dilluns, 28 de novembre del 2011

Croàcia i Eslovènia 6 - Postojna, Ljubljana


Croàcia i Eslovènia 6
- Postojna, Ljubljana-

del 10 al 17 de setembre de 2011

-anar a Croàcia i Eslovènia 1 - Presentació-


Entren a Eslovènia i ens aturem a
Postojnska Jama, les coves de pedra calcària plenes d'estalactites i estalagmites de diferents mides i colors. Són enormes. Primer agafem un petit tren amb molts vagons i ens endinsem un parell de quilòmetres a les coves. Allà ens deixen i amb la guia fem una hora de ruta a peu per retornar després altre vegada amb el trenet. La temperatura dins les coves és sempre de 10 graus. Una mica de fred, però al hivern la gent hi entra per escalfar-se!

S'hi han descobert uns 20 Km. de galeries subterrànies, moltes d'elles inundades. Però dóna una idea de com són de grans. Per unes firmes que hi ha a les parets sembla que al S. XIII ja va ser visitada aquesta cova.




Comencem pujant al "Calvari", la gran muntanya, que és el punt més elevat amb un sostre de 50 m. d’espessor. Després anem a les "Belles Grutes" passant pel Pont Rus que van construir els presoners de guerra russos a la Primera Guerra Mundial i que és la part més bonica. És una galeria de 500 m. amb diferents sales, la Blanca, la Roja, la dels Espaguetis,


dita així perquè tot el sostre està ple d'estalactites tan fines que semblen espaguetis. Després passem per la gruta Negra i per la Pivka. El nom dels colors és pel color de les estalactites que, depenent de a quin terreny es formen, agafen el color de l'òxid, o del ferro, o del manganès... Ja tornant podem contemplar el Brillant,


símbol de la gruta de Postojnska, la figura més bella, i finalment arribem a la sala de concerts, la més gran de la gruta, de 40 m. d'alçada i amb capacitat per 10.000 persones. L'eco és molt potent i dura quasi sis segons.
Abans de tornar amb el tren ens expliquen i ensenyen la fauna de la cova, sobretot el peix humà. És un peix que neix amb ulls però que al créixer es torna cec ja que no els necessita; i es reprodueix per ous. És espècia protegida ja que només es troba allà.

Hem visitat moltes coves i molt diferents i boniques. Però tan grans com aquesta crec que no n'havíem vist mai cap.
Una mica més d'autocar i arribem a

Ljubljana: que vol dir "Riu dels set noms", capital d'Eslovènia, la ciutat dels tres ponts, el Tromostovje, en forma de vano, construït als anys 30 per Joze Plecnik, que va conservar el pont de pedra original i li va afegir dos de peatonals. El drac és el símbol de la ciutat i està a l'escut igual que el castell i n'hi ha pertot.




Per les poques hores que hem estat a la ciutat ens ha sorprès agradablement; una ciutat neta, agradable, àmplia, com a mínim la part que hem visitat, amb edificis molt bonics



amb molts ponts i amb la Catedral, església de Sant Nicolau, amb una Marededéu que em va agradar molt.




L'estàtua del poeta Preseren mirant-se la seva estimada Julija.













Hi havia escultures pel carrer molt modernes, vam menjar molt bé i ens van fer anar a menjar postres en un lloc especial on podies triar entre cosetes de tots colors,

molt bones i típiques però potser més del gust de la gent del país que del nostre.
La Biblioteca Universitària, feta amb pedra del país i amb finestres amb forma de llibre i amb el bust del historiador i literat Dr. Ivan Prijatelj,


el Castell de lluny,


el Pont dels Sabaters,

i el interior de l'Ajuntament.

Una cosa que em va cridar molt l'atenció va ser unes tauletes de fusta amb pintures a l'oli representant contes infantils, feines de la terra i escenes religioses de l'Antic Testament. Vaig preguntar què era tot allò, quin significat tenia. Amb aquestes fustes folraven les parets exteriors del rusc de les abelles, i així, els colors vius, els cridaven l'atenció i hi anaven més quantitat d'abelles. És un costum típic eslovè i una forma de folklore. Jo les hagués comprat per folrar la paret de l’habitació dels néts...


Una vegada més he de dir que Ljubljana es mereix molt més que el mig dia que li vam dedicar.

