dilluns, 16 de juny del 2008
divendres, 13 de juny del 2008
Les 4 saisons...
Ballet Preljocaj
Teatre Nacional de Catalunya
Sala Gran
13 de juny de 2008
Coreografia: Angelin Preljocaj
Caosgrafia: Fabrice Hyber
Música: Antonio Vivaldi
Intèrprets: Virginie Caussin, Hervé Chaussard, Damien Chevron, Craig Dawson, Davide di Pretoro, Sébastien Durand, Caroline Finn, Céline Galli, Lorena O'Neill, Zaratiana Randrianantenaina, Nagisa Shirai, Julien Thibauld.
Difícil muntar un espectacle original amb una música tan coneguda com la de Vivaldi a "Les 4 estacions". És una música que fins i tot sona als mòbils. Però han volgut fer un tipus de ballet diferent, amb música i sense -i ballar sense música té el seu què- amb una escenografia que vol mostrar el caos més que l'ordre i que ajuda als ballarins a escenificar un ballet gens ortodoxe i ben diferent. És la fusió del classicisme de la partitura i el modernisme de la dansa contemporània francesa el que dóna un toc diferent a aquesta música tan coneguda.
Com diu Angelin Preljocaj, tornar una i altra vegada a l'escriptura del moviment, no descuidar mai aquest punt, i desplegar, així, una dansa vital, essencial; després, reflexionant sobre quatre eixos de treball: sorgiment, exaltació, suspensió, vibració. Partir d'això i després, sobretot, acabar en un altre lloc, perdre's, oblidar-se dels quatre paràmetres. I triar després a en Fabrice Hyber com a element inesperat, com a artífex de la caosgrafia.
Publicat per
Maripepa
a les
23:13
0
comentaris
Etiquetes: Teatre
dijous, 5 de juny del 2008
El timbaler del Bruc
EL TIMBALER DEL BRUC
Corria el juny de l'any vuit,
tot just en sos primers dies,
quan per pobles i masies
la feina anava al descuit.
Ningú es cuidava del blat
que pels camps ja groguejava;
ningú la vinya es mirava
ni la verdura del prat.
Tothom amb rostre seriós
i amb el pit de ràbia encès,
sols parlava del francès,
que avançava victoriós
de poble en poble,marcant
el seu pas en vilipendi,
cap llei Santa respectant.
De Manresa i d'Igualada,
d’Esparreguera i Sallent,
vingueren noves dient
que, cap al Bruc d'avançada,
ja sortit de Barcelona,
Schwartz, general francès,
amb tres mil homes o mes,
i amb artilleria bona,
venien amb gran tropell,
encara que atrassats d'un dia,
puig la pluja els retenia
rabiosos a Martorell.
-Què ens ha dit! Llampus! Quin cas!
Es dir que el francès s'acosta?
-Segura tens la resposta.
-Anem a aturar el seu pas!
-Som pocs nosaltres... Que eta ruc!
-Som molts, perquè som valents.
Aixequem els sometents,
i apa, minyons, cap al Bruc!
-I d' armes ! No en tinc! Qui en deixa!
-Jo ja tinc una escopeta.
-Jo una altre sense baqueta.
-Fes-te-la amb vara de freixa.
Ben pensat! I municions?
Faltarà plom, si no m'erro.
-Tallarem barres de ferro
de les reixes i balcons.
El francès porta cuirassa
que pel plom serveix d'escut,
ja veuràs con les traspassa,
però, un dau ben cantellut.
La Verge de Montserrat
mana que no ens hem d'abatre.
Al Bruc, minyons, a combatre
per la Santa llibertat.
I dit i fet: tots a l'una,
mal armats, nusos de pits,
descalços però ben units,
al Bruc a provar fortuna
marxaren amb ardidesa,
ajuntant-se a mitja jornada
els sometents d’Igualada,
Sallent, Monistrol i Manresa,
i altres pobles, que nobles
acudien d'ira encesos
a trencar el jou dels francesos
per nostres Catalans pobles.
