dimarts, 28 de gener del 2020

Otra vida por vivir



Otra vida por vivir
de Theodor Kallifatides

Galaxia Gutenberg

Gener 2020


L'autor és un escriptor grec, casat amb una sueca i que fa ja 50 anys que viu a Estocolm. Ara en fa 75 i s'adona que està sec, que no pot escriure. Vol assumir que es fa vell, que ja no pot escriure i que ha de canviar de costums i el primer que fa és vendre's el petit estudi on escrivia cada dia. 
No pot deixar de pensar en l'escriptura i pensa en una vida i una feina amb sentit o sense sentit. Mentre va recordant i revivint la vida i els canvis que ha viscut en el seu país d'adopció i també, amb tristesa, en la seva Grècia natal. 
Ell va decidir viure i escriure en suec i no se'n penedeix, però en aquest moment de la seva vida pensa que potser retornar a Grècia i veure els seus paisatges i persones potser el farà recuperar la força per escriure. 
Torna a Grècia amb la seva dona i vol reviure la seva infantesa i adolescència, però res li toca el cor... A poc a poc s'anirà trobant amb el seu altre jo... 
És un llibre bonic i ben escrit, reflexions d'un home que es fa gran i que ha d'entomar la vida com li ve però que també es veu amb força per donar-li el contingut que ell vol. 

diumenge, 26 de gener del 2020

80 anys Maria Rosa


80 anys Maria Rosa
26 gener 2020

El Prat de Llobregat


La Maria Rosa compleix 80 anys! Ella sempre animosa i contenta i amb ganes de passar-ho bé. Dóna gust sentir-la sempre fent broma i rient i prenent-se les coses de la millor manera. 
Ho ha celebrat amb el Jaume i la Boni, en Pol és a Londres, i també amb cosins. I encara es van afegir el Jordi i la Marta al fallar un dels cosins. 
El regal que va demanar i li fan el Jaume i la Boni és una volta en globus. Això encara no ho ha fet! 


Vam estar molt bé i ho vam celebrar com cal. Ella, però, enyorava, enyora cada dia, a la tieta Olga, a la mare del Jaume. Sempre en parla i cada dia s'hi assembla més, tant físicament com de manera de parlar i fer i actuar. 
Per molts anys, Maria Rosa! Segueix activa i de bon humor que és la manera de viure feliç! 






diumenge, 19 de gener del 2020

La Capella. Exedra




La Capella. Exedra

19 gener 2020



Exposició diferent i especial. Dins l'espai de La Capella del carrer Hospital volen donar veu, o presència, a arts diferents de les que veiem normalment en un museu. 
La idea de Exedra és original i pot ser una bona cosa, tot i que l'exposició que hi ha ara és força especial. Figures de sorra com les que veiem a les platges. Motiu diferencial? No ho vaig entendre massa... Que es podia portar l'art del carrer a un espai interior...?
Serà qüestió de seguir alguna exposició mes a veure si ens agrada i les incorporem als nostres recorreguts culturals.
Sempre és bo començar coses noves! I els nois amb qui vam parlar d'Exedra  i de l'exposició mot amables i simpàtics. Amb aperitiu inclòs!





dimecres, 15 de gener del 2020

Vacances d'hivern


Vacances d'hivern
de Bernard MacLaverty

L'altra editorial

Gener 2020


En Gerry i la Stella són una parella de jubilats amb una pila d'anys de casats a l'esquena. S'estimen però arribats a aquest moment es qüestionen la realitat de l'amor que es tenen ara, després de la convivència de tants d'anys. A en Gerry ja li està bé i últimament beu potser, segons ell, una mica massa. És ella, la Stella, que té unes inquietuds que voldria resoldre. I decideixen anar a passar uns dies a Amsterdam per descansar, visitar museus i veure què en queda d'aquell amor primitiu. 
La Stella busca, pensa i suporta una lluita interior molt forta i molt ben descrita. En Gerry se n'adona i fa també les seves reflexions. L'autor descriu molt bé la diferent manera d'encarar les situacions d'un home i d'una dona. Descriu tots els passos que fa la Stella, com els va superant, i quina importància donen els dos a la seva llarga i tranquil·la vida de parella. 
No sé, jo tinc l'edat  que tenen aquests personatges i penso que, a més de ser un llibre exquisit, ben escrit i ben pensat i treballat, també podria ser una mica un exemple per tantes parelles joves que no sé fins a quin punt s'aturen a pensar abans de trencar tots els plats... Sempre queden coses al tinter, sempre queden coses que t'hauria agradat fer o que haguessis fet d'estar sola, però també n'hi ha moltes, moltes, que has fet i viscut gràcies a la vida en parella. Els pros i els contres. El moment aquell en què asseguts i en silenci no calen paraules... 

