dimarts, 31 de març de 2020

Capvespre


Capvespre
de Kent Haruf

Edicions del Periscopi

Març 2020  Confinats Covid 19


M'agrada aquest autor. Les seves històries són simples, reals, una descripció de personatges i pobles molt real, de personatges ni molt importants ni necessaris per a la premsa, gent de cada dia, gent que viuen en un poblet, amb les seves feines i els seus veïns, amb els seus petits o grans drames que viuen com una cosa que han de passar, de superar... 
Aquest llibre, potser per les circumstàncies en què l'he llegit, l'he trobat més trist, més descarnat que els altres. De tots els personatges te'n quedes sempre alguns, més propers, potser. Però la veritat és que són tots reals, i la vida és així. 
M'agraden els dos germans, en Raymond i en Harold, que acullen a la Victòria, jove embarassada, i li fan de pare i mare, i després d'avis de la Katie, la petita... La feina dura i monòtona amb els animals de la granja, la pèrdua i el dol, l'enamorament d'en Raymond , tan mesurat com ha estat tota la seva vida...
La Rose Tyler, assistent social, lluitant sempre amb una paciència infinita amb les persones que la necessiten. I després veure com es desperta en l'amor quan ja te la imaginaves solterona perduda. 
En DJ i el seu avi, el nen sempre amb les filles de la Linda, amistat profunda que sorgeix potser de la solitud dels nens. La Betty i en Luther, vivint en la caravana amb els dos fills, l'oncle alcohòlic que arriba i el canvi de vida dels nens. La poca empenta dels pares tot i l'ajuda constant de la Rose... 
I tants altres personatges que van confegint a retalls la història d'un poble fictici, Holt, situat enmig de la plana de Colorado.
M'ha agradat però potser guardo més bon record dels altres llibres d'aquest autor.  
Ara, escrivint i recordant, em va agradant cada vegada més... Sóc conscient que amb tort el que estem vivint de la pandèmia del Coronavirus i la confinació a casa potser volia un llibre que em deixés somrient abans de ficar-me al llit...  

divendres, 21 de febrer de 2020

La dansa del rellotge



La dansa del rellotge
de Anne Tyler


Proa

Febrer 2020

La  Willa Drake té 60 anys i viu a Arizona amb el seu segon marit, lluny dels dos fills que ha tingut. Un dia s'adona que a la seva vida només hi hagut tres dies, tres moments, que l'hagin marcada. Ella viu dedicada al marit i a la casa. Una vida força buida... I rep una trucada d'una dona per dir-li que una antiga novia del seu fill ha rebut un tret i que algú ha de cuidar de la nena de 9 anys que no pot estar amb la mare. Es creuen que és l'àvia de la nena. I ella, en un rampell, decideix travessar el país i anar a Baltimore a cuidar d'una nena que no és res seu. En Peter, el marit l'acompanya creient que seria un parell de dies. Però la Willa coneix a la mare, la ex-novia del seu fill i veu que algú ha de cuidar de la nena i de la mare quan torni a casa. En Peter se', torna a Arizona i ella es queda una temporada amb la mare i la filla. I es troba útil. I descobreix una vida diferent, una vida més plena... 
És agradable de llegir i veus com van reaccionant tant la Willa com la Denise i la Cheryl, la nena. És un llibre que ja saps com acabarà però passes una estona agradable llegint-lo. 





divendres, 14 de febrer de 2020

La veïna del costat


La veïna del costat
de Yewande Omotoso

Editorial Les Hores

Febrer 2020


L'Hortènsia i la Marion viuen a Ciutat del Cap, a Sud-Àfrica. Una és negra, l'altra és blanca.
Tenen ja més de 80 anys i són veïnes de fa molts anys. Mai han estat amigues ans el contrari, No es poden veure. L'Hortènsia viu amb el seu marit i la Marion és vídua. Les dues han tingut feines d'èxit en les seves vides i ara, grans i soles, es troben a les reunions de l'Associació de veïns i són rivals en tots els temes i moments. Arriba un moment que per esdeveniments que no s'esperaven han de conviure i és quan els toca intentar comprendre's una a l'altra, o com a mínim poder parlar sense la rivalitat de sempre. A la Marion li és més f'àcil pel seu caràcter extravertit i pels remordiments que té de fa molts anys. L'Hortènsia és més dura. S'ha acostumat a estar sempre de mal humor i en contra de tothom. I veus com gestionen les dues les seves emocions, la diferent manera d'entomar la situació. 
Donat el lloc i i les característiques de les dues dones surt a la llum el tema de l'apartheid, dels jueus, els costums i maneres de fer i viure.. És un llibre curiós, a voltes divertit, que, pels que ja tenim una edat, et fa pensar una mica...


