dissabte, 30 de març del 2019

El cantar de Kixmi


El cantar de Kixmi
Kixmi-Ren Kantua

de Bernardo Estornes Lasa i
Ignacio Goikoetxea Olaondo  -Gaztelu-

Auñamendi

Març 2019


Remenant llibres m'he trobat aquest que era del meu oncle de Bilbao. No me l'havia llegit ni recordava que el tenia. I és molt curiós. Està escrit en euskera i en castellà, pàgina a pàgina. 
Són versos molt senzills que formen el poema que ens explica el inici de Euskalerria, barrejant Mitologia i Cristianisme, tot recopilant contes folklòrics del País Basc .
Els personatges tenen forts trets psicològics i són molt aguts, tant els personatges individuals com els grups. Es parla de valors que no canvien des de l'època prehistòrica i també d'invents que són una autèntica revolució tecnològica per l'època. 
Vull recordar Argiko, el cec vident, Sant Martiniko, el de la revolució tecnològica i Amandus, el refugiat aquità.
El cas de Sant Martiniko és molt curiós. Vivien  dalt d'una muntanya, són els bascos del nord, i crien animals i són molt tancats. També hi ha els bascos de la Ribera, que viuen en el pla, oberts, extravertits, parlant euskera i també erdera, cultiven el blat i fan pa, tenen serres per tallar troncs, festes fixes i comercien amb altres pobles. Bascos del Nord i de la Ribera ni es coneixen. Els primers tenen déus mitològics, Mari, els segons són cristians. El déu Kixmi és el Jesús cristià. I és curiós i divertit veure com se les arregla Sant Martiniko per conèixer als de la Ribera, fer-hi amistat, i portar al nord els invents i avanços dels altres. 

Han pasado largos siglos
desde los tiempos de Argiko,
han pasado tanbién varios
que murió San Martiniko;
y en las veladas de invierno
y en las tareas del lino
a los dos se les recuerda
como si estuvieran vivos;
las profecías del ciego
y lo que el herrero hizo,
todos escuchan atentos
como si fuera un hechizo;
en los tiempos que corremos
como en aquellos que han sido
las llanuras son cristianas
pero con monjes y obispos;
en los montes y en los valles
son gentiles padres e hijos
pero ya Pamplona cuenta
con un obispo muy digno;
al viejo Kixmi le adoran
y le dicen ahora Kristo,
le han levantado capillas
con altar y crucifijo;
el revuelo que esto causa
no de todos es bien visto,
los chapados a la antigua
prefieren sus viejos mitos.

divendres, 22 de març del 2019

Creix un arbre a Brooklyn


Creix un arbre a Brooklyn
de Betty Smith

L'altra editorial

Març 2019


La Francie Nolan neix en una casa pobra i senzilla de Brooklyn. La mare, Katie té 19 anys amb el seu marit, en Johnny, de 20 anys netegen al vespre l'escola del barri. El dia que neix la Francie hi va la mare de la Katie, una dona austríaca que no sap ni llegir ni escriure però que posseeix la saviesa de les dones a través dels segles.  Hi ha un diàleg que impacta i emociona: és un estil de viure, una pla de vida i d'educació pels fills fet des de la ignorància de l'àvia de la qual n'és molt  conscient. 

