Capvespre
Capvespre
de Kent Haruf
Edicions del Periscopi
Març 2020 Confinats Covid 19
M'agrada aquest autor. Les seves històries són simples, reals, una descripció de personatges i pobles molt real, de personatges ni molt importants ni necessaris per a la premsa, gent de cada dia, gent que viuen en un poblet, amb les seves feines i els seus veïns, amb els seus petits o grans drames que viuen com una cosa que han de passar, de superar...
Aquest llibre, potser per les circumstàncies en què l'he llegit, l'he trobat més trist, més descarnat que els altres. De tots els personatges te'n quedes sempre alguns, més propers, potser. Però la veritat és que són tots reals, i la vida és així.
M'agraden els dos germans, en Raymond i en Harold, que acullen a la Victòria, jove embarassada, i li fan de pare i mare, i després d'avis de la Katie, la petita... La feina dura i monòtona amb els animals de la granja, la pèrdua i el dol, l'enamorament d'en Raymond , tan mesurat com ha estat tota la seva vida...
La Rose Tyler, assistent social, lluitant sempre amb una paciència infinita amb les persones que la necessiten. I després veure com es desperta en l'amor quan ja te la imaginaves solterona perduda.
En DJ i el seu avi, el nen sempre amb les filles de la Linda, amistat profunda que sorgeix potser de la solitud dels nens. La Betty i en Luther, vivint en la caravana amb els dos fills, l'oncle alcohòlic que arriba i el canvi de vida dels nens. La poca empenta dels pares tot i l'ajuda constant de la Rose...
I tants altres personatges que van confegint a retalls la història d'un poble fictici, Holt, situat enmig de la plana de Colorado.
M'ha agradat però potser guardo més bon record dels altres llibres d'aquest autor.
Ara, escrivint i recordant, em va agradant cada vegada més... Sóc conscient que amb tort el que estem vivint de la pandèmia del Coronavirus i la confinació a casa potser volia un llibre que em deixés somrient abans de ficar-me al llit...