El nét del pirata

El nét del pirata
Memòries

de Manuel Cuyàs

Proa

Febrer 2014

M'agrada com escriu en Manuel Cuyàs i el llegeixo cada dia a La Vanguardia. Per això vaig comprar de seguida el seu llibre on parla de la seva infantesa i joventut. 

És un llibre molt distret i amè. I t'explica moltes coses de Mataró que jo, personalment, no sabia. 

És curiós aquest avi pirata, que no és avi ni es pirata, però que omple una vida de somnis i records. Ell viu a la mateixa casa on vivia l'avi pirata, on ha viscut tota la vida. Des que els carrers eren plens de fang i hi passaven carros fins ara que tot és per a vianants i dóna gust passejar-t'hi. 

És curiós perquè penso que en Cuyàs és més jove que jo i pel fet de viure en un poble sembla que em parli d'un temps anterior, ja que a ciutat jo no havia vist tot el que ell explica. 

La primera part del llibre és més divertida i interessant que la segona. Perquè parla de l'avi pirata i de l'àvia, que havia fet vot de castedat i volia morir verge... De quan l'Ajuntament substitueix els tramvies per autobusos i aquests són tan grans que no passen pels carrers... De la seva vida de petit, de l'escola, dels amics, dels pares... Tot el que explica de la seva família ho fa amb gràcia i sornegueria; és molt agradable de llegir i tens sempre el somriure als llavis. 

La segona part és interessant però ja és més seriosa. Comença a estudiar, a treballar, va a Perpinyà al cinema... És més proper a  nosaltres. 

Explica costums i festes de Mataró i de com un poblet petit es converteix en una ciutat. 

M'ho he passat bé llegint-lo i el recomano.