El cantar de Kixmi
El cantar de Kixmi
Kixmi-Ren Kantua
de Bernardo Estornes Lasa i
Ignacio Goikoetxea Olaondo -Gaztelu-
Auñamendi
Març 2019
Remenant llibres m'he trobat aquest que era del meu oncle de Bilbao. No me l'havia llegit ni recordava que el tenia. I és molt curiós. Està escrit en euskera i en castellà, pàgina a pàgina.
Són versos molt senzills que formen el poema que ens explica el inici de Euskalerria, barrejant Mitologia i Cristianisme, tot recopilant contes folklòrics del País Basc .
Els personatges tenen forts trets psicològics i són molt aguts, tant els personatges individuals com els grups. Es parla de valors que no canvien des de l'època prehistòrica i també d'invents que són una autèntica revolució tecnològica per l'època.
Vull recordar Argiko, el cec vident, Sant Martiniko, el de la revolució tecnològica i Amandus, el refugiat aquità.
El cas de Sant Martiniko és molt curiós. Vivien dalt d'una muntanya, són els bascos del nord, i crien animals i són molt tancats. També hi ha els bascos de la Ribera, que viuen en el pla, oberts, extravertits, parlant euskera i també erdera, cultiven el blat i fan pa, tenen serres per tallar troncs, festes fixes i comercien amb altres pobles. Bascos del Nord i de la Ribera ni es coneixen. Els primers tenen déus mitològics, Mari, els segons són cristians. El déu Kixmi és el Jesús cristià. I és curiós i divertit veure com se les arregla Sant Martiniko per conèixer als de la Ribera, fer-hi amistat, i portar al nord els invents i avanços dels altres.
Han pasado largos siglos
desde los tiempos de Argiko,
han pasado tanbién varios
que murió San Martiniko;
y en las veladas de invierno
y en las tareas del lino
a los dos se les recuerda
como si estuvieran vivos;
las profecías del ciego
y lo que el herrero hizo,
todos escuchan atentos
como si fuera un hechizo;
en los tiempos que corremos
como en aquellos que han sido
las llanuras son cristianas
pero con monjes y obispos;
en los montes y en los valles
son gentiles padres e hijos
pero ya Pamplona cuenta
con un obispo muy digno;
al viejo Kixmi le adoran
y le dicen ahora Kristo,
le han levantado capillas
con altar y crucifijo;
el revuelo que esto causa
no de todos es bien visto,
los chapados a la antigua
prefieren sus viejos mitos.