-anar a Croàcia i Eslovènia 7 - Plitvicka i Zagreb-

dissabte, 26 de novembre del 2011

Calendari d'advent


Calendari d'advent

26 de novembre de 2011


Primer diumenge d'advent i acabo els tres calendaris d'advent per les tres famílies. Justet, justet!

Cada any el Maurici i la Sílvia compraven els calendaris i els regalaven als germans. L'any passat ja els va costar molt trobar-ne un amb motius del pessebre i em van demanar si els podia fer un de patchwork. Vaig trobar aquest model, em va agradar i he fet els tres.
És entretingut i divertit i la veritat és que un cop acabats queden molt bé!
La foto del calendari ja la teniu aquí, després la de les figuretes de pessebre que van a les butxaquetes i que s'han d'anar penjant cada dia a l'arbre de Nadal,


després les xocolates i caramels que van a cada bosseta,


i finalment les bossetes buides


amb figuretes,


i plenes.


I aquest és el resultat final. Espero que els agradi.



Bon advent!

dimecres, 23 de novembre del 2011

Patchword


Particiació en un cobrellit

Novembre de 2011


La nostra mestra de patchwork, l'Alícia, fa 60 anys i entre totes li fem un cobrellit de casetes; cadascuna de nosaltres n'ha de fer una amb la técnica de log cabin i amb colors de la tardor i després s'ajunten totes i queda molt bé.
Aquesta és la caseta que he fet jo. I quan li regalem el cobrellit ja posaré la foto de la peça sencera.

diumenge, 20 de novembre del 2011

El mite de la Creació

El mite de la Creació

20 d'octubre 2011

PENDENT DE REDACTAR

Dinar a Arenys


Dinar a Arenys

L'Era Restaurant
Torrent d'en Puig 11
Telf: 937 950 114
Arenys de Munt

20 de novembre de 2011

Després de votar, és dia d'eleccions, agafem el cotxe i anem cap a Arenys. Ens hi esperen dos fills i joves amb les nenes per dinar.
L'Era és un restaurant ideat per anar amb nens petits. Et serveixen ràpid el menjar dels nens i se'ls enduen amb un parell de monitors. Ells els pinten les cares, els fan dibuixar, fan braçalets... i riuen! La Jana reia tant que no li podien pintar la cara!
Sembla un restaurant destartalat, però un cop dins el menjador és molt correcte i et sorprèn amb una carta extensa i amb unes recomanacions de tardor exquisides. Vam menjar molt bé i les nenes es van divertir molt. Faltava un dels fills, llàstima! Perquè va ser un diumenge rodó.
Al sortir nosaltres vam marxar per anar a veure el Maurici i la Sílvia i els nens però la resta es va quedar perquè hi havia fira de cavallets i coses semblants. Van estar-s’hi una bona estona.
Us ho recomano per anar amb nens!

La meva amanida, per si la voleu fer, era una barreja d'enciams i fulles d'espinacs, magrana, crostonets de pa fregits amb mel, bacon, pipes i boletes de formatge fresc o mozzarela, amb una vinagreta suau amb mel. Era molt bona! I la presentació és bonica.

divendres, 18 de novembre del 2011

Els 39 esglaons


Els 39 esglaons
de John Buchan
i Alfred Hitchcock

Adaptació de Patrick Barlow

Teatre Club Capitol
Sala Pepe Rubianes

18 de novembre de 2011


Versió i Direcció: Abel Folk
Actors: Abel Folk, Jordi Ríos, David Olivares i Mireia Portas

