dimarts, 22 de gener de 2013

El insólito viaje de Harold Fry





El insólito viaje de Harold Fry
de Rachel Joyce

Narrativa Salamandra

Gener de 2013


Harold Fry s'acaba de jubilar. Viu en una casa amb jardí al sud d'Anglaterra, amb la seva dona Maureen, i la seva feina consisteix a parlar amb el veí, treballar una mica el jardí i arribar-se cada dia a la bústia per veure si hi ha correu. És un home introvertit i en el seu interior se sent culpable amb el seu fill David; sobretot perquè la seva dona li ho diu i li ho manifesta massa sovint. Però sempre li ha costat prendre decisions i viu la vida un dia rere l'altre. Fins que rep una carta de la Quennie, una antiga amiga amb qui havia treballat. L'escriu des del nord d'Anglaterra, des d'un hospital on està vivint els seus últims dies per greu malaltia. I només l'escriu per donar-li les gràcies per la companyia i el respecte de que va gaudir quan treballava amb ell. Ell vol contestar la carta i no sap què dir-li. Finalment escriu dues línies i diu a la Maureen que va a tirar la carta a la bústia. Però un cop allà pensa que la carta és curta i tot pensant va caminant fins a la propera bústia. I decideix dir-li que aguanti, que ell anirà a veure-la i hi anirà a peu. I mal calçat i sense cap preparatiu comença a caminar. 
Tot el llibre és el peregrinatge d'aquest home que creu que si ella l'espera podrà arribar a curar-se; i per altra banda el que realment és aquest viatge és una anar dins seu fins que es troba amb ell mateix, amb els seus sentiments vertaders, amb sentiments que estaven dormits feia anys i aconsegueix fer la pau amb ell mateix respecte a la culpa que l'havia perseguit tants anys. 
És bonic veure com al mateix temps que ell va caminant i canviant, coneixent gent i fins i tot movent masses, la seva dona, la Maureen, fa també un procés semblant, des de casa seva, esperant la trucada del marit, parlant amb ell poc estona i pensant molt, recordant, vivint moments dolços i durs... també ella fa el camí interior i el canvi que necessita per tornar a ser feliç. 
Tot i ser força inversemblant és un llibre interessant de llegir, agradable i que fa pensar. Tots ens hauríem d'aturar de tant en tant per entrar dins nostre i discernir el que ens preocupa del que és vertaderament important.