Primera Comunió de la Berta
20 de gener de 2013
La Berta ha rebut avui la Primera Comunió. La celebració ha estat a l'església del col·legi i m'ha fet venir molts records, records de la Comunió dels nostres fills, fa només trenta-i-tants anys... M'ha fet il·lusió retrobar la primera mestra del Guille, la Tere, con a catequista de la Berta, i en Raimon, el jesuïta "incombustible" que tot i la seva edat i de l'accident que va patir sempre és present quan hi ha alguna cosa important del cole...
La Berta estava feliç i contenta, tranquil·la, amb la família i les amigues aprop. M'ha fet il·lusió posar-li la medalla que va portar la meva àvia el dia de la seva Primera Comunió; i després la meva mare, i jo mateixa. I ara la Berta i potser la portaran totes les nétes... És com ajuntar una mica éssers estimats, el passat i el futur, com si el temps no existís, s'hagués aturat, i ens retrobéssim tots...
Les comunions ja no són com abans, són més reals; els nens i les nenes vestits "normals" com un dia de festa, asseguts amb els pares i anant a l'altar per la consagració i comunió.
És un dia important pels que vivim la fe, per la Berta, pels seus pares, per tots nosaltres.
Quan estàvem ja esmorzant el Jordi ha llegit unes paraules a la Berta i ha acabat dient que ha estat ella qui ha triat qui havia d'anar a la seva festa i que d'aquesta manera ella ha triat la seva petita primera comunitat de vida cristiana, el seu petit cercle de vida de fe. I la Berta també ha llegit unes paraules, escrites per ella mateixa, donant les gràcies a tots.
Ha estat un dia molt bonic, ple de records i mirant al futur.
Nosaltres li hem regalat llibres. Hem fet una tria, amb l'ajuda de la Fe de l'Espolsada, i en una caixa i hem posat "El petit príncep" de Saint-Exupéry com a clàssic per a llegir ara, d'aquí a vint anys i quan sigui àvia!; L'Enemic, de Davide Cali i Serge Bloch, on es veu com a tots el bàndols hi ha el mateix tipus de persones; L'autobús de la Rosa de Fabrizio Silei i Maurizio A. C. Quarello, la història de la dona negra que no va voler aixecar-se del seient de l'autobús per deixar seure un home blanc; Anna Frank de Josephine Poole i Angela Barret, la seva vida, no el seu diari ja que la Berta no té encara edat per llegir-lo però sí per saber qui era aquesta nena i alguna cosa de la seva vida; i Miquel Martí i Pol de Pep Molist Ignasi Blanch, un mínim de biografia i petits poemes perquè comenci a aprendre a llegir poesia en veu alta i estimar-la. Ho comento perquè com a regal és una bona idea i sembla que li ha agradat força!
També li he fet els pastissos de xocolata amb la B feta amb tècnica scrap. Ha quedat maca!
Berta, que el camí que avui has començat t'ajudi a estimar i comprendre als altres i que siguis conscient que sempre, sempre, Jesús és amb tu per donar-te la mà i ajudar-te a fer camí i que tots nosaltres hi som també per acompanyar-te i ajudar-te sempre que vulguis Un petó!
El director del col·legi ha dit unes paraules al final de la cerimònia religiosa. I m'ha fet gràcia quan ha comentat tres punts de l'església per a recordar el dia que, quan siguin grans, fins i tot vells com els avis(!) i entrin un dia a l'església, els recordin. Un d'aquests signes era el sagrat Cor que presideix l'altar. És molt gran, clàssic i amb el cor a la mà. I ha dit que se l'imaginessin amb una samarreta d'aquelles que venen a les Rambles i que posa "I love you". Això és el que us diu aquest Jesús amb el cor tan gran. M'ha agradat la manera de fer veure als nens i nenes una figura de Jesús anacrònica i difícil de fer-se mirar i estimar. Bé per aquesta manera de interpretar la iconografia d'una època passada!