diumenge, 23 d’octubre de 2011

Un fràgil equilibri


Un fràgil equilibri
de Edward Albee

Teatre Lliure
Montjuïc

23 d'octubre de 2011

 Direcció: Mario Gas
Actors: Mia Esteve, Pep Ferrer, Mercè Montalà, Rosa Novell, Rosa Renom, Albert Vidal

Una sala d'estar amb una barra de bar, un sofà i butaques. I una família. El matrimoni d'uns 65 anys, la germana d'ella, alcohòlica però que és la que hi veu més clar, la filla, que torna a casa després del quart divorci i... una parella d'amics que es presenten una nit perquè tenen por, pànic, i demanen, afirmen, que es queden a casa els seus millors amics, que per això són els millors amics que tenen.
Família de classe mitja alta, viuen en un fràgil equilibri, enyorant potser un passat que han idealitzat i que comencen a recordar ara tal com va ser, i volent que les coses, la vida, vagi seguint "igual" que sempre, que els esdeveniments que van sorgint no afectin a la "pau familiar". Ella, la mare, segura sempre d'ella mateixa, es creu en possessió de la veritat i la fa tenir present a tota la família; el marit, sempre donant-li la raó, se'l veu com un zero a l'esquerra fis i tot quan té un cop de geni però acaba demanant a les dones: he fet bé, oi? he estat honrat... La germana, borratxa -diu ella- no alcohòlica, posa el contrapunt alegre i festiu i sobretot lúcid en la vida familiar, i la filla, "nena" de 36 anys amb quatre divorcis a l'esquena, no ha madurat encara; és la nena consentida i... poc estimada de la família.
Sempre amb la copa a la mà accepten l'arribada dels amics amb un atac de pànic que en el fons és por a la vida que porten, por a ells mateixos... Però que arriben a la casa i se la fan seva.
Algú ha de prendre la decisió de fer fora a la parella, però el pare vol que es quedin perquè el deure de l'amistat és estar amb ells en aquells moments, tot i que no els aguanta. És l'amic qui s'adona que si les coses haguessin estat al revés ell no hagués admès els amics a casa.

Diu W. Burquetti: ... La fragilitat de l'entrega, del miratge continuat, la rigidesa de les conductes i la paràlisi conseqüentment inevitable que es deriva d'aquesta rigidesa i d'aquestes conductes.
... El paradís perdut que, de fet, mai no es va perdre perquè mai no va existir. La basarda, o més ben dit, l'horror, el terror invasiu, la comoditat amputadora, les eleccions retardades, arxivades, evitades que acaben per arrabassar tot indici de veritable elecció, tot indici de llibertat... Por de l'altre, de si mateix, de la llibertat. Fràgil desequilibri... que pretén la recuperació d'un assossec mínim i subtil que enterri la tempesta que corre per camins interiors, la galerna profunda que paralitza... Cal que seguim instal·lats en un riu que s'assembli a la vida com a únic mode de supervivència! La simulació per conjurar el costat fosc de la nostra raó i tornar a l'ordre, a la llum del dia... A l'ordre que oblida i permet seguir i construir un fràgil equilibri...
Edward Albee dissecciona una classe mitjana acomodada d'ahir, d'avui... i de sempre... Tot un regne perquè res no canviï, tot i que, com va dir el poeta, "Nosaltres, els d'abans, ja no som els mateixos".
 

Obra que fa pensar, que et recorda alguna cosa explicada a casa per les àvies, fins i tot per la mare... maneres de fer i de viure que volen tapar-ho tot per a aconseguir "la pau familiar".
Els actors molt bé, sobretot La Rosa Renom, la Rosa Novell i l'Albert Vidal.