Mucha

Alphonse Mucha

Seducció, modernitat i utopia

CaixaForum

29 de desembre de 2008

Alphonse Mucha és un pintor txec que va néixer el 1860 i va morir el 1939. Va estudiar a l'Acadèmia de Belles Arts de Munic i, a Paris, on va conèixer la Sarah Bernhard i el seu Théâtre de la Renaissance. Es va dedicar a fer-li els cartells de les obres i això el va fer conegut a tot el món. I copiat.

Més tard, el joier Georges Fouquet va crear una sèrie de joies inspirades en els ornaments dels dibuixos de Mucha. I ho va presentar a l'Exposició Universal de Paris de 1900.

Va ser creador i difusor de l'Art Nouveau i un dels primers en aplicar els seus dibuixos per a la publicitat, com en el cas de la xocolata Ametller.

Mucha diferencia les seves obres entorn quatre temes fonamentals: Teatre, Bellesa, Misteri i Modernitat.

Les dones de Mucha són sensuals, elegants, seductores... , voltades de motius vegetals i d'altres, fruit de la imaginació de l'artista.

També es dedica a la fotografia. I podem veure en aquesta exposició moltes fotos digitalitzades a partir de negatius de vidre.

L'epopeia eslava és el títol d'una sèrie de pintures en què pinta els moments més importants de la història eslava.

Ami em va agradar molt l'exposició. La bellesa de les figures estilitzades, tan riques en ornamentació i, en canvi, gens recarregades a la vista, són una delícia.

A més em va recordar postals de les àvies, que guardo a casa. I només tornar a casa vaig buscar-les i, tal com esperava, eren de Mucha.

L'Art Nouveau coincideix amb el Modernisme a Catalunya, tot i que aquí va tenir molta incidència amb l'arquitectura.

Claustre del Monestir de Santa Maria de Montsió

Claustre del Monestir de Santa Maria de Montsió

Esplugues de Llobregat

Carrer de l'Església 82

Obert l'últim diumenge de cada mes de 11h. a 13h.

28 de desembre de 2008

Aquest monestir el va fer construir Pere IV el Cerimoniós l'any 1.351, a tocar de les Drassanes.

Per diferents motius ha estat traslladat de lloc diferents vegades: a la plaça de Santa Anna, a la Rambla de Catalunya i, finalment, a Esplugues, al Mas Colomer.

És un claustre gòtic, de dues plantes, amb columnes molt fines i esveltes. Val la pena fixar-se en la portada gòtica. En un dels angles del claustre podem veure una font del S. XV que representa la Presentació de Maria al Temple.

Sortint del claustre us convido a passejar pels carrers del voltant. Hi trobareu masies, carrers de pedra estrets amb cases carregades de buguenvíl·lies, un silenci sorprenent, i un recorregut que us semblarà impossible de trobar tan a prop del brogit de la ciutat. La majoria d'aquestes cases han estat creades, o rehabilitades, per l'escultor Xavier Corberó i serveixen de residència a artistes que visiten Barcelona.

Poema de Nadal 2008

Poema de Nadal

de Josep Maria de Segarra

Coral l'Albada del Caravaning Club del Bages
Piano: Anna Canal

Església de la Cova de Sant Ignasi

Manresa

27 de desembre de 2008

Com cada any hem volgut assistir a un recital del Poema de Nadal. I hem escollit Manresa. L'ambient càlid i agradable i una coral amb veus molt competents i agradables. Inclosa la d'una nena d'uns deu anys que feia de rabadà i cantava molt bé.

Els rapsodes, que eren quatre, no s'han pogut lluir massa per culpa dels micròfons que funcionaven molt malament. Sort que el Poema ens el coneixem força bé i no hem tingut problemes. Però ha estat una llàstima perquè tots, però sobretot una, recitaven molt bé.

Ha estat més nadales amb Poema de Nadal que no a l'inrevés. Han cantat moltes, moltes nadales. Algunes no les havia mai sentides.

