diumenge, 25 d’abril de 2021

Reflexos en un ull daurat

 


Reflexos en un ull daurat
de Carson McCullers

L'altra editorial

Abril 2021


Ens situem en una base militar al sud dels EEUU, cap als anys 30. El capità Penderton, casat amb una jove Leonora, viu turmentat per la seva sexualitat. La seva dona té per amant el major Langdom, casat amb una noia malaltissa anomenada Alison. En el fons Penderton perd el seny per un soldat ras, Williams, solitari i introvertit.  Quan el veu perd l'oremus. No hi parla, però el segueix, el mira, voldria ser sodat ras per menjar a la mateixa taula... 
Un lloc tancat, una base militar, i un grup tancat de persones. Tot sense sortida. Claustrofòbic. 
Tota la novel·la és una descripció dels personatges i dels seus moviments. Bon escriptor el segueixes a gust. I vas veien com reacciona cada personatge, què persegueix cada un d'ells i com et són de intranscendents per a tu cada un d'ells. 
Molt ben escrita, bona descripció psicològica, però no m'ha fet el pes...



dimecres, 21 d’abril de 2021

Intrigues i poder al Vaticà

 


Intrigues i poder al Vaticà
de Vicenç Lozano

Pòrtic

Abril 2021


Vam tenir a les Aules d'Enginyers una xerrada de Vicenç Lozano. Ens va explicar tantes coses i tan interessants que l'endemà ja em comprava el llibre. 
El llibre és molt fort. Pot fer mal a molta gent. S'ha de tenir molt clar el que és l'Església institució, sobretot al Vaticà, amb tota la seva parafernàlia, amb birrets i sabates vermelles i vivint els bisbes com el títol que ostenten, "Prínceps de l'Església", i l'església del carrer, la de cada dia, amb gent de tota mena que intenta viure d'acord amb les seves creences i la seva ètica. Jo me'n vaig ràpidament al costat d'un Pere Casaldàliga, un Pare Manel o una Vicki Molins... 
Malgrat tot és tan gran la porqueria que ens trobem dins el Vaticà que t'agafen ganes de sortir fora i formar petits grups de gent amb ganes de treballar i amb esperit de transcendència. 
Lozano explica coses que costa de creure. Coses que ja intuíem però que ell ens revela de manera clara i documentada. Prostíbul dins el Vaticà, pederàstia a dojo, nens i nenes jovenets cridats pels bisbes, monges que han d'acceptar fer favors als bisbes... o a la mare superiora... I quan hi ha algun problema tot queda tapat, guardat i ben amagat i cobert. 
Alguns bisbes viuen en palauets que s'han fet arreglar, pagant el Vaticà, i amb pintures que es guarden en un soterrani del Vaticà perquè ja no saben on penjar els quadres. Pots sopar un dia amb un d'aquests bisbes contemplant un Caravaggio tranquil·lament. I en aquests palauets s'hi fan celebracions que comencen al vespre i acaben l'endemà al matí amb alcohol, drogues i prostitutes.  
La Banca vaticana ja se n'ha parlat prou amb el Vatileaks. Diners que venen de la màfia o de venda d'armes... Amb els diners que havien d'anar a un hospital de nens es van fer les obres d'un apartament d'un dels bisbes. 
La Biblioteca, impressionant, amb un apartat que no es pot tocar i que en un hi ha tots els casos que no s'han volgut airejar ni solucionar, com la mort del Joan Pau I i els documents de Pius XII sobre l'Holocaust. 
I podríem anar afegint coses i coses... Una que m'ha impressionat és que el Papa està ficat en tots els afers polítics. Fan i desfan al seu gust. Sembla que la gent vota el que vols, o que es decideixen per un estil de vida, però tot ha estat preparat i pensat de cara a les conveniències de quatre dictadors o polítics sense escrúpols, amb la connivència del sant Pare. Com el pacte anticomunista del papa Wojtyla amb el president d'EEUU i amb Lech Walesa. 
La segona part del llibre ja ens parla del papa Francesc, de com va anar el conclave, de com els bisbes es reunien i decidien a qui s'havia de votar perquè sortís un papa titella que no toqués res perquè ells poguessin seguir remenant les cireres.  Amb Bergoglio, malgrat els pactes de la ultradreta, no els va sortir bé. Diuen que ara quasi cap bisbe el votaria. Perquè tot i la dificultat que té per poder prendre decisions s'ho fa venir bé per fer el que creu que és necessari, o ell directament o encomanant-ho a altres persones.  Ha cridat al seu costat al bisbe de Filipines, Tagle, possible nou Papa, que pensa com ell i treballen junts. Ells, per tirar l'església cap a un camí més senzill i correcte i els de la cúria preparant ja com poden fer-ho per aconseguir un altre papa que els vagi bé. Ho té difícil, el papa Francesc, però sap molt bé el que vol i com fer-ho. 
Llegiu el llibre. Dins de l'Església hi ha gent molt vàlida, gent que de debò es dedica als altres, que fan el bé des del seu lloc. Però n'hi ha molts, molts! que viuen de renda sense escrúpols i havent oblidat ja qui era Jesús de Natzaret i la doctrina que diuen que segueixen. 
Deixo aquí un parell de textos que trobo interessants. 

