divendres, 25 de juliol del 2014

Focs a Blanes


Focs a Blanes

24 de juliol de 2014


Feia ja un parell d'anys que no anàvem a Blanes a veure els focs. I és un costum que ens agrada. Aquest any hi hem anat i, potser perquè era el primer dia, hem trobat menys gent que altres anys.
Molta calor, molta! I el restaurant davant la platja que havíem reservat tenia un aire condicionat a tota pastilla. En Jaume, per por de tenir fred, es va comprar una samarreta per sota la camisa. Semblava un turista! Però li va anar força bé.




Després de sopar el mateix restaurant ens va donar un parell de cadires per portar a la platja i seure sobre la sorra. Altres anys hagués estat impensable! Sempre estava ple a vessar.Però vam poder  seure i veure els focs còmodes com mai. 


Els focs eren de la pirotècnia Tomàs de Benicarló  i com sempre n'hi ha hagut algun que no havíem vist mai. És molt bonic veure la Palomera voltada de foc i llum! 
Llàstima que la tornada sigui tan llarga perquè només per sortir de Blanes passes ja quasi una hora... 
Però el més segur és que hi tornem l'any que ve!


diumenge, 20 de juliol del 2014

El barri del Sorral



El barri del Sorral
de Begoña García Carteron

B edicions

Juliol 2014



L'any 1751, treta-set anys després d'acabar la guerra de Successió, encara hi ha moltes famílies que viuen amb l'ai al cor i patint les seqüeles de la guerra. 
El llibre ens explica la vida d'unes dones, de les dones, que vivien fora muralles, i de com van lluitar per assolir la llibertat personal en temps de repressió. 
Mentre córre la història es va formant, a base de destruir i de fer canviar completament la vida i els costums, el que serà la Barceloneta. 
 Les cases que van destruir per construir la Ciutadella van fer créixer un barri de barraques on malvivien les famílies que abans ocupaven aquell espai. Un grup de dones aconsegueix trobar feina netejant a l'interior de la Ciutadella, ocupada pels militars que havien de vigilar des d'allà, que no es repetís cap aldarull.
I allà dins,un dia, passa una cosa molt greu, I només ho saben les dones. I haurà de ser el seu secret; un secret pesant i horrible que marcarà les seves vides, al mateix temps que les farà propietàries d'un petit tresor enverinat que hauran de guardar també en secret. 
Van creixent les petites que van ser protagonistes i van envellint les més grans que tenen el record viu d'un dia determinat... 
El llibre és molt entretingut. El tema és diferent a d'altres d'aquesta època. És. sobretot, una veu de dona que parla de les dones. Sense ser cap obra mestre es llegeix amb gust i la trama és original i enganxa. 

dimarts, 8 de juliol del 2014

El mar dels traïdors


El mar dels traïdors
de Jordi Tomàs
Premi  "El lector del'Odissea" 2012

Proa
A tot vent

Juliol 2014

Ser lliure no és només desfer les pròpies cadenes, sinó viure d'una manera que respecti i millori la llibertat dels altres
Nelson Mandela

L'Antoni és un noi d'Osona que acaba la carrera de metge i li ofereixen una feina en el vaixell Verge de Montserrat que ha d'arribar a Cuba passant per diferents ports africans carregant ivori, eben i espècies. Ell s'ha d'encarregar que la tripulació arribi sana i estàlvia. 
És l'any 1864 i el metge novell, jove i idealista no sap, no s'imagina, que persones del seu entorn, del seu país, es puguin dedicar a portar esclaus d'Àfrica a Amèrica, a fer tràfic d'esclaus. I ho descobreix a poc a poc... de mica en mica... I es desespera. I es dedica a escriure cartes, que guarda perquè no pot enviar-les, a la seva mare, al seu oncle que li ha pagat els estudis, al seu cosí, al seu professor que és qui li va proporcionar la feina... L'ambient es va degradant i el noi va creixent a la força davant els esdeveniments. 
És interessant veure l'evolució de l'Antoni, les seves reaccions a mida que va veient el que no voldria veure ni viure, la seva valentia. 
Voldries ajudar-lo, ser al seu costat, però saps que aquest problema va existir de debò i que encara ara, per desgràcia, en podríem fer un llibre...