dijous, 31 de gener de 2013

Adreça desconeguda


Adreça desconeguda



Teatre Villarroel

31 de gener de 2013

PENDENT D'ESCRIURE

dimarts, 29 de gener de 2013

Gat


Gat per la Jana i la Nina

29 de gener de 2013

Els reis de l'any passat, a casa les nenes, em van deixar el kit per fer un gat. Potser per la meva al·lèrgia a aquestes bestioles o perquè sempre tinc més d'una cosa començada, encara no l'havia fet. I les nenes me'l van reclamar. Ara ja està fet i ha quedat tan divertit que les altres nétes me n'han demanat un. Hauré de fer repes... 

diumenge, 27 de gener de 2013

Cobrellit Martina

Cobrellit Martina

27 de gener de 2013

Tot i que el volia tenir acabat pel dia 11 no vaig poder. Però ara ja el té i ha quedat molt maco. Tan ella com la Judit tenen el mateix cobrellit amb el darrere diferent. La Berta me l'ha demanat diferent i ja l'he començat.
És divertit però em falten hores...



divendres, 25 de gener de 2013

La frontera


La frontera 
de Franco Vegliani

Minúscula

Gener de 2013


L'any 1941 un oficial italià convalescent està de permís en una illa de la Dalmàcia  Allà fa amistat amb un home gran, el Simeone, que veient en ell una còpia del seu nebot mort en la Primera Guerra Mundial, se'l fa seu i li explica tota la història de l'Emidio, el jove que va viure en pròpia pell el canvi produït en ell mateix al perdre la il·lusió pels seus ideals. Emidio era italià de la Dalmàcia i durant la guerra es va adonar que tot i parlar sempre italià l'exèrcit no el veia un d'ells. Va tenir una història apassionada amb una dona molt especial i va morir com un heroi... o com un traïdor  Però el canvi tan gran que va fer en poc temps, el coneixement d'ell mateix i de la seva història i els motius que el van moure a fer el que va fer són reals i vius. I l'oficial italià que escolta la història es veu cada cop més a prop i més semblant a l'Emidio. 
Ben escrita i plaent de llegir, amb tot, no és potser la millor obra que he llegit d'aquesta editorial, que normalment edita "petites joies".
Diu Claudio Magris: És un relat ple de poesia, de malencolia i de profunditat moral: una experiència -més encara, dues experiències que es miren l'una a l'altra- d'identitat esquerdada i de descobriment de la dificultat de reconeixe's en una pàtria, en una vida precisa.

dimarts, 22 de gener de 2013

El insólito viaje de Harold Fry





El insólito viaje de Harold Fry
de Rachel Joyce

Narrativa Salamandra

Gener de 2013


Harold Fry s'acaba de jubilar. Viu en una casa amb jardí al sud d'Anglaterra, amb la seva dona Maureen, i la seva feina consisteix a parlar amb el veí, treballar una mica el jardí i arribar-se cada dia a la bústia per veure si hi ha correu. És un home introvertit i en el seu interior se sent culpable amb el seu fill David; sobretot perquè la seva dona li ho diu i li ho manifesta massa sovint. Però sempre li ha costat prendre decisions i viu la vida un dia rere l'altre. Fins que rep una carta de la Quennie, una antiga amiga amb qui havia treballat. L'escriu des del nord d'Anglaterra, des d'un hospital on està vivint els seus últims dies per greu malaltia. I només l'escriu per donar-li les gràcies per la companyia i el respecte de que va gaudir quan treballava amb ell. Ell vol contestar la carta i no sap què dir-li. Finalment escriu dues línies i diu a la Maureen que va a tirar la carta a la bústia. Però un cop allà pensa que la carta és curta i tot pensant va caminant fins a la propera bústia. I decideix dir-li que aguanti, que ell anirà a veure-la i hi anirà a peu. I mal calçat i sense cap preparatiu comença a caminar. 
Tot el llibre és el peregrinatge d'aquest home que creu que si ella l'espera podrà arribar a curar-se; i per altra banda el que realment és aquest viatge és una anar dins seu fins que es troba amb ell mateix, amb els seus sentiments vertaders, amb sentiments que estaven dormits feia anys i aconsegueix fer la pau amb ell mateix respecte a la culpa que l'havia perseguit tants anys. 
És bonic veure com al mateix temps que ell va caminant i canviant, coneixent gent i fins i tot movent masses, la seva dona, la Maureen, fa també un procés semblant, des de casa seva, esperant la trucada del marit, parlant amb ell poc estona i pensant molt, recordant, vivint moments dolços i durs... també ella fa el camí interior i el canvi que necessita per tornar a ser feliç. 
Tot i ser força inversemblant és un llibre interessant de llegir, agradable i que fa pensar. Tots ens hauríem d'aturar de tant en tant per entrar dins nostre i discernir el que ens preocupa del que és vertaderament important. 

