dimecres, 31 d’agost del 2022

Laura a la ciutat dels sants



Laura a la ciutat dels sants 
de Miquel Llor

Club de lectura SER

ara.cat


Agost 2022 



L'havia llegida fa molts anys i també he vist l'obra de teatre. Tot fa molts anys! Com sempre amb obres d'aquesta època em costa que m'agradin tant com quan els vaig llegir. És un bon llibre, ben escrit, però se't fa una mica llarg en alguns moments.
La Laura és una noia de la època,  emmarcada dins el costum, el deure, de trobar un bon marit i dedicar-s'hi plenament. A més ella és orfe i viu amb una tia i una cosina. Un dia s'enamora d'un noi de Coamarquinal, de Vic, la ciutat de la boira. És l'hereu de can Muntanyola i en pocs dies s'enamoren i es casen en tres mesos. Arribant a Comarquinal després del viatge de noces la Laura comença a veure on s'ha ficat. Ciutat petita, on tothom sap tot de tothom i on  les xafarderies corren com enlloc, tant si són certes com si no. Es troba amb la mestressa de Can Muntanyola, la germana soltera de l'hereu, del Tomàs, a qui no fa ni mica de gràcia veure una noia de Barcelona, ben vestida, pintada, arreglada, elegant... La Laura, però no li vol prendre pas les funcions de mestressa i fa la seva vida. A poc a poc comença a veure el Tomàs d'una altra manera. Ja no té amb ella els detalls que li tenia, la tracta com una dona de Comarquinal, dona de casa, que pot lluir quan vol però que no la té en compte per res. I la gent critica molt la Laura... Viuen enmig d'una societat benestant i beata que es mou només per interessos econòmics i que amaga les baixes passions rere les màscares de la hipocresia.
La Laura pensa que al Tomàs el podrà modelar, fer-lo "seu", llegir amb ell, passejar, fer vida de parella... però es troba amb un home rude, que només vol ser l'enveja dels altres per la bellesa de la seva dona, i que segueix la seva vida com quan era solter. I amb la Teresa, la cunyada, no s'hi pot avenir de cap manera. L'enveja de la Teresa i la mala idea que porta a sobre fa impossible l'intent d'amistat de la Laura. 
Un dia apareix el Pere de cal Notari, jove, advocat, que fa trontollar la vida de la Laura, i també la de la Teresa. A poc a poc la Laura se sent fora completament de Comarquinal i de la seva gent i pren una dura decisió que li pugui tornar la pau interior que tant necessita.
Els personatges són molt reals, la vida era així, i està molt ben narrat, tant les circumstàncies com els personatges. Ho veus tot una mica lluny en el temps i penso que aquest curs una néta meva haurà de llegir aquest llibre i li costarà... 

divendres, 26 d’agost del 2022

El silenci dels arbres

 


