és i al seu lloc hi trobem una magnífica carretera plena de corbes i amb unes vistes d'una bellesa excepcional.
Però la primera nit vam dormir a Sallent de Gállego, després de dinar a Aïnsa, poblet encantador, molt turístic. A la tarda vam passejar per la Vall d'Ordesa, que ja havíem visitat fa molts anys. Dóna gust caminar per aquest Parc Nacional, enmig dels arbres i amb el soroll de l'aigua... Sallent és poble d'hivern, per anar a esquiar. Els hotels i restaurants es toquen uns als altres, però essent com és Pirineu la vista de les muntanyes t'acompanya i et conforta.
L'endemà, passant per Eaux-Bonnes, amb una carretera plena de corbes, meravellosa, vam fer els 4 Cols amb un sol de justícia i un cel blau que enamorava.
Vam dormir a Bagnères-de-Luchon i l'endemà, a través del Port de Portillon vam arribar a la Vall d'Aran. Vam visitar els Ulls del Jueu i Artiga de Lin recordant els 15 dies que hi vam passar amb amics fa ja una pila d'anys i totes les excursions que vam fer. Ara les faríem més tranquil·lament però crec que hem de tornar-hi.

Tres dies, dues nits, suficient? per trencar una mica l'estiu amb fills i néts... que t'esgoten però que enyores l'endemà que són fora de casa!