diumenge, 30 de juny de 2013

Sierra de Cazorla, Segura y La Villas -5-




Sierra de Cazorla, Segura y La Villas -5-
Cazorla i Segura de la Sierra


anar al inici




Passant pel Puerto de la Palomas, Burunchel i La Iruela arribem a Cazorla. Passegem per la ciutat, veiem la Casa de las Cadenas i jo penso que no n'hi ha per tant. Però de sobte apareix el Mirador Balcón de Zabaleta i els ulls et fan xirivites. Quina preciositat! Al fons el Castell de Cazorla i la Sierra de los Halcones i en primer pla les cases blanques del poble. És un mirador excepcional, obert, ampli. T'hi pots passar l'estona que vulguis! 



Ens fem al foto i seguim carrer avall fins a arribar a les ruïnes de l'església de Santa Maria. Volem visita guiada i quan la demanem ens contesten amb una dita que recordaré:  Vienen ustedes como la guantà del gitano, que ni faltó cara ni sobró mano! O sigui  que els faltaven quatre persones per completar el grup! 





L'església és enorme. Costa entendre que en un poble petit, amb poca gent, algú, sembla que Francisco de los Cobos, secretari de l'emperador Carles I, volgués construir una església tipus basílica i, a més, sobre mateix del riu, el riu Cerezuelo. Primer van haver de canalitzar el riu, que ho vam visitar i veus com passa per sota la plaça i per sota de l'antiga església; després es van trobar que la naturalesa no va permetre aquesta edificació; cada vegada que plovia fort queien roques de la muntanya i destruïen part del que havien ja fet. per tant, finalment, l'any 1694 van deixar-ho córrer. Tot i això el que queda és digne de veure's.



Sortim de Cazorla i ens aturem a Segura de la Sierra. Ja de lluny veus dalt d'un turó o muntanya el poble dominat per un castell mudèjar i quan arribes a dalt et trobes amb una vista espectacular de la Sierra. 


Com sempre oliveres i més oliveres. Restes de banys àrabs i l'església parroquial de Nuestra Señora del Collado. Els carrers són estrets i fan pujada -i baixada!- blancs, amb flors, silenciosos i nets. 



Trobem un monument a Jorge Manrique i la suposada casa natal del poeta.



Despierte el alma dormida, 
avive el seso y despierte,
contemplando,
como se pasa la vida,
como se viene la muerte,
tan callando.

Respirant l'ambient d'aquest poble entens com el poeta va poder escriure aquests bells versos. 
I per acabar una immensa font imperial amb l'escut de Carles V. Per ser un poble tan petit Déu n'hi do la història i els monuments que hi hem trobat! 


Cinc dies que han donat per molt! Ara, carretera fins a Barcelona i a preparar una altra sortida!

El concert per la llibertat





El concert per la llibertat

 
 
Camp Nou
 
29 de juny de 2013
 
 
De 8 del vespre fins a les 2 de la matinada! Famílies senceres, avis, fills i néts, grups d'amics, parelles, gent de tota condició i edat però unida per un únic ideal: Catalunya, llibertat!
Jo no hi era, no hi vaig poder anar; vaig haver de conformar-me en veure-ho per TV acompanyada d'una part de la família; l'altre part era al camp i ens anàvem comunicant per whatsapp.
Va ser impressionant i emocionant! Només veure el Camp Nou ple a vessar de gent riallera i feliç, amb estelades i banderes, en ordre i amb tranquil·litat, contents de poder viure una nit històrica... només això ja eixamplava l'esperit i et feia sentir en pau; en pau i orgullosa de pertànyer i estimar un país que és capaç d'organitzar actes com aquest, sense estridències, amb cultura i educació, obert a totes les edats i condicions, i fer-ho per lluitar per un ideal, per una esperança: poder decidir els catalans què volem pel nostre país, per la nostra terra. Més de 90.000 persones omplien el camp!


