divendres, 28 de desembre de 2012

Campanades de boda

Campanades de boda
La Cubana

Teatre Tívoli

27 de desembre de 2012


Idea, guió i direcció; Jordi Milán
Actors: Mont Plans, Jaume Baucis, Xavi Tena, Toni Torres, Maria Garrido, Meritxell Duró, Annabel Totusaus, Babeth Ripooll, Bernat Cot, Montse Amat, Oriol Burés, Jordi Milán

El 23 de maig del 2012 vam anar a veure La Cubana. No vaig tenir temps fer-ne el comentari al blog. Ara hi he tornat amb els dos néts grans, la Berta i el Sergi. Hem rigut i ens ho hem passat molt be. No ho han entès tot, ja ho sabia, però els ha agradat l'ambient, han rigut amb l'espectacle i han participat en tot. 


La família Rius té una floristeria a Barcelona. Com que tenen obert nit i dia els 365 dies de l'any s'han fet molt coneguts i treballen molt. La floristeria la porten dues germanes, una soltera i una altra separada, amb tres fills, que tot i tenir carreres universitàries treballen amb elles a la floristeria. Violeta, la filla, es presenta un dia dient que se'n va a viure a l'Índia amb la seva parella, Vickram Sodhi, un actor hindú que ha conegut a Barcelona. La mare i la tia insisteixen de mala manera que s'ha de casar, un casament ben fet, ple de flors amb molts convidats. Tot i que això no li agrada la Violeta consent i decideixen que es casaran per poders, en paraules d'ara"on-line". Tots els preparatius, amb el histrionisme que caracteritza a La Cubana, és molt divertit. Quan ja tot és a punt es miren al públic, que som els convidats, i ens comenten molt educadament que no anem prou elegants. 


I comencen a repartir flors i pameles per tothom. I un fotògraf es dedica a fer fotos, que després pots baixar-te per internet sense pagar res, cosa inaudita avui dia!
La Berta seia tocant al passadís i li va tocar pamela i ram i va ser escollida, juntament amb unes quantes noies més, per anar davant la núvia. Li va encantar! I nosaltres, el Sergi i jo, ens moríem de riure veient-la caminar com una model pel passadís de la platea, amb la pamela i les flors... Oi que estan guapíssims?


Tot i que potser no és ben bé per la seva edat ens ho vam passar molt bé i els nens van sortir feliços del teatre. A veure quan hi tronem!



dijous, 27 de desembre de 2012

Sant Esteve





Sant Esteve

26 de desembre de 2012

Sant Esteve és el Nadal a casa. És el dia en què es reunim a casa amb tots els fills i néts. Soroll, gatzara, corredisses pels passadissos,  poemes dalt la cadira o sobre la taula, i moltes, moltes nadales. Sovint repetides, però és igual. Cada nen en canta i recita un munt!
I tenen regals en el mitjó del Pare Nadal, que pengem a l'arbre com si fos un gran tió.


A la tarda van venir germans i nebots amb els fills i va seguir la cantada de nadales i el seguit de poemes. No va poder venir tothom però esperem que l'any que ve fem el ple! És la manera que d'un any a altre els cosins es vegin i el fills dels cosins es reconeguin...
Aquest any el regal pels fills ha estat entrades per anar a veure "Incendis" al Romea. I l'únic dia en què quedaven entrades era el 26. A contracor, perquè marxaven més d'hora, vam agafar entrades; com a compensació, i perquè el regal ja s'ho portava, ens vam quedar amb els nou néts a dormir a casa. Va ser molt divertit  Tota la nit va haver-hi canvi de llits, entrades a la nostra habitació amb notícies d'un o altre... Poc dormir però una satisfacció increïble! 
Tenim nou néts maquíssims i molt carinyosos. Ho repetirem! 




dimecres, 26 de desembre de 2012

Nadal a casa el Maurici




25 de desembre de 2012














Ahir vam estar a la Missa del Pollet a Casp. Amb set néts i els seus pares. Quin goig feien els set nens a primera fila, contestant les preguntes del mossèn i la Berta recitant un poema de Nadal! Som molt afortunats i només podia donar gràcies! Per a mi el moment més especial del Nadal és la missa del Gall. Últimament hi anàvem sols. Sembla que tornem a començar a anar acompanyats, no només dels fills, com quan eren petits, sinó amb les seves famílies i això és un goig immens!
I avui, dinar de Nadal a casa el Maurici i la Sílvia. Han treballat de debò  la casa feia molt goig amb el pessebre i l'arbre, el dinar molt bo i la companyia magnífica. Tenim uns fills i joves que són una meravella! I dels nens no cal dir res... Són el nostre orgull!
I el que vull explicar és un detall que tenen ells cada any que trobo molt encertat i que aquest any ha estat molt bonic i treballat. Entre ells es fan regals de l'arbre; cadascú en fa un per tots els membres de la família. I són sis! 

