divendres, 24 de juliol de 2020

El verano en que mi madre tuvo los ojos verdes


El verano en que mi madre tuvo los ojos verdes
de Tatiana Tîbuleac

Impedimenta

Juliol 2020


Llibre fort que comences i dubtes si seguir llegint o deixar-lo per una altra època. Per sort vaig seguir llegint... 
L'Alesky és gran i un famós pintor. es troba en un moment de bloqueig total i no aconsegueix pintar res. El psiquiatre li aconsella que escrigui els records que té de l'últim estiu amb la seva mare. I ho fa. Però fa molt mal.... 
L'Aleksy és un noi de 14 anys amb problemes psicològics. El pare fa temps que s'ha desentès d'ell i la mare, des que va morir la Mika, la seva germana, que ni el vol veure. El cuida l'àvia... Ara està intern en una escola per nois amb problemes. S'acaba el curs i la mare el va a recollir i li diu que aquest estiu el passaran junts. D'Anglaterra aniran a la costa francesa, a un petit poblet, i estaran els dos sols. 
Allà veurem com conviuen els dos, l'un amb ganes de pegar la mare, de fer-li patir tot el que ell va patir, la mare volen deixar un record al seu fill que no sigui el d'abandó.  
"Me costaba bromear con alguien con quien apenas había hablado en los últimos ocho años. Alguien que me había apartado de un puntapié como a un perro cuando yo estaba dispuesto a ser un perro sólo por sus caricias"
És bonic, i està molt ben escrit i descrit, el canvi que fan l'un i l'altre durant aquests tres mesos. El noi va descobrint una mica la mare que hagués pogut tenir, i aprèn a cuidar-la quan ho necessita. La mare s'ha adonat de l'abandó del fill i intenta que ell la vegi com a mare i n'hi quedi un bon record.
L'ésser humà necessita carinyo, comprensió, companyia... i sembla mentida després de tot el que passen mare i fill, en el moment en què noten una mica d'escalf, d'amor, s'hi bolquen de cor! 
Ho explico molt senzill però no ho és gens. El noi és difícil, és violent, i malgrat tot això acabes estimant-lo. La mare ha estat un desastre però la veus canviada, amb voluntat i acceptació, demanant perdó  per l'omissió d'exercir de mare. I veus que a poc a poc es van comprenent els dos, accepten els mutus defectes i la vida passada i s'ho passen bé junts. 
No sé, no m'he explicat bé, crec. Llegiu-l'ho i entendreu el que vull dir...