dilluns, 29 de juny del 2015

Lejos de Ghana


Lejos de Ghana
de Taiye Selasi

narrativa salamandra

Juliol de 2015


Kweku Sai és un metge format als EEUU i mor un dia a Accra, amb cinquanta-set anys. Havia deixat la seva dona i els quatre fills a Amèrica i només havia vist un cop al seu fill gran, l'Olu. 
Quan la família rep aquesta notícia tot el seu món es remou. La dona, la Fola, que malgrat tot no ha deixat mai d'estimar-lo, el fill gran l'Olu amb la seva dona Ling, els bessons Taiwo i Kehinde i la petita, la Sadie, que ha viscut poc al pare. Tots s'han dispersat i tenen la seva vida i els seus problemes. Però el fet que hagin de reunir-se a Accra, retrobar-se, fa aflorar tot el que porten dins de fa molts anys i han anat amagant, guardant, deixant de costat. 
La descripció dels estat d'ànim de cadascú, les vivències, les emocions amagades, els retrets... tot surt de mica en mica per fer-los un bé, tot i que de moment el que els fa és molt mal, molt. 
Un a un van parlant tots els personatges, començant pel pare i acabant amb la Sadie. Descobreixes d'aquesta manera el perquè de moltes coses; coses que un no explica les explica l'altre. I entens el perquè. 
Està molt ben escrit, i traduït, m'ha agradat llegir-lo, he gaudit de cada personatge i penso que és un dels llibres que rellegiré. 


divendres, 26 de juny del 2015

No sé si vull un nòvio o un gos


No sé si vull un nòvio o un gos
de Glòria Marín


ànimallibres

Juliol 2015


Tinc el costum, sempre que puc, de llegir els llibres que compro als néts grans abans no els llegeixin ells. M'agrada veure quina mena de llibres els agrada i així intento entendre una mica més el seu pas a l'adolescència. 
Aquest llibre, que he llegit en un parell d'hores, és molt bo. Comprenc que els llibres que jo llegia a la seva edat, o una mica més gran, a ells no els agradin. Potser els llegiran més grans però ara el que busquen és la vida, la seva vida, la dels seus companys i amics. 
L'Alba és una nena de 13 anys que no es troba a gust a casa seva. Té dos germans bessons de 16 anys que es passen el dia barallant-se i cridant. I els pares els criden i s'enfaden. I ella no suporta els crits. I decideix tornar-se invisible pels de casa i no parlar. Sopa a taula però immediatament se'n va a la seva habitació. I escriu un diari. Va sovint a casa els avis que estan per ella, li expliquen coses i la valoren. I ella s'hi sent a gust. També amb les amigues, molt diferents entre elles però que fan pinya. 
Surten tots els temes que importen a aquesta edat: els nois, l'enamorament, el masclisme, la homosexualitat, malalties, mort... Un dia que ella es queixa a l'àvia de la família que li ha tocat ella li respon dient-li que no sigui tan egoista, que pensi també en els altres, que intenti fer més vida de família, que no pensi només en ella... L'Alba no s'ho pren gens bé fins que ho entén, intenta quedar-se a taula més estona, parlar amb els germans i els pares, i descobreix que tots se l'estimen i estan per ella. 
El resum és pobre perquè l'autora ho expressa tot molt bé i arriba a les nenes-noies que ho llegeixen. 
La Berta, la meva néta de 13 anys, se l'ha llegit en dos dies i m'ha enviat un whatsapp demanant-me, sisplau!, que vol més llibres com aquest. Crec que és així com es formen lectors... 

diumenge, 21 de juny del 2015

Aniversari!!!


Aniversari!!!

