BITS

BITS
El Tricicle


Teatre Poliorama

28 de febrer de 2014

Guió, direcció i producció. Tricicle
Actors: Joan Gràcia, Paco Mir i Carles Sans

Vam estar amb els dos néts grans a veure BITS. Com vam riure! El Tricicle sempre és bo però crec que aquesta és una de les seves millors obres. O potser el fet d'anar amb els nens i veure'ls riure com ho feien et fa que encara t'agradi més! 

Copio del "cursor" que ens van donar a l'entrada:

En aquest espectacle els integrants de Tricicle han esdevingut BITS, unes unitats mínimes de informació binària que viuen als orinadors i viatgen per tot el planeta mitjançant Internet. per això, a cop de ratolí, saltaran d'esquetx a esquetx, de tema, de decorat i, quan ho creguem més oportú, canviarem de personatges, d'ulleres, de sexe i, fins i tot, recuperarem vells coneguts per fer-nos un autohomenatge, amb la finalitat d'augmentar una passió malaltissa que els persegueix des de fa 33 anys: aconseguir la màxima Densitat de Gags per Minut Possible (DGMP).  Benvinguts a BIPS, un espectacle digital en codi de gags trinari. 

Els gags molt bons. Van recuperar el de les dones, l'Estela, aquesta vegada en un supermercat. 

Els pescadors,

els malalts que fan carreres,

una manifestació,.... I el que els va fer riure molt va ser el que feien de botifarra i cansalada a la brasa. el foc els feia saltar i quan es giraven tenien molta gràcia!

La veritat és que ja no són tan joves i tenen una vitalitat increïble!
A la sortida, com tenen per costum, saluden tothom i es presten a que els facin fotos.

També hi havia un vestit de BITS i tothom s'hi podia fotografiar traient el cap per forat.

Abans del teatre vam anar al Luzia a prendre unes tapes.

Els va encantar! Dóna gust sortir amb néts ja d'una edat en què gaudeixen de tot el que els hi ofereixes. Vam ser una bona vetllada!

La gran estafa americana

La gran estafa americana


Cinema Bosque

27 de febrer de 2014

Nominada pels Òscar vam decidir anar a veure-la. Al Jaume li va agradar. A mi no. Em va semblar una pel·lícula sense res a dir; passen coses, saps què seguirà, com acabarà, i els personatges no et convencen. Per això ens costa tant trobar una pel·lícula que ens agradi als dos...

No dic que estigui mal feta, ni que els actors no treballin bé; simplement que no te "ganxo", que el guió no es val els diners que haurà costat aquesta producció. La veritat és que em sorprendria que guanyés cap Òscar...

Penso que es fan moltes pel·lícules però que n'hi ha poques que mereixi la pena anar a veure-les. No vull tornar a "abans" però si et poses a mirar pelis de fa uns quants anys veus una altre qualitat, no tanta violència, i acabes content de haver vist una bona pel·lícula.

Ho sento! No m'ha agradat i no crec que la recordi massa...

El nét del pirata

El nét del pirata
Memòries

de Manuel Cuyàs

Proa

Febrer 2014

M'agrada com escriu en Manuel Cuyàs i el llegeixo cada dia a La Vanguardia. Per això vaig comprar de seguida el seu llibre on parla de la seva infantesa i joventut. 

És un llibre molt distret i amè. I t'explica moltes coses de Mataró que jo, personalment, no sabia. 

És curiós aquest avi pirata, que no és avi ni es pirata, però que omple una vida de somnis i records. Ell viu a la mateixa casa on vivia l'avi pirata, on ha viscut tota la vida. Des que els carrers eren plens de fang i hi passaven carros fins ara que tot és per a vianants i dóna gust passejar-t'hi. 

És curiós perquè penso que en Cuyàs és més jove que jo i pel fet de viure en un poble sembla que em parli d'un temps anterior, ja que a ciutat jo no havia vist tot el que ell explica. 

