Biografia del silenci
Bibliografia del silenci
de Pablo d'Ors
de Pablo d'Ors
Club de lectura Enginyers
Angle Editorial
Novembre 2023
Llibre diferent i difícil de classificar. L'autor és un sacerdot que després d'escriure alguna novel·la sense massa èxit, es posa a escriure la seva experiència en busca del silenci, l'escriu en 10 hores i té un èxit impressionant. Potser tots necessitem aquest petit espai diari de silenci i això ha ajudat a la ressonància d'aquest llibre.
Ens explica que fa ja 15 anys que fa cada dia meditació, assegudes, amb les seves paraules. Que al començament li va costar molt però que ara ja s'hi troba tant a gust que no li costa trobar el moment per fer-ho. Tot i ser sacerdot catòlic es deixa influenciar molt pel budisme i per la filosofia zen.
Si aquest llibre me l'haguessin donat fa un parell d'anys no l'hagués pogut acabar de llegir, tot i que està redactat en capítols molt curts que fa fàcil la lectura. La paraula "meditació" em porta massa records del col·legi de monges i d'aquelles meditacions que no sabies ni com posar-t'hi. Però ara, amb els anys, i amb el canvi de nom, silenci, t'hi trobes a gust.
Ja fa cosa d'un any que cada dia escolto una "meditació-relaxació" i em va molt bé. He après a respirar i m'han ensenyat a veure les coses amb perspectiva, sense sentir-te mai culpable, mirant a la cara els problemes o pensaments i deixant-los marxar amb la respiració. És complex d'explicar però efectiu...
Pablo d'Ors, l'autor, nét d'Eugeni d'Ors, s'explica bé però aquest llibre el veig més com un llibre escrit per a ell mateix que no pas de cara als altes. Ell no pretén que sigui un llibre d'autoajuda, que no ho és, només vol transmetre'ns la seva experiència i necessitat de silenci. Estic d'acord amb coses que diu però moltes altres les trobo exagerades o fora de context. Es repeteix força però gràcies a la poca llargada del capítol ho oblides aviat.
Una curiositat és que fins que no has acabat el llibre no et trobes amb el títol de cada capítol, cosa que podria ajudar-te o condicionar-te. Per tant, que cadascú s'ho agafi com vulgui.
Al club de lectura va haver-hi opinions de tota mena. des d'avorrit, a repetitiu, a boníssim, a no l'he pogut acabar... però ens va tenir una hora i mitja discutint i parlant. Cosa bona en un club de lectura.
Personalment no penso tornar a llegir-lo i no crec que en recordi massa cosa d'aquí a un mes. Però la paraula SILENCI, el que significa i com n'és de necessari això ja ho tenia assumit i ho recordaré.