És un pas que han fet ja molts països, i ho han fet com estem fent els catalans, sense violència, posant la cultura i el diàleg en primer pla, però convençuts del què volem i com ho volem, sense cedir a xantatges i a mentides.
Tot l'escenari era ja trencador, obert a tothom; una pila d'escales de diferents mides, una mica perquè cadascú triï la seva, la que li escau millor...


La idea era que el concert durés 4 hores... però en va durar sis! I la gent va seguir sense cansar-se totes i cada una de les cançons, posant-se dempeus, aplaudint, cantant també ells i seguint la música...
La primera part va estar marcada per cançons en nom de la llibertat intercalant-hi poemes llegits pels nostres millors actors, destacant la incombustible i meravellosa Montserrat Carulla i Lluís Soler. I també Joel Joan, Màrius Serra, Matthew Tree, Núria Feliu, Sílvia Bel...


Els textos eren de Bertol Brecht, Dolors Miquel, Enric Casasses, Jacint Verdaguer, Joan Margarit, Joana Raspall, Marià Villangómez, Miquel Martí i Pol, Montserrat Abelló, Salvador Espriu, Vicent Andrés Estellés.
I entre les cançons, totes sobradament conegudes i cantades per grups que tampoc necessiten presentació, Peret amb L'emigrant, Maria del Mar Bonet amb Què volen aquesta gent, Dyango amb Boig per tu, Escolta-ho en el vent, Cesc Freixas amb Al vent...


Un dels cantants va comentar que teníem un gran exèrcit amb nosaltres. Jo vaig tremolar; s'espatllarà tot ara? Però va ser magnífic! El nostre exèrcit és la cultura, és la gent que treballa en cada professió, en cada feina, amb els altres, ajudant, inventant, complint amb el que es demana d'ell; sobretot amb la cultura i l'educació.

Programa Primera Part:
Cobla de Cambra de Catalunya - Juny
Cobla de Cambra de Catalunya + Pascal Comelade + Enric Casasses - Sense el ressò del dring
Pere Jou (Quart Primera) + Andreu Rifé + Joan Dausà + Jofre Bardagí - Qualsevol nit pot sortir el sol
Joana Serrat + Xavier Baró - Aquesta terra
Sopa de Cabra - Camins
Projecte Mut - Jo tenc una enamorada
Pep Sala + Dyango - Boig per tu
Sabor de Gràcia - Ningú no compren ningú
Yacine Belahcene + Yannis Papaioannou - La mala reputació
Paco Ibáñez - Como tú
Peret - L'emigrant / Ella tiene poder
Grup de Folk (Eduard Estivill, Jaume Arnella, Oriol Tramvia, Isidor Marí) - Vull ser lliure
Mercedes Peón - Ben linda
Joan Isaac + Joan Amèric - A Margalida
Amadeu Casas + Jordi Batiste + Meritxell Gené - Escota-ho en el vent
Theo - Catalonia (Lousiana)
Fermín Muguruza - Gora Herria
Pau Alabajos + Cesk Freixas - Al vent
Brams - Vull per a demà
Maria del Mar Bonet + Cia. Elèctrica Dharma - Què volen aquesta gent?
Cia. Elèctrica Dharma + Cobla de Cambra de Catalunya - La presó del rei de França

L'únic parlament va ser a càrrec de Muriel Casals, presidenta d'Òmnium Cultural. Va ser un parlament conciliador, sobri, ferm i decidit. Com sempre Muriel Casals té l'encert i la gràcia de parlar dient coses importants i transcendents sense ofendre ningú, sense aixecar la veu. Comprens que estigui de presidenta i que duri força anys perquè és necessari saber parlar amb serenor però sense excuses i dient les coses clares. No som aquí per buscar un somni, nosaltres som el somni. Aquesta és la nostra força.
 
 
Quan anava a començar es va desplegar el gran mosaic de Freedom Catalonia, que no s'havia de desplegar fins al Cant dels Segadors. Però així va anar i va ser magnífic! Tanta gent aixecant les cartolines dibuixant el clam, el crit, que sortia de totes les boques, tot tipus de veus clamant alhora i ensenyant els colors de las senyera i el crit per la Llibertat!
 