El Sergi  amb nou anys ha fet un còmic per cadascú  a base de fer ell mateix les fotos i els diàlegs i amb una petita ajuda del pare ho ha passat a power point. Ja veureu el resultat. Aquest nen és un amant dels còmics i ja no és el primer que escriu ell. El Roger, amb set anys, ha fet el joc dels Tres en Ratlla per la resta de la família. Amb tires de paper de colors  amb una bosseta enganxada per les fitxes... una meravella! La Júlia, amb 4 anys, ha demanat ajuda  a la mare per fer braçalets de fusta pels pares i clauers amb un xiulet i fusta pels germans. Són molt originals i si els venguessin en una botiga tindrien l'èxit assegurat. I el Jordi petit, amb un any i mig, ha necessitat la col·laboració dels pares per fer galetes de Nadal, boníssimes, que ens hem menjat entre tots! La Sílvia aquest matí a les 7 acabava de posar el nom amb punt de creu als tovallons de tots i el Maurici imprimia una versió del gangham style amb la foto de cada nen. Són regals que els fan il·lusió i treballats per ells. Una bona idea! 
Aquí us deixo els còmics...






dilluns, 24 de desembre de 2012

Coixinets pel arbre




Coixinets pel arbre

Nadal 2012

Tot i haver començat amb molt de temps al final he hagut de córrer, com sempre... No és massa laboriós però els dibuixos són bonics i la veritat és que n'he fet molts, molts, i s'han acabat tots! I a tothom els ha agradat. Petites coses poden tenir un missatge de record, de carinyo, de ganes de fer content a tothom, de compartir la teva feina amb la gent que estimes. 
Aquí en teniu uns quants!




Nadala Maritxu

Nadala Maritxu

24 de desembre de 2012


Em temia que aquest any no arribés la nadala de la Maritxu... I finalment ha arribat, i en català! Com sempre la seva sensibilitat i el seu estil tan influït pels seus amics del Matto Grosso quasi m'obliguen a posar-ho al blog perquè sigueu molts els qui en pugueu gaudir. I que el seu bon Nadal ens arribi ben endins...



diumenge, 23 de desembre de 2012

Poema de Nadal a la Sagrada Família





Poema de Nadal a la Sagrada Família
de Josep Maria de Sagarra


23 de desembre de 2012



Enguany hem viscut el Poema de Nadal de Josep Maria de Sagarra davant la Sagrada Família. Hi havia un espectacle de llum i so. El so eren mostres del Poema de Nadal dits amb la veu ferma i profunda d'en Lluís Soler i d'una dona a qui no li he reconegut la veu. Només eren els versos més coneguts, els més emblemàtics. Però allà, drets davant la majestuosa i excepcional obra de Gaudí, sentint el poema de Sagarra, voltats de gent de totes les edats, amb llums il·luminant cada text que llegien i amb música de nadales... no sé, tot plegat és per a mi com una gran i especial pregària de Nadal, dedicada aquest any al amic Josep Maria i a la Maite que ho estan passant tan malament però que et reben sempre amb el somriure als llavis.
Cada any intentem anar a una audició del poema. Si no el trobem o no podem jo me'l llegeixo, com quan ho feia amb els nens petits, asseguda vora el foc, amb música de nadales de fons... i veus i crits de nanos!
Potser els versos que, com a mínim aquest any, em toquen més al cor són els que us poso aquí perquè us el llegiu a poc a poc i us entri una mica de la pau i l'amor del Nadal.


Què li darem al Noi de la Mare,
que li darem que li sàpiga bo?...
... Quina dona del meu país,
amb un aire amorós i enyoradís,
vestida de sarja i esclop,
però amb una veu molt clara.
va cantar per primer cop, 
la cançó del Noi de la Mare?
... I mentre deia les dolces paraules,
la cançó anava escampant-se pel món.
... Totes les dones amb fills a la falda,
totes les dones la saben de cor!
Quan ve Nadal, la cançó del miracle
fa que tremoli l'esquena dels llops.
Fins els qui cremen i roben i maten,
si de menuts l'han sentida algun cop,
la volen dir i se'ls encalla la llengua,
la volen dir i els escanya la por!

