dissabte, 29 d’octubre de 2011

Una vella, coneguda olor

Una vella, coneguda olor
de Josep Maria Benet i Jornet

Teatre Nacional de Catalunya
Sala Petita

28 d'octubre de 2011


Direcció: Sergi Belbel
Actors: Sara Espígul, Mercè Arànega, Imma Colomer, Maife Gil, Fina Rius, Gemma Martínez, Pau Roca, Pep Ambròs, Quimet Pla

Obra de joventut de Benet i Jornet. Ens mostra la vida en un pati de cases de barri treballador. Maria, de dinou anys i verge, educada amb beca a col·legi de monges, no suporta les xafarderies del veïnat ni la seva gent.
Ens parla d'una època que pels que ja tenim una edat, ens porta molts records. "Nena, això és cosa de nois, no de noies; els nois s'han de desfogar". O encara pitjor: "pels nois és una necessitat, per ales noies és vici..." La mare de la Maria troba normal que el seu fill vagi a desfogar-se al carrer de Robadors i després a veure la seva novia. La Maria no hi està d'acord. I que la Maria treballi vuit hores venent peix al mercat i després no pari a casa, mentre el germà arriba de la feina, s'arregla i surt.







Hi ha un moment on es parla que volen construir una avinguda i tot el barri anirà a terra. A la Maria se li eixampla el cor! Però tot queda només en paraules. I ella és víctima de l'aprofitament del seu enamorat. Ningú no l’entén ni la pot entendre. L'han educada les monges en un altre ambient i mai més tornarà a ser del barri.
L'escenografia és perfecta, amb els patis, les persianes, les escales, les veïnes... L'Imma Colomer se supera a ella mateixa i la Mercè Arànega està magnífica. La gran sorpresa és la protagonista, la Sara Espígul que jo no recordo en cap altra obra i que treballa magníficament. Bravo!
L'obra és un quadre de costums, un anunci del que després seran les sèries de TV que ens oferirà l'autor.