Seure al costat de la Stella en aquella llum grisa li va semblar a en Gerry un gran privilegi, una cosa realment meravellosa de fer, malgrat el malson del seu entorn. Creia que tot i tothom en aquest món era digne de ser tingut en compte però aquella persona del seu costat era una cosa que anava més enllà. Per a ell la presència d'ella era tan important com el món. Com les estrelles que l'envoltaven. Si ella era un exemple de la bondat en aquest món, llavors passar-hi anant al seu costat ja era prou miracle. 

dissabte, 11 de gener del 2020

Dinar Grup 4


Dinar Grup 4
10 de gener de 2020

Després de celebrar les nostres Noces d'Or amb la família i quatre amics hem volgut també fer un dinar amb una colla d'amics amb qui  ens veiem un cop al mes des de fa molts anys. Vam començar amb ells fa molts anys, uns 40 anys, a participar en la catequesi per pares després de la Primera Comunió dels nostres fills. I hem seguit. Nosaltres ja no anem a les trobades però sí que ens trobem tota la colla. A més de catequesi hem celebrat amb ells aniversaris, sopars i dinars, paelles i mimoses florides... hem fet viatges i sortides, en tenim molts bons records. I ens hem acompanyat sempre en els bons i en els mals moments. 
Ara, amb motiu dels 50 anys nostres també hem volgut brindar amb ells. I hem recordat els temps en què érem més joves i sempre estàvem a punt per celebrar qualsevol cosa. Fins i tot una curta representació en les Noces de plata d'una parella! 
Ha estat molt bonic poder trobar-nos i celebrar-ho junts. Ens anem fent grans, som d'edats molt diferents, però les amistats que es forgen des del cor i els sentiments no perden vigència ni força. 
Gràcies a tots per trobar un dia i una hora, que no ha costat gaire!, i a repetir festes  que sempre és motiu d'alegria! 










divendres, 10 de gener del 2020

Romancero gitano






Romancero gitano

9 de gener de 2020

Teatre Romea


Direcció Lluís Pasqual
Textos: Federico Gracía Lorca i Lluís Pasqual
Intèrpret: Núria Espert

Núria Espert i Lorca sota la direcció de Lluís Pasqual. Combinació perfecta! 
Tota la força de'una actriu mítica, profunditat i harmonia dels versos de Lorca fan que l'obra passi sense adonar-te. Núria Espert està sola a l'escenari. Va voltant entre butaques de teatre, asseguda, dreta... I va recitant, va parlant, els poemes del gran Federico García Lorca, fent comentaris sobre cada un dels poemes.
A Federico García Lorca li agradava llegir els seus poemes a grups d'amics. Les bales que van acabar amb la seva vida no van poder acabar amb la seva obra. Havia escrit un text per llegir sobre el Romancero gitano, on ell mateix introduïa i comentava els seus poemes. A través de les dones Lorca va expressar molt sovint els seus sentiments més profunds. I Núria Espert ha respirat Lorca molts anys... 
Naturalment que em va agradar, i  molt. I tothom sortia emocionat i satisfet. 
A mi m'agrada molt la Núria Espert. L'he vista en moltes obres i té una força que, amb l'edat que té, no sé d'on la treu. Et fa vibrar fins l'últim múscul del teu cos. Aquest dia però potser m'hagués agradat més un bon rapsoda, sense tanta influència de teatre. Espert actuava, no recitava. I tot i que m'agradava molt veure com actuava, crec que eclipsava una mica la potència i la bellesa dels versos de Lorca. 
Malgrat això que dic, vaig sortir contenta, pensant que no sé si serà l'última vegada que vegi actuar la Núria Espert. Però no ho crec.. Espert no es retira. Farà mutis dalt d'un escenari.






dimarts, 7 de gener del 2020

Dinar Reis






Dinar Reis a casa el Jordi i la Marta

6 gener 2020




Com cada any hem celebrat el dinar de Reis a casa el Jordi i la Marta. Aquest any s'hi han afegit el Maurici i la Sílvia amb els 4 fills. Hem sigut força colla i ho han fet i preparat tot molt bé. Com sempre! 
Feia goig tants nens de totes les edats, junts i riallers. Des dels dos petits de la Cristina fins al Sergi i la Berta passant per totes les edats. I els fills i nosaltres, els avis... Que per molts anys anem celebrant aquest dia, que és dia d'alegria i sorpreses encara que a poc a poc es vagi perdent la innocència que embolcalla la festa de Reis. 
Gràcies Jordi i Marta per la feina i les ganes de fer-ho! Per molts anys! 