Steve Bannon, assessor principal de Donald Trump, ha aconseguit, malgrat els esforços del Papa Francesc, poder administrar un monestir durant 19 anys. Monestir benedictí del segle XIII on s'hi instal·larà l'organització The Movement per construir un gran centre anomenat Institut Dignitatis Humane (DHI), on experts de diferents àmbits impartiran, en nom de l'Acadèmia de l'Occident Judeocristià, seminaris i tallers destinats a aconseguir crear nous i atractius líders populistes ultranacionalistes i d'extrema dreta, i a dissenyar les estratègies que calgui per assaltar el poder a diferents estats europeus i destruir la Unió Europea. Bannon, que és un dels principals exponents de l'anomenada alt-right o dreta alternativa defensa una Europa blanca i cristiana que s'alliberi de l'islam, emprendre una croada contra la homosexualitat i la immigració, i també tota mena d'hostilitats per a aconseguir bloquejar el multilateralisme i les polítiques mediambientals que lluiten contra l'emergència climàtica.

Una frase que diria el Papa Francesc al començament del seu pontificat resumeix molt bé els diversos aspectes de com exerceix el lideratge. "No és necessari creure en Déu per ser una bona persona. En certa manera la idea tradicional de Déu no està actualitzada. Una persona pot ser espiritual però no religiosa. No és necessari anar a l'església i donar diners. Per a molts, la natura pot ser una església. Algunes de les millors persones a la història no creien en Déu, mentre que molts dels pitjors actes s'han fet en el seu nom". El camí jesuític que explora Bergoglio com a cap de l'Església catòlica està ple d'esculls, de problemes, la majoria heretats d'un passat i una història convulsos. Reconeix les seves limitacions, la seva edat avançada, la solitud davant dels murs infranquejables, però no afluixa, no decau, com li demana sempre que faci el seu bon amic argentí Abraham Skorka. Se sent capaç, si més no, de plantar llavors a l'espera que algun dia germinin, encara que ell probablement no les podrà veure fructificar. 


dijous, 8 d’abril de 2021

El jardí de vidre

 

El jardí de vidre
de Tatiana Tîbuleac

Traducció d'Antònia Escandell Tur
Les Hores

Abril 2021


Abans de començar vull felicitar a la traductora que ha fet un treball impressionant traduint aquest llibre. Un vocabulari ric, tan ric, que he hagut de recorre més d'una vegada al diccionari. Bravo per les bones traductores que, per sort, en català, en tenim força! 
Ja havia llegit el primer llibre d'aquesta autora, El verano en que mi madre tuvo los ojos verdes. llibre difícil però que em va agafar i em va agradar. Aquest és més difícil potser... 
Estem a Moldàvia. Lastocika és una nena de 7 anys que viu en un orfenat. Un dia la Tamara Pavlovna la va a buscar i se l'endú a casa.

Neixo a la nit, tinc 7 anys. Que em prendria en braços, em diu, però té les mans ocupades. Es bressola. Deixo caure la cara enrere i la veig millor: és rodona, com un pa de pagès. Ens aturem al costat d'una tanca. "Tanca els ulls i oblida-ho tot". No entenc res, tot ho oblido en el lapse d'un segon.

La Tamara és un dona soltera i vol la nena perquè l'ajudi en la seva feina de recollir ampolles buides i rentar-les per tornar-les a vendre. La nena parla moldau i allà ha de parlar rus. L'aprèn a cops de mastegot... Quan ha d'anar a l'escola pot escollir entre la russa i la moldava i ella tria la moldava en contra de l'opinió de la Tamara. 
Veus molta violència de la Tamara cap a la nena però te n'adones que tots els nens de l'escola reben el mateix tracte dels seus pares. I la Tamara vol que la nena creixi i aprengui en un moment en què els països canvien de fronteres i de llengua. Després d'haver après rus i d'aconseguir que li agradés es troba que ara viu a Romania i ha de parlar una altra llengua que no coneix. 
Ella estima i odia a la vegada a la Tamara. L'estima perquè l'ha treta de l'orfenat i perquè vol que ella sigui alguna cosa a la vida. Però l'odia per la manera que té de tractar-la i perquè no li dóna el carinyo que ella necessita. I en el fons la Tamara no en sap més... 
La seva vida és molt dura, creu que mai no podrà ser feliç, No recordo cap paràgraf on la vegi feliç. Una vida molt difícil... Quan contempla algun moment un instant de felicitat comenta sempre el mateix: 

Vaig tenir la certesa que mai, per més vides que visqués, gaudiria d'un dia com aquell. Que jo mai podria córrer com una boja saltant bassals, amb una germana més gran o potser més petita, sense témer la batussa consegüent. 

Mai va ser feliç i es veu incapaç de portar una vida amb un mínim de felicitat. Malgrat tot troba alguna dona que l'ajuda i l'encoratja i acaba essent metge.

El més curiós és que tota la història l'explica ella mateixa, ja adulta, i al començament no m'adonava a qui anava dirigida. I és molt dur perquè va dirigida a la seva mare. A la mare que la va abandonar, a qui no coneix. I li recrimina l'abandonament, i li explica tot el que ha patit, violacions i maltractaments, i li pregunta de quina part està ella... T'agradaria saber si la mare ho llegeix i la contesta...

És una història molt dura i complicada. M'ha agradat llegir-la però penso que per tenir-ne una opinió més segura hauria de tornar-la a llegir.