Ha estat molt bonic i una mica la cirereta del pastís de Nadal. Ens faltava el Poema i ja l'hem tingut.

I Manresa no està tan lluny. I hem pogut gaudir d'una visió de Manresa il·luminat, la Seu i l'Església de la Cova, que és un plaer per a la vista i com que normalment no hi anem mai de nit no l'havien mai vist fins avui.

Cova de Sant Ignasi

A veure l'any vinent on ens tocarà anar a escoltar el Poema...

L'elegància de l'eriçò

Muriel Barbery

L'elegància de l'eriçò

de Muriel Barbery

El Balancí

Edicions 62

Premi dels llibreters francesos 2007

Llegit el desembre 2008

Animal crepuscular i nocturn, l'eriço és discret per natura i, com la Renée, és punxegut a l'exterior i refinat a l'interior. Comèdia polifònica, sovint impertinent, "l'elegància de l'eriçó" ha merescut el Premi dels llibreters francesos 2007.

Dues vides paral·leles, una dona i una nena que escriuen una mena de diari i que, finalment, es troben. La dona és portera d'un edifici de gent rica, i vol dissimular la seva vida interior. Li agrada la bona música, la bona literatura, l'art i la bona cuina. La nena, 12 anys, viu a l'escala i vol dissimular el seu alt nivell d'intel·ligència. I decideix suïcidar-se. No hi ha res que l'empenyi a viure ja que només veu com a fi la vida buida que porten els adults que l'envolten.

És una novel·la amb filosofia per a adolescents. Però que els grans podem llegir molt a gust i, fins i tot, rellegir algunes frases de la Renée, la portera, o de la Paloma, la nena.

Finalment, l'arribada d'un japonès a l'edifici i la seva manera de fer i parlar fa canviar a les dues dones.

Tota la novel·la està plena de al·lusions a la cultura japonesa; haikus, pel·lícules d'Ozú, cuina japonesa, els manga. És amb tots aquests detalls que venen del Japó on troben la Renée i la Paloma la Bellesa i la Veritat, la seva Veritat.

M'ha recordat una mica "El mundo de Sofía" de Jostein Gaardner, pel fet que els dos són un inici a la filosofia per adolescents. Però "L'elegància de l'eriçó" per mi està millor escrit, i no es veu tan infantil com l'altre.

Nadala Maritxu

Com cada any, la Maritxu escriu i ens envia la seva nadala. M'agrada compartir-la amb vosaltres.

Gràcies, Maritxu!

Fotografia de Wordpress

Navidad

Esta noche de amores
cuando una mujer negra se entrega
en burdel europeo
y un niño marroquí
“esnifa” cocaína ante la mirada del transeúnte
y la prostituta eslava
clava su cuerpo en un primer mundo
nace la Promesa violando el silencio.

Ventanas entreabiertas
porterías sin rumbo
adonde el drogadicto
se inyecta su ultimo suspiro!

¡Y es aquí donde nace la Palabra!

En ese desgastado portal
y entre redes divinas
la Palabra hecha carne
nos empuja a todos a nuestro primer Amor!

Amor detenido el nuestro.

Y el de ellos.

Descarada esta noche.
¡Noche de Solemnidad!

Descarado ese día
¡donde nace esta noche!

En el hambre
desde la frontera ilegal
¡abortando ritos!

Pero la Trasparencia
mordiendo sentimientos
respirando libertad
besando besos que no se dan
nos lleva a la fecundidad humana
y en esta noche dialogante
brotará la justicia y la igualdad.
¡Noche de Venida!

Maritxu

Nadal 2008

Nadal 2008



Joiosa , la palla
fa avui de bressol,
joiosa, la palla
l’Infant embolcalla...
i es daura de sol.

Ramon Muntanyola

Bon Nadal! I que la joia de la vinguda de Jesús en ompli de pau i d’esperança en un món millor. I que entre tots intentem fer-lo realitat.

