Els Pastorets

Els Pastorets 
Sant Andreu
28 desembre 2019

I un any més tornem a tenir Pastorets. Aquest any encara més complet. El Sergi de Sant Josep, la Júlia de fura i el Roger entre pastor i ajudant de so i escena. 

Cada any ho fan millor! Com era el dia dels Innocents va haver-hi alguna innocentada i en general sempre hi ha alguna "morcilla" que et fa riure. 

M'agrada que participin en les activitats de barri i que s'ho passin tan bé. I també que puguem anar a veure'ls i aplaudir-los una bona estona. 

I si no hi ha alguna obra a mig curs, esperem tornar-nos a trobar pels Pastorets de l'any vinent! 

Sant Esteve a casa

Sant Esteve a casa
26 de desembre de 2019

Com cada any el dia de Sant Esteve és el "nostre" Nadal, el dia que tenim els fills, joves i néts i nétes a dinar. Poca feina, un sol de dia de tantes que hi ha. Però els fills ens han anat demanant dies per celebrar-ho amb nosaltres però a casa seva i ho hem acceptat contents. Recordo que jo ho demanava  a la meva mare i no hi havia manera. Com li va costar cedir l'1 de gener per fer-ho a casa nostra! 

Sempre m'ha fet més il·lusió preparar els detalls que el menjar en sí. 

Aquest any hem estrenat taula. Més ample i molt llarga i així hi cabem els 17.. i fins i tot hi podrà cabre la primera o les primeres parelles que vagin afegint-se... 

Parar taula, posar el rètol a cada plat, preparar regals a l'arbre de Nadal... Diem que són regals del tió gran, de l'arbre. Tots fan el caga tió a l'escola, a casa, a casa els altres avis, amb amics... i quan arriben a casa només faltaria més tió! 

Poema del pessebre

Paper amb el nom de cadascú al plat

Només arribar ja volen veure els regals. Però abans els fem cantar nadales. Tots davant el pessebre, perits i grans. La veritat és que tenen pressa i canten molt de ràpid i molt fort. I desafinen força! Però és bonic!!! I després cap a l'arbre a desfer paquets una estona.

Amb fills i joves

Amb els nou néts

Mitja taula

I després de dinar a recitar el poema dalt d'una cadira! I no perdonem ni a la gran! 

N'hi ha que reciten junts, n'hi ha que canten i sempre, al final, ens fan un parell de representacions. 

És bonic, fa caliu... Si els queda aquest record ja estic contenta!

Nina i Jordi

Júlia

Judit

Martina i Jana

Roger

Berta

Sergi

Júlia, Roger i Nina

I vam acabar amb la cançó que corria per tot arreu! Dia perfecte, en família, amb il·lusió, rialles i cares contentes. Quin orgull de família!

Nadal a casa el Maurici i la Sílvia

Nadal a casa el Maurici i la Sílvia

25 desembre 2019

El dia de Nadal, com ja va essent tradició, hem dinat a casa el Maurici i la Sílvia. Es prenen molta feina i tant la casa com la taula fan molt goig. I el dinar molt bo! De primer sempre hi ha sopa de galets farcit de formatge que són molt bons. El segon varia cada any... Tots els néts col·laboren en la feina i passem un dinar molt agradable i feliç. 

A mi m'hagués agradat fer el Nadal a casa amb tots però ho dono per ben perdut veient la il·lusió que hi poden i com ho fan de bé. Sentit de família, sentit d'amor... trobar-s'hi a gust! 

Gràcies Maurici i Sílvia i gràcies als quatre néts que feu la vida feliç als avis! 

El Maurici amb els preparatius del dinar

La taula fa molt goig!

La Sílvia amb els seus pares i tiets

Jaume amb Júlia

Maripepa amb Jordi

Els galets!

Sergi al fons amb taula plena

Els amfitrions... Guapos!

Més taula...

  

Roger portant les postres

Made in Sílvia

I el llimoner que tenen al pati que els fa molt goig i dóna unes llimones molt bones! 

Fins a l'any que ve! 

Can Brustenga

Can Brustenga - La Immaculada

8 desembre 2019

Torna a ser el dia de la Immaculada, la patrona de Can Brustenga. Recordo tota la meva vida celebrant aquest dia en família. Quan era petita era amb els pares i els germans del pare, i els cosins.... Ja érem força colla! 26 cosins... 

A poc a poc ens vam fer grans i van començar a faltar la generació de meu pare. Però augmentava la nostra. Les nostres parelles, els nostres fills... A mida que augmentava el jovent anava disminuint la gent gran. Enguany de la generació del meu pare queda només una cunyada, la tia Anna Maria. I hi ha tants néts de la nostra generació que ja no sabem de qui són fills i néts! 

I aquest any el Francisco i la Carme han decidit que seria l'últim que es celebrés el dia de la Immaculada amb tota la família. I ho trobo molt bé. Sap greu, perquè tots ens sentim una mica de Can Brustenga, però aquest dia de la Patrona es celebra només amb la branca de l'hereu -encara hi ha hereu!- i porta molta feina i tots ens fem grans. 