 
I el cant dels Segadors... carn de gallina, emoció, pena per no estar allà, respirant, sentint, cantant amb tanta i tanta gent... Jo no sé si la gent que ho va veure, gent de fora de Catalunya, no es va adonar que era cosa seria, que Catalunya és un país, i un país creatiu, fort, unit, un país que l'únic que reclama és poder actuar segons el seu tarannà i la seva manera de pensar!
Després del cant de Els Segadors, els Castellers de Vilafranca van aixecar un tres de nou amb folre. Perfecte i ben sincronitzat va ser un plaer contemplar els xiquets i xiquetes enfilant-se amb la lleugeresa i la gràcia que necessiten per poder arribar a fer l'aleta, ajudats per una pinya impressionant a qui es volia afegir la gent del públic. I va ser un bon signe el fet que ho aconseguissin; que amb l'esforç i la feina tot és possible! Tot està per fer i tot és possible!
 
 
La segona part va ser dedicada a Lluís Llach, tot recordant el concert que va fer l'any  1985; però aquesta vegada ell ha cantat només un parell de cançons; la resta les han cantades altres veus i n'hi ha hagut unes quantes impressionants!
 
 
Va començar ell mateix amb Venim del nord, venim del sud; La Lídia Pujol va cantar amb el cor i el cos a més de amb la veu Un país petit, meravellós!;
 
 
La Marina Rossell amb Què feliç era, mare; El David Alegret, tenor, va cantar, magnífic, Amor particular, i no vaig poder deixar de pensar que com amic d'un dels meus fills va ser present a les nostres bodes de plata i ens va cantar un parell o tres de cançons; un luxe i un privilegi! Gràcies David!

La gallega Mercedes Peon amb Com un arbre nu,
 
 
i el Viatge a Ítaca amb el Cris Joanico... I en Gerard Quintana...
 
 
Una estaca que va sobtar perquè va ser cantada en àrab, en amazic, en català... Potser pel què significa, per l'avi Siset, m'hauria agradat més tota en català, però la intenció i la idea eren bones.
I finalment Tots junts van cantar Tossudament alçats.
 
 
Parlament de Muriel Casals Orfeó Català + Cobla de Cambra de Catalunya  - Els Segadors (moment del Mosaic)
Carles Santos + Cobla per la Independència - Fanfàrria
Castellers de Vilafranca - alçaran un 3 de 9 amb folre
       
Lluís Llach - Venim del nord, venim del sud
Pastora - Tinc un clavell per a tu
Gwen Perry + Gisele Jackson - Que tinguem sort
Gossos - Bressol de tots els blaus
Lídia Pujol + Pau Figueres - País petit
Miquel Gil - El jorn dels miserables
Franca Massu - Maremar
Nena Venetsanou - Vaixell de Grècia
Marina Rossell - Que feliç era, mare
Alessio Lega - Abril 74
David Alegret - Amor particular
Carles Cases - Un núvol blanc
Orfeó Català - Campanades a morts
Joan Isaac + Ferran Piqué / Joan Enric Barceló / Eduard Costa (Els Amics de les Arts) + Pere Jou (Quart Primera) + Andreu Rifé + Joan Dausà + Jofre Bardagí + Xavier Baró + Orfeó Català - No és això companys, no és això
Gerard Quintana + Pascal Comelade + Xarim Aresté - I si canto trist
Cris Juanico - Viatge a Ítaca (I)
Gorka Knörr - Viatge a Ítaca (II)
Mercedes Peón - Com un arbre nu
Beth + Ivette Nadal + Bikimel - Laura
Maria del Mar Bonet - Alè
Manel Camp + Ramoncín + Nabil Mansour + Massyl Aita + Ronza Ismael + Jordi Camp + Cor per la integració - L'estaca
Lluís Llach + Tothom - Tossudament alçats
 
En una pantalla gegant s'anaven veient de tant en tant persones d'altres països parlant del dret a decidir que ha de tenir Catalunya. I de la independència.
 
