El niño con el pijama de rayas

El niño con el pijama de rayas
de John Boyne

Febrer 2008

Sempre defujo els llibres que parlen de l'època de Hitler, camps d'extermini i matança d'innocents. Però aquest llibre me l'havia recomenat tanta gent que vaig acabar llegint-lo.

Per principi ja sé què va passar en aquells anys i m'horroritza recrear-m´hi llegint descripcions que no per sabudes deixen de fer mal, molt mal.

Aquest nen protagonista ha d'anar a Auschwitz perquè el seu pare està allà designat. Des de la seva finestra veu les alambrades i tot de gent "amb pijames a ratlles". Seguint a peu l'alambrada jugant a exploradors coneix un altre nen, amb pijama a ratlles, i a través del filferro van parlant i fent-se amics. I fins aquí puc explicar.

Potser el que sobta d'aquest llibre són dues coses: primer que, tot i que "veus" l'horror d'aquesta situació, pots llegir el llibre sense sentir-te masoquista. I en segon lloc t'extranya trobar un nen de 9 anys tan, tan innocent que no entèn que la gent que hi ha a l'altre banda de l'alambrada són presoners, són moribunds, i que el seu pare és un dels que els fa matar.

És un llibre adient per gent gran, però també per adolescents, ja que el llenguatge que es fa servir i la manera d'esplicar-ho no fereix però consciencia.

El cercle de guix caucasià

El cercle de guix caucasià
de Bertolt Brecht

Teatre Nacional de Catalunya
Sala Gran
20 de març de 2008



Traducció: Feliu Formosa
Direcció: Oriol Broggi
Música original: Paul Dessau

Repartiment: Marta Marco, Anna Lizaran, Víctor Estévez (cantaire), Òscar Muñoz Xavier Serrano, Pilar la, Jordi Banacolocha, Pere Ventura, Albert Ribalta, Jacob Torres, Marissa Josa, Màrcia Cisteró, Babu Cham, Josep Ma. Domènech, Tomeu Amer, Martí Atance, Conrad Cortina.

Músics (Cabo San Roque): Roger Aixut, Ramon Garriga, Alberto Mezquíriz, Josep Seguí, Laia Torrents.

Si esperàvem trobar una obra difícil d'entendre i enrevessada ens vam ben equivocar. Aquesta obra de Bertolt Brecht no té sorpreses, es veu a venir des del inici com acabarà, però això no li treu gens de mèrit sinó al contrari: fer una obra en aparença senzilla i fer-la reeixir com fa ell és un plaer per la vista i l'oïda i et proporciona una estona molt agradable.
L'origen de l'obra és una llegenda xinesa i acaba amb un plagi del judici de Salomó, de la Bíblia.
El governador del Caucas és assassinat en una revolta i la seva dona fuig, carregada amb tots els seus vestits i joies però té un petit oblit: es deixa el seu fillet acabat de néixer. La Grusche, la criada, se'l troba i tot i no voler-se'l endur pels problemes que li pot ocasionar no pot suportar la idea de deixar-lo i se l'emporta. El cuida i viu per a ell uns quants anys, renunciant a la seva vida i a la seva felicitat. Al cap dels anys la mare busca el nen per a recuperar-lo. El motiu és molt clar: no pot heretar del marit perquè tot és per al nen. I aquí és on apareix una jutge molt peculiar que resol el problema a l'estil Salomó: dibuixa un cercle de guix i les dues dones han d'estirar el nen fins que una d'elles se l'emporti. Naturalment la Grusche es veu incapaç de fer mal al nen i finalment la jutge li atorga el fill.
Cal remarcar l’excel·lent feina de la Marta Marco. Tota ella és sentiment i gràcia; treballa molt bé, crec que és una de les actrius actuals amb més futur en el teatre -i a la TV...-. La jutge, l'Anna Lizaran, esplèndida com sempre, és un goig i un privilegi veure-la treballar.

Prínceps etruscos

Prínceps Etruscos

Entre Orient i Occident

14 de març del 2008

Caixa Forum

PENDENT DE REDACTAR

Stabat Mater

Stabat Mater de G.B. Pergolesi

Parròquia de Santa Agnès

11 de març de 2008

Orquestra Ars Mèdica

Direcció: Hermann Bieg

Soprano: Zoya Marasova

Contralt: Conxa Fernández

Vam tenir la sort de poder escoltar el Stabat Mater en un temps propici -inici de la Setmana Santa- molt ben interpretada pel grup de música al qual pertany en Josep Barberà.

Gràcies, Josep, per avisar-nos i esperem tornar a escoltar-vos aviat!

El retorn del fill pròdig

El retorn del fill pròdig

Història d'una tornada a casa

Meditació davant una pintura de Rembrand

de Henri J. Nouwen

Fa ja temps vaig llegir aquest llibre. Em va agradar molt.

Tots coneixem la paràbola del fill pròdig. Però sempre hem escoltat o llegit només una versió. En aquest llibre t'expliquen la versió del pare, del fill que no va marxar, i la del fill pròdig. Tres versions per la mateixa història. Segur que us hi identificareu, i no només amb una d'elles.

També us hi adjunto l'explicació de les mans del fill pròdig. És molt bona. Les mans són les del pare. Si us hi fixeu són diferents les dues. Ja estic esperant aquest mes de juny que, si tot va bé, ens en anem a Rússia i podré veure aquesta pintura de Rembrand a l'Hermitage.

Bartomeu Sarrà i Rosàs

4 de març de 2008

Fa uns dies vam anar a sopar a casa uns amics, la Rosa i el Roberto, una parella que per qüestions de feina han estat vivint uns anys a l'Àfrica, a Benin. Tenien a sopar dos matrimonis de Madrid que pertanyen a Misiones Africanas. Ells no els coneixien, però com sí coneixen les Misiones els van demanar que els atenguessin.
Ens volien demanar ajuda, més aviat logística, perquè volien celebrar a Barcelona que un capellà català va iniciar aquí la seva feina amb Misiones. Volen fer un concert el mes de maig i una Missa a la casa pairal d'aquest capellà. Quan van dir el seu nom jo vaig comentar que encara seríem família. Es diu Bartomeu Sarrà. I després van afegir Rosàs. Arribant a casa vaig poder confirmar que aquest capellà era el germà de la nostra besàvia, l'oncle de l'àvia Montserrat.
Em va fer molta il.lusió. Entre altres coses aquest capellà va rescatar nens exclaus de Benin i els va portar a Cartagena on va fundar una Casa per a ells.
La casa pairal és a Sant Quirze de Safaja. De fa dos anys és propietat d'uns holandesos però sembla que estan receptius a que es celebri allà una missa. Per poc que pugui no me la perdré. És la casa pairal dels Sarrà, de la nostra àvia!
Avui he rebut la seva biografia. La publico perquè la trobo interessant i espero que us agradi llegir-la. Fins i tot hi ha l'acte de naixement, en català, amb noms dels pares i avis, etc.
Una cosa més de la família. Un capellà que s'assembla més als Casaldàliga i Romero i Sobrino que no pas als Rouco i Carles.
Espero que us agradi!