Timandra

 

Timandra

de Theodor Kallifatides

Galaxia Gutenberg

Agost 2024

És el tercer llibre d'aquest autor que llegeixo. "Otra vida por vivir" i "El passat no és un somni", em van agradar molt . Aquest també però és molt diferents als altres i potser algun tros se m'ha fet una mica lent o pesat. Els dos primers són de la seva infantesa i de la seva època. Aquest tercer, Timandra, està situat en les guerres del Peloponès, entre Atenes i Esparta. Ella és "hereta", semblant a una geisha, amb molta cultura i molt ben relacionada. Als seu saló hi va gent com Sócrates, i Eurípides, filòsofs, pintors i gent important. S'enamora d'Alcíbiades i tota la vida segueix amb ell, tot i que ell està casat i ella segueix fent la seva feina. L'acompanya des del 15 anys fins a la seva mort, sempre profundament enamorats i amb una comprensió mútua molt profunda. 

No sabia què era una hereta i m'ha agradat llegir com la seva mare, que també ho era, li ensenyava què havia de fer i com. No és tan senzill. No tothom ho podia ser. 

Alcíbiades és un gran guerrer i viu per a la guerra i la conquesta de nous territoris. Així seguirem, amb la veu narradora de Timandra, les guerres i batalles, els preparatius, les venjances, la valentia i les traïcions de la gent de l'època. També als filòsofs i gent de ment preclara que els volten i que Timandra té sovint a casa. Però en el fons i a través de la descripció de la guerra  els que ens vol demostrar és l'amor en majúscules, l'amor d'aquesta parella, com el viuen i com s'entenen sense paraules. Com pateixen l'un per l'altre però de manera natural, sense estridències. 

L'escriptor és molt bo i val la pena llegir-lo, però em van agradar més els dos primers llibres.