Maripepa i Jaume

La festa de la Immaculada a Can Brustenga

La festa de la Immaculada a Can Brustenga



Can Brustenga



Santa Eulàlia de Ronçana

8 de desembre de 2008

Un any més hem celebrat la festa de la Immaculada a la casa pairal. És la nostra patrona i, seguint la tradició, ens reunim tots els Brustenga que poden i volen per celebrar una Eucaristia a la Capella i cantar els goigs, i participar després del dinar de germanor.

El Francisco i la Carme renoven cada any la invitació per aquesta festa, i ho fan amb il·lusió i ganes, cosa molt d'agrair ja que aquest any érem prop de 80 persones.

Vam tenir Mossèn Francesc Martínez, antic rector de Santa Eulàlia com a capellà per la missa.

A l'hora de dinar tres llarguíssimes taules estaven parades per seure tots i prendre una sopa de galets, tipus Nadal, que cada any fan més bona, amanida i mongetes amb botifarra i cansalada. Al menjador hi seiem els "grans", o sigui, nosaltres, i l'entrada queda reservada pels joves i nens, que n'hi ha força!

Som molts cosins, 25. Seria bonic un any aconseguir trobar-nos tots amb fills i néts. Comprenc que és molt difícil. falta de costum, mals entesos, mandra... Però una casa pairal com Can Brustenga potser s'ho mereix. Jo me'n sento orgullosa i m'agrada participar d'aquesta festa.

Gràcies al Francisco i la Carme i a les seves "ajudants", la Maria Carme, la Dolors i l'Imma. I per molts anys!

Sempre m'han agradat els goigs de Can Brustenga i me'ls sé de cor. Us n'escric dues estrofes:

Per això a la pagesia

dels Brustenga n'hi ha un redós

on us veneren, Maria,

on tot us és amorós.

On hi teniu bella estada

on hi teniu setial.

Sigueu la nostra advocada

i lliureu-nos de tot mal!

--------

I quan caigui l'hora clara

que els freturi el ben morir,

si els heu assistit fins ara

veniu-los també a assistir.

Així hauran la desitjada

glòria que allà més ens cal.

Sigueu la nostra advocada

i lliureu-nos de tot mal!

Quemar después de leer

Quemar después de leer

Cinema Bosque

5 de desembre de 2008

Direcció: Joel i Ethan Coen

Actors: George Clooney, Frances McDormand, John Malkovitch, Tilda Swinton, Richard Jenkins, Brad Pitt, Elisabeth Marvel i JK Simmons

M'he llegit un parell de crítiques abans d'escriure la meva. Els germans Coen tenen un humor força peculiar. Els actors són tots d'anomenada i fa riure veure un Brad Pitt fent paper de "tros de quòniam". En el fons tots fan aquest paper de persones sense gaire criteri, que van a la seva, i només amb dos dits de front. Diuen que en George Clooney es va fer un tip de riure tot llegint-se el guió. Quina sort! A mi no m'ha fet riure gaire...

Un agent de la CIA és acomiadat i ell es venja escrivint les seves memòries i deixant de volta i mitja tot el personal. Aquest CD arriba a mans d'una noia, encarregada d'un gimnàs, que només somia en fer-se la cirurgia estètica. Veu l'oportunitat d'aprofitar-se de la situació i aquí comença tot.

El que més em va agradar va ser el diàleg del "jefe" de la CIA amb el seu subaltern. És curiós veure tot un "jefe" donant les instruccions d'una manera tan vaga i confusa i demanant solucions tan primàries... Suposo que és aquí on es pot veure amb més claredat l'humor d'aquests germans.

Amb tot, crec que aquesta pel·lícula és per gent amant del cinema dels Coen. I prou. La resta no n'entenem ni un borrall.

En un blog de cinema he llegit: La película entretiene, lo cual es mucho, pero no llena, porque falta algo en una historia demasiado enredada y con muchos giros. Parece una vuelta a sus inicios, con el peso de la madurez en la manera de ver las cosas. Y mientras eso antes se agradecía, ahora se vuelve exigencia, y se les pide más.

I em sembla força encertat.

