divendres, 7 d’octubre de 2011

Croàcia i Eslovènia 3 - Split- -




Croàcia i Eslovènia 3
Split

del 10 al 17 de setembre de 2011


-anar a Croàcia i Eslovènia 1 - Presentació -

Per arribar a Split passem per paratges amb una panoràmica bellíssima del mar blau intens, passem pels criadors de musclos i ostres i ens trobem amb una duana; Bòsnia té sortida al mar, molt petita, però és la part on la carretera s'eixampla una mica i poden aturar-se els autocars. Parem doncs a Neum, a Bòsnia, i prenem un cafè. Els croats volen fer un pont per unir el seu territori i no haver de passar per Bòsnia-Herzegovina, però sembla que tenen problemes perquè vulneren l'espai aeri dels bosnis... i estan en negociacions, ja que els bosnis aprofiten un port de mar, a Ploce, que és croat, i potser s'arribaran a entendre. En aquesta part estan plantant vinyes i olivers que saben els demanaran per entrar a la Unió Europea el 2013. Passem pel delta del Neretva, única part plana de Croàcia. Aquesta zona és on podem trobar el vi Plavac i el licor de cireres Marrasquino.

Part del Palau amb habitatges


M'ha agradat molt Split! El palau de Dioclecià és l'únic palau romà que encara està habitat. El va construir Dioclecià en el segle IV per retirar-se; és com quatre illes de l’Eixample de Barcelona i enmig hi trobem el mausoleu, que ara és Catedral, per cert, la més petita del món. Quan va morir Dioclecià es va abandonar el palau i amb el temps la gent hi va anar entrant i construint habitatges per a ells i això va ser el inici de Split: un palau. Aquesta història m'agrada!
El Palau té quatre grans portes: la d'Or, la de Plata, la de Ferro i la de Bronze. I l'aigua arribava a una de les portes; ara ja no. Davant el palau hi ha un magnífic passeig que va a parar al mar. Tot el palau té un soterrani que no se sap gairebé per a què servia però sembla que era més tipus rebost que altra cosa. Quan van començar a construir habitatges en el palau tiraven les runes i escombraries al soterrani i l'aigua se les enduia. Actualment una part d'aquest soterrani està dedicat a botigues tipus Gran Bazar d'Estambul. Les muralles de la ciutat són els murs del palau.


Davant de la porta d'or hi ha una immensa estàtua de Ivan Mestrovic dedicada a Grgur Ninski, bisbe que en el sínode de Split va demanar substituir el llatí de la missa per l’eslovè, cosa que no va aconseguir. I ara la gent li toca el peu per demanar-li favors.

L'interior del palau està organitzat en forma de creu; el decumanus, carrer que va d'est a oest, i el cardo que va del nord al peristil, voltat de columnes per tres costats, i aquest fins a la porta d'or.

Passejant pel palau, en el vestíbul, ens vam trobar amb un grup de nois que cantaven a capella cançons dàlmates de taverna. Ja sé que és molt turístic però em va agradar molt.

La Catedral, antic mausoleu de Dioclecià, és una petita joia. Quan el palau va començar a convertir-se en ciutat van treure la tomba de pòrfir de Dioclecià i el mausoleu es va convertir en catedral, dedicada a Sant Domnio, màrtir de Salona. Cal remarcar el púlpit de pedra esculpit romànic tardà, segle XIII-XIV,
 
el cadirat del cor tot tallat en fusta, una meravella,
 
i, entre moltes altres coses, la cúpula de l'altar barroc de Sant Domnio amb escenes de la vida de Maria.
 
I sobretot, la porta de la catedral de l'any 1214, de Andrija Buvina de Split, amb motius de la vida de Crist, en fusta tallada, de l'edat mitjana i dels millor conservats.
 
El Temple de Júpiter, baptisteri des de l'època cristiana, amb una pila baptismal en forma de creu, amb un relleu on veiem un sobirà croata. Dins el baptisteri hi ha dos sarcòfags. el de l'arquebisbe Joan de Ràvena, fundador de l'arxidiòcesi salonita i la de l'arquebisbe Lorenzo, del segle XI, que administrava l'església spalatense en l'època de la dinastia real croata.
 
També trobem l'estàtua en honor de Marko Marulic, poeta considerat el pare de la literatura croata.
 

I també vam passar per un carrer, diuen que és el més estret del món però a Barcelona tenim el carrer de les Mosques que crec que ho és encara més, que n'hi diuen el carrer "Deixa'm passar".

És una llàstima que pel fet d'anar amb grup no puguis aturar-te més quan alguna cosa et crida l'atenció o t'agrada. Haurem de repetir Split!



2 comentaris:

Salvador ha dit...

Nosaltres també vam sentir els nois de la Klapa que cantaven a capella, una meravella, fins i tot els vaig gravar un parell de cançons i una d'elles la vaig penjar al meu bloc, i també els vaig comprar el CD.
Split és una ciutat interessant i sobretot veure com s'ha conservat encara aquell impressionant palau de Dioclecià. La llàstima, com molt be diues, és haver de visitar aquests llocs amb tant poc temps i sempre dius... hi tornarem, però... ai làs..., tenim una edat i hi ha encara tantes coses maques per veure?...

mladen ha dit...


WHere did you find this photo? http://4.bp.blogspot.com/-A6VY4gMLsNg/To86ocvYiNI/AAAAAAAADtc/fs_FQ86YzCw/s1600/img135.jpg

I need that, as I research Buvina's door

please send info to sustipan@gmail.com