Va ser una nit emotiva, festiva, familiar, reivindicativa, marcada per una preparació minuciosa a càrrec d'Òmnium Cultural a qui s'ha de donar les gràcies de tot cor, i marcada pel bon ambient i la bona educació, coses poc corrents avui en dia però que Catalunya procura que marquin les seves festes i reivindicacions.
Ara a preparar-nos per la diada, per fer la cadena humana que va marcar als Països Bàltics l'inici de camí cap a la independència. Tots a agafar-nos de les mans i a demostrar al món que som una nació i que volem decidir!!!
Per cert que durant tot el concert el hashtag #FreedomCatalonia2014 va ser trending tòpic mundial a twitter!
 
I no vull espatllar la sensació de satisfacció que sento però no puc oblidar el que la senyora Sánchez Camacho va comentar; que aquest concert era un aquelarre. Penso que ella hi deu anar sovint ja que pot fer una comparació tan ràpida i contundent essent com és persona pública, però jo, que no hi he anat mai, pel que he llegit, un aquelarre no té res a veure amb el concert d'ahir a la nit...  Diuen que la guineu quan no les pot haver diu que són verdes... i que la desesperació sovint fa dir coses que si les hagués pensat abans potser hagués quedat calladeta... Senyora, ni aquests comentaris ni res poden espatllar ni un bri la sensació de ser país, de lluitar per uns ideals i de saber que estem fent camí, tant si li agrada a ella com si no.
 
Enhorabona a tots els organitzadors, als qui van treballar de voluntaris, a tots els actors i músics que van treballar de franc i contents i a tota la gent que va ser allà, asseguts tantes hores, amb un comportament cívic exemplar!
 
Visca Catalunya! Visca Catalunya lliure!
 
 

divendres, 28 de juny de 2013

Comença l'estiu i....

Comença l'estiu i.... polls

28 de juny de 2013


Cinc nenes a casa i les porto a tallar cabells. Ho aconsegueixo? No!!! Tenen llémenes. I la perruquera, mot educadament, em diu que encara que no hi hagi polls no pot tallar ni un cabell.
Trucada a la Marta i auxili: material per matar polls i similars! I a la tarda sessió de neteja.
Recordeu el quadre de Murillo Vieja despiojando a un niño? Ara i aquí és Marta buscant llémenes a nou nens...
 
 
I així han quedat les cinc "infectades"...
 
 
Se'ns van acabar les gorres i sort en vam tenir del paper transparent de cuina!
Esperem que dimarts puguem tallar cabells...

dimecres, 26 de juny de 2013

Sierra de Cazorla. Segura y las Villas -4-




Sierra de Cazorla. Segura y las Villas -4-
Parc Natural, La Iruela



Anar al inici


Remunten el curs del Guadalquivir i ens endinsem al Parc Natural. Ens aturem a dinar a l'embassament del Tronco de Beas, sobre el Guadalquivir i davant de l'illa de Bujaraiza on es troben les ruïnes d'un castell àrab. Allà hi ha el Mirador Félix Rodríguez de la Fuente.



I arribem a la Torre del Vinagre, actualment Centre de visitants. Ens passen un  audiovisual sobre la zona i visitem el Museu de la Caça. Està ple de caps de diferents espècies d'animals de la zona i, sobretot, de les cornamentes.
Cada primavera els cérvols, i també les daines i cabirols, muden la seva cornamenta, "desmogan". En els següents cinc mesos la desenvolupen completament, per usar-la en els incruents combats de l'època de zel -setembre / octubre-. En condicions normals la nova banya serà més gran cada any.


Hi ha una fotografia de dos cérvols que van quedar enganxats en una baralla i no van poder desfer-se; i així van quedar.


Seguint el Guadalquivir arribem al Mirador Puerto de las Palomas, amb una vista impressionant del Parc Natural i de la petita població de Arroyo Frío. 