Temps de verd, temps de madur

Temps de verd, temps de madur
Històries d'un poble de secà


de Marila Pons

Desembre 2008

La Marila la conec de fa anys. Portàvem els fills a Cap, als jesuïtes, i allà les dues vam fer de catequistes de nens de 2on d'EGB. Vam passar molt bones estones. Ella és molt alegre i extravertida; vam riure molt i vam treballar de valent. Ara estic orgullosa del seu segon llibre. A molts ens agradaria haver escrit un llibre i ella ho ha aconseguit.

El seu primer llibre, Històries de fum, és urbà i ubicat a Barcelona. El segon, el que ara us presento, ens explica la vida en un poble de secà. Ella fa uns anys va deixar la ciutat per anar a viure a un poble de l'interior. I ha volgut reflectir una mica la gent que hi viu i, més que això, la gent que hi vivia, les anècdotes, les llegendes sobre les diferents cases, la manera de parlar i de veure les coses, tan diferents en un petit poble interior que d'una gran ciutat. I ha reïxit.

Encara que no és una novel·la sinó un seguit de relats personificats cada un d'ells per un habitant d'aquest poblet imaginari, Platerrós de Miracle, és pot llegir com a tal perquè té un mínim fil argumental.

És un llibre àgil de llegir, escrit de manera planera i amb paraules i expressions que creiem ja mig oblidades. Retrata un poble que podria ser qualsevol altre. Tots els qui coneixem una mica a fons la vida de poble ens hi podem veure una mica identificats, no per la vida d'ara, sinó pel que ens explicaven els nostres pares. Els noms, els malnoms, les tafaneries, els secrets,... tot té una flaire de les històries que hem sentit o que, fins i tot, hem viscut de petits, si sabem el que és una vida de poble.

Enhorabona Marila, per aquest segon llibre i... endavant! que segur que en ve un altre al darrere.

La presentació d'aquest llibre es va fer a la Llibreria Proa Espais el dia 2 de desembre i la presentació va ser a càrrec del periodista Lluís Foix, fill d'aquelles terres.

Els homes que no estimaven les dones

Els homes que no estimaven les dones
Millennium I

de Stieg Larsson



Tradució d'Alexandre Gombau Arnau
i Núria Vives Colom

Columna


Novembre 2008

Se'm fa difícil parlar d'aquesta novel·la. Tothom en parla i la recomana molt, ha tingut un èxit impressionant i ara en fan una pel·lícula. Acaba de sortir la segona part -en tindrà tres- i ja comencen a vendre'n con si s'hagués d'acabar en dos dies.

És novel·la negra, plena de corrupcions, intrigues, personatges molt diferents entre ells... El tema és original i ben tractat i el llibre, vertaderament, enganxa des del començament. Però a mi, que no sóc afeccionada a la novel·la negra, m'ha deixat una mica decebuda. Amb tants detalls que expliquen i amb tot l'enrenou que es munta vas agafant ganes de veure com acaba, i el final, per a mi, és una mica fluix i predicible. Suposo que els qui llegeixen novel·la negra amb assiduïtat l'han trobat molt bo i innovador. Però a mi aquest tipus de novel·la no em diu res. Llavors la meva opinió, en aquest cas, no val gaire.

He llegit el llibre d'una tirada, m'ha enganxat, ja ho he dit, i si algú em porta el segon llibre me'l llegiré. Però particularment no és un llibre que m'emocioni, que recomani a tothom; un llibre d'aquells imprescindibles... Per a mi un llibre m'ha d'aportar alguna cosa més perquè el recomani de cor.

Però tenint en compte la gent que me l'ha fet llegir a base d'alabar-lo molt i parlar-ne amb entusiasme penso que és un llibre ben escrit, amb una intriga important, amb uns personatges molt ben dibuixats i que a qui li agradi aquest tipus de novel·la s'ho passarà d'allò més bé llegint-lo; i a qui no li agradi tant el llegirà a gust i quan acabi passarà a una altra novel·la d'aquelles que estan esperant a la pila de la tauleta de nit.