El silenci dels arbres
d'Eduard Márquez


l'altra editorial


Agost 2022


És un llibre bonic i diferent. L'Andreas Hymer violinista, arriba a una ciutat assetjada per la guerra per donar un concert. És la seva ciutat, casa seva. Fa temps ja que la va deixar... Allà ell havia tocat altres vegades acompanyat al piano amb l'Amela Jensen. Ara només troba destrosses per tot arreu. S'allotja en un hotel, en habitacions interiors, per evitar algun atac , alguna bomba  perduda... 
El director del Conservatori el rep amb silenci i amb una forta abraçada. Li agraeix que vulgui tocar allà. És la meva ciutat, li respon Andreas. I demana per l'Amela perquè l'acompanyi al piano. Sap llavors que l'Amela no vol tocar, no el vol acompanyar. Havien estat molt units i es van separar amb pena i promeses. Ell vol saber-ne els motius i aconsegueix l'adreça. Una història més dins la guerra... 
El Conservatori ha estat destruït i haurà de tocar a la Biblioteca. Allà hi va cada dia el luthier Ernest Bolsi que, desfiant les bombes, fa de guia de la Biblioteca buida, explicant les coses que hi havia i les històries que recorda. I cada dia un grup de gent hi va per escampar una mica les preocupacions i la por. 
La mare de L'Andrea era violinista, tocava molt bé, i li agradava veure que el seu fill tocava també el violí. Però va poder més la seva carrera que la família i se'n va anar a trobar-se ella mateixa amb la natura i la música, deixant l'Andreas petit. Ella buscava un lloc específic on podia fondre's la música i la natura, una cova perduda, un desert, una platja solitària, un país exòtic... 
Un dia escoltant tocar el seu fill, taral·lejava una música marcant el compàs amb la mà. 
-Vés amb compte. Perds el tempo.
-No em surt. Per molt que ho intenti no em surt. 
La mare somriu...
-Deixa't dur per la música. No li posis traves. Si l'escoltes amb tot el cos et sortirà. 
...obre la finestra i assenyala la filera de pollancres que tanca el jardí de la casa.
-I no amaguis el so. Que la música arribi on acaba el silenci dels arbres. 
Aquesta reflexió la recordarà el dia del concert. 
Passejant per la ciutat buida i devastada l'Andreas fa cap al Museu i hi entra amb un grup de persones que cada dia hi van per escoltar les explicacions i vivències de l'Ernest Bolsi. Aquest reconeix de seguida l'Andreas, no diu res però finalment li demana que vagi al seu taller que té una cosa per ell. Quan finalment hi va es troba amb un violí meravellós que l'Ernest havia fet per la seva mare i que no va poder estrenar. És per tu, li diu, la teva mare així ho volia.
El dia del concert l'Andreas estrenarà el violí de la seva mare... És un èxit rotund.
Quan ja marxa, dient que tornarà, li donen un plec de cartes perquè hi posi segell i les enviï. Des de la ciutat no en surt ni una.
Tot el llibre va combinant la història de l'Andreas i dels personatges que el volten amb cartes que la gent que encara viu a la ciutat envia a pares, parelles, fills, amics... cartes que no saben quin dia sortiran ni quan arribaran, o no, al seu destí. 
És un llibre dolç de llegir, poètic, agradable tot i el malson que viuen, de la guerra... Les explicacions del luthier, les reflexions de la mare, tot el que l'Andreas veu i viu, l'Amela Jensen... 
Jo l'he llegit dues vegades. El vaig llegir a l'estiu, voltada de néts i soroll i em vaig perdre la profunditat del llibre. En adonar-me'n el vaig tornar a llegir i me n'ha quedat un bell record. 
Ben escrit, sense paraules sobreres, et retrata un món i uns personatges que no oblidaràs... 

diumenge, 7 d’agost del 2022

La comtessa russa



La comtessa russa
de Joaquim Brustenga Etxauri


Íbera ediciones


Agost 2022

Nou llibre del meu germà Joaquim! El tema és interessant, enganxa de seguida, és amè i està ben documentat i ben escrit. El comences i ja no el deixes... 
Estem en plena revolució bolxevic. La comtessa Maruska Semenova és espectadora del linxament del seu marit davant mateix del palauet on viuen. El xofer, Igor, i dues donzelles l'apressen a fer la maleta i fugir a Europa. S'endú poc equipatge però no s'oblida d'agafar unes quantes teles de la seva pinacoteca, ben enrotllades, per poder començar una nova vida fora de Petrograd. L'exili que tria és París i allà coneix un restaurador d'art català, Heribert Galvany, que l'ajuda i aviat seran socis i amants. L'Igor es presenta a París i la comtessa el torna a agafar com a xofer però no dormint a casa. 
La comtessa té molta ambició i aviat, juntament amb el restaurador, veuen oportunitats per falsificar quadres i vendre'ls a París. Entremig hi trobem al marxant d'art que li ha proposat un coronel, parent de la comtessa. I també ens trobem amb la pressió que imposa l'ambaixada de la Unió Soviètica que vol recuperar la pinacoteca de la comtessa ja que la va treure de Rússia sense permís. 
Tots els ingredients per ordir una trama que et porta per camins que no esperes i amb un final made in Joaquim com ens té acostumats. 
Llibre refrescant per llegir ara a l'estiu, o entremig de dos llibres d'aquells gruixudets i que et fan pensar... Aquest et deixa distret sense fer-te perdre el interès ni un sol moment!