divendres, 31 de juliol del 2026

La catastròfica visita al zoo

 




La catastròfica visita al zoo

de Joël Dicker


 La Campana


Juliol 2026




Un llibre genial per a l'estiu! Vaig demanar a la biblioteca un llibre distret, divertit, que no em fes mandra, amb aquesta calor, passar-me una bona estona amb ell a a les mans. I així ha estat! És un llibre que està recomanat per a adults, per a nens i joves, un llibre per a tothom. Jo llegint-lo penso que m'hagués agradat donar-lo als meus fills quan eren petits i llegir-lo junts, comentar-lo... A l'autor li agrada que sigui un llibre per a llegir en família, en clubs de lectura; un llibre que faci venir ganes de llegir i de fer llegir. 
És una novel·la divertida i emocionant, plena de picades d'ullet a la nostra societat, la democràcia, l'educació inclusiva. l'amistat i el paper que hi juguen els pares i els mestres.

La Joséphine va a una escola inclusiva. Només són sis nens i una mestre. A ella li diuen que entén les coses massa ràpid i que per això no pot anar a una escola normal. Però està molt contenta amb els companys, tots nens, cadascú amb la seva peculiaritat. Un dia torna de la visita al zoo amb la classe i els pares l'esperen ja esverats, Què ha passat avui al zoo? Quina catàstrofe han viscut?. I ella diu que ve d'una llarga història i comença per l'inici. I ens explica les circumstàncies que van a parar a la catàstrofe del zoo. I fins al final no sabrem què va passar al zoo...
Pel camí aprenem a veure l'educació inclusiva d'una manera diferent, a viure com es troben els nens "normals" amb els de l'escola inclusiva i com el més violent i desagradable pot acabar essent un bon amic; aprenem de manera fàcil i entenedora què és la democràcia i com s'ha de viure... Ho explica el Director i ho fa tan entenedor que fins i tot a gent gran li aniria bé un petit repàs! Potser els qui surten mes malparats són uns quants pares de l'escola "normal". El director i la mestre s'expliquen i parlen amb els nens encara que sovint dubtin de solucions als problemes. Però estan amb ells. Demostren ser persones properes a més de professors. 
La Josephine diu sovint una frase que m'ha quedat. Mantenir un perfil baix... Quan veus que per molt que parlis o insisteixis no aconseguiràs res, millor callar, mantenir un perfil baix... I ho diu molt sovint! 
Com m'ha agradat molt l'explicació de què és la democràcia i perquè cal que tots anem a votar us en faig un petit resum: 

-A veure, canalla, us posaré un exemple molt simple. Farem una votació. Votarem sobre el dinar d'avui. Heu de votar què menjareu, però, atenció, perquè haureu de menjar tots el mateix. Heu de triar entre bròcoli o pizza. Vinga, voteu. Que aixequi la mà qui vol pizza. I quatre van aixecar la mà. 4 vots a favor de la pizza. I ara, qui vota pel bròcoli? 2 vots pel bròcoli. 
Per tant la pizza té 4 vots i el bròcoli 2. La pizza ha guanyat les eleccions. Això vol dir que a l'hora de dinar tota la classe haurà de menjar pizza. 
Ara, imagineu-nos que tornem a votar. Pizza contra bròcoli. Però ara tres dels que van votar pizza els fa mandra votar o estan cansats i només hi ha un vot per la pizza. I pel brocoli segueix havent-hi dos vots. En total són 2 vots pel bròcoli i un per la pizza. Guanya el bròcoli! 
Però això no és just! Si els altres haguessin votat, hauria guanyat la pizza. 
Exacte. Ho veieu, com la democràcia s'afebleix, quan la gent no vota? Perquè llavors la minoria imposa la seva elecció a la majoria. 

M'ha agradat! 

dimecres, 29 de juliol del 2026

Una mujer a quien amar

 




Una mujer a quien amar
de Theodor Kallifatides

Galaxia Gutenberg

Juliol 2026


Ja he llegit alguns llibres de Kallifatides. Aquest potser és el que m'ha costat més de llegir... Potser perquè el vaig agafar en plena calorada d'estiu o potser perquè la història m'ha interessat menys que les reflexions i pensaments que van sortint del llibre. 
L'Olga és l'amor del protagonista. Però no amor de parella. L'Olga és la seva amiga, la seva mare, la seva germana... Al llarg de la vida els dos tenen parella, viuen a llocs diferents, però la seva relació segueix sempre com si visquessin un al costat de l'altre. Arriba un moment que l'Olga li diu que s'està morint. Ell ho viu però separat. l'estima més que mai, la trobarà a faltar molt, però deixa que faci ella el seu camí. 
Sempre hi ha alguna reflexió que t'agrada i et queda gravada. Aquesta és la que us escric a continuació. 

Permanecí en la pedregosa playa junto al cementerio inglés hasta que se encendieron las primeras luces. El ancho mar estaba en calma. Los charranes y las gaviotas callaban. Entonces se me ocurrió una idea muy curiosa, que en el silencio del mundo sólo hay un sonido que resulata extraño: la voz del ser humano. El resto de los sonidos son partes del silencio, pero la voz del ser humano quebranta el silencio. El ser humano empezó a hablar porque el silencio se volvió insoportable. No para expresar un pensamiento o para transmitir conocimiento o para contar una historia, sinó para quebrantar el silencio, para no convertirse en una parte de él. 

Kalllifakis sempre és bo de llegir. Et podrà interessar o copsar l'atenció més un llibre que un altre però només per llegir i rellegir i aturar-te i pensa les seves reflexions, només per això, ja val la pena! 

dilluns, 13 de juliol del 2026

Balada de Holt

 



Balada de Holt
de Kent Haruf


EDICIONS DEL PERISCOPI


Juliol 2026





El vaig llegir en plena onada de calor. Aquest i un parell més de llibres van passar sense una atenció especial meva, M'agrada l'autor i estic segura que si el tornés a llegir podria expressar el que el que m'ha deixat dins. Ara no em ve de gust fer-ho... Només recordo que vaig pensar que era una pena no llegir-lo més detalladament. 
Si el torno a llegir ja ho explicaré. deixo només constància del llibre amb el resum de la coberta. 

Després de vuit anys, en Jack Burdette torna a Holt. Però la seva aparició no és ben rebuda i reobre ferides que per a molts ja estaven tancades. Mentre uns es pregunten amb incredulitat com és que s'ha atrevit a tornar després del que va fer, d'altres comencen a clamar venjança. Serà en Pat Arbuckle, el director del diari local Holt Mercury, qui anirà desenterrant el passat d'aquest home imponent i hostil que no va acabar d'encaixar mai enlloc i que un bon dia, va fugir sense cap motiu aparent amb un feix de bitllets robats sota el braç, deixant enrere la dona i els fills.