Fitzroy

 

Fitzroy 
Quatre dones al límit

de Jordi Galceran i Sergi Belbel

Teatre Borràs

Febrer 2023

Direcció: Sergi Belbel
Actrius: Silvia Bel, Míriam Iscla, Sara Espígol i Natàlia Sánchez

Quatre escaladores estan a mitja ascensió del Fitzroy, una muntanya situada al camp de gel de la Patagònia sud, entre Argentina i Xile, una de les vies d’escalada més complicades del món i mai assolida per una cordada femenina. El mal temps les ha fet aturar i, mentre esperen que les condicions millorin, arrecerades en un sortint de la roca, sorgeixen problemes inesperats que les fan dubtar de si tirar endavant l’ascensió o rendir-se. Continuar significaria assumir riscos que no havien previst i que poden posar en perill les seves vides, rendir-se seria renunciar a la possibilitat d’assolir una fita que potser no podran repetir mai.

Les quatre actrius són molt bones. Es troben en una situació límit i cada una d'elles fa el seu paper. De manera magnífica. És divertit el joc, no tan simple com sembla,  amb què s'entretenen mentre esperen que el temps sigui l'adequat per fer l'últim esforç i arribar a dalt del Fitzroy per la ruta iugoslava, amb una cordada només de dones, cosa que no s'havia mai assolit. Sortiran problemes i pensaments i situacions que no haguessin mai emergit si no fos per la situació extrema de perill i il·lusió a la vegada en què es troben. 

Si al Mètode Gronholm Galceran-Belbel van tancar quatre persones en un despatx d'una multinacional, avui, a Fitzroy "tanquen" quatre dones en una àrea de descans pujant a una muntanya de la Patagònia. La il·lusió, el coratge, l'amistat, les confidències i descobriments es posen a prova en aquesta espera per assolir el cim esperant el bon temps... 

M'ha agradat molt, he rigut -cosa molt bona i necessària avui dia- i agraeixo que de tant en tant tinguem obres com aquesta, obres que fan riure i relaxar-te però que també et fan pensar. Bon director i excel·lents actrius ho fan possible. Gràcies!

Luz de cobre

 

Luz de cobre

de Pedro Antonio Martínez Robles

Tres Fronteras Ediciones

Febrer 2023

Llibre dur però molt real i que explica molt bé la vida i la història de la gent que viu en un poblet del nord-oest de Múrcia, Calasparra. O com  a mínim és el poble de l'autor i sembla que hagi volgut reflectir la història en aquest poble. 
M'ha agradat llegir-lo pel tema, pels costums que hi descriu, perquè cada situació l'explica i la recrea amb mil paraules que fan que et fiquis a la història sense cansar-te de llegir. I sobretot perquè a mi, que sóc una enamorada de la Llengua, llegir tants noms per mi desconeguts, noms que em remeten a la pagesia, al camp, a les feines estacionals, però que en català diem de manera força diferent i que en castellà no he tingut ocasió d'escoltar, i que em fan agafar el diccionari i consultar a quin instrument o eina es refereixen, m'ha fet passar molt bones estones. I la manera de redactar, d'explicar-se, m'ha sonat més a un escriptor manxego, castellà o fins i tot extremeny... i és un senyor de Calasparra, de Múrcia. Estem al començament de la postguerra. Camila és una dona menuda però amb una gran força interior que té una "abaceria", un colmado, amb tauletes per prendre un got de vi els homes del poble quan acaben la feina. Diuen que veu visions, i la veritat és que molt sovint sap què passarà... La Guàrdia Civil té allà un  cuartelillo on es desfoguen els més desnaturalitzats sense mai saber del cert que estan castigant al culpable. Per desgràcia cosa corrent i recorrent... 

La història l'explica un nen el nom del qual surt només una vegada en tot el llibre: Marcos. De família humil ja de molt petit l'envien amb la seva germana Rosa a casa el Pardico, germà de la mare i que no té fills. Li farà de pare i se l'estimarà molt tot i que sovint es troben tota la família, pares i germans. 

Ens explica la duresa de la postguerra i la lluita per poder viure sense ser perseguits i apallissats per la Guàrdia Civil. Sospitosos de qualsevol cosa...  

En Marcos va creixent, viu la vida gens idíl·lica del poble, les feines, les injustícies, fins que es fica en unes reunions clandestines, un grup de nois que volen canviar les coses i que es reuneixen un cop a al setmana per escoltar Radio Pirenaica i a la Passionària. 

I veus com en un poble petit poden passa coses, viure situacions, amb mort violenta inclosa sense que es pugui saber la veritat. Com s'ajuden si és necessari però com el silenci és la norma de vida per tota aquesta gent. 

Llibre dur, interesant, real, que et fa pensar que tan dura va ser la guerra com la postguerra en aquests pobles amb un cacic, home ric i important, i la resta de gent que en plena nevada només pot anar amb unes avarques velles...