Hitchock i Polònia junts? Aneu al Club Capitol. Feia temps que no reia tan a gust en un teatre! L'Abel Folk ha sabut trobar el seu punt i ha triat bons companys. Els tres personatges que tenim tan vistos al Polònia broden el seu paper. Canvien de personatge sovint només amb un canvi de barret. Aconsegueixen que l'obra que va immortalitzar Hitchcock a la pantalla es converteixi en una comèdia, amb dignitat i amb gràcia.
El tema, de sobres conegut. A un innocent se li encoloma un assassinat per culpa de ser en el moment no oportú en el lloc no oportú. La persecució, els canvis de decorat a base d’agafar una porta o una finestra i fer-la avançar i canviar de lloc en l'escenari... tot és d'una imaginació i un humor que agraïm de cor.
Diu Abel Folk: Nosaltres hem intentat traslladar al nostre idioma, a la nostra cultura, a la nostra sensibilitat i al nostre sentit del humor aquesta meravellosa comèdia. Per fer-ho, tenim la sort de poder comptar amb els millors actors del país en aquest tipus de registre i amb els millors col·laboradors en la creació i disseny de l'espectacle. Hem treballat intensament per fer-vos arribar el resultat de totes aquestes " idees brillants". Esperem aconseguir-ho. - En anglès i en francès, del fe d’actuar se'n diu "jugar" (to play i jouer). "Els 39 esglaons" és sens dubte l’exemple més intel·ligent i divertit que he vist mai de "joc teatral". Juguem?

Qui té por de Virginia Wolf?

Qui té por de Virginia Wolf?
de Edward Albee

Traducció: Josep Maria Pou

Teatre Romea

17 de novembre de 2011


Direcció: Daniel Veronese
Actors: Emma Vilarasau, Pere Arquillué, Mireia Aixalà, Ivan Benet

Excel·lent interpretació dels quatre actors i molt especialment de Pere Arquillué que té un paper força difícil i que l'interpreta de forma perfecta. Enhorabona!
Tenim a Barcelona en cartell dues obres de Edward Albee, aquesta i "Un fràgil equilibri", i a les dues els personatges beuen en excés, fins i tot arriben a declarar-se alcohòlics. I justament per això el paper del protagonista a les dues obres el considero molt difícil i alhora molt reeixit i ben solucionat.
En Georges i la Martha viuen en el campus de la Universitat. Ell és professor de història i ella la filla del rector. S'estimen i s'odien alhora. Es van casar enamorats i ella el volia com a successor del seu pare. Ell no tenia potser tanta ambició i acaba com a professor suplent. La Marta, en el fons, el va comparant amb el seu pare i li diu, li crida, tot el que sent dins ella, l'humilia. Per poder seguir la vida de parella i no donar l'escàndol a la universitat s'han d'inventar un fill, que no han pogut tenir, un fill que és fora de casa i que aviat farà 21 anys. Per altra banda quan s'odien sembla que facin teatre i s'aplaudeixen mútuament després de cada atac amb un somriure d’enamorats. I s'estimen. No poden viure l'un sense altre.
Una nit arriba una altra parella de la universitat. D'entrada sembla que el seu únic paper serà contemplar la batalla verbal entre el Georges i la Marta. Però no. Et sorprenen amb un gran paper, treuen les seves emocions, les seves coses no dites, amagades per costum, per ajudar a que la vida sigui dolça i agradable, i acaba essent un duel a quatre.
Vam tenir la sort de coincidir amb el dia que hi havia col·loqui. Ells van explicar que Veronese els havia dit que es trepitgessin les frases els uns als altes i això fa que si ells acaben cansats -que hi han d'acabar per força- també nosaltres sospirem quan acaba perquè és esgotador aquest torrent de paraules i moviment, un sense parar. Només hi ha un moment, quan en George seu i diu que vol llegir una estona mentre la Marta sedueix al nou professor, que sembla que el món s'aturi. Un moment de pau que avisa de la guerra que s'acosta.
Acaba l'obra deixant-la oberta. Oberta perquè cadascú l'acabi a la seva manera.
I els actors et diuen una i altra vegada que s'ho passen molt bé, que "juguen" a l'escenari. I que van assajar només 6 setmanes...

dimecres, 16 de novembre del 2011

Croàcia i Eslòvenia 5 - Pula, Rovinj i Poreç


Croàcia i Eslòvenia 5 - Pula, Rovinj i Poreç
del 10 al 17 de setembre de 2011

-anar a Croàcia i Eslovènia 1 - Presentació-


Ens endinsem a la península d'Ístria i visitem Pula, Rovinj i Poreç.
Pula: Situada al sud de la península d'Ístria, voltada d'un mar de color blau intens i amb una vegetació verda i exuberant, sobretot de cedres i oliveres, té la curiositat que per tres vegades va ser abandonada i tornada a poblar. La primera pels romans, cap a l'any 177 a.C. que és quan es va construir el magnífic amfiteatre. Abandonada pels romans arriben a l'edat mitjana els venecians, els Castropola que, amb la decadència política i econòmica i també per les epidèmies, també l'abandonen. Al 1813 queda sota el imperi austrohongarès que la convertirà en drassanes molt importants. Després seran els italians qui prendran possessió de Pula i l'abandonaran. L'any 1947, juntament amb tota l'Ístria, retorna a Croàcia, llavors Iugoslàvia.