diumenge, 20 de gener de 2013

Primera Comunió de la Berta





Primera Comunió de la Berta

20 de gener de 2013


La Berta ha rebut avui la Primera Comunió. La celebració ha estat a l'església del col·legi i m'ha fet venir molts records, records de la Comunió dels nostres fills, fa només trenta-i-tants anys... M'ha fet il·lusió retrobar la primera mestra del Guille, la Tere, con a catequista de la Berta, i en Raimon,  el jesuïta "incombustible" que tot i la seva edat i de l'accident que va patir sempre és present quan hi ha alguna cosa important del cole...
La Berta estava feliç i contenta, tranquil·la, amb la família i les amigues aprop. M'ha fet il·lusió posar-li la medalla que va portar la meva àvia el dia de la seva Primera Comunió; i després la meva mare, i jo mateixa. I ara la Berta i potser la portaran totes les nétes... És com ajuntar una mica éssers estimats, el passat i el futur, com si el temps no existís, s'hagués aturat, i ens retrobéssim tots...


Les comunions ja no són com abans, són més reals; els nens i les nenes vestits "normals" com un dia de festa, asseguts amb els pares i anant a l'altar per la consagració i comunió. 
És un dia important pels que vivim la fe, per la Berta, pels seus pares, per tots nosaltres. 
Quan estàvem ja esmorzant el Jordi ha llegit unes paraules a la Berta i ha acabat dient que ha estat ella qui ha triat qui havia d'anar a la seva festa i que d'aquesta manera ella ha triat la seva petita primera comunitat de vida cristiana, el seu petit cercle de vida de fe. I la Berta també ha llegit unes paraules, escrites per ella mateixa, donant les gràcies a tots. 



Ha estat un dia molt bonic, ple de records i mirant al futur. 
Nosaltres li hem regalat llibres. Hem fet una tria, amb l'ajuda de la Fe de l'Espolsada, i en una caixa i hem posat "El petit príncep" de Saint-Exupéry com a clàssic per a llegir ara, d'aquí a vint anys i quan sigui àvia!; L'Enemic, de Davide Cali i Serge Bloch, on es veu com a tots el bàndols hi ha el mateix tipus de persones; L'autobús de la Rosa de Fabrizio Silei i Maurizio A. C. Quarello, la història de la dona negra que no va voler aixecar-se del seient de l'autobús per deixar seure un home blanc; Anna Frank de Josephine Poole i Angela Barret, la seva vida, no el seu diari ja que la Berta no té encara edat per llegir-lo però sí per saber qui era aquesta nena i alguna cosa de la seva vida; i Miquel Martí i Pol de Pep Molist Ignasi Blanch, un mínim de biografia i petits poemes perquè comenci a aprendre a llegir poesia en veu alta i estimar-la. Ho comento perquè com a regal és una bona idea i sembla que li ha agradat força! 













També li he fet els pastissos de xocolata amb la B feta amb tècnica scrap. Ha quedat maca! 
Berta, que el camí que avui has començat t'ajudi a estimar i comprendre als altres i que siguis conscient que sempre, sempre, Jesús és amb tu per donar-te la mà i ajudar-te a fer camí i que tots nosaltres hi som també per acompanyar-te i ajudar-te sempre que vulguis  Un petó!


