Intrigues i poder al Vaticà
de Vicenç Lozano
Pòrtic
Abril 2021
Vam tenir a les Aules d'Enginyers una xerrada de Vicenç Lozano. Ens va explicar tantes coses i tan interessants que l'endemà ja em comprava el llibre.
El llibre és molt fort. Pot fer mal a molta gent. S'ha de tenir molt clar el que és l'Església institució, sobretot al Vaticà, amb tota la seva parafernàlia, amb birrets i sabates vermelles i vivint els bisbes com el títol que ostenten, "Prínceps de l'Església", i l'església del carrer, la de cada dia, amb gent de tota mena que intenta viure d'acord amb les seves creences i la seva ètica. Jo me'n vaig ràpidament al costat d'un Pere Casaldàliga, un Pare Manel o una Vicki Molins...
Malgrat tot és tan gran la porqueria que ens trobem dins el Vaticà que t'agafen ganes de sortir fora i formar petits grups de gent amb ganes de treballar i amb esperit de transcendència.
Lozano explica coses que costa de creure. Coses que ja intuíem però que ell ens revela de manera clara i documentada. Prostíbul dins el Vaticà, pederàstia a dojo, nens i nenes jovenets cridats pels bisbes, monges que han d'acceptar fer favors als bisbes... o a la mare superiora... I quan hi ha algun problema tot queda tapat, guardat i ben amagat i cobert.
Alguns bisbes viuen en palauets que s'han fet arreglar, pagant el Vaticà, i amb pintures que es guarden en un soterrani del Vaticà perquè ja no saben on penjar els quadres. Pots sopar un dia amb un d'aquests bisbes contemplant un Caravaggio tranquil·lament. I en aquests palauets s'hi fan celebracions que comencen al vespre i acaben l'endemà al matí amb alcohol, drogues i prostitutes.
La Banca vaticana ja se n'ha parlat prou amb el Vatileaks. Diners que venen de la màfia o de venda d'armes... Amb els diners que havien d'anar a un hospital de nens es van fer les obres d'un apartament d'un dels bisbes.
La Biblioteca, impressionant, amb un apartat que no es pot tocar i que en un hi ha tots els casos que no s'han volgut airejar ni solucionar, com la mort del Joan Pau I i els documents de Pius XII sobre l'Holocaust.
I podríem anar afegint coses i coses... Una que m'ha impressionat és que el Papa està ficat en tots els afers polítics. Fan i desfan al seu gust. Sembla que la gent vota el que vols, o que es decideixen per un estil de vida, però tot ha estat preparat i pensat de cara a les conveniències de quatre dictadors o polítics sense escrúpols, amb la connivència del sant Pare. Com el pacte anticomunista del papa Wojtyla amb el president d'EEUU i amb Lech Walesa.
La segona part del llibre ja ens parla del papa Francesc, de com va anar el conclave, de com els bisbes es reunien i decidien a qui s'havia de votar perquè sortís un papa titella que no toqués res perquè ells poguessin seguir remenant les cireres. Amb Bergoglio, malgrat els pactes de la ultradreta, no els va sortir bé. Diuen que ara quasi cap bisbe el votaria. Perquè tot i la dificultat que té per poder prendre decisions s'ho fa venir bé per fer el que creu que és necessari, o ell directament o encomanant-ho a altres persones. Ha cridat al seu costat al bisbe de Filipines, Tagle, possible nou Papa, que pensa com ell i treballen junts. Ells, per tirar l'església cap a un camí més senzill i correcte i els de la cúria preparant ja com poden fer-ho per aconseguir un altre papa que els vagi bé. Ho té difícil, el papa Francesc, però sap molt bé el que vol i com fer-ho.
Llegiu el llibre. Dins de l'Església hi ha gent molt vàlida, gent que de debò es dedica als altres, que fan el bé des del seu lloc. Però n'hi ha molts, molts! que viuen de renda sense escrúpols i havent oblidat ja qui era Jesús de Natzaret i la doctrina que diuen que segueixen.
Deixo aquí un parell de textos que trobo interessants.
Steve Bannon, assessor principal de Donald Trump, ha aconseguit, malgrat els esforços del Papa Francesc, poder administrar un monestir durant 19 anys. Monestir benedictí del segle XIII on s'hi instal·larà l'organització The Movement per construir un gran centre anomenat Institut Dignitatis Humane (DHI), on experts de diferents àmbits impartiran, en nom de l'Acadèmia de l'Occident Judeocristià, seminaris i tallers destinats a aconseguir crear nous i atractius líders populistes ultranacionalistes i d'extrema dreta, i a dissenyar les estratègies que calgui per assaltar el poder a diferents estats europeus i destruir la Unió Europea. Bannon, que és un dels principals exponents de l'anomenada alt-right o dreta alternativa defensa una Europa blanca i cristiana que s'alliberi de l'islam, emprendre una croada contra la homosexualitat i la immigració, i també tota mena d'hostilitats per a aconseguir bloquejar el multilateralisme i les polítiques mediambientals que lluiten contra l'emergència climàtica.
Una frase que diria el Papa Francesc al començament del seu pontificat resumeix molt bé els diversos aspectes de com exerceix el lideratge. "No és necessari creure en Déu per ser una bona persona. En certa manera la idea tradicional de Déu no està actualitzada. Una persona pot ser espiritual però no religiosa. No és necessari anar a l'església i donar diners. Per a molts, la natura pot ser una església. Algunes de les millors persones a la història no creien en Déu, mentre que molts dels pitjors actes s'han fet en el seu nom". El camí jesuític que explora Bergoglio com a cap de l'Església catòlica està ple d'esculls, de problemes, la majoria heretats d'un passat i una història convulsos. Reconeix les seves limitacions, la seva edat avançada, la solitud davant dels murs infranquejables, però no afluixa, no decau, com li demana sempre que faci el seu bon amic argentí Abraham Skorka. Se sent capaç, si més no, de plantar llavors a l'espera que algun dia germinin, encara que ell probablement no les podrà veure fructificar.