Destaquem l'amfiteatre romà, del segle I, un dels millor conservats del món. Té dos pisos amb arcs i un altre amb finestres quadrades. Té quatre torres per on entraven i sortien els espectadors. Pot acollir 23.000 espectadors i ara s'hi fan concerts. Al soterrani hi trobem quatre sales amb una exposició de la cultura romana del món del vi i de l'oli. Alguns estris en forma força suggerent...



La porta doble, construïda entre el segles 1er 2on, amb dues arcades marcava el camí romà que portava a Rijeka, al nord-est de la península.


La Porta d'Hércules amb l'escultura del cap de l'heroi grec al capdamunt.


L'Arc dels Sergis o Porta d'Or, al bell mig de la ciutat és una bonica mostra també romana, construïda en memòria de tres germans molt rics anomenats Sergi els tres. Tot l'arc està ple de relleus per la part de fora i per la interior, sobretot de raïms.



És una petita ciutat encantadora per passejar-hi on trobes a cada cantonada un record romà que et fa recordar la seva història.
Rovinj: També tocant al mar, a la part oest de la península d'Ístria, és un encant. Amb les barques tocant a port, tot ella és una colina plena de cases de colors ocres, vermells i grocs i coronada per la catedral amb un campanar venecià.



Per arribar-hi has de pujar unes escales amples de pedra que et permeten observar els edificis que la voregen o anar per un camí de ronda seguint el camí del mar amb unes vistes de somni. És el lloc amb més encant que he vist, sembla de conten de fades... No has d'esforçar-te a voler veure monuments ni res, senzillament deixar-te amarar per la bellesa i la harmonia d'aquest indret, tot i el turisme que el visita. Des del lloc que menys t'ho esperes tens sempre una vista meravellosa del mar blau lluminós, des d'una galeria d'art, des d'un carreró, al tombar d'un carrer...


 I pots contemplar monuments de l'època il·líria, romana i veneciana A més allà vam poder finalment provar els famosos musclos i pasta amb tòfona acompanyada pel vi Malvazija que de tant que ens va agradar en vam comprar per compartir amb la família.

Diu la llegenda que cap al any 800 quan Rovinj era encara una illa -ho va ser fins al segle XVIII-, van veure un matí com un sarcòfag de marbre arribava a la seva platja. Era el cos de Santa Eufèmica que havia travessat el Mediterrani des de Calcedònia a Ístria. I naturalment la van fer patrona de la ciutat. I es venera a la Catedral. És l’església  barroca més gran d'Ístria, amb tres naus; però el més important és el campanar venecià construït segons el model de Sant Marc de Venècia i el sarcòfag de Santa Eufèmica.

Marxem de Rovinj amb la pena de no haver pogut passejar més pels carrers i, una vegada més, de no haver-nos banyat en el mar que acariciava les roques.
Poreç: Ciutat de vacances i cultural, capital de l´Istria. De l'època romana conserva els dos carrers principals, el Decumanus i el Cardo. Va formar part de Venècia des del 1262 al 1797, per això moltes cases i palaus et fan pensar que ets a Venècia i no a Ístria.

És la ciutat dels mosaics. Trobem l'Atrium, amb columnes de marbre i capitells importats de Bizanci.

D'allà es passa a les restes de la basílica pre-eufrasiana, del segle V, amb mosaics a terra, ara a l'aire lliure, i al museu amb una col·lecció de mosaics molt interessant.




Entrant ja a la basílica eufrasiana construïda el segle VI pel bisbe Eufrasi trobem uns magnífics mosaics que et transporten ràpidament a Ravenna, ja que són iguals, però en petita quantitat. És aquí on més es nota que aquesta part de Croàcia va ser italiana molt de temps...



Marxem també de Poreç i fem camí cap a Opatija que és on dormirem.