I desviant-nos de la carretera principal arribem al Parador Nacional "El Adelantado". El van construir perquè Franco anés a caçar amb els amics però quan va estar acabat ell va preferir dormir a la Torre del Vinagre. El Parador molt agradable, ple de cornamentes, i no vaig poder evitar fer una foto al Jaume...


L'endemà al matí, amb una boira força espessa, sortim en 4x4 per fer un recorregut pel Parc Natural. El guia, xerraire, ens explica moltes coses i, per sort, la boira va desfent-se de mica en mica.


La tradició diu que el pont de "Las Herrerías", de la "trasnocha", del segle XV, el van reconstruir en una nit els cavallers que acompanyaven a la reina Isabel durant la campanya per la conquesta de Baza.


Els primers colons del Parc Natural van ser els "hornilleros"; cap als anys 70 van arribar els últims. Un decret de la desamortització de Mendizábal i Madoz permetia ocupar lliurement les terres de la Sierra per cultivar-les i viure-hi; qui ho fes passaria a ser-ne el propietari. Gent procedent de València, Albacete i Almería van ser els primers en arribar-hi. Portaven entre les poques coses que tenien un "hornillo" i d'aquí el nom.
Van construir les seves cases i vivien tranquils amb poca cosa. Però aviat els van fer firmar papers en blanc per canviar les casetes per pisos al poble: pisos que al cap de molt poc temps els van fer pagar de nou. Com no sabien ni llegir ni escriure van tenir sempre les de perdre.


Per una pista forestal, passant pel "Arroyo Amarillo", entre bells exemplars d'arços, roures i, sobre tot, pins pinassa -pino laricio-, arribarem al naixement del Guadalquivir, a quasi 1.400 metres d'alçada, que és la fita de l'excursió.


Però abans seguim a peu un camí de dos quilòmetres fins la Cañada de los Tejos, on hi ha uns dels teixos més vells d'Europa, amb dos mil anys de història. Pel camí trobem arbres que no entenem com s'aguanten sense trencar-se ja que tenen un forat enorme. A la base del troncs hi ha, a vegades, un gran buit resultat dels "resiegos" que al llarg dels segles van practicar els serrans per a producció de les "teies", unes estelles llargues i fines impregnades de resina que s'utilitzaven per encendre focs. Després cicatritzaven la ferida, cremant la superfície, fins a la propera vegada.


També es van utilitzar com empara o refugi per a les nits més fredes.


Quan arribem al teix mil·lenari quedem impressionats! És d'una bellesa salvatge, ancestral; t'agafen ganes de seure sota el teix i impregnar-te de la seva olor, la seva vida, la vida de tanta gent que va sentir-lo com part de la seva història, de la seva família...



Tot baixant ja amb el 4x4 ens aturem a contemplar el naixement del Guadalquivir. Com tots els grans rius comencen amb un petit salt d'aigua, amb força profunditat i integrat dins un paratge privilegiat.



Durant tota l'excursió el guia s'ha anat aturant per ensenyar-nos flors, plantes, per fer-nos veure algun animal, força lluny, la veritat... 


La flora de la regió és molt variada i vistosa. A més de flors boniques hi trobem moltes herbes medicinals com el manrubio.






També ens ensenya restes de quan aquesta zona estava sota el mar.


I arribem a un penya-segat impressionant, bellíssim, de color gris i marrons, on tenen el nius els voltors i els aufranys -"alimoches"-.



 Ja tornant al parador passem pel Monestir de Montsió on viu el "hermano Antonio", sol, sense aigua i sense llum, com els antics ermitans. Els seus companys es van integrar  a l'Orde dels Franciscans. Ell és per tant l'últim representant de l'orde de Sant Pablo i Sant Antonio Abad. 


I també per l'Ermita de la Virgen de la Cabeza des d'on la vista és magnífica.
Prop ja del Parador ens trobem el poble de La Iruela amb un castell de Templaris enfilat al capdamunt del poble; poblet encantador amb carrers agradables per passejar i aturar-te però difícil per aparcar.



L'endemà fem cap ja a Cazorla i Segura de la Sierra.