Potser m'agrada tant perquè a més de cantar-la sempre als meus fills l'he cantada i l'estic cantant als meus nou néts... Només sentir-la ja saben que els porto al llit...




dimecres, 19 de desembre de 2012

Acord de Govern

Acord Artur Mas-Oriol Jonqueres
CiU-Esquerra Republicana

19 de desembre de 2012


Ja era hora! Som molt els qui esperàvem aquest acord. El pacte entre les dues formacions s'havia de donar ja fa anys però els personatges que figuraven en els partits no eren els idonis per tenir-hi un mínim de confiança i entesa. Amb Oriol Jonqueres se'ns va obrir el cor a l'esperança i el desig i l'anhel s'han fet realitat. 
Ara els tocarà una lluita ferotge i dura. Dura ja és lògic, però ferotge no ho és i és culpa dels qui manen a algun partit que no tenen ni idea de qui som ni de què volem, ni com tractar els temes importants i decisius. 
De moment es necessita que els partits catalans facin pinya o, com a mínim, que no posin pals a les rodes als desitjos de la majoria. I això serà força difícil.  Necessitem que la gent de les empreses, els directius, els treballadors, que els joves emprenedors, que la societat en ple de Catalunya ajudi en aquest procés. No es lluitarà amb armes sinó amb paciència i fermesa. I això és més difícil encara. No volem confrontacions, som gent pacífica; però ens punxaran per tot arreu. Tenim també l'esperança, quasi podríem dir la certesa, que Europa  ens escoltarà i ens entendrà, i en conseqüència, ens ajudarà. 
Gracies als dos partits per arribar a un acord i compteu amb nosaltres, amb la majoria de catalans que us farem costat a les verdes i a les madures. 
Endavant!!!

Òmnium Cultural La Selva diu: Els contes infantils acostumen a tenir un final feliç i alliçonador tot i les bruixes i tota mena de malvats. Des d'avui mateix comencem una aventura amb tots el ingredients d'un conte infantil: monstres, ogres, llops ferotges, fades padrines i protagonistes innocents. Segur que el final tindrem el millor desenllaç possible: serem un nou estat d'Europa.

diumenge, 16 de desembre de 2012

Coixí de Nadal


Coixí de Nadal

16 de desembre de 2012



Aquest coixí és  molt senzill de fer però em va agradar molt el dibuix del Naixement, la careta dels personatges. 
N´he fet cinc: un per cada casa pels néts, un pels nens de l'Oleguer i un per les nenes de l'Oriol. 
L'any que ve he de pensar a no tornar a fer coixins! 
Pel que sembla els ha agradat molt i se l'han endut ben abraçat i ben somrients...
L'any que ve ja pensarem una altra cosa!


dissabte, 15 de desembre de 2012

Ball de titelles


Ball de titelles
de Ramon Vinyes

Teatre Nacional de Catalunya
Sala Petita

14 de desembre de 2012

Direcció i dramatúrgia de Ramon Simó
Actors: Mercè Pons, Daniela Feixas, Esther Bové, Carme Poll, Diana Torné, Itzíar Castro, Francesca Piñon, Rosa Cadafalch, Nao Albet, Jordi Martínez, Jordi Banacolocha, Francesc Lucchetti, Santi Ricart, Òscar Rabadan, Ferran Vilajosana, Pep Jové, Pep Ferer, Berta Junyent, Aline Vincent


PENDENT D'ESCRIURE

divendres, 14 de desembre de 2012

El Gato Negro


El Gato Negro
Administració de loteria
Pelai 40


Ahir, dia 13,  El Gato Negro va complir 100 anys. És tota una fita per a l'administració ja que 100 anys són moltes temporades, molts dies i molta feina. I molta il·lusió. Tota la que hi posen el Teo i la Maria Clara, sobretot la Maria Clara, que ara, a punt de jubilar-se té una melangia interior, una pena, que no pot dissimular. 
Com cada any tenim un número de la loteria de Nadal. A veure si hi ha sort i podem repartir alegria a diferents llocs!
La sort aquest any la porta El Gato Negro! Ja podeu córrer a comprar-ne!
El dibuixant Juanjo Sáez els ha preparat un joc de postals que no em resisteixo a posar-les totes al blog, amb una mica de la història de El Gato Negro. 










V











PER MOLTS ANYS I QUE SEGUIU REPARTINT BONA SORT AMB LA MATEIXA IL·LUSIÓ QUE EL PRIMER DIA!

Bon Nadal!

Bon Nadal i un any 2013 amb salut, feina, somriures, valor i valors per a tothom i bones intencions per part de tots!





dijous, 13 de desembre de 2012

Elogi del bou i la mula

Després del comentaris del Papa carregant-se el bou i la mula del pessebre dóna gust i és un plaer llegir aquest text i contemplar les fotos del final. 
Gràcies, Pere Codina, a qui no conec, però m'ha arribat aquest text firmat per tu i m'he pres la llibertat de copiar-lo al meu blog. 


