Nadal 2022
Nadal 2022
dilluns, 26 de desembre del 2022
dilluns, 28 de novembre del 2022
Avet
Avet tallat
28 de novembre de 2022
Després d'haver intentat per tots els mitjans salvar l'avet l'hem hagut de tallar. Una malaltia que ha afectat les coníferes ens l'ha deixat ben sec.
Aquest avet el vam plantar fa uns 45 anys. Era l'arbre de Nadal que havíem comprat per tenir a Barcelona per Nadal. Com que encara era viu després de Reis el vam portar a Santa Eulàlia i el vam plantar. I va anar creixent, creixent... ja no arribàvem a posar-hi els guarniments de Nadal i finalment va esdevenir una mica el símbol de la casa: un avet alt i preciós! Però tot passa i una vegada tallat hem vist que per dins era com una esponja. La malaltia ha acabat amb aquesta icona tan bonica i estimada.
Els fills, però, ens en han regalat un altre per Reis i el plantarem en pocs dies. Ja posaré foto.
Vells i bell records però que, almenys aquest, tindrà continuïtat. Gràcies nois!
Nou avet, noves il·lusions i queda el bell record!
dijous, 3 de novembre del 2022
Cara de pan
Cara de pan
de Sara Mesa
de Sara Mesa
Anagrama
Club Lectura Enginyers
Novembre 2022
Quin problema parlar d'aquest llibre! No sé si m'ha agradat o no... Al començament l'hagués deixat però al ser del club de lectura vaig anar seguint... La Casi, quasi 14 anys, i el Viejo, d'edat indefinida. La Casi està patint l'entrada a l'adolescència. A l'escola unes nenes li diuen que té Cara de pa, i decideix no tornar a l'escola. I la novel·la dura els tres mesos que no va a l'escola. Que surt de casa cada matí, amb la motxilla, però en comptes d'anar a l'escola se'n va al parc, seu al peu d'un arbre, una mica amagat de la vista de la gent, recolzada en el tronc, i passa les hores... fins que torna a casa. I així un dia i un altre. És una nena tímida i pel que sembla sense ningú de confiança per parlar una estona. Ni una amiga, ni la mare o el pare. Un dia se li acosta el Viejo, un home ben vestit, amb roba molt usada, i parlen. L'home hi torna cada dia, s'asseu amb ella i li parla d'ocells, la seva passió. No li qüestiona que no sigui a l'escola, ni res. Senzillament està amb ella, se l'escolta i li parla. Aquest home té antecedents metges no gaire favorables, no se'l veu segur d'ell mateix, però en el fons s'entén bé amb la nena i ella troba la companyia que li faltava. No va amb males intencions, ni hi pensa, i la Casi ho veu i a poc a poc li agafa confiança. Després passa el que passa. El diari que la Casi escriu, que omple de fantasies i que anirà en contra del Viejo quan es descobreixi tot... Els pares se n'assabenten, als tres mesos!, i la Casi torna a l'escola. Ja no hi és la nena que li deia Cara de pa, i tot torna al seu lloc. I un dia ella troba a faltar al Viejo, el busca, el troba i parlen una bona estona. Però la Casi ha madurat, s'està fent gran, i veu les mancances de l'home. I tot i saber-li greu tot el que li ha passat per culpa seva, ni ell li retré res en absolut, ni ella hi vol aprofundir. Ell només vol seguir parlant d'ocells...
Los ve caminar hacia la puerta, ya sin mirarla a ella, sin despedirse siquiera, sin agradecer el tiempo de gracia que les ha concedido, saliendo a la calle absortos en ellos mismos, pareja inadmisible, sin sentido, deteniédose un poco más allà fuera, sobre la acera estrecha y sucia, mirándose sin hablar, sin tocarse, y luego el giro, cada uno hacia una dirección, el viejo hacia la derecha, cabizbajo, asimétrico, su caminar de loco, hacia el pasado; la niña hacia la izquierda, cabizbaja, asimétrica, su caminar de loca, hacia el futuro.
Fins i tot en aquest final et posen la nena i el vell en les mateixes condicions, sols, diferents dels altres, tímids... però ella té la vida per davant. I ell la té al darrere...