-Quants som? - Vaig sentir que un deia
-Contem-nos . - No sé perquè!
Un altre li respongué.
-Deixa't d'aquesta taleia.
Siguem mil o siguem cent,
el número res hi fa.
Aquí, si ets bon català,
ja ho ets tot: ets un valent.
-Jo català també ho sóc!
-vaig dir-me.- Valor no em manca.
Però no tinc arma blanca
ni molt menys arma de foc.
Vull batre'm. Com ho faré?
Armes, qui en deixa a un xaval?
Calla! ... Ja en tinc: el timbal!
Jo, del Bruc soc timbaler;
del timbal sé tots els trams,
repicar-ne amb força manya:
ell als armats acompanya
sempre el diumenge de Rams.
Ell, doncs, deu acompanyar
a tota la gent armada
que va al Bruc encoratjada
nostra pàtria a defensar.
-Anem-hi! -Ja hi soc ! -De mi
ningú en fa cas. Tan se val!
Més el vailet del timbal
bé prou que es farà sentir.
En un lloc de la muntanya,
que ningú em veu i a tots miro,
ben reclòs i lluny de tiro,
vaig fer tota la campanya.
El francès arribà al Bruc,
descuidat,ple de galvana,
i al ser prop de can Massana
ja es va fer sentir el trabuc.
Esverats,no veien pas
d’on les descargues sortien!
No els veien, pera els tenien
els nostres arran del nas.
Refet de la sotregada,
el francès el pas atura,
i arreplegar-se procura
per fer una ferma avançada
enrotllant la nostra colla;
però jo en aquells moments
veig vindre nous sometents
i toco a mata-degolla.
Déu de Déu! El meu timbal
trobant ressò a conca i plana,
de la terra catalana
sembla alçament general.
El gavatx així ho pensa,
creu que cent mil homes venen ....
i ni amb sa llengua s’entenen,
ni saben trobar defensa.
Quin trull! ...Quina sarracina!
Els nostres ... - Avant minyons!
Morint els negres morrions
i visca la barretina !
Allò va ser una desfeta.
Foc avant! Francès enrere!
Ens guiava en fe sincera
nostra Verge moreneta.
Tenint ells doble defensa
en les armes per combatre,
els nostres, un contra quatre,
braç a braç, a lluitar, es llança.
Res hi fa que siguin mes
i que vagin ben armats,
ben lluïts i acoraçats.
Que siguin molts, no hi fa res!
Nostra causa és justa i santa,
i la sang pel cos ens vull.
Del gran exèrcit l'orgull
als catalans no ens espanta.
A la barreja, companys!
Falç al puny, que es temps de sega!
Primer morts que fer-ne entrega
de nostres lleis a uns estranys.
I tal fou nostra brió,
tal nostra força i delit,
que, lluitant a braç partit,
els hi vam prendre un canó.
Sent la pèrdua del francès
tres-cents vint d'infanteria,
setanta en cavalleria
i, per final, el que és més,
d' aquella guerra l'afront
que el Bruc, amb la fe vera,
fou la batalla primera
que perdé Napoleon.
Aquest és el fet cabal.
Aquest és el fet gloriós
que la Verge dels Dolors
va ajuda'ns amb son timbal.
Publicat per
Maripepa
a les
23:09
0
comentaris
Etiquetes: Història de Catalunya, Poesia
dimecres, 4 de juny del 2008
Germanes
Germanes
Text: Txékhov
Teatre Villarroel
Grup Focus
Director artístic: Javier Daulte
3 de juny de 2008
Dramatúrgia i direcció: Carol López
Intèrprets: Maria Lanau, Montse German, Aina Clotet, Amparo Fernández, Marcel Borràs, Paul Berrondo.
Publicat per
Maripepa
a les
1:24
0
comentaris
Etiquetes: Teatre
diumenge, 1 de juny del 2008
Rey Lear
Publicat per
Maripepa
a les
0:57
0
comentaris
Etiquetes: Teatre