Elogi del bou i la mula

Els pessebristes i tots els qui tenen el preciós encàrrec de transmetre a les noves generacions el sentit de les coses, solen assignar al bou i la mula una tasca única i definida: escalfar l’infant diví amb les bafarades del seu alè. Tasca noble i agradable, si n'hi ha...

Però em temo molt que qualsevol dia la nostra tradicional parella pessebrística acabarà presentant una demanda per... supressió injustificada o degradació de funcions.

De fet, la raó per la qual tant un com l’altra van ser incorporats a la plantilla del pessebre (quant encara no se'n deia pessebre) no tenia res a veure amb la tasca que, posteriorment, els ha estat encomanada i que amb tota justícia hem considerat un servei sobrevingut.

Quan el bou i la mula van entrar en escena (sembla que per allà al s.V-VI) ho van fer de las mà d’un profeta de categoria: Isaïes. Havien de donar cos i volum a unes paraules d’Isaïes que es poden llegir al
bell inici del seu llibre:”Un bou coneix el seu propietari, i un ase l’estable del seu amo, però a mi, Israel no em coneix, el meu poble m’ignora” (Is 1,3).

L’un i l’altra havien de testificar que Isaïes tenia tota la raó del món en això que deia d'ells. El bou havia de donar entenent a tothom qui fos, que ell sabia molt bé qui era – i fins a quin punt el tenia tractat- aquell infantó que dormia sobre la palla. L’ase, per la seva banda, no sols tenia molt clar de qui era aquell estable que li servia de casa, sinó que, a més a més, tenia en molt gran concepte el seu propietari.

D’aquí ve el posat conscient, observador, ponderat –com de notari- que prenen tant l’jn com l’altra. La seva manera de fer guàrdia al costat del pessebre no té res a veure amb la d’uns estaquirots, que no
s’adonen de res, ni saben de què va la història. Ells, en canvi, estan per la feina. Per això, no els veureu mai badant. Ells no són d'aquesta gent que no coneix res de res. No tenen res a veure amb els ignorants. Ells sí que coneixen. Ells estan al cas del que passa. I miren que no se'ls escapi cap detall.

Això, tanmateix, no acaba d’explicar del tot la seva entenimentada parsimònia. Ells són allí en representació de tots els qui fan com ells: dels qui –perquè saben, coneixen i reconeixen el seu amo- l’han acollit a casa seva amb joia i entusiasme. Ells no volen ser com Herodes que es va espantar només de saber que venia un personatge tan important. Ells no volen fer com els habitants de Betlem que van
tancar la porta de casa a una pobra parella que esperava un fill.

Compreneu ara per què els artistes “que sabien de què anava”, pintaven el bou i la mula amb unes faccions gairebé humanes que eren una barreja de joia, tendresa i admiració? No us hi heu fixat mai, encara?
Teniu l’oportunitat de comprovar-ho amb aquesta petita selecció d'imatges del bou i la mula al pessebre... Bon Nadal!

(Pere Codina i Mas)

Piqueu sobre aquest enllaç... i us durà al portal.

http://picasaweb.google.es/xarxa2000/ElBouILaMula

diumenge, 9 de desembre de 2012

Dinar de Nadal amb la Lola


Dinar de Nadal a casa la Lola

9 de desembre de 2012

Ja és més que un costum; és una tradició. S'acosta Nadal i la Lola ens recorda que ens espera a casa seva per a celebrar un dinar de Nadal. Som la colla de sempre només que aquest any fallen tres persones. El Josep Maria i la Maite per malaltia i la Dolors perquè ha de ser repòs. Pensem molt en ells i els trobem a faltar però creiem que hem de seguir reunint-nos i celebrant el nostre petit Nadal junts, amb un record profund i sentit, ple de carinyo, pels qui s'han hagut de quedar a casa.
La Lola es pren la feinada de sempre, amb la taula molt ben parada i aquest any amb un capó que ja anticipa els dinars dels dies assenyalats. Com de costum ens té preparada la felicitació de Nadal, aquest any parlant del ase del pessebre que el Papa ens diu que "no és segur que fos a l'establia..."
Ens ho passem bé, l'ambient és de plena confiança, ens coneixem força i podem parlar i expressar-nos de la manera més natural i tal com som.
A última hora fem la recollida de diners per Abló Pkédé, la nostra petita ONG, i així donem un petit impuls al projecte en curs, beques pels nois de l'ètnia Bassari, perquè puguin seguir els seus estudis.
Gràcies, Lola, i fins a l'any que ve!