17 de juny de 2015


68 anys i quasi no m'ho crec! Penso en la meva mare, en les àvies, i eren molt grans quan tenien aquesta edat! I jo no m'hi veig però sóc conscient que els tinc, que hi són. 
Em sento bé i amb ganes de fer moltes coses tot i que reconec que sovint m'he d'aturar i deixar alguna cosa per l'endemà, cosa que no havia fet mai... I gaudeixo dels néts al límit però quan se'n van tots penso que estic molt tranquil·la sola amb en Jaume. Són aquests contrasts els que et donen vida, els que et fan gaudir de cada instant. Si no fos per les estones que necessito de silenci i tranquil·litat, d'estar sola amb en Jaume no gaudiria tant de totes les activitats que fem; si no fos pel repòs i la pau que sento quan ens quedem sols no gaudiria tant d'aquests néts meravellosos que els nostres fills i joves ens han donat. 
Essent dia feiner i finals de curs no hem celebrat res en família. Hem dinat en Jaume i jo a Freixa Tradició on ens tracten molt bé i hi estem molt a gust.
I el diumenge ens vam trobar amb una representació teatral dels nens, el final de la vida de Sherlock Holmes!, i amb un pastís per a mi amb un 68 molt gros! I vaig bufar les espelmes! 




Tenim una família meravellosa. Mai no ens en cansarem de donar gràcies! que per molts anys puguem anar celebrant festes familiars, dies bonics i moments dolços; tot això forma part de la motxilla que tots portem i esperem que els néts recordin també de grans alguns d'aquests moments tan plens de vida. Gràcies a tots!!! 

dimecres, 17 de juny del 2015

Concert de Abló Pkédé


Concert de Abló Pkédé
Ars Medica

17 de juny de 2015

Aquest any el concert va ser al Casal Loiola perquè els músics són molts i no tenien prou espai a la Sala Sagarra de Casp. Com sempre ens van fer passar una bona estona i agraïm de cor l'oferiment de cada any de la Coral Ars Medica. Els diners que es van recollir aniran a un projecte d'educació de nens a Cinkasse, Togo. Moltes gràcies a tots els qui van ser-hi i a tots els qui han fet donatius. I també als qui ens segueixen i llegeixen per saber què estem intentant fer per aquests nens que fan un gran esforç per poder estudiar.





Bellesguard


Bellesguard
amb jubilats d'IBM

17 de juny de 2015


pendent de redactar

divendres, 12 de juny del 2015

Fonts de Montjuïc


Fonts de Montjuïc
amb el Enginyers jubilats

11 de juny de 2015




Pendent de redactar

divendres, 5 de juny del 2015

Corpus Christi - L'ou com balla


Corpus Christi
L'ou com balla

5 de juny de 2015


Ahir, dia 4, va ser el dia de Corpus. Tres días hay en el año que relucen como el sol, Jueves Santo, Corpus Christi y el día de la Ascensión. Això és deia quan era petita. Ara, tot i que pot lluir el sol com mai, ja no són dies festius; la gent treballa i molts joves ja no saben ni què és ni molt menys què significa el dia de Corpus. En una botiga prop de casa vaig comentar que havia anat a  veure l'ou com balla. La noia de la botiga, jove, amb carrera, catalana i d'un nivell cultural molt correcte no en tenia ni idea. I què és això? Quina pena que es perdi el coneixement de la nostra història i els nostres costums. No cal ser creient per saber què es celebra aquest dia i conèixer la tradició de l'ou com balla. Que si en perspectiva cristiana l'ou simbolitza la Sagrada Forma i la font ornada de flors el calze amb la sang de Crist, motiu de la festa de Corpus, l'Eucaristia, en versió pagana és l'esclat de la primavera amb aigua, flors i l'ou, símbol de la vida. Aquesta tradició ens ve de Itàlia on un monjo ho va veure en un petit poblet i va portar la idea a Barcelona a començaments del segle XV. 
Actualment, durant la setmana de Corpus, pots fer un bell recorregut per diferents espais del barri antic i contemplar les fonts curulles de flors i amb l'ou ballant sobre el brollador. 
Aquest any feia molta calor, molta! I vam visitar només quatre indrets: la Casa de l'Ardiaca, 


la Catedral, 


l'arxiu de la Corona d'Aragó i 


el Museu Marès. 


