diumenge, 18 de febrer del 2018

Mossèn Joan Soler - Arenys de Munt







Mossèn Joan Soler - Arenys de Munt

17 de febrer de 2018




Hem estat avui a Arenys de Munt, el nou destí de Mossèn Joan Soler. Després de 9 anys a Dapaong, Togo, ara l'han enviat a Arenys de Munt... Com tots els qui han viscut i treballat a l'Àfrica ell la porta dins el cor i suposo que la gent d'Arenys se'n faran un tip, d'escoltar coses d'Àfrica! 
Nosaltres, els socis d'Abló Pkédé, hem volgut fer-li una visita i acompanyar-lo unes hores en la seva nova vida i tasca evangèlica. 


Ens ha ensenyat la parròquia, un gran retaule sobre l'altar, i una porta que no hem vist enlloc més: una porta plena de ferradures de cavall, ex-vots de la gent que vivia i treballava allà i ho considerava una de les coses més valuosos. Sense cavall poca feina i poc moviment tenien... 


Hem passejat pel Castell de Jalpí, que ara és restaurant per casaments, i després hem dinat al restaurant Nostra Senyora de Lourdes, molt gran i on hem pogut parlar una estona. 


Segur que des d'Arenys mossèn Joan seguirà fent feina per Togo, per Dapaong, on ha deixat una part de la seva vida. 
Li desitgem de tot cor que s'aclimati a aquest canvi de vida i que segueixi fent feina, que pertot n'hi ha i força. I si un dia pot tornar a l'Àfrica... perfecte! 
Nosaltres, amb l'ajuda de tots vosaltres, intentarem seguir ajudant·lo en els seus projectes.



dissabte, 17 de febrer del 2018

90 anys Bisbe Pere Casaldàliga


90 anys Bisbe Pere Casaldàliga
Església del Pi

16 de febrer de 2018


Pendent d'escriure

dijous, 8 de febrer del 2018

Adossats





Adossats
de Ramon Madaula

Teatre Romea
amb Ex-IBM

7 de febrer de 2018

Director: Jordi Casanovas
Actors: Rosa renom, Jordi Bosch, Ramon Madaula, Marieta Sánchez, Carles canut, Guillem Balart




"Com més a prop, més desconeguts" ho va llegir Madaula en una novel·la i va escriure Adossats.
Parla d'una família "normal", sense cap situació extrema. Gent "normal" a qui li passen coses "normals"...
El dia de sant Jordi es reuneixen en una caseta adossada tota la família. L'avi, amb la cuidadora, els dos fills, una jove i un nét. Comença la primavera i poden sentir el cant dels ocells i veure brostar les primeres flors. Tot sembla que porti a un dia encantador. Però els protagonistes es senten sols, no saben com apropar.se, com més ho intenten, més as'allunyen.
És una comèdia i rius, però en el fons és el retrat de la vida de molta gent i fa pensar. La il·lusió de viure enmig de la natura, en una caseta adossada... i trobar-te un veí que no para de segar la gespa fent un soroll de mil dimonis; el germà "artista" incomprès per la resta de la família, l'altre, segur d'aconseguir un alt càrrec a la Generalitat i relegat a un servei secundari, el fill que no s'atreveix a parlar amb els pares per por que no el comprenguin, i la cuidadora de l'avi, dominicana, amb aquella dolçor amb què tracten a la gent gran, que conquista a l'avi. i la mare de família volent, intentant amb totes les forces, ser feliç i que ho siguin els altres, esmerçant-hi tots els recursos, però que al final proposa al marit deixar la caseta adossada que ella adora i demanava i tornar a un petit pis a Sabadell on havien estat feliços. 
L'excel·lent paper d'actors tan reconeguts fa que passis una bona estona i surtis del teatre somrient i pensant que hi ha molta gent "normal"...





dimecres, 7 de febrer del 2018

Agon


Sempre parlo de Isabel Larruy, la nostra guia i mestre.
Avui l'he fotogarfiada...




Agon
La competició a l'antiga Grècia

Caixaforum
Amb Isabel Larruy


7 de febrer de 2018



Pendent d'escriure

divendres, 2 de febrer del 2018

Operació Urnes


Operació Urnes
de Laia Vicens I Xavi Tedó

Columna

Febrer 2018

 Més que un llibre és un document de com es va aconseguir fer arribar urnes, paperetes i sobres, i llistes als 2.243 col·legis electorals de Catalunya. L'entremat de persones, les complicitats, el no saber qui va davant teu ni qui va al darrere, el silenci que van observa tots els qui hi van treballar... és una cosa sensacional! Milers de voluntaris van participar-hi, des del que va comprar les urnes pagant-les de la seva butxaca fins als que van amagar-les a casa seva i van repartir-les el dia 1 d'octubre al matí. 
I també de tota la gent que a les 5 del matí ja eren davant els col·legis defensant la llibertat de poder votar. No van tenir por. Van defensar, mans enlaire, les envestides de la policia, no van recular, gent gran, molt gran, gent que, com ells deien, ja no tenien res a perdre i volien exercir el seu dret a vot, gent emocionada que votava en memòria dels pares o avis... Gent jove que portava les regnes de l'organització, que procuraven que el programa d'internet no caigués, que van treballar fins a l'extrem que, arribada la nit, es van adonar que no havien tingut temps ni de votar...  I les càrregues policials, la vigilància fora dels col·legi, "que ve la policia!", i amagar les urnes, o entregar urnes plenes de papers blancs... 
Un dia s'escriurà una novel·la, o es farà una pel·lícula amb el tema "Urnes 1O" i la gent pensarà que els catalans tenim molta imaginació. Però tot va ser molt real, molt, massa. 
Pels qui ho vam viure d'aprop potser no feia falta el llibre, vam viure i sentir prou emocions i sentiments creuats aquell dia.Però calia escriure'l, cal llegir-lo, perquè surti a la llum tota la feina que es va fer, de manera anònima, sense preguntar res, i que la va fer tanta i tanta gent...  I que gràcies a tots ells vam poder exercir el dret a vot el dia 1 d'octubre de 2017. I va guanyar per golejada el sí a una Catalunya independent en forma de República.
Gràcies a tots, col·laboradors anònims! Gràcies a tots el qui, amb el vostres cossos vau defensar les entrades als col·legis i les urnes! 