I el que em costa de comprendre és com poden uns pares, amb filla única ja que el germà era ja fora de casa, no adonar-se que la nena no anava a classe? No parlaven amb ella a l'hora de sopar? No li preguntaven coses? No veien que no feia deures? Que no tenia amigues? Que no demanava per sortir, ni per fer esport, ni per fer res? Es pot viure junts i està tan separats, tan distants, tan lluny els uns dels altres? I la Casi va trobar en el Viejo la persona a qui explicar coses, plorar recolzada a la seva espatlla, quasi protegir-lo perquè el veu com un nen, com un infant perdut.
Potser sí que m'ha agradat. Tot escrivint ara me n'adono que es podria parlar una bona estona d'aquest llibre i treure'n més idees i més clares potser que les meves.
Espero poder anar al club de lectura...
dilluns, 31 d’octubre del 2022
El llibre blau de Nemo
El llibre blau de Nemo
De Manon Steffan Ros
Club de lectura SER
Edicions del Periscopi
Octubre 2022
La Rowenna i el Siôn, mare soltera i fill de 6 anys. Viuen en un lloc inhòspit d'un poblet al nord de Gal·les, a Nebo. Ella treballa en una perruqueria. Un dia senten un soroll molt fort i signes atmosfèrics que els fan intuir que una cosa important ha passat. Tothom cap a casa, tot tancat. Han patit una catàstrofe nuclear. El fet de viure als afores del poble els salva la vida. Quan tornen a Nebo, es troben que no hi ha ningú. O morts pel núvol tòxic o han fugit a les grans ciutats.
La Rowenna li dóna al seu fill una llibreta perquè escrigui el seu dia a dia i ella també hi escriu. Però ella parla més d'abans del Final. Busquen llibres de la biblioteca sobretot en gal·lès, per aprendre a cultivar les plantes, per saber què fer en cada situació en què es trobin. I en Siôn llegeix. Llegeix molt, s'aprèn llibres de memòria, aprèn a tallar llenya, a posar trampes per caçar animals... No tornen a veure ningú viu, passen anys sols... Un dia la mare queda embarassada, el nen es pregunta com, però no fa preguntes. I neix una nena, la Dwynwen, i viuen contents, treballant i aprenent de la vida.
Sembla mentida com es pot viure tan sol i amb un futur tan incert i ser feliç. En Siôn és un nano maquíssim, recorda alguna cosa d'abans del Final però la seva vida actual li va bé i li agrada. El sorprèn quan llegeix en els llibres que la gent abans anava pel carrer i ni es saludaven, i coses semblants. La Rowenna es va acostumant a la nova vida però li costa més...
El final del llibre m'ha impressionat i m'ha fet pensar. Si penseu llegir el llibre no seguiu llegint. Tot i que penso que encara que ho llegiu no us farà canviar l'opinió del llibre.
Un dia senten un soroll que feia molts anys no sentien. Era un helicòpter. Un parell de dies més tard senten i veuen una corrua de furgonetes de policia... La seva reacció penses que hauria de ser d'alegria, torna la vida normal! I no és així. La vida que porten els agrada, és la seva, no enyoren res...
Quan la Rowenna va a buscar coses a Nebo i es fica a la biblioteca per endur-se'n llibres ella encara té un matrimoni veí, una parella anglesa gran. Ell l'ajuda a descarregar els llibres i m'agrada la conversa que tenen:
-No sé per què només he agafat els llibres en gal.lès. La veritat és que no llegeixo gaire.
En David es va agenollar per amuntegar els llibres en una pila contra la paret de la sala d'estar. Es va aturar un moment i es va posar bé les ulleres. Semblava que s'havia de posar a plorar, però al cap d'una estona va dir:
-M'imagino que per instint salva allò que corre més risc de perdre.
-Què vol dir? Els llibres?
-La seva llengua materna- em va contestar, amb un nus a l gola.
Un altre paràgraf que vull recordar és el del moment que veu les furgonetes de policia...
Sentíem l'amenaça dels dies abans del Final.
Primer l'helicòpter, la lletjor d'aquell metall xerricant pel cel, el soroll groller d'aquell motor brunyint. Llavors, durant uns quants dies no res.
-Però què vol dir?
-Vol dir que queda gent i que està intentant alguna cosa.
-Intentant què? Intentant tornar als dies d'abans?
-No ho sé, Siôn. No en tinc ni idea.
