Sallent de Gállego-Tourmalet-Val d'Aran
del 10 al 12 d'agost de 2010
Teníem tres dies lliures i vam decidir anar al sud de França, a l'etapa reina del Tour de França que enguany complia el cent anys. Vam pujar, en cotxe!, al Col d'Aubisque, al Col de Tourmalet, al d'Aspin i al de Peyresourde. Molta gent ho feia en bicicleta i segurament gaudien encara més que nosaltres del paisatge i de les meravelloses vistes.
Poc abans de començar el Tour d'aquest any, el dels cent anys,va
![](//2.bp.blogspot.com/_Ed23hHLsd4g/TJD_l_f0SII/AAAAAAAACr4/tr0SA5esAmE/s200/P1040460.JPG)
córrer la curiosa anècdota que ara us explicaré. Era l'any 1910. Henri Desgranges, l'organitzador del Tour de França, va enviar a un home de la seva confiança perquè fes un primer recorregut per aquestes muntanyes i comprovés si els ciclistes podien passar-hi. Aquest home, Alphonse Steinès, va pujar en cotxe al Col de Tourmalet, amb una nevada impressionant, tot i ser ja primavera. Per cert, Tourmalet vol dir "camí de mal retorn"... A 4 Km. del cim el cotxe va quedar aturat sense poder avançar per culpa de la neu. Va haver d'arribar al cim caminant, i va arribar quasi congelat al poble de Barèges. Després d'aquesta mala experiència Steinès va telegrafiar a Henri Desgranges dient-li que la ruta era perfecte i que estava en molt bones condicions. El Tour va passar aquell any pel Tourmalet i un dels ciclistes, Lapize, després de patir les conseqüències del mal camí, va cridar: "assassins, assassins!" als organitzadors.
![](//3.bp.blogspot.com/_Ed23hHLsd4g/TJHzc2dIDxI/AAAAAAAACsI/e_eoQGFWD1o/s200/P1040448.JPG)
Després de cent anys el camí de terra ja no hi és i al seu lloc hi trobem una magnífica carretera plena de corbes i amb unes vistes d'una bellesa excepcional.
Però la primera nit vam dormir a Sallent de Gállego, després de dinar a Aïnsa, poblet encantador, molt turístic. A la tarda vam passejar per la Vall d'Ordesa, que ja havíem visitat fa molts anys. Dóna gust caminar per aquest Parc Nacional, enmig dels arbres i amb el soroll de l'aigua... Sallent és poble d'hivern, per anar a esquiar. Els hotels i restaurants es toquen uns als altres, però essent com és Pirineu la vista de les muntanyes t'acompanya i et conforta.
L'endemà, passant per Eaux-Bonnes, amb una carretera plena de corbes, meravellosa, vam fer els 4 Cols amb un sol de justícia i un cel blau que enamorava.
Vam dormir a Bagnères-de-Luchon i l'endemà, a través del Port de Portillon vam arribar a la Vall d'Aran. Vam visitar els Ulls del Jueu i Artiga de Lin recordant els 15 dies que hi vam passar amb amics fa ja una pila d'anys i totes les excursions que vam fer. Ara les faríem més tranquil·lament però crec que hem de tornar-hi.
Tres dies, dues nits, suficient? per trencar una mica l'estiu amb fills i néts... que t'esgoten però que enyores l'endemà que són fora de casa!