La primera part del llibre és més divertida i interessant que la segona. Perquè parla de l'avi pirata i de l'àvia, que havia fet vot de castedat i volia morir verge... De quan l'Ajuntament substitueix els tramvies per autobusos i aquests són tan grans que no passen pels carrers... De la seva vida de petit, de l'escola, dels amics, dels pares... Tot el que explica de la seva família ho fa amb gràcia i sornegueria; és molt agradable de llegir i tens sempre el somriure als llavis. 

La segona part és interessant però ja és més seriosa. Comença a estudiar, a treballar, va a Perpinyà al cinema... És més proper a  nosaltres. 

Explica costums i festes de Mataró i de com un poblet petit es converteix en una ciutat. 

M'ho he passat bé llegint-lo i el recomano.

El Call Jueu de Barcelona

El Call Jueu de Barcelona

24 de febrer de 2014

Amb l'Associació d'Enginyers Industrials


PENDENT DE REDACTAR

Agost

Agost

Cinema Boliche

13 de febrer de 2014

Director: John Wells

Actors: Meryl Streep, Julia Roberts, Ewan McGregor. Chris Cooper, Abigail Breslin, Benedict Cumberbatch, Juliette Lewis, Margo martindale, Dermot Mulroney, Sam Shepard, Misty Upham, Julianne Nicholson

La família Weston viu en una gran casa als afores de Pawhuska, a Oklahoma. Actualment només hi viuen els pares amb una noia índia que els cuida. Ella està malalta de càncer i és addicta a les pastilles. Un dia el pare desapareix i les tres filles tornen a casa per esbrinar on és el pare i ajudar la mare. Però les relacions no són gens bones, mai ho han estat,  i la mare amaga alguna cosa...

Adaptació de l'obra de teatre "Agost" que va tenir un èxit extraordinari i que ens va fer gaudir del bon teatre amb una Anna Lizaran que sempre recordarem. 

La Meryl Streep està molt bé, perfecte!, en el seu paper, molt diferent de l'Anna Lizaran però això ni li treu gens de mèrit. La pel·lícula és molt bona però l'obra de teatre durava més de quatre hores i se't feia curta! 

Val la pena, però, que els qui no van veure l'obra de teatre vagin a veure  la pel·lícula; i també els que ja l'han vista. És una bona obra i això, últimament, no es prodiga massa. 

Deu oques blanques

Deu oques blanques
de Gerbrand Bakker

Raig verd

Febrer de 2014

Aquest autor té l'especialitat de pintar uns personatges força estranys. Ja en el seu llibre "A dalt tot està tranquil" vaig haver de fer un esforç per ficar-me en el personatge i intentar entendre'l. Ara, amb aquest llibre, no he aconseguit fer-me meu el personatge de la Emilie. Entenc les seves reaccions i el que li passa pel cap, més o menys, però no ho puc compartir ni viure-ho que és com gaudeixes de debò d'un llibre. 

Una dona estrangera, que es fa dir Emilie, arriba a una petit granja del país de Gal·les, amb poc equipatge i amb un llibre de la Emily Dickinson. A la granja hi troba un ramat de bens i deu oques. Cada dia falta una oca; sembla que alguna bèstia nocturna se les deu endur. I llavors es dedica a fer una tanca, a arreglar el jardí... Pren moltes pastilles, té molt dolor, i no es fa amb ningú. Un dia arriba un noi jove i sense saber com deixa que es fiqui a la casa, s'hi instal·li, la cuidi... 

Hi ha un marit, lluny, que tot i que no la troba a faltar es dedica a buscar-la amb un detectiu. Què farà ella quan el marit la trobi? Què passa pel seu cap abans de cada decisió que pren? 

El llibre està ben escrit però particularment no m'ha deixat bon gust de boca. Malgrat tot estic segura que la figura de la Emilie rondarà pel meu cap més d'un cop. 

Concert Gospel

Concert Gospel



Església de la Mare de Déu del Pi

1 de febrer de 2014




PENDENT DE REDACTAR