Reis a casa



Reis a casa
6 de gener



Ara ja es posen en fila sense dir res nosaltres! És divertit! Perquè els grans ho fan amb les mateixes rialles que els petits. La diferència és el neguit que tenen els petits per veure els regals... 
Abans hem esmorçat tots xocolata amb anta i xurros tot esperant que hagin arribat totes les famílies, Després ja, desfer paquets i comprovar si els Reis han portat el que havien demanat o han anat per altres camins.
Un dia molt bonic que no s'hauria de perdre quan el neguit dels petits quedi només en rialles... 














divendres, 3 de gener del 2020

Mrs Dalloway


Mrs Dalloway
de Virginia Woolf

Teatre Nacional de Catalunya
Sala Gran

2 de gener de 2020




Direcció: Carme Portacelli
Repartiment: Jimmy Castro, Jordi Collet, Imma Cuevas, Nelson Dante, Gabriela Flores, Zaira Montes, Blanca Portillo, Raquel Varela



L'obra ens mostra 24 hores de la vida de la Clarissa Dalloway. Des del matí quan es lleva per preparar una festa pel seu marit fins al vespre quan comença la festa. El pas del temps el marquen les campanes del Big Ben i permeten a Clarissa anar endavant i  enrere del temps. 24 hores i tota una vida que passa per davant nostre.
Clarissa és una dona aparentment superficial i dependent, immersa en una vida insubstancial a la qual ha sobreviscut a força de no mirar enrere. Una dona, com tantes altres, abocada a fer feliços els altres, que ha pres decisions a la vida sense tenir en compte allò que realment desitjava, per complir amb els requisits d'una dona meravellosa admirada per tothom. A través d'ella, l'autora remarca el rol de les dones i ens parla de la repressió sexual i econòmica. 
També ens ofereix la seva versió del suïcidi, que contràriament a la imatge que ens arriba habitualment de Virginia Woolf, deixa de ser vist com una tragèdia per convertir-se en una condició necessària perquè els altres valorin la vida. "La vida en si mateixa cap en un instant pel qual és possible fins i tot morir". 
La vida d'Angèlica, present a la festa i amb una profunda depressió, es redueix a la ingesta de les pastilles que li ha receptat el metge per apaivagar la veu que la pertorba  cada dia, no la deixen escriure perquè no es retrobi amb els seus fantasmes. Tolera aquesta rutina horrible només per satisfer el seu marit. La humanitat l'ha condemnat a la bogeria perquè no s''ha adaptat a l'esquema d'ésser humà que la societat ha construït i que els metges custodien. Amb la mort, aconseguirà alliberar-se a si mateixa i les persones que se li aferren. "És possible morir, això és el que fem, això és el que fa la gent. Mantenir-se vius l'un per l'altre".
És un resum del que diu Carme Portacelli en el tríptic del teatre. He pensat que millor no ho podia expressar. Virginia Woolf  és difícil i dura, costa entrar-hi... Però a mida que passa l'estona veus reflectida una societat que tu has conegut, potser no tant cruel  però si l'essència del que es diu. A quantes coses no hem renunciat les dones pel marit o per la societat? A poc a poc, després de l'assaig "Una cambra pròpia" les dones van començar a pensar una mica en elles mateixes. Molt lentament i només una mica... Virginia Woolf parla molt clar i no defuig els temes que no són agradables, o que són difícils.
Blanca Portillo és una excel·lent sra Daloway i tant el conjunt d'actors com l'escenografia està com sempre a l'alçada que ens tenen acostumats al TNC. 



dijous, 2 de gener del 2020

Dinar cap d'any




Dinar cap d'any a casa el Guillem i la Clara

1 de desembre de 2020



Aquest any, el dia 1, hem dinat a casa el Guillem i la Clara. Ells no tenien cap dia de festa a casa seva i van demanar de "prendre'ns" el dia 1. Tot i que em sap greu quedar-nos només amb un dia de dinar tots a casa, em va agradar que ho demanessin i que volguessin fer.ho. Per tant, tots cap a Terrassa! Bé, tots no, els que poguessin... El dia 1 és el dia que sempre falla alguna família...
Vam estar molt bé, amb un dinar molt bo, i amb un ambient molt divertit i agradable. Però, coses que em passen sovint, quasi no vaig fer fotos, i no surten els amfitrions ni quasi ningú! L'any que ve em dedicaré a fer fotos sense parar!

Gràcies família per fer tan boniques les festes de Nadal!