- Aquesta nena ha nascut amb pares que saben llegir i escriure i això per a mi és una gran meravella.
- Encara sóc jove, mare. Tot just tinc 18 anys. Sóc forta i treballaré com calgui. Però no vull que aquesta nena creixi per treballar com jo. ¡Què haig de fer, mare, perquè ella tingui una vida diferent? ¿Per on haig de començar?
- El secret és llegir i escriure. Tu saps llegir. Cada dia li has de llegir una pàgina d'un bon llibre. Cada dia, fins que la nena sàpiga llegir. Llavors li tocarà a ella llegir. aquest és els secret, creu-me.
- Li llegiré cada dia, doncs. Quins bons llibres em recomanes?
- Hi ha dos grans llibres. Un és Shakespeare. He sentit a dir que conté totes les meravelles del món, tots els coneixements de l'home sobre la bellesa i la vida, tot el seu saber. Diuen que les narracions de Shakespeare són obres que s'han de representar en un escenari. No he parlat mai amb ningú que hagi vist aquest prodigi
- I quin és l'altre gran llibre?
- La Bíblia que llegeixen els protestants.
- Nosaltres ja en tenim una: la bíblia catòlica.
- No està bé que una catòlica ho digui, però la bíblia dels protestants reflecteix més fidelment la bellesa d'aquest món i de l'altre.
També li has d'explicar contes de fades del vell país, fades, elfs, follets... dels fantasmes que visitaven la casa del teu pare i del mal d'ull que una fetillera va llançar a una de les teves tietes,  i dels signe premonitoris que apareixen a les dones de la nostra família quan s'acosten les desgràcies o la mort. I la nena ha de creure en Déu Nostre Senyor i en Jesús, el seu fill, i no t'oblidis de santa Claus! 
- Per què? Si jo no hi crec pas!
- Perquè la nena ha de tenir una cosa molt valuosa que es diu imaginació. La nena ha de tenir un món secret on  visquin coses que no han existit mai. És necessari que hi cregui. Així quan el món es torni massa lleig per viure-hi, ella podrà fugir i viure a la seva imaginació.

Ho trobo tan encertat! I tan ben dit! Aquesta àvia és una pou de saviesa popular, del que li ha ensenyat la vida...
La Francie creix en un ambient mig real i mig màgic. La mare li ensenya la vida real, amb la percepció de la nena que la mare estima més al seu germà Neeley, més petit que ella. I així era per pena de la mare que se n'adonava però no hi podia fer res. El pare era del món màgic. Cada dia arribava al vespre cantant per l'escala. segons la cançó ella sabia si estava content i s'estaria amb ella parlant i preguntant-li coses o aniria amb un parell de cerveses de més i aniria directament al llit. Ella s'estimava més al pare i era a ell a qui li demanava coses. Era una nena forta i decidida i sabia què volia. Li agradava molt llegir. Des de molt petita anava cada setmana a la biblioteca i demanava llibres. Se'ls llegia asseguda a l'escala, davant un arbre que creixia al pati, una mica amagada. I era feliç. Anava a escola. Però no s'hi trobava a gust. Un dia caminant va veure una escola preciosa, amb jardí i va saber que era l'escola que volia. I va parlar amb el seu pare. Tot el que va fer el pare per aconseguir que la nena anés a estudiar allà és una meravella de imaginació i voluntat.
No puc explicar tot el llibre. La Francie va creixent, lluita per aconseguir el que vol, estima el germà i van aconseguint tot el que volen malgrat les circumstàncies. 
És una nena que se't fica al cor i no et deixa. I els altres personatges també són molt potents. Però l'autora ens fa ressaltar només la Francie. M'agradaria llegir en un llibre tot el que pensaven els altres membres de la família, les germanes de la Katie... De tothom es parla una mica; del que menys es parla és del Neeley. Sembla com si essent el més estimat ja en tingués prou, no n'hem de saber res més...
És un llibre per llegir i assaborir, però no pots llegir-lo a poc a poc, el llegeixes a glops. Per tant és un llibre per rellegir d'aquí un temps.


dijous, 14 de març del 2019

L'amant


L'amant
de Marguerite Duras

Club de lectura d'Enginyers

Edicions 62 - Proa

Març 2019


Pendent d'escriure 

dissabte, 9 de març del 2019

La bona persona de Sezuan


La bona persona de Sezuan

Teatre Nacional de Catalunya
Sala Gran

8 març 2019



Pendent d'escriure i fotos

divendres, 8 de març del 2019

Dia Internacional de la Dona


Dia Internacional de la Dona

8 de març de 2019



Pendent d'escriure

dimecres, 6 de març del 2019

Aprendre a parlar amb les plantes


Aprendre a parlar amb les plantes
de Marta Orriols

Edicions del Periscopi

Març 2019

Pendent d'escriure