divendres, 16 de setembre del 2022

Carta d'una desconeguda

 


Carta d'una desconeguda
de Stephan Zweig 

Club de lectura SER

Quaderns Crema 

Setembre 2022


Stephan Zweig va ser uns dels autors de la meva adolescència. A la meva mare li agradava molt i me'ls passava. Sobretot biografies. Aquest no l'havia llegit, o no el recordava... M'ha agradat. És un gran escriptor i si fas l'esforç d'endinsar-te en l'època pots entendre la vida i la passió de la "desconeguda". Una nena que s'enamora del veí de l'escala sense parlar amb ell, només mirant a través de l'espiell, controlant les entrades i sortides... I quan ja gran el coneix mai li diu qui és, de què el coneix. A la carta, quan explica tota la història conjunta de la qual ell no sap res, ho fa amb una delicadesa exquisida, amb cura de no fer-li mal, però demostrant que ella se n'ha pogut sortir sola. 
Aquesta història avui seria inversemblant. Però és bonica i suau, i no perd amb els anys si saps situar-te en un temps i uns costums i unes vides que no tenen res a veure amb els nostres temps. Temps que han canviat molt, molt! des que teníem 8 o 10 anys a ara que en tinc 75... Penso que coses que podria jo escriure també ho trobarien molt estrany els meus néts i nétes... 
Copio l'últim paràgraf perquè m'agrada, perquè malgrat que ell sempre ha estat respectuós i educat i agradable aquest final de llibre m'agrada d'una manera especial. Em retrata un home sensible que, com a home que és, no ha sabut llegir els missatges subtils, sense paraules, que li anava enviant la nena, jove, dona, que l'estimava sense remei. 

Ell va deixar anar la carta de les mans, que li tremolaven. Aleshores va fer memòria molta estona. Tèrbolament va sorgir algun record que li recordava una nena veïna, una noia, una dona que havia trobat en un local nocturn, però ers un record imprecís i desdibuixat, com una pedra que tremola al fons de l'aigua que corre i no se'n pot distingir bé la forma. Eren ombres que brollaven abundosament, que anaven i venien, però no se'n va arribar a fer cap imatge. Sentia records dels sentiments i tanmateix no aconseguia recordar. Era com si hagués somiat totes aquelles figures, com si les hagués somiat sovint i profundament, però com si només les hagués somiat. 
Llavors la seva mirada va passar al gerro blau que tenia davant seu, damunt l'escriptori. Era buit, d'ençà d'anys era buit per primera vegada el dia del seu aniversari. I es va esglaiar: va ser com si, de sobte, s'hagués obert una porta invisible i un cop d'aire fred penetrés des d'un altre món a la seva habitació en calma. Va sentir una mort i va sentir un amor immortal: alguna cosa se li va obrir dins de l'ànima i va pensar en la dona invisible, sense cos i apassionada, com qui pensa en una música llunyana. 

dissabte, 3 de setembre del 2022

Zona inundable

 


Zona inundable
de  Marta Barceló

Lectura de teatre SER 

Jàssera - Adis Edicions 

Setembre 2022


Obra de teatre molt actual! Tot i que parla de les inundacions de Mallorca de l'any 2018 t'hi veus implicat després dels aiguats caiguts a Catalunya aquests darrers dies. 
A un poblet de Mallorca en quatre hores hi cau tanta aigua que el torrent és desborda, inunda part del poble i provoca onze morts, diversos ferits i molt mals materials. 
La història l'explica la gent que ho va viure i un cor que va repetint frases o fa preguntes. Impressiona veure la reacció de les persones. Primer com ho van viure. Com un constructor que havia estalviat tota la vida per tenir una camioneta bona se'n va a buscar-la per canviar-la de lloc amb aigua fins als genolls. O com una dona que només vivia pensant en la filla morta s'adona de cop que sí que vol viure i com s'ho fa per sobreviure. I com la gent és bolca per ajudar els altres. Com arriba gent de tot arreu per cobrir les necessitats bàsiques i ajudar a buscar els desapareguts... 
Però després venen les preguntes. Per què no es va avisar abans que venia una forta tempesta? Sobretot tenint en compte que mig poble estava edificat a la llera del torrent... I qui i per què es va donar permís per edificar en aquest lloc? I per què després de tot el que va passar a Mallorca i que ha passat a tants i tants llocs, encara ara, és continua donant permís per edificar en aquests llocs? L'aigua sempre torna a lloc; un dia o altre recorda el seu camí i el recupera.
Deixo còpia d'una pàgina que m'agrada recordar...

Actriu cor: Refranys, la plasmació en paraules de l'experiència observada repetidament.
Xavalín: No hi ha veïnat més dolent, que terra arran de torrent.
Actriu cor: Ni terra prop de torrent, ni casa prop de convent.
Actriu madura: A la vora del riu, no hi facis el niu.
Actriu gran: Mal veïnat és el torrent, se'n duu lo  bo i deixa lo  més dolent. 
Actor madur: Si a l'octubre plou, els torrents fan renou.
Actriu madura: Prest o tard l'aigua torna al seu pas. 
Actriu cor: Ni meu ni teu: l'aigua reclama el que és seu. 

Actriu cor: Tota la informació acumulada en centenars d'anys d'història.
Actriu gran: A quin moment hem deixat d'escoltar les veus que ens venen d'enrere?

Actriu cor: I a les sis i cinquanta-cinc va començar la catàstrofe.

Aquesta obra es representa al TNC. No us la perdeu! Jo penso anar-hi... Crec que és fresca i àgil i que l'escenografia pot ser molt bona!