El professor Bernhardi
d'Arthur Schnitzler
19 de febrer de 2016
Teatre Nacional de Catalunya
Sala Gran
Director: Xavier Albertí
Actors: Lluís Homar, Joel Joan, Pep Cruz, Joan Negrié, Albert Pérez, Roger Casamajor, Rubèn de Eguía, Guillem Gefaell, Sílvia Ricart, Manel Barceló, Jordi Andújar, Albert Prat, Oriol Genís, Jacob Torres
Viena 1912. Catòlica i centre mèdic del món. S'acosta la Primera Guerra Mundial però tot i que no se'n parla, s'olora ja l'antisemitisme.
El Professor Bernhardi, Lluís Homar, jueu, és el director d'un centre mèdic que va fundar juntament amb altres metges.
Un dia els arriba una noia jove, soltera, sense família coneguda, que ha avortat de mala manera. Agafa una septicèmia i li donen un parell d'hores de vida. Li donen medicament perquè no pateixi i això la fa sentir-se eufòrica i amb ganes de sortir de l'hospital i retornar al món. Ella no sap que s'està morint... La infermera, com és costum i obligació, avisa al capellà perquè li porti la Unció dels malalts. Quan arriba el capellà es troba amb el Dr. Bernhardi que li demana primer, i li exigeix després, que no pugi a veure la noia. És feliç ara, li diu, i si el veu a vostè sabrà que s'està morint. I el meu deure com a metge és que els malalts tinguin una mort digna i tranquil·la. L'obligació del capellà és, pel contrari, anar a veure la jove abans no es mori perquè pugui confessar els seus pecats, relacions sense estar casada i avortament, i així morir digna d'anar al cel. Finalment el capellà se'n va.
Però dins aquella societat ha passat una cosa molt important i d'aquest petit incident se'n fa un problema polític, amb l'agreujant que el metge és jueu.
Les tres hores que dura l'obra, i que et passen sense adonar-te'n, són disquisicions entre metges, uns estan a favor, altres en contra, entre polítics, sobretot amb el ministre de Culte i Educació, un esplèndid Manel Barceló!, amb els canvis de relat segons amb qui parlen...
El professor Bernhardi actua segons la seva consciència i mirant pel millor pel malalt, no veu ni mira el que això pot portar, i no accepta cap mena de solució al problema que ha provocat. Els amics el volen ajudar i els enemics també li donen consells per sortir-se'n. Però ell està segur del que ha fet i que ha fet bé.
Sentiments i conviccions, anhel de poder, mentida o silenci per poder pujar, amics que es fan i es desfan, amics de debò, tossudesa, coherència amb un mateix fins al final.... i tot això amb un text excel·lent!
L'escenografia és austera i freda com correspon a un hospital, la llum magnífica en cada moment, i el text, adaptat per Lluïsa Cunillé, magnífic.
Acabada l'obra va haver-hi col·loqui i va ser curiós i enriquidor veure com els mateixos actors tenien diferents punts de vista sobre l'actuació del Dr. Bernhardi. Va ser molt interessant i va durar una hora més...
És una gran obra, molt bona, amb grans actors, diferent de qualsevol altra obra que hagi vist. Val la pena anar-hi i, sobretot, poder-la comentar a la sortida. Nosaltres vam fer-ho i ens vam quedar curts per l'hora que era!
El professor Bernhardi és un cas únic en la literatura dramàtica moderna. El vienès Arthur Schitzler va copsar amb una lucidesa insòlita el significat d'aquella mort de Déu proclamada per Nietzsche, que no era altra cosa que el col·lapse de certeses que havien proporcionat seguretat -no sense violència- a la societat occidental: un cop hem vist com s'anaven esfondrant tots els dogmes religiosos i polítics, l'únic gest vàlid que probablement ens queda és enfrontar-nos contra la perplexitat per acostar-nos a la realitat des de la màxima honestedat, i assumir així la nostra responsabilitat sobre la pròpia existència.
Xavier Albertí