dijous, 30 de juliol de 2015

Les dotze tribus de la Hattie


Les dotze tribus de la Hattie
de Ayana Mathis

RBA La Magrana

Juliol de 2015

És un llibre força curiós. La vida de la Hattie, que amb 15 anys i amb dos bessons recent nascuts fuig del Sud segregacionista i se'n va a Filadèlfia, Allà lluitarà i viurà amb el seu marit, a qui no l'uneix gaire coses i tindrà 10 fills més. 
La Hattie no és carinyosa, no agombola els infants; però ella ja hi dóna una explicació, i és que totes les forces les guarda per poder donar-los menjar. "Ja pots mimar un nen si el que té és que plora de gana". 
Cada capítol és un fill que parla, una tribu. I mentre veus i vius la realitat del moment d'aquest personatge et va explicant també records de la infantesa, coses que ha viscut amb la mare, amb el pare, amb els germans... 
Primer no comprens a la Hattie, després quasi li agafes mania, finalment l'admires i l'estimes. Ha lluitat tant pels fills, ha viscut tant, que en el moment que vol fer un carinyo a un fill, que vol que se senti acompanyat quasi no en sap... I t'entregues a ella... 
M'ha agradat i et fa pensar. La vida no és fàcil per tothom i això ja ho sabem. Però quan t'ho expliquen els fills, veus què han passat i escoltes la mare en l'últim capítol, et desarma completament. 

dilluns, 27 de juliol de 2015

Manta de joc


Manta de joc per a la Núria

27  de juliol de 2015



La Cristina, la meva neboda ha tingut una nena preciosa! Es diu Núria, com les dues àvies i ara que ja té dos mesos sembla que serà pèl-roja! Li he fet una manta de jocs i espero que li agradi a ella i als pares!




I aquesta més petita l'he feta per l'Ot, el nen que espera la Margarita, la cosina de la Cris. Falta ja molt poc perquè neixi!



80 anys Maria Carme


80 anys Maria Carme

26 de juliol de 2015


 La meva cosina Maria Carme ha fet 80 anys. Ella no pensava celebrar res però parlant amb la Carme, la seva cunyada, vam decidir intentar reunir els cosins i muntar un berenar sorpresa. Tot i ser a finals de juliol van presentar-se força cosins i família i la Maria Carme va estar molt contenta. Emocionada primer i riallera i xerraire després, només donava les gràcies a tots. La veritat és que està molt bé, no representa en absolut l'edat que té i porta una activitat notable.


Amb els seus germans
Per molts anys, Maria Carme, que segueixes amb la teva vida de no parar i d'ajudar a tothom i pensa que has aconseguit reunir molts cosins, i feia molt temps que no ens havíem trobat tants cosins junts! I en som una pila!... 

Emocionada i plorant...



dijous, 23 de juliol de 2015

Aspects of Alicia


Aspects of Alicia

Black Light Theatre
Ta Fantastika

Praga

17 de juliol de 2015



PENDENT DE REDACTAR

dilluns, 20 de juliol de 2015

Praga


Praga amb néts
del 16 al 19 de juliol de 2015



Pendent de redactar

dimarts, 14 de juliol de 2015

Normandia 2


Normandia 2

pendent de redactar

diumenge, 12 de juliol de 2015

El carrer Franklin


El carrer Franklin
d'Eulàlia Cunillé

Teatre Nacional de Catalunya
Sala Petita

11 de juliol de 2015




PENDENT DE REDACTAR

dissabte, 11 de juliol de 2015

Normandia

 

Normandia

amb el Francisco i la Maiaia

del 3 al 10 de juliol de 2015


Hem estat una setmana per terres franceses, concretament a la Normandia. Feia ja temps que volíem fer aquest viatge i ara ha estat el moment oportú. I ens ha semblat que podíem quedar-nos un parell de dies prop de Paris, on el Sena marca més les seves corbes i on els impressionistes van intentar
copsar els colors del riu i dels seus voltants amb aquella llum meravellosa de la zona. Volíem fer un parell de recorreguts per la vora del riu, de 4 o 5 km. cada un, però hem ensopegat amb els dies més calorosos de l'estiu i amb 38 graus de temperatura ens van dir que ni en broma de fer cap d'aquestes rutes. Vam haver d'acontentar-nos visitant els pobles i contemplant els paisatges i ja hem decidit que qualsevol dia, a la tardor o a la primavera, en tren des de París, ho farem tranquil·lament. Perquè ha de ser molt bonic. En els llocs on els pintors van inspirar-se per alguna pintura s'hi troba un marc amb la còpia de la pintura; i així pots veure què veia llavors el pintor i com ho veia i ho plasmava en la tela.
Però no vam pas perdre el temps! A Rueil-Malmaison vam dinar i vam començar a caminar fins a arribar a Chatou, vora el Sena, a la Maison Founaise. Allà  hi ha un parell de llocs indicats on van pintar els impressionistes. 





L'endemà a Bougival vam veure més Sena i més quadres de impressionistes, aquí ja quasi tot de Monet. 



A Médan vam veure, no visitar ja que està en obres, la casa on va viure Zola, ara Fundació. 


I una església amb un rellotge de sol força curiós. 


A Vétheuil, poblet petit i molt bonic hi va viure Monet i hi va morir la seva primera dona Camille. 




Té una església molt bonica però és sobretot els carrers els que ens van cridar més l'atenció. 



La Roche-Guyon és un petit poble dominat per un castell enorme i un Donjon , torre alta que domina un castell fortificat, dalt d'un turó. I als seus peus el Sena, una vegada més, en el lloc on forma un meandre d'una gran bellesa. 




A la tarda vam fer la parada obligada a la casa de Claude Monet a Giverny amb el seu meravellós jardí immortalitzat tantes vegades en tantes pintures 








i on podem contemplar i gaudir dels nenúfars. 








Finalment vam arribar a Vernon, molt bonic, amb Sena i església maca com sempre i vam començar a veure ja cases amb fustes travesseres. Cases que anirem trobant a tota la Normandia. 





I la història continua ja a la Normandia