Incerta glòria
de Joan Sales
Teatre Nacional de Catalunya
Sala Petita
4 de juny de 2015
Adaptació i direcció: Àlex Rigola
Actors: Nao Albert, Andreu Benito, Marcel Borràs, Aina Calpe,
Deu fer uns 30 anys que vaig que vaig llegir "Incerta glòria". M'ho va recomanar un oncle, el tio Francesc, a qui agradava molt llegir i em va dir: no te'l perdis, llegeix-lo! I li estic agraïda perquè ara, tants anys després, encara guardo el record de com em va agradar aquest llibre. I, naturalment, he volgut veure-la en teatre.
La història és senzilla. Guerra civil espanyola. Un noi jove, el Lluís, se'n va al front d'Aragó. Deixa la seva dona, la Trini, amb un nen petit. Pensa trobar allà al amic dels dos, el Juli Soleràs. Els tres van estudiar junts i són bons amics. Però quan arriba al front en Juli ja no hi és. Allà el Lluís s'enamora de la Carlana, dona enigmàtica i que amb el seu encant s'aprofita dels ingenus pels seus interessos particulars.
El tema en ell mateix no és el més important. El que és bell de debò, el que t'impressiona, el que et fa seguir sense cansar-te les tres hores i mitja que dura l'obra és el text. Els monòlegs, o diàlegs d'en Lluís amb en Juli, el Juli parlant sol, pensant en veu alta, les cartes de la Trini, l'ambient de guerra, vist des de lluny i, també, el monòleg del pare de la Trini, anarquista decebut, quan veu tot el que fan els seus amics i companys: això no és anarquisme, l'anarquisme és pau... I en Cruells, seminarista que intenta arreglar coses difícils d'arreglar per un tercer... I ´ses curiosa la figura que dón vida a la gent del poble representada per una noia contorsionista, amb veu aragonesa, que es mou per l'escenari parlant i bellugant-se, lliscant, com una serp.
La Trini, Mar Ulldemolins, fa molt bé el seu paper, el pare, Andreu Benito, m'ha agradat molt, i la gran sorpresa perquè no el conec, o no el reconec és en Juli, Pau Roca: perfecte en el seu paper.
Un altre llibre per rellegir aquest estiu...
Diu Àlex Rigola: Adaptar Incerta glòria de Joan Sales és reconèixer que la nostra aproximació amb prou feines aconseguirà acariciar l'immens calidoscopi entorn de l'ésser humà que és la novel·la. Perquè, malgrat ser una novel·la que narra part de la Guerra Civil Espanyola, aquest fet servirà sobretot com a catalitzador perquè uns personatges molt joves comencin prematurament a fer-se preguntes sobre el sentit de la vida. I és aquí on crec que rau la grandesa de l'obra: en les reflexions que es fan i en la profunditat de la totalitat dels seus personatges principals moguts per aquesta presència angoixada, inquietant i incontrolable que és en Juli Soleràs.