I llavors ahir aquell nou soroll, molt pitjor que l'helicòpter. La mama i jo érem al camp de patates traient males herbes.
-Oh no!- va exclamar la mama, i va alçar la mirada cap a la carretera que ara ja és plena de molsa i males herbes.
-Què és? Una criatura ferida?
-Furgonetes de la policia.
I van passar, en la distància, com si la seva presència tingués algun sentit.
-Merda!- va cridar la mama després, la cara gèlida mostrant una gran preocupació.
-Què?
-Està tornant, oi? El món com era. Està tornant.
Volia preguntar: "I això és dolent?", però no tenia cap dubte que era així. No m'esperava que la mama reaccionés d'aquesta manera. Semblava perduda, com si hagués perdut el control de la seva vida. I la mama no és així. És una dona dura, forta, i ho controla tot.
-Tinc la sensació que és com un núvol tòxic que torna -va dir, i es va girar i va marxar caminant cap al llac de Cwm Dulyn.
És un llibre que et fa pensar. Tot ell, des del inici. Perquè vivim en una època on es parla d'armes nuclears amb una facilitat extrema, perquè ens podem imaginar una vida després del Final, com diu la Rowenna, perquè hi ha un moviment per tornar a la vida senzilla, a tenir el teu hort, a desar el mòbil de tant en tant... I veus com la Rowenna i el Siôn viuen tranquils i feliços, treballen, tenen temps de seure dalt la teulada a veure els estels... Sembla que no enyorin res i no t'ho acabes de creure. Fins que arriba el dia del retorn, del abans del Final, i la Rowenna ho viu com un nou núvol tòxic. Tant tranquils com viuen, ha de tornar altre vegada a les presses i els sorolls, a treballar en coses que potser no li agraden per poder tenir tots els estris que durant tants anys no ha enyorat gens? I el Siôn que d'entrada veu possibilitats de tornar a l'Abans, canvia d'opinió quan veu la reacció de la seva mare. Què faríem nosaltres? Ens sentiríem alliberats o ho veuríem com una condemna, com tornar a uns vicis i mal costums que havíem superat?
M'agradaria poder anar al club de lectura i escoltar els altres. Faré el possible per ser-hi.
dijous, 27 d’octubre del 2022
Zona inundable - Teatre
Zona inundable
TNC Sala petita
Amb el club de lectura de SER
22 d'octubre
Direcció: Marta Gil Polo
Actors: Isabelle Bres, Marc Joy, Vanessa Segura, Marc Garcia Coté, Pepa López, Àlvar Triay
Ja havia llegit l'obra de teatre i em va agradar molt. Per això he volgut anar a veure-la. I no m'ha decebut. La gent sortia emocionada del teatre...
Tracta de les inundacions en un poble de Mallorca l'any 2016. Un poble on una part dels carrers estan construïts en la llera del riu. I et parlen els personatges. No repetiré tot el que vaig dir quan comentava l'obra, només la posada en escena. Un escenari sobri, simulant un arxiu, amb calaixos i prestatgeries que feia, a la vegada, d'escales on enfilar-se els actors.
Van explicant, un a un, què feien en el moment en què va començar la tempesta, com veien pujar l'aigua, com relliscaven per tot arreu... i ho fan per sobre i per sota les taules, enfilant-se dalt dels calaixos, amb el soroll de la pluja de fons... i a poc a poc com va deixant de ploure, com reacciona cada un d'ells, com es conformen amb el que es queda.
I com canvien les persones quan veuen la mort a venir, quan no saben si s'ofegaran en 10 minuts o aconseguiran sortir-se'n.
L'extrema solidaritat de la gent del poble, dels pobles veïns, com en un moment com aquest tothom va a la una. I com consideren d'important recuperar els arxius del poble, la vida de cada persona del poble. Arriben arxivers voluntaris i es posen a la feina...
El fet de ser parlada en mallorquí i que els actors ho fan molt bé fa aquesta obra encara més recomanable. I la Pepa López fa un paper perfecte! És tal com te la imagines quan llegeixes l'obra! Gran actriu!
dissabte, 22 d’octubre del 2022
Viatge a Nice
Viatge a Nice
Del 16 al 21 d'octubre
Amb Polviatges
Nice, Cimiez, illa de Saint Honoré, Vallauris, Antíbes, Saint Paul de Vence, Vence
Ens va fer il·lusió aquest viatge perquè Niça sempre la passes de llarg. No t'hi atures. I, a més a més, visitaven una pila de museus molt interesants que no sabia que hi havia en aquella zona. I poblets encantadors, antics, que t'esperen perquè t'hi passegis una estona.
