La confessió de la lleona
de Mia Couto
Edicions del Periscopi
Març de 2016
És més difícil que el primer, t'has de concentrar més per entendre, si pots, el que passa dins el cap de cada persona, del poble de Kulumani.
Està ambientada a Moçambic, igual que l'altre novel·la.
Comença dient: Déu, antigament, era dona. Abans d'exiliar-se lluny de la seva creació i quan encara no es deia Nungu, l'actual Senyor de l'Univers s'assemblava a totes les mares d'aquest món. En aquell temps, parlàvem la mateixa llengua dels mars, de la terra i dels cels. El meu avi diu que aquell regnat fa molt que es va morir. Però en algun lloc dins nostre hi queda el record d'aquella època llunyana. Sobreviuen il·lusions i certeses que, al nostre poble de Kulumani, passen de generació en generació. Tots sabem, per exemple, que el cel encara no està acabat. Són les dones qui, des de fa mil·lennis, van teixint aquest infinit vel. Quan els seus ventres s'arrodoneixen, el cel s'amplia un tros. Al revés, quan perden un fill, aquell fragment de firmament es torna a desfer.
Kulumani és un petit poblat aïllat i la gent se sent amenaçada per una lleona que mata les dones del poblat; només dones. I avisen un caçador, l'Arcàngel, perquè mati la lleona.
Són coses nostres. Ja ho saben; aquí no hi ha policia, no hi ha govern, i fins i tot Déu només hi és a vegades.
Quan arriba l'Arcàngel molta gent li parla dels lleons, de la lleona. I i diuen que ell ha vingut a matar algú, perquè els lleons són ell mateixos. Hi ha tres tipus de lleons: els lleons de bosc, els fabricats i els lleons persones. Les creences ancestrals barregen homes i dones amb animals, amb lleons, i fa més por el lleó persona que els altres. I els fabricants de lleons també són perseguits però ho porten molt amagat...
El riu i la terra tenen molta importància, igual que a l'altre llibre de l'autor.
És impressionant veure com tot aquest garbuix de creences i mites, viscuts en un petit poblat sense quasi contacte amb el món, es tornen cada vegada més reals i la por i la, diguem-ne, maldat marquen la vida de les persones. Només de tant en tant una persona, com Adjiru Kapitamoro, l'avi de la Mariamar, veu més enllà i intenta salvar la seva néta.
Cada capítol comença amb una dita africana; en un parla el caçador, l'Arcàngel, amb tots els seus problemes familiars i amb la pressió de la seva infantesa i en l'altre parla la Mariamar, a qui la lleona acaba de matar la germana.
Algunes de les dites són aquestes:
- Fins que els lleons no s'inventin les pròpies històries, els caçadors sempre seran els herois de els narracions de caça.
- Beneït sigui el lleó que es mengi l'home
i així el lleó es faci humà;
i maleït sigui l'home que es mengi el lleó,
i així el lleó es faci humà. Evangeli de Tomàs
- Només hi ha una manera de fugir d'un lloc:
marxant de nosaltres. Només hi ha una manera
de marxar de nosaltres; estimant algú.
- El veritable nom de la dona és "Sí". Algú mana: "No hi vagis". I ella diu: "Em quedo". Algú ordena: "No parlis". I ella calla. Algú prescriu: "No ho facis". I ella respon: "Hi renuncio". Proverbi del Senegal
- Cada matí la gasela es desperta sabent que, si no corre més ràpid que el lleó, la mataran. Cada matí el lleó es desperta sabent que, si no corre més ràpid que la gasela, es morirà de gana. Tant se val si ets un lleó o una gasela: quan el sol despunta, el millor que pots fer és començar a córrer. Proverbi africà
- Una paraula que no pot sortir de la boca s'acaba convertint en bava verinosa.
- On els homes poden ser déus, els animals poden ser homes.
- El xiuxiueig d'una noia bonica se sent més que el rugit d'un lleó.
- Un exèrcit d'ovelles liderat per un lleó és capaç de derrotar un exèrcit de lleons liderat per una ovella. Proverbi africà
No sé si m'he explicat gaire bé. És difícil parlar d'aquest llibre sense anomenar cada cosa que passa, cada sentiment, cada pensament, cada creença o costum que costa assimilar...
Llegiu aquest llibre. És diferent dels altres. Aporta nous horitzons a la nostra ment...