El director del col·legi ha dit unes paraules al final de la cerimònia religiosa. I m'ha fet gràcia quan ha comentat tres punts de l'església per a recordar el dia que, quan siguin grans, fins i tot vells com els avis(!) i entrin un dia a l'església, els recordin. Un d'aquests signes era el sagrat Cor que presideix l'altar. És molt gran, clàssic i amb el cor a la mà. I ha dit que se l'imaginessin amb una samarreta d'aquelles que venen a les Rambles i que posa "I love you". Això és el que us diu aquest Jesús amb el cor tan gran. M'ha agradat la manera de fer veure als nens i nenes una figura de Jesús anacrònica i difícil de fer-se mirar i estimar. Bé per aquesta manera de interpretar la iconografia d'una època passada!

dissabte, 19 de gener de 2013

B de Berta

B de Berta

19 de gener de 2013

He fet amb scrap una B pel pastís de la Berta de la Primera Comunió. I m'ha quedat divertida. No ho havia fet mai i potser em tocarà fer un curset de tres hores per aprendre alguna tècnica. La Jana, que era a casa malalta, n'ha quedat enamorada i amb ganes de fer coses. La part del darrere l'he feta amb l'ajuda de la Jana i la Nina. Podria fer el curset amb ella i alguna altra néta qui s'hi vulgui apuntar. Ja en parlarem!
Aquí teniu la meva obra d'art!



dissabte, 5 de gener de 2013

Dinar i posta de sol






Posta de sol sobre el mar

5 de gener de 2013

Tot esperant que els Reis Mags acabessin la seva feina, nosaltres hem anat amb la Maria Rosa a dinar a Castelldefels, al restaurant Mar Blanc, on hem pogut dinar a sobre mateix de la sorra. Ha fet un dia esplèndid, hem dinat al sol i hem pogut passejar per la platja fins a l'hora de posar-se el sol. 
Com tinc costum us explico un plat nou que hem provat. He demanat milfulles de Idiazàbal amb anxoves de Santoña. Boníssim i fàcil de fer a casa el dia que tens uns amics a sopar. Capes fines de formatge de Idiazàbal i de trossos d'anxoves. Per sobre ceba caramel·litzada amb pinyons i regat una mica amb vinagre de Mòdena. 



Durant el mes de gener hi ha uns dies que es pot veure com el sol es pon sobre el mar; veus com va desapareixent. més de pressa del que sembla, i si tens la sort que hi hagi algun nuvolet els colors són una meravella. Cada any intentem anar-hi i ens hem d'abrigar molt perquè en el moment que el sol desapareix fa un fred que pela! Aquest any, però, no en feia gens, i hem gaudit de la vista d'un mar de color blau preciós, i del sol magnífic que amb tota la seva potència ens enlluernava mentre se n'anava cap a d'altres indrets...



La Maria Rosa va estar contenta i nosaltres també. Un any més hem complert amb la nostra particular tradició de Reis.


Mentrestant, els nostres néts eren tots a la cavalcada per fer a mans la carta als Reis. Que no els manqui la il·lusió i que ens l'encomanin una mica en aquest any 2013 que pinten bastos...



divendres, 4 de gener de 2013

Pessebre de la Jana i la Nina






Pessebre de la Jana i la Nina

4 de gener de 2013

S'acabaven les festes i no havíem vist encara el pessebre de la Jana i la Nina. I ens han convidar a dinar i a veure el pessebre i, tractant-se d'aquestes nétes, a contemplar l'espectacle que havien muntat. Sempre s'inventen històries, es disfressen, canten, ballen, reciten, expliquen... Tenen una imaginació  desbordant. 


Hi havia dos pessebres  un de figures normal, amb tot de dibuixos i felicitacions guarnint la taula, i un altre fet de plastilina amb uns gossets que semblaven reals! Ens ho hem passat molt bé i fa il·lusió veure que les nenes tenen ganes qui hi vagis, t'ensenyen coses, t'expliquen... Que duri força anys!