Ho explicaré una mica tipus llista...
NICE
A la tarda visitem Nice, centre històric. És una ciutat molt gran amb grans contrastos. El passeig dels anglesos, infinit, llarg, ample, amb una mar meravellosa, amb la filera d'hotels reservats a grans fortunes... El centre és agradable, amb moltes terrasses plenes sempre de gent. I una curiositat: la majoria de restaurants, quasi tots, són italians! Vam acabar visitant la fàbrica de colònia i perfums Fragonard. Com cada dia acabaven a Niça he triat unes quantes fotos barrejades de tots els dies.
 |
| Hotel Negresco |
 |
| Plaça Rossetti |
 |
| Plaça amb un mercat molt variat |
 |
| Parades del mercat |
 |
| La fontaine aux dauphines à la place Saint François |
 |
| Amb el Jaume, mon amour! |
 |
| Fontain du Soleil à la place Massena |
 |
| Palau Lascaris |
CIMIEZ
Barri residencial de Nice on trobem el Museu Chagall i l'Arqueològic. I el de Matisse que està tancat temporalment. Abans d'entrar al museu vam passejar pel poble i visitar la Catedral. Edificat el segle IX i modificat força vegades fins al segle XIX és important per les pintures de Louis Bréa i el retaule de fusta del mateix autor.
-Museu Nacional de Marc Chagall. Havíem de visitar el Matisse però estava tancat temporalment. I em va agradar molt. Chagall, si te'l mires a poc a poc i escoltes al guia, et descobreix un món intens i ple. Molt sentit religiós, escenes de la Bíblia, en un estil rebel i acolorit i amb el llenç sempre molt ple, amb tots els símbols de la seva obra. Penso en els joves d'avui que ningú els parla de la història de la religió -no parlo de catequesi sinó de història- i que no reconeixeran cap de les escenes que hi ha en les seves pintures, Quina llàstima. La cultura europea està basada en el cristianisme. Aquest joves se'ls ha negat part de la cultura de la nostra terra...
 |
| L'arca de Noé amb l'arc de sant Martí |
 |
| Piano amb la tapa interior pintada |
Seguidament el Museu Arqueològic, situat al cim del turó de Cimiez, on podem contemplar restes de diferents períodes, des de la Prehistòria, passant per l'Antiguitat i el inici de l'Edat Mitjana amb objectes i documents relatius a la ciutat romana Cemenelum, l'actual Nice. El Museu té una part interior i una exterior. Tot molt clar i lluminós. És una tònica que anirem trobant a tots els Museus. Espais oberts, interiors i exteriors, amb molta claror, gens atapeïts... Molt agradables de visitar.
 |
| Passeig dels músics de jazz anant cap al Museu |
 |
| Coixí de recolzabraços del llit |
SAINT HONORÉ
Una illa tranquil·la i serena, on pots passejar per camins enmig dels arbres i visitar i arribar-te a l'Abadia de Lerins, monestir cistercenc, que no ens van deixar visitar ni el claustre. Però per fora és agradable de veure. Els monjos conreen vinyes i elaboren vins i licors. Ens vam recórrer a peu tota la illa i vam dinar de cara al mar. Un dia molt agradable. I el trajecte en barca d'anada i tornada et deixa respirar aire de mar i l'airet és agradable... Malgrat la bellesa i l'agradable sensació de pau de l'illa he de reconèixer que em va estranyar veure al costat de les vinyes tan ben cuidades els boscos abandonats. Arbres caiguts, o torts, sotabosc brut... Potser volen respectar la natura però no ho comprenc massa, no m'agrada...
 |
| Oliveres i vinya |
 |
| Abadia de Lerins |
 |
| Vinyes a tocar de l'Abadia |
 |
| Sempre voltats de mar... |
 |
| Canó per escalfar les bales |
 |
| Dinar cara al mar |
 |
| De tornada |
CANNES
La barca ens va deixar al port de Cannes i-només faltaria!- van córrer a admirar la famosa catifa vermella dels festivals i les mans dels famosos marcades a les rajoles a terra. Molt glamour...