dijous, 1 de febrer del 2018

Blockchain


Blockchain i Bitcoin

Collegi d'Enginyers Industrials

Anton Gasol, economista

31 de gener 2018


Ahir vam ser a una conferència al Col·legi d'Enginyers Industrials on parlava l'economista Anton Gasol. Un tema nou per a mi completament però que em va tenir atenta les dues hores que va durar la xerrada i les preguntes. 
Em va agradar molt! Al Jaume també, però ell, com a enginyer, el preocupava més el "com" i jo em quedava amb "que". I és impressionant! 
Va comentar que en pocs anys, molt pocs, el blockchain canviarà la nostra vida molt més que no l'ha canviada internet. Aquí entra tot: transaccions comercials, sanitat, propietat intel·lectual, justícia, vots... tot! La manera de funcionar és, entre altres coses, a base de miners... No sé perquè he pensat en la maçoneria... No és fàcil d'entendre, almenys per a mi, però si ara un dia se'n parla podré seguir una mica la conversa... 
També va parlar dels bitcoins i d'altres monedes. La gent preguntava més sobre la moneda. Ell deia que la moneda és l'anècdota; que el que realment és important és el blockchain. 
Jo vaig preguntar sobre la República d'Estònia que l'any 1992 va proclamar una república al núvol per evitar que els russos la bloquegeixin. Preguntava si és un precedent del blockchain que és del 2009. Anton Gasol va comentar que ells han anat mutant cap al blockchain i ara en són la puntera. Els va molt bé i assessoren altres països. I que si volem un futur pels nostres fills i néts els hem d'empènyer a formar-los en aquest camí. I que per desgràcia Espanya està a la cua. La gent comença a digitalitzar-se, les empreses a poc a poc, però el govern no vol ni sentir-ne a parlar. Espanya és a la cuneta en aquest tema,, va dir. I aquí sí que hauríem d'enviar-hi la fiscalia... 
Per un motiu o altre crec que és un tema que a tothom pot interessar, encara que es quedi, com jo mateixa, amb quatre nocions elementals. Dibuixa un món sense intermediaris, transparent i sembla que molt segur. N'anirem sentint a parlar. Estiguem atents... 




Casa Vicens - Gaudí



Casa Vicens - Gaudí
Carolines 24 - Gràcia

31 de gener 2018

Amb Ex-IBM



Amb el rup de ex-IBM hem anat a visitar la casa Vicens que només fa dos mesos que està oberta al públic. És una obra declarada Bé Cultural d'Interès Nacional
És la primera casa que va fer Gaudí, amb 30 anys. El seu amic Manel Vicens i Montaner, corredor de Borsa i amo d'una fàbrica de ceràmica,  li va encomanar fer una cosa d'estiueig. Hem de tenir en compte que a l'any 1883 la burgesia catalana anava a estiuejar a Gràcia, a Sant Gervasi, a Sarrià... Des de la cas Vicens es veia el Montseny i es veia el mar.
Gaudí va construir la casa adossada a la paret mitjana d'un convent. D'aquesta manera el jardí era molt gran i va dissenyar una font monumental d'obra vista que va ser demolida l'any 1946 quan es va vendre aquesta part del terreny. En un extrem del jardí s'hi trobava la capella de santa Rita. Per allà passava una deu d'aigua que es considerava medicinal i es venia en ampolles, per cert força cares. Aquesta capella també va ser demolida i l'aigua va seguir venent-se força anys en un petit recinte en el jardí abans d'entrar a la casa, era l'aigua de Santa Rita. Uns companys de IBM que eren allà recordaven quan ells anaven cada any a comprar-ne...
La casa consta d'un celler, la planta noble, el primer pis amb els dormitoris i les golfes pel servei.
Tota la casa recrea un jardí. Gaudí volia que els estadants gaudissin del jardí tan essent fora com dins de la casa. la reixa de ferro és feta amb motllos trest dels margallons que hi havia en el jardí, i tota la ceràmica de dintre i fora de la casa és de flors deljardí, de clavells de moro. Va fer servir la seriació, rajoles fetes en serie, tot arreu excepte a la llar de foc que eren fetes una a una.
El senyor Vicens va poder viure només 10 anys en aquesta casa ja que va morir i la seva dona va vendre la casa.


Pendent d'escriure