45 anys Maurici







45 anys Maurici

14 febrer 2020



El fill petit, el Maurici, ha fet 45 anys. Ja sé que no es pot dir "petit" a un home d'aquesta edat, però per a mi sempre serà el petit. 
Han estat dinant a casa amb la Sílvia i els 4 fills. És un orgull i un goig veure'ls a taula, carinyosos i riallers! 
Per molts anys, Maurici maco! Segueix feliç amb aquesta família tan maca que heu format i recordant als pares i germans com feu. 




dilluns, 10 de febrer de 2020

18 anys Berta




18 anys Berta

28 de gener 2020

Ho hem celebrat el 8 de febrer a casa seva.
18 anys! Major d'edat! No pots deixar de pensar en aquella nena petita que et mirava i reia, aquella nena que hem seguit i vigilat i cuidat tot el que ella ens ha deixat...  Aquella nena tan estimada des del primer moment, tan mimada -com tots els néts, però ella va ser la primera...- i ara sentim l'orgull de veure una noia maca, amb idees clares, amb ganes de menjar-se el món i que té temps de tant en tant d'enviar un whats o deixar-se caure a dinar amb la família. Voldries viure-la cada moment, cada dia, però tampoc no ens agradaria que estigués lligada a la família per convencions socials. Preferim que visqui lliure i que de tant en tant se'n recordi de nosaltres. Riallera i carinyosa l'hi espera ara la Universitat, estudis que no existien quan nosaltres estudiàvem. Gaudirà d'aprendre, de provar coses noves, i d'una vida més lliure, molt més lliure, de la que vam tenir nosaltres. Sovint l'envejo, enveja sana!, i penso en tot el que hauríem fet nosaltres de viure en aquesta època. Però no cal capficar-s'hi. Ella ens deixarà veure i viure per una escletxa totes les novetats que se li apropen. 
Berta, gaudeix de tot, aprofita les bones ocasions i els bons moments, estima la família i els amics com fas sempre, i de tant en tant, com qui explica un conte a un nen petit, fes-nos cinc cèntims de la teva vida! Una abraçada i PER MOLTS ANYS!!!












dissabte, 8 de febrer de 2020

Mostra d'esbarts dansaires - Festes Santa Eulàlia





Mostra d'esbarts dansaires - Festes Santa Eulàlia


8 de febrer de 2020

Plaça de la Catedral



Un any més la Júlia participa amb l'esbart Maragall a la trobada d'esbarts per celebrar la festa de la Patrona de Barcelona, Santa Eulàlia.
Hi participen Esbart Català de Dansaires, Esbart Ciutat Comtal, Esbart Maragall  i Esbart Sant Martí. Cobla Ciutat de Terrassa.
Els balls d'esbart els tenim a les ciutats una mica oblidats i són bonics i harmoniosos. Tenen molta gràcia i color i els ballen des de molt petits fins a grans. 
La Júlia balla molt bé i està molt guapa. És guapa! I no ho dic només perquè sigui la seva àvia... 
Hem començat al sol i hem acabat amb un fred humit que se't ficava als ossos. Però ha valgut la pena. Endavant Júlia i professors que us hi dediqueu perquè no es perdin aquests balls tradicionals! 







dijous, 6 de febrer de 2020

Campanya Esport Femení - T'ho estàs perdent


Campanya Esport Femení - T'ho estàs perdent
Del 24 de gener al 14 de febrer



La campanya "T'ho estàs perdent" fomenta l'esport femení en els mitjans de comunicació
La iniciativa, engegada pel CAC amb el suport, entre d'altres, de la CCMA, pretén augmentar i millorar els espais dedicats a l'esport femení en els mitjans. La iniciativa, que compta amb el concurs de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) i de la Secretaria General de l'Esport de la Generalitat, insta a dedicar "més temps i espai" a l'esport femení, a retransmetre més competicions d'aquest tipus, a incorporar la perspectiva de gènere, a reflectir "una imatge no estereotipada" de les dones o a evitar imatges que les "sexualitzin".


Amb l'eslògan "si no veus esport femení t'estàs perdent la meitat de l'espectacle", la campanya es programarà des del 24 de gener fins al 14 de febrer en els mitjans d'àmbit català, incloses les xarxes socials.

Trobo molt bé aquesta campanya. L'esport femení ja estat sempre en segon lloc i sovint amagat. Fins i tot menyspreat i ridiculitzat. Recordo fa molts anys, quan començava a haver-hi equips de futbol femenins, les crítiques i les rialletes que hi havia. Ara veig les meves nétes jugant a tots els esports i me'n sento molt orgullosa. I els tinc sana enveja... 
Ànims Judit! T'han posat com a exemple i ho ets. Maca, esportista i una nena formidable!!!