Sempre ens agrada fer un petit tomb però aquesta any ha estat molt curt. Ple de turistes i de gent del país, en un ambient festiu i agradable. Només a la catedral ens vam trobar que no deixaven entrar a una noia amb pantaló curt, no excessivament curt, i a una altre que anava amb tirants. Em va recordar un viatge a Malta amb la nostra néta que tenia 11 anys i que la van fer embolicar amb dos vels, un per les cames i un altre pels braços, per entrar a la catedral. I a la seva mare i la seva tia, amb tirants, no els van dir res! 
Un any més, una tradició més, i a esperar l'any que ve per poder fer el tomb més complet! 

Incerta glòria


Incerta glòria
de Joan Sales


Teatre Nacional de Catalunya
Sala Petita

4 de juny de 2015



Adaptació i direcció: Àlex Rigola
Actors: Nao Albert, Andreu Benito, Marcel Borràs, Aina Calpe,




Deu fer uns 30 anys que vaig que vaig llegir "Incerta glòria". M'ho va recomanar un oncle, el tio Francesc, a qui agradava molt llegir i em va dir: no te'l perdis, llegeix-lo! I li estic agraïda perquè ara, tants anys després, encara guardo el record de com em va agradar aquest llibre. I, naturalment, he volgut veure-la en teatre. 
La història és senzilla. Guerra civil espanyola. Un noi jove, el Lluís, se'n va al front d'Aragó. Deixa la seva dona, la Trini, amb un nen petit. Pensa trobar allà al amic dels dos, el Juli Soleràs. Els tres van estudiar junts i són bons amics. Però quan arriba al front en Juli ja no hi és. Allà el Lluís s'enamora de la Carlana, dona enigmàtica i que amb el seu encant s'aprofita dels ingenus pels seus interessos particulars. 
El tema en ell mateix no és el més important. El que és bell de debò, el que t'impressiona, el que et fa seguir sense cansar-te les tres hores i mitja que dura l'obra és el text. Els monòlegs, o diàlegs d'en Lluís amb en Juli, el Juli parlant sol, pensant en veu alta, les cartes de la Trini, l'ambient de guerra, vist des de lluny i, també, el monòleg del pare de la Trini, anarquista decebut, quan veu tot el que fan els seus amics i companys: això no és anarquisme, l'anarquisme és pau... I en Cruells, seminarista que intenta arreglar coses difícils d'arreglar per un tercer...  I ´ses curiosa la figura que dón vida a la gent del poble representada per una noia contorsionista, amb veu aragonesa, que es mou per l'escenari parlant i bellugant-se, lliscant,  com una serp. 
La Trini, Mar Ulldemolins, fa molt bé el seu paper, el pare, Andreu Benito, m'ha agradat molt, i la gran sorpresa perquè no el conec, o no el reconec és en Juli, Pau Roca: perfecte en el seu paper. 
Un altre llibre per rellegir aquest estiu...

Diu Àlex Rigola: Adaptar Incerta glòria de Joan Sales és reconèixer que la nostra aproximació amb prou feines aconseguirà acariciar l'immens calidoscopi entorn de l'ésser humà que és la novel·la. Perquè, malgrat ser una novel·la que narra part de la Guerra Civil Espanyola, aquest fet servirà sobretot com a catalitzador perquè uns personatges molt joves comencin prematurament a fer-se preguntes sobre el sentit de la vida. I és aquí on crec que rau la grandesa de l'obra: en les reflexions que es fan i en la profunditat de la totalitat dels seus personatges principals moguts per aquesta presència angoixada, inquietant i incontrolable que és en Juli Soleràs. 

dimecres, 3 de juny del 2015

Tortosa i Miravet


Tortosa i Miravet
amb Enginyers Jubilats

2 de juny de 2015


PENDENT DE REDACTAR