dilluns, 30 de gener de 2017

Les Benaurances


Les Benaurances
29 de gener de 2017


Ahir vaig anar a missa a una església que em porta molts records i que fa anys que no hi anava. De petita era on més sovint anàvem els diumenges amb els pares, l'àvia i els germans. Misses de diumenge en llatí, amb el missal a la mà, llegint el que podíem, contestant sense saber què dèiem, escoltant sermons llargs que no enteníem... però sempre quietets i bon minyons. 
Ahir un capellà que està al dia, amb un altre que cantava, amb una escolaneta xinesa em va deixar veure que encara queda alguna església on, en hores determinades, pots sentir-te còmode dins l'església, pots sentir-t'hi identificada.  
L'evangeli del dia era el de les Benaurances. Feliços els qui...   Sí, feliços perquè Déu estar amb ells. Però també hi hem de ser nosaltres. No s'hi val mirar el món, la gent, des de la barrera. Cal saltar a la sorra. Les benaurances no poden ser manipulades perquè no neixen de la teologia sinó de l'experiència. I a través de la fe. Mirem si fem tot el que podem fer pels altres, pel feliços... dins les nostres circumstàncies particulars  o si ens emparem en aquestes circumstàncies i deixem de fer el que caldria. 
No és fàcil discernir el que passa dins teu, el camí que hi ha entre el que penses que has de fer, el que voldries fer i el que fas, el sentir-te a gust i segur amb tu mateix.
Llavors vaig recordar unes benaurances que el nostre fill Jordi va escriure quan l'any 1997 va anar a Filipines amb el Setem. I les copio aquí perquè no se'm perdin i per si algú dels que em llegiu li agraden. Jo les tinc en el suro de la paret del despatx... 


LES BENAURANCES FILIPINES
  
En veure un grup de catalans, ens va fer un gest perqué el seguíssim. Pujà a la muntanya, prop del cràter del Pinatubo. S’assegué, i ens hi acostàrem. I, prenent la paraula, ens ensenyava així :

“Feliços els que donen tot el que tenen a l’estranger que els visita sense esperar res a canvi, perquè seran recompensats amb escreix.

Feliços els afectats per calamitats naturals, com inundacions i erupcions volcàniques, ja que aquestes aniran seguides de les respectives inundacions de solidaritat i erupcions d’amor cap a ells.

Feliços els desplaçats de les seves terres per causes no volgudes, com ara per la implantació de grans empreses estrangeres, perquè la seva terra sempre els preferirà a ells.

Feliços els 3,5 milions d’emigrants filipins, repartits pel món, a voltes inadaptats, a voltes esclavitzats, perquè ja són considerats herois en el seu país.

Feliços els que treballen 15 hores al dia, en condicions indignes, per a grans empreses estrangeres, sense sindicats ni cap tipus d’organització que els empari, ja que ells sí que tenen la consciència tranquil·la i podran dormir tranquils.

Feliços els nens i nenes menors d’edat que han sofert abusos sexuals, perquè són capaços d’estimar molt més que  cap de nosaltres i aquests, sobretot aquests, ja tasten el Regne del Cel.

I feliços el 70 % dels filipins que, vivint per sota del mínims materials “dignes”, viuen més dignament que molts de nosaltres per la dimensió espiritual que posseeixen, ja que viuran en el nostre record per sempre més i, per tant, viuran doblement.

I, ara, aixequeu-vos, torneu al vostre país i, cadascú a la seva manera, transmeteu aquestes benaurances. Vosaltres sou la sal de la terra”

I amb aquestes paraules, s’aixecà, s’eixugà la suor que duia al front i, obrint el paraigües per cobrir-se del sol imponent, va desaparèixer entre uns arbres de mangos.


Jordi Garcia Brustenga
Grup de Zambales (Filipines)
Camps de solidaritat SETEM
Agost 1997

dimarts, 17 de gener de 2017

Exposició Casas i calçotada


Exposició Ramon Casas i calçotada
Cau Ferrat

Amb Enginyers jubilats

17 de gener de 2017


Hem anat amb el grup d'enginyers a visitar l'exposició de Ramon Casas al cau Ferrat, a Sitges. Feia un dia radiant i el mar, d'un blau lluminós, et convidava a quedar-te fora i contemplar-lo... 


El Cau Ferrat sempre ve de gust visitar-lo. La casa de Russinyol, amb la immensa llar de foc, 



la col·lecció de pintures que va anar acumulant amb els anys, 


Auca del senyor Esteve



la col·leció de ferro forjat, 


i sobretot la sala lluminosa i assolellada, plena de llum amb les escultures de dones nues ja val la pena l'excursió! 


L'exposició de Ramon Casas ocupa força sales i és una llàstima que no deixin fer fotos. Algunes de les pintures ja les vam veure al Cercle del Liceu però n'hi havia d'altres que no havia vist mai i sé que no les recordaré... Però estava prohibit fer fotos i per una vegada i sense que sigui un precedent vaig obeir! 




I cap a dinar a Olivella on ens esperaven per fer la calçotada. Tenen una cuina enorme que ensenyen orgullosos amb una llar immensa per fer els calçots i la carns a la pedra. 


Vam menjar bé i en bona companyia.





Un bon dia, amb bon temps i bons amics, art, cultura i gastronomia. Què més volem?