dijous, 20 de setembre de 2018

Niebla en Tánger


Niebla en Tánger
de Cristina López Barrio

Finalista Premio Planeta 2017

Círculo de Lectores

Setembre 2018


Tenia per davant uns dies de semi repòs i em van deixar aquest llibre perquè era distret. I ho és. M'hi he enganxat i l'he llegit d'un a tirada. Però he de reconèixer que no és del tipus de llibres que acostumo a llegir. És un llibre que quan tenia 20 o 30 anys m'hagués agradat molt. Ara, m'ha distret i m'ha ajudat a passar les hores... 
La història és curiosa. La Flora, una dona de 40 anys, casada, coneix una nit un home, en Paul Dingle, i passa amb ell la nit. Al matí veu que a la tauleta de nit hi té un llibre, Niebla en Tánger, amb moltes anotacions. I un penjoll molt bonic que s'endú. Vol quedar amb ell l'endemà per tornar-li i així tornar-lo a veure. 
Però ell no es presenta a la cita. I ella llegeix el llibre i es troba que un personatge és un tal Paul Dingle i que és exactament com el Paul amb qui ha passat la nit. Però l'acció del llibre passa fa molts anys, a Tánger. Ella vol tornar a veure al Paul i decideix anar a Tánger a veure si el troba. 
Allà coneix a l'autora del llibre, Bella Nur, una dona ja gran, i parlant amb ella i passejant va revivint tot el que ha llegit en el llibre. Creu que Bella Nur ha escrit sobre la seva vida, o sobre la vida d'algú molt conegut. En Paul Dingle va desaparèixer en el port de Tánger fa seixanta-quatre anys. està documentat. I ella passejarà pels carrerons de Tánger, es ficarà en mil problemes, tot per saber alguna cosa d'aquest Paul... o de qui sigui l'home que va dormir amb ella tan sols una setmana abans. Es troba amb un món bereber ple de supersticions i llegendes, coneix qui és l'Axia Kandisha i la seva llegenda...
Aviat, però s'adona que en el fons està fent un viatge cap el fons d'ella mateixa, de la seva vida; i que és ella qui ha de posar l'últim capítol a aquesta novel.la. 

dilluns, 10 de setembre de 2018

Tot és possible



Tot és possible

de Elisabeth Strout

Mirmanda
Edicions de 1984


Setembre 2018


Havia llegit ja un parell de llibres d'aquesta autora i m'havien agradat molt, per tant anava ja una mica sobre segur. El Germans Burgess i sobretot Olive Kitteridge m'havien fet passar molt bones estones. I aquest tercer també m'ha agradat. Potser Olive més que els altres... 
Són històries de la gent d'un poble petit, on tothom es coneix, on tots viuen la vida de tots. A Tot és possible sembla que els personatges vulguin entendre's ells mateixos i entendre els altres. Les històries s'ajunten totes i vius personatges amb petites o grans tragèdies i veus com uns als altres intenten ajudar-se o comprendre's.
El bidell d'una escola veu créixer  la Lucy, s'adona que segurament a casa seva rep més d'un cop, s'alegra amb ella quan guanya una beca per anar a estudiar fora. I veu quan, disset anys més tard, torna i ni ella es sent del poble ni la gent del poble la senten seva... 
Una dona ja gran només somia l'amor de la seva mare, encara que hagi d'acceptar que se'n va anar, els va abandonar, perquè li agradava més la ciutat... 
Potser les històries són més tristes, els personatges més complexos, però respires l'estil de l'autora en cada pàgina, en cada personatge.
Tot i que m'ha agradat potser és el més fluix dels tres llibres que he llegit de l'autora.