 |
| Pink Panther |
 |
| Nicole Kidman |
 |
| L'escala amb catifa vermella! |
VALLAURIS
A Vallauris vam visitar el castell Prioral amb el Museu Nacional Pablo Picasso . Moltes obres del pintor i també obres d'altres pintors algunes de les quals em van impressionar força. Però el millor, el més diferent i que jo no coneixia ni sabia que existís és el gran Mural de la Guerra i de la Pau, de Picasso. Entres en una mena de gruta, l'antiga capella, i a la paret del fons hi ha representada la Pau, i a dreta i esquerra amb murals a la paret, els bons i els dolents del Guernica. Impressionant!!! Com és que ningú no en parla?
 |
| La Guerra i la Pau |
 |
| La banda dels dolents |
 |
| La banda dels bons |
 |
| Detall |
 |
| Detall. El punyal té els colors de la bandera alemanya |
 |
| Alberto Magnelli |
I ceràmiques de Picasso
ANTIBES
A la tarda visitem Antibes, on al castell Grimaldi trobem un altre Museu Picasso però més de ceràmiques i dibuixos. Com sempre si escoltes el guia t'assabentes millor del que l'artista volia significar amb cada peça. I acabem donant un tomb per Antibes, molt bonic i contemplant un immens Plensa, de cara al mar. Cada vegada m'agrada més l'estil de Plensa!
 |
| Espectacular! |
 |
| Plensa. Home assegut mirant el mar |
SAINT POL DE VENCE
Comencem l'últim dia visitant la Capella Matisse. Com em va agradar!!! Una capella blanca, clara, plena de llum, original, amb l'altar posicionat de manera que tothom pogués veure'l, amb un sagrari com un llibre sobre l'altar i decorat amb motius clars i nets, només els contorns negres, de Matisse. Cal remarcar el Via Crucis, en una paret. Un Via Crucis tan original i tan profund alhora que et meravella. La capella dóna pau, t'agafen ganes de seure i passar una estona, encomanar-te de la llum i l'harmonia d'aquest racó de món... L'abadessa no ens va deixar fer fotos. Les hem tretes de postals...
 |
| Matisse pintant un mural de la capella |
 |
| El sagrari, com un llibre sobre l'altar |
 |
| El Via Crucis, numerant cada estació |
A continuació la Fundació Maeght, un edifici de Sert, que quasi no distingeixes quan entres i surts d'ell. Sembla tot exterior. Aprofiten la claror i el sol de la zona per fer uns edificis, uns museus, amb tanta claror i tanta lluminositat que ara se'ns farà difícil tornar a entrar en un museu clàssic... Naturalment Sert en té molt a veure... Entrant hi ha el pati dedicat a Giacometti, ple de les seves típiques i conegudes escultures, després el laberint Joan Miró, un passeig pel jardí amb escultures de Miró sobre fons d'aigua o de gespa, molt bonic i, em repeteixo, seré, harmoniós...
 |
| Pati de Giacometti |
 |
| Giacometti |
 |
| Giacometti també pintava |
 |
| Marc Chagall |
 |
| Laberint de Joan Miró |
Altres pintors o escultors dins el museu ...
 |
| Jack Joungerman |
 |
| Judit Reigl |
 |
Capella, també de Sert, dins el conjunt de la Fundació Maeght
 |
| Pas de Via Crucis |
 |
| Font mecànica del pintor i escultor belga Pol Bury |
Donem un tomb per Saint Paul de Vence, un poblet encantador amb carrers estrets plens de sales d'art avantguardistes i acabem al cementeri davant la tomba de Chagall.
 |
| Poble de Saint Paul de Vence |
 |
| Carrerons plens de sales d'art |
 |
| A punt per Halloween |
 |
| Tomba de Chagall |
 |
| La tardor... |
VENCE
A la tarda visitem Vence, la seva Catedral construïda al segle XV sobre l'emplaçament d'un temple romà. En una paret interior del segle XI hi trobem un mosaic de Marc Chagall que representa Moisés rescatat de les aigües.
 |
| Catedral |
 |
| Mosaic de Chagall: Moisés rescatat de les aigües |
I aquí s'acaba el nostre viatge, ben cuidats i acompanyats, i ens acomiadem de la zona amb un somriure a l'àrea de servei!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