Si volem anar a Can Brustenga sé que serem sempre ben rebuts. El Francisco i la Carme estaran contents. Però aquest dia és per celebrar-ho amb els seus fills, el seu nét i els germans. 

Jo segur que de tant en tant cantaré els goigs de Can Brustenga. Els he cantat tant que me'ls estimo! 

Només ens queda donar de tot cor les gràcies a aquesta parella, i a la Maria Carme i la Imma que col.laboraven cada any, per tants anys de celebrar-ho amb nosaltres, per tants anys de il·lusió i feina tant quan les circumstàncies eren bones com quan no anaven tan bé les coses. Gràcies, gràcies, gràcies!!! 

I com a comiat el meu germà Joaquim ha fet unes fotos precioses de Can Brustenga. Les poso com a record... 

La Rambla de les floristes

La Rambla de les floristes
de Josep Maria de Sagarra

Teatre Nacional de Catalunya - Sala Gran

8 de novembre de 2019

Direcció: Jordi Prat i Coll
Actors: Clara Altarriba, David Anguera, Albert Ausellé, Rosa Boladeras , Marina Gatell, Berta Giraut, Antònia Jaume, Davo Martin, Carme Milan, Albert Mora, Carol Muakuku, Albert Pérez, Xavier Ripoll, Jacob Torres

Magnífica escenografia per reivindicar el teatre clàssic tan nostre de Josep Maria de Sagarra, teatre net i clar, versos que llisquen sense adonar-te'n, text que suggereix allò que no es veu però que hi és. 

La protagonista, l'Antònia, representada per una esplèndida Rosa Boladeras que broda el personatge. 

M'ha agradat, m'hi he trobat a gust!  

Mas Albereda

Mas Albereda
Sant Julià de Vilatorta

7 i 8 de novembre de 2019

Regal dels germans pels 50 anys de casats

Pendent d'escriure

La dona del 600

La dona del 600

amb ex IBM
Teatre Goya

31 octubre 2019



Autor i Direcció: Pere Riera
Intèrprets: Mercè Sampietro, Àngels Gonyalons, Jordi Banacolocha, Rosa Vila i Pep Planas

És una obra ben curiosa. En principi és un homenatge al cotxe que tots els d'una generació vam tenir o vam viure. Era una meravella de cotxe! 

I en Tomàs, vidu de la Carmen i ex treballador de la Pegaso,  vol reconstruir el 600 de la seva dona dins el pis on viu. Per tenir-la a ella més a prop. Les dues filles viuen lluny i tot i que parlen amb ell per telèfon no van a casa seva a veure'l. Un dia s'hi presenta una filla i troba el 600 muntat dins el menjador. Truca desesperada a la seva germana i volen fer fora el cotxe. El pare no vol. I aquí comença la història veien passatges del passat, de la dona, les filles, el marit... 

És una obra divertida però té un fons real i dur, l'acceptació de la malaltia i de la mort, els sentiments de les persones, i l'amor per sobre de moltes circumstàncies que no t'esperes... 

Mientras dure la guerra

Mientras dure la guerra


27 d'octubre de 2019

molt bona! 

Pendent d'escriurer

El Retaule del flautista

El Retaule del flautista
de Jordi Teixidor

26 d'octubre de 2019

Casal Catòlic de Sant Andreu

El Casal celebra el seu centenari

Aquestes representacions, en motiu del Centenari, volen ser un petit homenatge als milers de casalencs que s'han passat hores i hores a dalt d'aquest escenari, robant hores al llit i fent del teatre una activitat capdavantera de la cultura popular d'aquest país: 

- aquells que feien -no puc ni imaginar-ho - una obra de teatre cada setmana. Fent Casal, fent cultura, fent país. A tots ells, la nostra admiració i la nostra gratitud. Aquest Retaule és per a vosaltres, que vàreu fer molt gran aquest Casal Centenari. 

                                                                       Jordi Banacolocha 

Música de Carles Berga
Intepretada per l'Ou Nou i l'Artística del Centre

El nostre nét Sergi actuava en el Retaule. Des de l'any 1970 no l'havíem tornat a veure. I ha estat molt bé. La història, sabuda, d'un petit poble on les rates hi feien estada i la manera com intenten fer-les fora. Fins que arriba un home que diu que les farà fora en dues hores. I el reconeixen. És el flautista de Hamelin! I és quan els que pensaven guanyar-se la vida amb noves metzines tenen por de perdre-ho i fan córrer veus en contra de l'home. El final és sorprenent i curiós.

El Sergi feia de soldat i carceller i fins i tot va cantar ell sol. Fa goig i és un orgull veure'l actuar! 

I el que és bonic d'aquest Casal és veure la barreja d'actors, les edats tan diferents i com tots van junts. Des de nens petits a gent ja gran... Amb els Pastorets passa el mateix. Estic contenta que els meus néts tinguin aquest bon ambient! I van demanar pels presos polítics... S'agraeix tant... 

El Jordi anava de Harry Potter 

I la Júlia guapa com sempre!

Ara a esperar Els Pastorets!